Jo penso que ara s'obre el moment d'emprendre accions polítiques i jurídiques
davant les instàncies internacionals per denunciar aquesta situació
tan altament irregular com suposa una agressió armada.
Quines poden ser aquestes accions?
Segurament el primer que veurem és que algun país intentarà portar davant del Consell de Seguretat
una, entre cometes, denúncia, una protesta formal contra l'atac.
Qui serà aquest país?
És possible que sigui algun dels membres permanents del Consell de Seguretat, Rússia o Xina.
Si no, és possible que sigui algun membre no permanent, potser Síria,
o si no, que sigui una demanda directament presentada per l'Iraq
i que l'assumeixi el secretari general, en Kofi Annan.
Llavors, que s'intenti organitzar una reunió d'urgència del Consell de Seguretat,
potser aquesta mateixa tarda.
possibilitats que té de prosperar aquesta protesta formal o aquesta condemna contra els Estats Units,
cap ni una, perquè els Estats Units i Gran Bretanya també no tenen dret a vet,
amb la qual cosa evitarien qualsevol protesta, qualsevol queixa, qualsevol condemna formal dels Estats Units.
Per tant, des del punt de vista del dret internacional actual,
diguem-ne que la comunitat internacional té les mans llegades davant d'aquest conflicte?
Donada la composició del Consell Permanent de la ONU.
Exacte, i donada l'estructura de la comunitat internacional actual,
és molt difícil poder fer res.
Jo penso que la via més efectiva serà portar el tema davant l'acord permanent,
i l'acord de justícia internacional, el Tribunal de Justícia Internacional de l'AIA,
que jutja els conflictes entre Estats.
Segurament, Estats Units no reconeixerà la seva competència,
perquè la competència del Tribunal de Justícia és una competència facultativa,
o sigui, que cada estat accepta la competència amb la mesura que vol,
i els Estats Units ha fet una declaració acceptant la seva competència
amb uns termes molt concrets que sembla que exclouen la Carta de Nacions Unides,
que no es pugui entrar a discutir la Carta de Nacions Unides davant del Tribunal,
a no ser que el conflicte impliqui el conjunt de la comunitat internacional,
i sempre que ha hagut un conflicte armat,
i ha dit que simplement implicava el país amb el que ell s'implicava.
De totes maneres, l'assumpte aquest pot prosperar davant del Tribunal Internacional de Justícia
i hi hauria una nova condemna a l'Estats Units.
No seria el primer cop, i el 1982 va haver-hi una famosa sentència
contra les activitats paramilitars que els Estats Units feia a Nicaragua,
però els Estats Units després no donen cap validesa a aquesta sentència,
tot i que té una important validesa moral i com a referent jurídic.
De totes maneres, si mirem enrere la història més recent dels conflictes internacionals,
mai ens havíem trobat en una situació similar com aquesta, no?
Que hi hagués una divisió tan notable de grans potències com la Xina, Rússia...
Exacte. Clar, veníem d'un període de guerra freda on el Consell de Seguretat estava paralitzat, no?
On el Consell de Seguretat no podia prendre decisions sobre grans temes
perquè o batava el bloc socialista o batava el bloc liberal capitalista, no?
Amb la qual cosa estava bastant paralitzat i quasi no tenia activitat.
Després de la caiguda del mur de Berlín, de seguida, amb el conflicte del golf,
amb la inversió d'Iraq a Kuwait, es van prendre les primeres resolucions en aquest sentit
que van donar que tothom parlés de que hi havia un nou ordre internacional
on el Consell de Seguretat funcionaria.
Aquest ordre internacional s'ha trencat, no?
Entrem en una nova etapa, algun autor s'ha atrevit a definir-ho com el nou ordre imperial,
dient que a partir d'ara, en certa manera, es vol instaurar una llei de la selva,
la llei del més fort, no?
Jo confio de totes maneres en que l'actitud de França, d'Alemanya i d'altres països
han donat un toc d'atenció molt important als Estats Units i als països que el recolzen,
demanant que qualsevol actuació armada vagi per les línies del Consell de Seguretat,
vagi per les línies de la legalitat internacional.
De totes maneres, finalment, sentir castellà les previsions dels analistes
no són gaire positives, oi?
No, no, no.
La veritat és que tindrem una guerra llarga,
hem tingut una fractura del dret internacional molt important,
de la legalitat internacional molt important.
Hem de veure les conseqüències dels atacs armats que s'estan produint,
però l'utilització de les armes que s'estan plantejant,
la caiguda massiva a la bomba,
segurament no serà respectuosa amb el dret humanitari,
o sigui, no hi haurà una selecció suficient dels objectius militars,
tal com per no atacar objectius civils
ni fer atacs discriminats contra la població civil,
i tot això és força preocupant.