Som a la mateixa porta d'accés, la porta que dona a la coca central de la Rambla,
que per cert està oberta també ja als vianants en general.
Recordem que a sota hi ha el pàrquing soterrànic que s'obrirà al públic
i al trànsit en general el proper divendres.
I estem amb la companyia de l'arquitecte, del màxim responsable d'aquesta proposta,
que és el senyor Riccardo Boffill.
Senyor Boffill, bon dia.
Bon dia, com estàs?
Acabem d'inaugurar aquest recint, aquesta carpa.
Som ara mateix a les portes.
És difícil, suposo, explicar-ho per la gent que ens estigui escoltant a la ràdio,
però és que milers de tarragonins vindran aquests dies aquí a la carpa
i voldran veure el que vostès, el seu equip i vostè al capdavant
ha dissenyat pel futur de Tarragona.
Ara mateix som a l'entrada.
Què ens explicaria en aquesta carpa?
Hi ha una organització dels panells i de les maquetes i dels vídeos
que es presenten a dintre d'aquesta carpa,
que és una organització en la qual s'han simplificat les coses,
perquè vull dir, a darrere hi ha molta feina, però és molta feina tècnica
que no es volia portar, però per donar una imatge de tot aquest front marítim,
d'aquesta obertura de 3 quilòmetres,
d'aquest guanyar 350.000 metres quadrats d'espai públic,
d'aquest gran espai públic,
i de com es tracta i com es dona la personalitat
després de l'enterrament de les vies,
que és una cosa que ja està pactada i que es pot fer precisament ara.
Ara, a l'entrada, just a l'entrada a l'esquerra tenim,
ara ho estem veient, aquestes dues imatges impressionants.
Una és la vista aèria de la situació actual
i com el tren fa barrera, de fet,
a tota la relació que Tarragona ha de tenir amb l'aigua,
amb el passeig, amb el port i amb el mar,
amb les característiques diferents de cada passeig,
totes les relacions de tot el teixit de darrere,
perquè tothom, tot a Tarragona,
es pugui aprofitar del fet de fer aquesta façana,
com s'enterra el tren,
i que aquesta és una, el que es diu,
un plan general, no un plan general,
sinó un màster plan, una visió de conjunt aèria,
de com tots els carrers, tota la trama a Tarragona
que estava tancada al mar, es pot obrir en totes les direccions,
tant a la part baixa com a la part alta de la ciutat.
O sigui, tant al barri del mar, que s'obre carrer per carrer,
i que cada carrer es veu amb unes altres fotografies
que es faciliten, fins a la totalitat.
Aquest és el plano mestre, una mica,
que indica totes les edificacions.
Després, a l'entrada, ara el felicita un ciutat de Tarragona,
aquí tenim algunes maquetes,
per exemple, veiem la d'aquest edifici singular, no?
Hi ha la maqueta general i després les parts més significatives.
Hi ha un edifici singular,
a tot el projecte, la part d'edificació,
que és molt poca, en relació,
és molt poca, però és la suficient
per poder equilibrar el projecte.
Aquest és la plaça dels Carros,
el plaça dels Carros,
en el que al fons de la plaça dels Carros
hi ha aquest edifici singular,
que és el edifici que diem roca,
i un auditori de música.
I llavors és una situació perfecta
perquè estàs entre els dos mars,
entre el port i la platja.
Aquí veiem un perfil del que serien
els edificis del carrer del mar, no?
Un perfil dels edificis del carrer del mar,
en quan es veu com els carrers de darrere,
tots els carrers de darrere,
s'obren tots directament al port,
al port i al blau del port,
vull dir, al port,
com estan obrint tots,
com el carrer del mar
passa de tenir 7 metres i mig
a tenir 20 metres,
i com aquests edificis
són edificis que puntuen la façana,
però que en realitat
permeabilitzen i li donen a tot això,
a tot l'espai davant,
que és un espai molt gran,
que és un espai que té més de 60 metres,
i li donen, això que jo li dic,
es crea una espècie de saló urbà.
Un saló urbà és un lloc en el qual
es pot estar a l'estiu,
es pot estar a l'hivern,
perquè és un lloc protegit,
és una espècie de pineda,
de pins romans,
si pot ser,
de pins tarragonins,
però tallats a la romana,
que està protegint
i que està fent de tot aquest espai públic,
està fent un espai agradable,
aquí podran haver tots els bars,
tots els llocs,
en fi,
és el saló urbà,
un dels salons urbans
que hem creat a Tarragona.
Això és una gran esplanada pública,
amb zona verda davant del mar,
això suposa enderrocar,
que això segurament els tarragonins
és una de les coses que pot sorprendre
a primer cop de vista,
enderrocar alguns dels tinglados i refugis,
no?
Només dos,
perquè s'han deixat dos,
però si no,
tallaven totes les vistes,
i llavors ens interessa,
sobretot,
que les vistes s'obrin,
i per tant...
Obrir els carrers al mar.
Obrir els carrers al mar,
obrir la ciutat al mar
i per tant la totalitat
de la ciutat al mar.
En l'altra maqueta,
avancem una miqueta,
aquí sí que hi ha,
jo crec que és un dels elements
que això els tarragonins
sí que s'ho miraran amb l'UPA,
és la passarel·la
i els tres ascensors
que comuniquen el balcó
amb l'estació.
La comunicació del balcó,
del famós balcó mediterrani,
de la part més emblemàtica,
del centre de Tarragona,
i fer que el centre de Tarragona
passi a la part baixa,
hi ha un desnivell de 32 metres,
i a la part baixa
hi hagi precisament l'estació
i la relació amb el passeig
i la relació amb la sorra.
I això es fa
per no tocar aquest mur.
Aquest mur d'aquí
és una mica la memòria històrica
de Tarragona, no?
El tenim al Palau de Congressos
i torna a sortir aquí
i és un mur
en el qual els romans
van instal·lar la ciutat.
Nosaltres, la ciutat,
nosaltres no hem volgut tocar aquest mur
perquè és quasi bé
i el considerem
un mur arqueològic,
vull dir que s'ha de tractar,
s'ha de millorar,
s'ha de veure,
perquè són tots els estratos
de la ciutat
des de fa 2.000 anys.
Llavors,
per no tocar tot això,
no ens hem posat a l'eix
perquè no volem tocar la rambla,
sempre ens hem posat
una mica a costat
en un pont
molt lleuger de vidre
i des d'aquest pont,
des d'aquesta entrada,
hi ha un sistema d'ascensors
que en 6 minuts
baixarà tothom
a l'estació
i a tota la part baixa.
Sí,
és el punt més alt de la ciutat
i per tant
queda unida
amb la part baixa
i dona vida també
a l'estació
perquè la gent
pugui fer el tren
ràpidament,
sobretot per anar a Barcelona
i sobretot per anar
per la costa
perquè el tren aquest
es transformarà
quasi bé
un dia en un metro,
no?
La passarel·les de vidre
diu
un no,
és transparent
per dir-ho d'alguna manera
igual que el sostre
de l'estació.
El sostre de l'estació
és transparent
amb cèl·lules fotovoltaiques
també
per aprofitar
tota la il·luminació
i per no gastar energia
i tot això
és la màxima transparència
perquè
al revés,
perquè doni llum
perquè doni llum
des d'aquí
es pot donar llum
a tot,
des d'aquest punt
es pot donar llum
a tots els estratos
que estan aquí
perquè jo crec
que això
és
a on esteu assentats
quina és la vostra terra
quina és la vostra
la vostra
la vostra geologia
està posada aquí
i és un fet
patrimonial important.
Molt bé,
aquesta és una altra maqueta
després ja la gran
aquella és la general,
no?
Aquella és la general
que no podem entrar
perquè hi ha molta gent
Déu n'hiro el públic, eh?
L'expectació que ha creat
i després veiem un vídeo
Llavors aquí
hi ha un vídeo
que es mou
que és molt
molt il·lustratiu
perquè és un vídeo
de com es produirà
la construcció
és un vídeo
en el qual
primer es veu
la situació de Tarragona
després es veu
com es passa en el tren
ara jo vaig més ràpid
naturalment
després es veuen
com sorgeixen
els edificis, no?
s'està veient
com sorgeixen els edificis
i com van
i com van
aquest és l'edifici
Roca
l'edifici que està
davant de la plaça
dels carros
la plaça dels carros
s'amplia sis vegades
com van apareixent
els edificis
ara apareixerà
l'estació
i apareixerà
la relació
de l'estació
amb el punt alt
amb el punt
aquest que hem vist
precisament avant
com apareix
a l'amfiteatre humà
això és importantíssim
perquè
això està molt bé
obrim a l'amfiteatre
això és importantíssim
Tarragona té un valor històric
obrim a l'amfiteatre
i el lliguem
el passeig
i el mar
amb una gran escalinata
i com s'acaba
tot aquests 3 quilòmetres
tots aquests 3 quilòmetres
de façana marítima
i aquí al vídeo
es veu com es va implantant
com es va posant en si
en fi
el sistema de construcció
la facilitat
d'un projecte
tan complex
però al final
els projectes complexos
es transformen
en idees molt senzilles
i aquestes idees
molt senzilles
són les que hem posat
després de molta feina
en l'altra veiem també
aquí veus una foto interessant
perquè veus
el carrer Castanyos
i amb l'antiga situació
i amb la situació nova
i es veu com s'obre el mar
en el futur
com s'obre el mar
i com s'afavoreix
tot el barri de darrere
tot el barri de darrere
s'ampliarà
en la bursvoreres
hi haurà una tendència
general
a la pia tenalització
i per tant
com tot el barri de darrere
s'aprofitarà
s'aprofitarà
d'aquesta situació
tot aquest barri
està emmarcat per dos edificis singulars
per a les edificis potents
que són com dos
com una manera d'emmarcar
tot això
perquè si no
aquesta façana
quedaria diluïda
i per tenir una personalitat
i per tenir una força
i per tenir una ciutat
reconeixible
per això s'han fet
aquests elements singulars
i aquest
és el que diríem la roca
que és el més singular
que està
al final
de l'eix
de la plaça dels Carros
ara el veiem
des del carrer Apodaca
la plaça dels Carros
i al fons l'edifici
al fons l'edifici
i a darrere del mar
aquest edifici
és un edifici ròtula
i a més a més
serveix per
conjugar tots els silos
tota la part dels silos
o sigui que tota la vista
està
apujada
amb aquest edifici
en una part
perquè la gent
des de dalt
tingui aquest edifici
que està
una mica
conjugant amb els silos
i perquè
la vista dels silos
no quedi
i quedi més estructurada
i quedi com més maca
això està a meitat
de l'exposició
de la carpa
la veritat
és que
més endins
el que veiem
també són
moltes altres
fotografies
de gran tamany
sí
són panells
de bastant gran tamany
es podia fer més gran
perquè la carpa
no donava més de si
i aquí anem passant
per diferents llocs
aquí hi ha
bueno
com es produeix
l'estació
a baix
només la llàmina de vidre
l'estació
per sota
amb les quatre vies
l'entrada
de l'ample europeu
o de l'alta velocitat
o del que sigui necessari
i els trens
normalment
de rodalies
que van a Barcelona
perspectives
i després
trossos
trossos
del projecte
per poder-los llegir millor
i per poder entrar millor
després tenim
cada un dels trossos
per separat
tenim inclús
dibuixades
les vivendes
això és molt important
perquè hem fet vivendes petites
vivendes pels joves
vivendes pels vells
vivendes de 50 metres
en primera línia
en una situació
absolutament
aquí
amb això
es vol evitar
que sigui un gueto de reix
no?
aquí
si vivéssim estat
a Marbella
seria una operació
especulativa
per voluntat
del consistori
i per pensament
això
són
categories socials
mesclades
categories socials
mesclades
i això és el que s'ha volgut
fer a tot
el projecte
per tant hi haurà pisos
una mica ben variats
de tota mena
ben variats
inclús a vivenda tassada
i aleshores
també tenim els edificis
bàsicament deia
que eren de 4 plantes
menys aquests singulars
sí
ara tot és R més 4
tot està a l'escala petita
a més a més
tall molt fragmentats
perquè no es vegin blocs
sinó que es vegin petites unitats
perquè hi hagi petites comunitats
de propietaris
menys les singularitats
que s'han de donar
fins a l'alcalde aquí
ara
l'estaven buscant
hola senyor alcalde
bon dia
clar com que hi ha el senyor Bofill
ja no t'interesses
estàvem
estàvem en directe
passejant
per la carpa
el senyor Bofill
ens estava explicant
molt bé moltes coses
jo és que encara
estava interessat
en tota aquella zona
en explicar tota aquella zona
que ara ocupa l'estació
que serà tota una zona verda
d'accés directe a la platja
no?
sí
aquella zona
és un dels buits
que deixa el projecte
llavors aquests buits
primer
en primer lloc
que la
sempre nosaltres
la primera
la primera raó de ser
és l'espai públic
per tant
és el
el traçat
de tot aquest espai públic
en aquest cas
és verd
perquè la relació
amb la platja
ha de ser una relació
de platja i verd
de totes maneres
es veuen allà
com tots els carrers
no
no hi ha
els del carrer de mar
sinó de totes les ciutats
s'estan obrint
cap a la platja
i els edificis
estan tallats
els buits urbans
per deixar passar les vistes
i perquè
tota la part darrere
dels barris
s'aprofiti d'això
l'ampliació de la platja
i després anem
es veu una mita
de la plaça dels carros
que queda ampliada
i altres fotos
són fotos
més figuratives
per ensenyar
una mica
perquè no es pot explicar
només tècnicament
i amb façanes
sinó amb perspectives
una mica les visions
perquè la gent vegi
vegi les visions
i un últim aspecte
a la dreta veiem
la part de la platja del Miracle
veiem l'amfiteatre
que ja ens ho explicava
i després la platja del Miracle
que queda integrat
el fortí de la Reina
l'integra en una gran zona verda
no?
el fortí de la Reina
és una idea de l'Ajuntament
ens han dit
escolta
és un fortí molt maco
però té un carrer
que passa per davant
no el podem autoritzar
el fortí de Sant Jordi
sí
el fortí de Sant Jordi
llavors ens han suggerit
que el carrer
passi per darrere
llavors s'incorpora
aquest final
que després queda
amb una perspectiva
molt maca allà
perquè això s'acaba
amb aquesta perspectiva
que tenim a baix
que a mi em sembla
una de les més maques
i és que això s'acaba
sobre un verd
terraconí
i sobre unes roques
terraconins
o sigui
és com fer entrar
a dintre la ciutat
per final
en aquest cas
una mica
del paisatge
de l'entorn
això ens agrada molt
perquè l'entorn
de les platges
és maquíssim
l'entorn de les roques
és maquíssim
i aquest entorn
de les roques
de les platges
del verd
entra aquí dintre
i fa un final
lleuger
i una relació
amb la vegetació
amb la geografia
del camp de Tarragona
i això
de la part de mar
esclar
perquè estem
a la punta de mar
i a mi per això
aquesta perspectiva final
és una manera
d'acabar
que m'agrada molt
encara
és que hi ha tantes coses
per comentar
d'aquesta carpa
però clar
és que no ens hem fixat
en el terra
i jo no sé si molta gent
perquè ara està bastant plena
però és que el terra
es pot trepitjar
no?
la façana marítima
bueno el terra
què han fet exactament?
bueno el que hem fet
és agafar els planos
de Tarragona
enganxar-los al projecte
vull dir
fer l'articulació
entre els planos
els planos catastrals
a més
perquè volíem
que la gent
tingués sensació
de realitat
per tant
estan les parcel·les
amb les propietats
o sigui
no és un plan estètic
és un plan
de la gent
pot trobar la seva casa
no sé
que hi hagi
algun error
però al principi
pot trobar la seva casa
amb això s'ha afegit
o sigui
tal com és el projecte
exactament
i amb cotes
i tot
d'una manera molt precisa
tal com és el projecte
tota la part de front
i aquí al terra
escala
quan la gent està a sobre
és difícil
però
si no és un espasseja
pot trobar la seva casa
pot trobar les seves obertures
pot trobar
amb gran
aquell plano
que has vist allà
amb gran
els 3 quilòmetres
els 3 quilòmetres
de persona magnítima
posats al terra
perquè la gent
trepitgi
i per trobar
el seu carrer
no?
Què li sembla
senyor Nadal?
A veure
la presentació
del projecte
és realment potent
és una
el fet
que un pugui
ubicar-se
i des de
l'ubicació
del seu pis
a la part baixa
de Tarragona
pugui veure
exactament
quin és
el plantejament
del projecte
a l'espai verd
que li queda davant
com el seu carrer
que abans
estava tallat
arriba fins al mar
i on arriba
aquí estem
ara estem veient
per exemple
el carrer Barcelona
els carrers paral·les
el carrer reial
Barcelona i Euròcio
que arribarien
fins al mar
exacte
és a dir
una persona
que gira
el carrer Apodaca
i entra
al carrer Barcelona
veu ja
el mar
aquí el tens
és a dir
ara ens el talla
el Carles Ferrer
veu el mar
i ara una altra
ciutadana de Tarragona
el carrer Euròcio
tres quarts del mateix
hi ha el traçat
del carrer Euròcio
però bueno
des del carrer Euròcio
des del final de tot
això és com els altres
carrers perpendiculars
que ens indicava
Ricardo Bofill
que arriben fins al mar
sobretot el que ha fet
el senyor Bofill
i això ho ha fet molt bé
el Ricardo el que ha tingut
molta cura
és en mantindre
la mateixa traça urbana
és a dir
el projecte exterior
de platja
el projecte de passeig
el projecte
està fet
amb el mateix sentit
que el traçat
del propi carrer
és a dir
que quan el carrer
arriba
continua recta
no
no hi ha al final
una altra cosa
sinó que
la façana marítima
es recupera
no des de la pròpia façana
del tren
sinó que se recupera
des del carrer Apodaca
per exemple
a la cantonada
del carrer Apodaca
allà on està el Juárez
la cantonada
del carrer Apodaca
amb el carrer Barcelona
des d'allà
una persona
podrà veure
el mar
per tant
la façana
no solament
és el que ell
ha dibuixat aquí
sinó
que des del carrer Apodaca
exacte
passant el pas
de peatons
del carrer Apodaca
que queda una mica
més alt
sobre el carrer
Barcelona
ja es veurà el mar
i això és el kit
de la qüestió
i el que el Ricardo
ha encertat
igual des de
la banda
del motllacosta
és a dir
que el que ell
ha dissenyat
s'incorpora
s'incorpora molt
a la trama urbana
actualment existent
donant-li vida
i obrint-la
a mi quan he entrat
com un ciutadamés
a la carpa
m'han donat aquí
un prospecte
però a més a més
un paper
que em demana
l'opinió
és a dir
que ara arriba també
l'hora dels ciutadans
ara arriba el moment
que la gent de Tarragona
doni la seva opinió
sí, és evident
no sé si abans
m'he explicat bé
però
el senyor Bofill
ara al despatx
el té a la Rambla
i un despatx
que li pregunto
senyor Bofill
que vol dir
el senyor Nadal
el vol tenir aquí en casa
i cada dia
no?
jo tinc un despatx
i estaré present
absolutament
vull estar
absolutament informat
del que diu
la gent de Tarragona
a través de la
a través de l'alcalde
i de les seves
dels seus companys
vull que m'informin
i vull que el projecte
mira
hi ha projectes
ara
que es fan
i que són només
per l'élite
i per encàrrec
una mica
vull això
i em fa això
i després hi ha
els grans projectes
d'arquitectura
que són només
per l'élite
nosaltres pretenem
sense fer populisme
però que el projecte
tingui diversos nivells
de lectura
per tant
que es pugui estudiar
el projecte
des dels professionals
des dels intel·lectuals
des de la gent
que els interessa
aquest tipus de temes
però també
volem saber
quina és
la reacció
del carrer
de la gent
de la gent
que vull dir
que no té per què
estar especialitzada
en això
els projectes bons
o les pel·lícules bones
en aquest moment
són pel·lícules
que són
d'élite
i que són
de gran públic
no hi ha
aquest tallament
que hi havia abans
entre l'élite
i el gran públic
com si fossin
dues coses diferents
les grans pel·lícules
són així
els grans llibres
encara que a vegades
siguin difícils
com el llibre
d'Humberto Eco
o el nombre
de la Rosa
els llibres aquests
són complicadíssims
però tothom els té
i llavors
nosaltres
l'alcalde
i això
m'ho ha demanat
i el Consistori
ha demanat
volem saber
l'opinió
dels tarragonins
hem de fer una cosa
que sigui
la més bona possible
la més
intel·lectualment
forta possible
però al mateix temps
volem saber
l'opinió
dels tarragonins
Molt bé
el que dèiem
l'alcalde continua
saludant molts ciutadans
gent d'entitats
veïnals
que per exemple
han vingut
en fi
gent com aquesta
que saludava ara
vostè ara
el que els demana
és això
que opini
no?
S'ha tractat
de que opinin
és a dir
el millor grau
de
què més voldrien
tal com ha explicat
el Ricardo Bofill
ara
què més voldrien
els grans directors
de cine
que puguin demanar
l'opinió de tothom
abans de fer la pel·lícula
no?
És a dir
el gran director
de cine
fa una pel·lícula
i la presenta
i a lo millor
l'Estonia
ha tingut uns errors
brutals últimament
què més voldria
no?
i aquí hi ha la possibilitat
de sobre la base
del projecte Bofill
que és un gran projecte
tot ja que diu
doncs que la ciutadania
a lo millor
fa arribar
al Ricardo
alguna cosa
que li diu
escolti'm una cosa
mira ja això
i per mínima que sigui
el Ricardo
la té que valorar
la té que analitzar
la té que
la té que posar en solfa
i ha de mirar
si és possible
si no és possible
i a lo millor
li aporta una idea
que pot complementar
aquest projecte
i això és boníssim
és del que es tracta
no?
També podria passar
a vegades ha passat
i he tingut projectes
que ha passat
que a la ciutadania
els agrada
i que sobretot
que els agrada
i que entén
el perquè de les idees
perquè les idees
no són
una suma
de petites idees
les idees
són
una coherència
de pensament
que va des del principi
al final
el qual no vol dir
a mi el que m'agradaria
és que a la ciutadania
li agradés
el plantejament
general del projecte
no vol dir
que no fem
canvis
lògicament
vull dir
quan tu et fas
la teva casa
i una vegada
la tens plantejada
doncs fas els canvis
per dins
a mi m'agradaria
que la ciutadania
sense haver-ho explicat
realment
perquè hi ha
una estructura
de pensament
que no s'ha explicat
que està basada
en l'enteniment
del lloc
però també
amb teories generals
això és globalització
i regionalització
això és
visió del Mediterrani
i visió de Tarragona
i llavors m'agradaria
que això
que està darrere
tot un pensament
i que té
tota una metodologia
per fer-se
hi ha un mètode darrere
jo no l'he volgut
explicar aquest mètode
perquè són les claus
de l'estratègia
per fer un projecte
no l'he volgut explicar
perquè a més a més
és complex
et saps que
fer una ciutat
alcalde
vam fer un estudi
a París
a l'Escola Central de París
i vam dir
que per fer un avió
de combat
es necessiten
2.000 peces
per fer una ciutat
es necessiten 40.000
o sigui
i a més a més
amb molts elements
que no són quantificables
perquè
per fer un avió
com és una màquina
de direcció única
vull dir
se sap
quina és la voluntat
el moment que mescles
tants paràmetres
hi ha paràmetres objectius
paràmetres objectius
llavors
la complexitat
metodològica
es torna molt gran
llavors
nosaltres
hem treballat
en metodologia
molt
i això és el que ens ha permet
fer projectes
a diferents llocs
aquí
ens hem de forçar
per fer un mètode
que es tingui
en compte
la Tarragona
i per tant
a dins del mètode
està l'opinió
de la gent
i el projecte
el projecte
s'ha enrauxat
com li va demanar
el senyor Bofill
senyor Adal
s'ha moderat
s'ha moderat
s'ha moderat
però li agrada
a vostè personalment
a mi m'agrada
personalment m'agrada
li canviaria alguna cosa
ara que està davant
Ricard Bofill
algun d'aquests detalls
d'acord amb el concepte general
però algun detallet
no
a veure
jo jugo un avantatge
i perdoneu-me
jugo un avantatge
perquè
el que em pensava
ja li vaig dir
mentre estava treballant
per tant
seria una mica injust
que jo ara li digués
el que canviaria
el que
a veure
a mi m'ha
jo he conegut
algunes de les feines
de l'arquitecte Bofill
es fa gran
es fa gran
te fas una mica gran
tots ens fem grans
el senyor Adal
l'ostè i jo també
i ara m'adona la sensació
que està en un moment
molt bo de la seva vida
perquè
vol fer els projectes
és a dir
és més realista
que altres coses
que ell ha dissenyat
i això és molt important
per una ciutat
perquè l'arquitecte
que és més realista
i que a més
vol que el projecte es faci
el treballa més
el pensa més
arriba més
fins al final
i jo estic molt content
perquè
ha arribat
fins a dissenyar
els pisos
és a dir
i per tant
és un home
que està molt més assentat
que té ganes
que es faci el projecte
com a
és un projecte
que li queda al costat
de casa seva
que és un projecte
que el pot viure
que el pot tramitar
que el pot executar
que li és fàcil
que és un projecte
que li pot vindre
a passejar a Tarragona
com ho ha fet
i estic molt content
perquè
veig amb ell
un projecte
la creació d'un projecte
per fer
que moltes vegades
els projectes
dels grans arquitectes
pugen massa de nivell
i aleshores es queden
com s'ha fet una mica gran
aquí el tenim
doncs ha fet un projecte
per fer-se
i estic molt content
molt content
molt content
molt content
i això que s'ha fet gran
és un elogi
perquè més val fer-se gran
que no no fer-se
en fi
els veig molt contents
i feliços
senyor Bufella
per acabar
jo el volia fer
jo el volia fer
i podria haver fet
més
formes
diguéssim
aviam
formes
arbitrarietat
de formes
per tenir
aquest joc
d'originalitat
jo
la primera cosa
és fer el projecte
aquestes formes
jo les faig cada dia
jo les faig cada dia
aquí n'hem posat una
que la gent
no sap com construir-la
però jo sí que ho sé
que és aquell edifici d'allà
que és una làmina
que és una làmina
que té un
que té un
un boladís importantíssim
hem posat una
que és única
que no hi ha cap altre lloc
no existeix
hem posat una
podríem haver
exagerat el projecte
podríem haver
jo quan vaig a Xina
i tal
faig coses
que si no les poden fer
pitjor per ells
jo he volgut
que aquest projecte
m'ho va dir l'alcalde
que sí
que es pogués fer
el que passa
hi ha elements molt atrevits
perquè aquestes làmines fines
aquest marcatge
de l'urbà
ara
tot això
si volem més
i tenim més seguretat
això
ho podem torçar més
i podem fer més
ara
sempre
no me l'embalis ara
sempre
sempre
amb una arquitectura
que no passi de moda
jo no puc fer
a Tarragona
una arquitectura
que estigui lligada a la moda
l'arquitectura
dura
és la diferència
amb la moda
l'arquitectura dura
i hem de fer una cosa
que dura
deixa de fer
una consideració
acabem
perdona
el projecte de l'entorn
de l'amfiteatre
és excepcional
això ho havíem dit abans
la solució del voltant
de l'amfiteatre
és excepcional
i queda l'amfiteatre
com el volia
un romà
que arribés
d'Òstia
Bonifacio
Menorca
arriba aquí
i arriba
a sota
de l'amfiteatre
i veu l'amfiteatre
la capçalera
veu la catedral
és a dir
tota aquesta línia
però la solució
del projecte
de l'amfiteatre
és excepcional
i creieu-me
que és
una de les peces
més difícils
ell diu d'altres coses
potser perquè no se'n dona compte
potser li ha sortit fàcil
però està molt ben feta
Gràcies