És un quart d'una del migdia, com ja vam anunciar en el seu dia
quan van iniciar els actes de celebració.
L'IES Comte de Rius ha iniciat els actes de commemoració
dels 75 anys d'història.
Avui volem parlar de la programació d'activitats previstes
per als pròxims mesos, que és una programació molt intensa,
molt oberta a tota la ciutat, però sobre el centre en si.
I això no traurà tampoc que fem una miqueta de mirada històrica
a aquest centre que en l'actualitat aplega més de 800 alumnes.
Ens acompanyen el director del centre, Comte de Rius,
Antoni Barrufent, molt bon dia.
Bon dia.
I l'Eduard Marcent, que és el coordinador de qualitat.
Eduard, bon dia, benvingut.
Bon dia.
Ara parlàvem una mica de la història i, escolta,
sobretot, ubiqueu-nos una miqueta on estava en el seu origen
l'IES Comte de Rius, perquè, bé, ha estat itinerant,
al llarg d'aquests 75 anys d'història,
ha tombat per tota la ciutat, no?
Per tota la ciutat.
Va començar el carrer Armanyà, m'explicava-ho?
Sí, l'institut va néixer com a escola del treball de Tarragona,
i la primera ubicació va ser el carrer Armanyà,
a la part de darrere on hi ha el Teatre Metropola Vuit.
Allí va estar tres o quatre anys
i, a partir d'aquell moment, es va haver de traslladar,
per creixement, al carrer Jaume I,
on hi havia fins fa dos o tres anys la brigada municipal.
A partir d'aquell moment, també va coincidir
amb tota l'evolució històrica de la Guerra Civil i demés,
i es va gestar el nou edifici que està aquí,
a la plaça Imperial Tàrraco,
avui ha vingut de Lluís Companys,
que és l'actual Institut Vidal i Barraquer.
Allò que dèiem avant, Escola de Maestria.
Sí, sí, l'Escola de Maestria.
Fa unes quantes dècades.
Ha tingut diversos noms, l'Institut.
Escola del Treball, Escola de Maestria,
Instituto Politécnico Nacional,
i ara Institut d'Educació Secundària,
i ara en aquest moment ens diem
Institut d'Educació Secundària Superior d'Ensenyaments Professionals.
És complicadíssim, eh?
Això de la nomenclatura cada cop ho fan més difícil.
Els pares hem de fer cursets paral·lelament
per saber què estudien els nostres fills, eh?
Perquè déu-n'hi-do si ja es complica.
Evidentment, l'ubicació ha anat en sintonia amb els temps, no?
Sí, ha anat evolucionant amb la ciutat.
Inicialment la ciutat està molt concentrada
la part de la Rambla, la part Vella,
després se va anar desplaçant cap a la perifèria.
L'altre dia el senyor alcalde,
que ens va presidir l'acte d'inauguració,
recordava que inicialment l'edifici
tenia façana a la plaça Imperial Tàrraco
i que després, per conveniències del moment,
se van posar al davant el govern civil
i l'edifici del Movimiento.
Per tant, van fer la plaça més petita.
Això és un anècdota que ens va explicar
si la plaça es mantingués tal com estava dissenyada
en el seu moment.
Ai, que hauríem més cotxes, eh?
No sé què seria pitjor.
Realment ha canviat l'ubicació.
Ara actualment és un centre educatiu
que es troba a la zona educacional.
Això ja de quants anys estem parlant?
Estem parlant des de l'any 82.
Clar, és que més coincideix
amb aquest canvi també social de mentalitat
del que abans es deia anar a prendre un ofici,
després va ser la formació professional,
cicles formatius,
evidentment l'evolució d'aquest tipus d'ensenyaments
i aquests estudis també ha canviat, eh?
Sí, sí, sí.
I de manera importantíssima.
Ara, nosaltres tenim la percepció
que la societat en aquest moment
ens valora d'una forma totalment diferent
a com ho feia abans.
Sobretot els usuaris dels nostres alumnes,
si em permeteu l'expressió,
perquè són fonamentalment el sector industrial
i la societat en general.
en la llei del 70
els ensenyaments de formació professional
estaven condicionats per una mena d'estigma,
que era el fet que aquell alumne
que no era capaç d'aprovar l'EGB,
l'única sortida acadèmica que tenia
era la formació professional.
Llavors,
se va crear una mica de sentit social
de aquell que no val
cap a la formació professional.
Això avui no és així.
I això, perdó, Antoni,
jo tinc la sensació,
la percepció personal,
que això va crear un buit
de professionals ben preparats.
Sí.
Que ara, afortunadament,
s'està recuperant
amb aquesta dignificació
de l'aprenentatge
d'aquestes professions.
Jo diria que
la manca de professionals ben preparats
és per la manca de persones
que optava fent aquella opció seriosament.
Clar, clar, clar.
Perquè tenia aquest estigma,
aquest tipus d'ensenyaments.
La FPU,
que abans en aquell moment
és de FPU i FP2,
la FPU recollia aquest alumnat,
però la FPU2 ja tenia
una component qualitativa important.
Ara, en aquest moment,
per entrar a cursar
a ensenyaments de formació professional,
l'alumne ha d'haver provat,
igual que qualsevol altre,
l'ensenyament secundari obligatori,
el que entenem com a ESO,
per entrar a cursar grau mitjà,
i ha d'haver provat,
també,
el batxillerat
per entrar a cursar
a formació professional de grau superior.
Per tant,
no hi ha distinció
i el nivell de preparació acadèmica
dels alumnes que accedeixen
és igual
que els que entren al batxiller,
per una banda,
o igual que els que entren
a la universitat,
per una altra.
Per tant,
la matèria primera
és qualitativament
més seleccionada que abans.
Imagino que bona part
de l'estímul dels joves
de cursar aquest tipus d'estudis,
d'una banda,
és que els agradin
o que trobin
que hi ha una demanda laboral
important, no?,
en aquests sectors.
És un mercat de treball
molt actiu
i això probablement
sigui un dels estímuls
per als joves
que opten
a fer
aquest tipus
d'ensenyaments.
Sí,
avui per avui
els alumnes
que acaben
especialment
grau superior,
grau mitjà també,
però especialment
grau superior,
jo diria que tenen
en un termini
de sis mesos
trobaran feina
dins
del que és
els seus estudis,
la qual cosa
és una variable
a considerar, no?
El que passa
és que cal estudiar molt
i cal aprovar
perquè no és
mira, entro allà
i ja surto amb feina
i això quan dius
no, no, és que surts
en un lloc de treball.
Tu has de currar
que diuen
els joves estudiants, no?
Sí, l'institut
ja l'any 80,
el curs 83-84
va crear
la seva pròpia
borsa de treball
i està vigent
des de llavors,
hem passat molts alumnes
i avui
podem dir
que està buida,
vull dir que no tenim
ningú en espera
de feina
que ens ho hagi
plantejat
a l'institut.
Jo diria que
l'institut ara
al centre
acull uns
870 alumnes
en concret.
Números rodons, eh?
870 alumnes.
I clar,
ara parlarem
dels actes
que heu preparat
que són oberts
a tothom,
bona part d'ells
justament es fan
en escenaris
de la ciutat de Tarragona
fora del centre
justament perquè tothom
hi pugui prendre part
perquè clar,
aquí els antics alumnes
tenen molt a veure,
els antics professors,
a tothom que ha passat
d'una manera
o s'ha sentit
vinculat amb el centre
i jo intueixo
que heu fet
una miqueta
de repàs històric
de l'anecdotari
de les velles fotografies
en blanc i negre
del centre
i això segur que
han sortit anècdotes,
han sortit coses
que sortiran
en forma de llibre
però que també
formaran part
de les vostres trobades,
no?
Podríem explicar alguna?
A veure...
O curiositats,
coses que us han sorprès
mirant la història del centre.
La primera sorpresa
va ser trobar-nos
clichès fotogràfics
sobre vidre.
Sí?
Això ja fa.
Ara,
el remenar
a la documentació gràfica
i l'arxiu,
han trobat clichès
sobre vidre.
Allà deus dir,
hosti,
quines tecnologies
han servit, no?
Bé,
pel centre han passat
de l'ordre
de 22.000 alumnes
al llarg de la història.
La majoria nois
al principi,
segons el comentàveu abans,
i fins a l'any 65,
número rodons també,
aproximadament,
curs 64-65,
no va entrar la primera noia
a estudiar...
I va entrar una sola?
No ho sé si va ser una,
però l'anecdotari
és aquest.
La primera alumna
és del curs tal.
I la primera professora?
I la primera professora
del curs següent,
del 66-67.
Era un centre
absolutament masculí, eh?
Fins a aquella època,
la tradició manava
que els oficis
eren fonamentalment
dels homes.
I als centres educatius
hi havia separació de sexes,
a més a més,
doncs ja teníem
tots els números.
I, bueno,
la primera professora,
suposo que si dic
el seu nom,
Imcent,
no s'enfadarà.
Home, al contrari.
Va ser la companya
Conxita Chavarria-Fonollosa,
que ha fet molts anys
de gana
del col·legi d'ell essencial.
Va ser la primera professora.
La primera professora
d'història.
Home,
no només ho va dir
en el que li deu fer gràcia
també de trobar-se
doncs indirectament
o indirectament
participant
de tots aquests actes.
Moltes fotografies,
molts noms
han anat sortint?
Sí,
nosaltres tenim
de l'anecdotari
o dels noms
d'allà dalt,
doncs tenim
persones
que avui estan
ubicades
dins la indústria
en llocs de responsabilitats
i altres que estan
com per exemple
el...
com es diu?
El...
El...
Publicitat Pastor.
Sí, sí, sí.
el que ha estat
vicerector
de la Rovira Vergili
va ser alumna del nostre,
per exemple.
També va ser alumna del centre.
Sí,
ara en aquests moments
d'actualitat
tenim alumnes
que surten
de tant en tant
per la premsa
com és el cas
del Gregorio Lavilla,
el corredor de motos,
que va ser alumna nostra,
un membre del conjunt
dels PETs...
Teniu el vostre
propi Star System
pel que veig, eh?
Sí, sí.
Dins del centre
de personatges famosos
i...
El Fermí Fernández
del Terrat.
Fermí Fernández
del Terrat
també va ser alumna nostra.
Home,
jo no sé si hi van a aprovar o no,
però de fet s'han dedicat
al món de la faràndula, eh?
No té res a veure.
No estaven cridats
per aquest camí de la tècnica, eh?
Si no,
més aviat
el món de la faràndula.
Aviam,
si us sembla,
parlarem dels actes...
Parlem de futur també,
perquè clar,
un centre com el vostre
amb aquest actiu
que són els alumnes
del professorat
i el tipus d'ensenyament
que impartiu
ho deu mirar cap al futur
i això de fer anys
jo intueixo
que us esperen
a anar més enllà encara.
Ara,
un dels objectius
de...
Especialment de fer celebracions
i de retrobar-nos
i tal
és fer balans
i agafar empenta
cap al futur.
I una mica
el que es pretén
és això,
de dir,
ara cap a on volem anar.
Mirant a la història,
perquè la història
és el que defineix
el tarannà
de la institució,
no?
Nosaltres
en aquest
en la previsió
d'actes
que hi ha,
lògicament
hi ha un acte
institucional
que va ser
el dia 2
la inauguració
del 75è aniversari
que va estar presidit
per la consellera
d'ensenyament,
l'alcalde de la ciutat,
el president
de la Diputació
i el president
del Consell Comarcal.
Acte institucional
de pes, eh?
Institucional de pes,
sí,
i amb la qual
estem molt agraïts
perquè no ens va fallar ningú.
amb les agendes
que tenen
està molt bé
que no faci ningú.
Sí, sí.
Després,
com a cosa de treball
i que va lligat
amb aquesta perspectiva
de futur
tenim la jornada
de qualitat
de l'ensenyament
que l'Eduard
explicarà una mica
que fa cinc cèntims
com es diu.
Sí,
aquesta jornada,
Eduard,
oberta a tots els ensenyants,
m'imagino tothom
que estigui interessat
en principi, no?
Sí,
en principi
és una jornada
que seria
la tercera jornada
de la qualitat
de l'ensenyament
a Catalunya.
La primera
es va celebrar
fa dos cursos
a Manresa,
la següent
a la Garrotxa,
a Olot,
i aquesta tercera
aquí a casa nostra
és una jornada
oberta
a tots els centres
i ensenyants
que es dediquen
d'alguna forma
o que treballen
dins d'unes xarxes
determinades
de qualitat
i perseguim
o pretenem
aquesta implantació
d'uns sistemes
de gestió de qualitat
dins de cadascun
dels centres
de formació professional
dels que provenim.
Ho fem
sota uns paràmetres
de norma
ISO 9001-2000.
La pretensió nostra
a l'igual que hi ha
fins ara
quatre centres
a Catalunya
que estan certificats
segons aquesta norma
ISO 9001-2000,
són un centre
de Manresa,
un de la Garrotxa
i dos de Barcelona,
de la província,
i nosaltres
ho pretenem
això també
en principi.
La fita primària
és aquesta certificació,
la pretensió
en aquests moments
actualment
per aquest
any 2004
és la de certificació
aproximadament
d'entre
8 i 10 centres,
a més
d'aquestes quatre
que hi ha
fins ara
i anant-nos
certificant
a mesura
que anem
evolucionant
amb la implantació
del sistema.
La implantació
d'un sistema
de gestió
de la qualitat
vol dir
estructurar
el centre
d'una manera
determinada
i mirar molt
cap al futur,
cap a
deixar les coses
establertes,
com s'ha de funcionar,
com s'ha de mesurar,
què opina
l'usuari
respecte
del nostre servei.
l'usuari
parlem d'alumnes
i pares d'alumnes.
No només alumnes,
sinó alumnes,
pares,
empreses,
tot l'entorn.
Tota la comunitat
que té a veure amb el centre.
Definir a partir
d'aquesta mesura
d'opinió
estratègies
de millora.
Preveieu una
participació
de representants
de centres
de tot Catalunya?
De tot Catalunya,
sí.
Que es planteja,
estem parlant
de 200
persones.
Aproximadament,
si mirem dades
del curs passat,
el novembre,
concretament el dia 7
a la Garrotxa,
a Olot,
van ser
aproximadament
200 persones.
Serà una fita
important,
aquesta,
el 13 de novembre.
Després passem
a un acte
més sentimental.
Sí.
Les trobades
d'exprofessors
i expersonal
del centre
estan previstes
per finals de novembre.
Allò per fer-los
partícips
en primera mà
i el més aviat possible
de tots els actes
i que,
d'alguna manera,
les mesures
de les seves possibilitats
vagin participant-hi.
Això,
es pensa
fer una,
organitzar-ho
plegats
amb l'Ajuntament
de Tarragona
i,
segons em va
comunicar
l'alcalde,
el senyor Nadal,
en aquell acte
se'n faria
lliurement
de la medalla
de plata
de la ciutat
que a finals
de juliol,
l'últim ple
de vacances
ens va aprovar.
Molt bé,
serà un acte
com dèiem
més emocional.
Després tenim
la festa del patró.
La festa del patró.
Aquesta és una festa lúdica
pels alumnes d'avui.
I publiqueu el llibre
Història Gràfica
de l'Ies Comte de Rius.
Una altra
d'aquelles coses
que deuen cridar
molt l'atenció
a tota la gent
que ha passat pel centre.
Sí, a l'institut
els seus 75 anys
ha generat
molta documentació
i molta
informació
històrica.
I llavors
el que
s'ha...
Perquè
els que han participat
d'una manera o d'una altra
i la ciutadania
en general
puguin gaudir-ne
i conèixer-la
que no calgui
que vagin
a l'arxiu històric
a mirar-s'ho
però s'està
editant
un llibre
d'unes
250 pàgines
més o menys
i que fonamentalment
hi haurà
història gràfica
comentada
i situant el centre
en cada època
que ha anat canviant
doncs
relacionant-lo
amb la seva època
i amb el que
en aquell moment
estava.
Es presentarà
si tot va bé
i no canvien
les previsions
en el Palau
de la Diputació
conjuntament
amb la inauguració
d'una exposició
retrospectiva
de la història
del centre.
del centre
que faria allà
al pati del Palau.
Són d'aquelles coses
que fan molta gràcia.
Sí, sobretot
pels que hi hem viscut
o alguna experiència
amb el centre.
Prepareu un concert
a la revista
que imagino
del centre
que ja l'editeu
periòdicament
però que en guany
posaré
un número especial.
Un concert de música
també pel maig
a l'Auditori
de la Fundació
Caixa Tarragona.
Sí, nosaltres
som persones
agraïdes
a la ciutat
llavors d'alguna manera
amb aquest esprit
oferim com a centre
un concert
obert
a la ciutat
de Tarragona
i en aquest sentit
hem tingut
la col·laboració
directa
de la Fundació
Caixa Tarragona
ens ofereix els locals
i ens ajuda
amb el temps.
Actes que aneu repartint
seguint el curs escolar
el curs en docent
i acabeu amb la festa
de final de curs
com ha de ser
aquí repartiment
de diplomes
coses
al llarg del curs
a més a més
hi haurà
unes setmanes tècniques
aquí
ha sigut dedicades
a cadascun dels ensenyaments
nosaltres en el centre
importem
5 famílies
professionals
de formació
professional
la química
la edificació
electricitat
electrònica
automoció
metall
i el batxiller
i llavors
dedicarem
en un calendari
que més o menys
previst
està aquí
és una setmana
mensual
a cada una
d'aquestes
famílies
professionals
dins d'aquesta setmana
hi haurà conferències
taules rodones
trobades
d'exalumnes
d'aquella especialitat
que ja estan treballant
no?
sí
vam estar valorant
la possibilitat
de fer una trobada
general d'alumnes
i vam dir
22.000
és molt perillós
de gestionar
tot això
i vam dir
fem-ho
fraccionadament
per famílies
per famílies
i si serà
més controlable
a talla de curiositat
d'aquests ensenyaments
que heu esmentat
química
edificació
electricitat
quins són els que tenen
ara com a més demanda
entre els alumnes
on es volen matricular
més els jugues
com a més demanda
entre els alumnes
què els atreu més?
tot el sector
o tot el que té nom
a informàtica
o a ordinadors
crida molt l'atenció
les telecomunicacions
la química
aquí a Tarragona
és un referent
nosaltres
com a centre
som centre
de referència
en l'especialitat
de química
a nivell de Catalunya
per tant
tenim un potencial
i clar
tenim molt bona relació
amb l'entorn
i per tant
és una de les famílies
que d'alguna manera
ha crescut més
en els últims anys
i a nivell
si parlant
del nostre centre
sí, sí
naturalment
la que costa més
però que jo diria
que
és una llàstima
que costi més
perquè és
la que té més demanda
jo crec que és la que tinc jo al cap
sí, és la del metall
sí
i
no sé per què
els
potencials alumnes
és el fet de tenir
que treballar amb el ferro
però mancan professionals
en aquest sector
sí, sí
hi ha una gran demanda
de professionals
van molt buscats
les empreses
els prenen dels uns als altres
i però
són aquelles dinàmiques
socials
que no sé mai com van
ara veig també
el tema de la fusta
que també està una mica abandonat
sí, la fusta
tant abandonat
com que aquí apareix
com a especialitat
que teníem
però que ja no tenim
perquè es va
es va concentrar
tota
en el
en el
és Pere Martell
és una especialitat
molt bonica
molt creativa
però bueno
també són d'aquelles
minoritàries
en fi
que
hi haurà pastís
perquè escolta
tants 75 anys
hi haurà pastís
no?
per bufar les espelmes
esperem que sí
se suposa que sí
i vaja
és cosa vostra
però jo
m'imagino
que és
que és una celebració
oberta
a tota la ciutat
i que tots els actes
està convidat tothom
no?
de cada un dels actes
se farà la divulgació
corresponent
aquest és un programa general
que s'aniran fent
les concrecions
i lògicament
des d'aquí
convidem a tota la ciutat
a participar-hi
tant si han tingut a veure
amb l'institut
com si no
doncs moltíssimes gràcies
per venir avui
a la ràdio
a explicar-ho
que esteu de festa
que esteu d'aniversari
i totes les activitats
que dureu a terme
Antoni Barofet
i Eduard Marcén
director
i coordinador
de qualitat
de l'IES
Comte de Rius
respectivament
gràcies
i per molts anys
moltes gràcies
a vosaltres
adeu-siau
moltes gràcies
Gràcies