Fa pocs dies es presentava a Barcelona
els resultats d'un treball d'investigació mèdica
que simplificava el tractament de la sida
amb un nou còctel de fàrmacs.
En aquest estudi, fet a través de la xarxa d'investigació en sida,
hi han participat metges de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Aquí amb nosaltres, i per parlar d'aquesta tasca investigadora,
tenim els doctors Francesc Vidal. Molt bon dia.
Bon dia.
El Joaquim Pereira, bon dia.
Bon dia.
I la Consola Viladesma, bon dia.
En què consisteix aquest nou tractament?
Potser és aquesta primera pregunta que tothom es fa
i que millorarà tant la qualitat de vida
en un principi dels malalts de sida.
Aviam, qui em contesta?
El Joaquim.
Aquest nou tractament no és senzill un nou tractament,
sinó és un tractament que disposem ja fa uns anys.
L'important d'aquest estudi és que demostra
que una simplificació de tractament antirretroviral
en menys comprimits és igual eficaç
que un tractament molt més complex
i que no només és més eficaç aquest tractament,
sinó que permet una adherència millor
als fàrmacs aquests que es donen
en menys pastilles i en menys vegades al dia
i d'esta manera poder tindre un èxit terapèutic
més prolongat.
Aquest treball participa, com heu dit abans,
a les 15 centres de Catalunya.
Nosaltres vam incloure una sèrie de pacients
i els resultats han sigut els esperats inicialment.
L'aportació principal és que una reducció
en el número de pastilles
i en el número de tomes al dia
de la medicació antirretroviral
és igual d'eficaç que la presa
de moltes més pastilles i en moltes més tomes.
Per tant, hi ha un abans i un després
de l'aplicació d'aquest tractament
en la qualitat de vida del malalt, evidentment.
Evidentment, quan menys pastilles
prengui un pacient
i quan les estomes siguen més espaciades
és més fàcil fer aquest tractament
i més fàcil el compliment d'aquest tractament
i, evidentment, a llarg temps, a llarg plaç
una major eficàcia.
Vosaltres suposo que porteu temps
en aquest projecte.
En tot cas, com va començar tot plegat?
Com es planteja fer aquest estudi,
aquesta investigació mèdica multicèntrica
a tot Catalunya?
Com comença l'aventura, podríem dir-ho així?
A veure, això es dissenya
aproximadament entre els anys 98-99.
ha de ser necessàriament un estudi multicèntric
bàsicament perquè s'ha d'incloure
un grup important de malalts
perquè a l'hora de fer l'anàlisi estadística
doncs tingui prou potència
les conclusions a les que tu arribis.
Aleshores, un nombre tan important de malalts
com el que s'hi va incloure en aquest estudi
que són gairebé 500 persones
és realment difícil d'obtenir en un sol centre
i, habitualment, des que vam començar a treballar
investigant sobre la sida
la majoria d'estudis que es fan
solen ser multicèntrics.
En aquest sentit, el doctor Betell
i el grup del Clínic
va contactar amb una sèrie de centres de Catalunya
nosaltres ens hi vam aderir
i havíem treballat amb ells prèviament
amb força a altres estudis
i a partir de l'any 2000
és quan disposem de totes les llicències
l'aprovació de l'Agència Espanyola del Medicament
en fi, tots els requisits
per portar endavant l'estudi.
al llarg de l'any 2000 i 2001
és quan es va desenvolupar
es va tancar l'estudi
de fet encara continua amb algun subgrup de malalts
per fer subestudis
que probablement sortiran més endavant
però al llarg del 2000-2001
és quan es va fer l'estudi gros
el 2002 vam tancar l'estudi
i ara han sortit publicats els resultats.
I quina és la vostra aportació concreta
des de Joan XXIII a tot l'estudi
o generalment és un patró comú
a tots els centres hospitalaris?
És un patró comú
quan fas estudis d'aquest tipus
la teva participació pot ser diversa
en aquest estudi concret
els centres participants
hi aportàvem als malalts
que hi volien participar
que des d'aquí els hi voldríem agrair
com sempre la seva participació
i recordar-los
que la seva lluita és també la nostra
i que
doncs vam recollir un grup de malalts
que superaven els 10 malalts
i van acceptar participar en aquest estudi
aleshores se'ls seguia
durant un any
se'ls recollien mostres
i la recol·lecció de mostres
i el seu processament
el seu anàlisi
estava tot centralitzat a l'hospital clínic
excepte les dades
que en diem assistencials
és a dir, el nivell de defenses
el nivell de virus
la recollida de bases
de dades clíniques
que això es feia aquí
hi ha altres tipus d'estudis
amb els que estem participant ara
en el que
a més de recollir malalts
i recollir dades clíniques
fem algun tipus d'anàlisis
de laboratori específics
però això ja són altres estudis
i escolta'm una cosa
sempre s'ha dit
que la situació
de la investigació
a Espanya
és complicada
falten ajuts
falta recolzament
suport
com està la situació
en el camp de la CIDA
això és
absolutament cert
si disposéssim
de recursos
tan materials
és a dir, econòmics
com humans
equiparables
a l'empenta
que tenim
estaríem
molt més
ben localitzats
molt més ben
posicionats
del que estem
perdó
i la investigació
en si
d'Espanya
pesa
i és important
i Espanya
i Catalunya
concretament
estan molt ben situats
dins el rànquing
investigador
occidental
però si realment
els recursos
que s'hi destinessin
fossin més importants
probablement
podríem fer
moltes més coses
ha de tenir en compte
que
Espanya
destina
un 0,9%
del producte interior
brut
a recerca
Catalunya
hi destina
del nostre teòric
producte interior brut
un 1,1%
estem una mica
millor
realment una mica
millor
però molt
pot millor
la mitjana
de la comunitat
econòmica
europea
s'acosta
al 2%
hi ha països
com Finlàndia
que hi destinen
entre un 4 i un 5%
cap a qui
hauríem d'atendir
cap a qui
hauríem d'atendir
de fet
no sou els únics
que ho diuen
sempre que hem parlat
amb gent
que està en tasques
investigadores
ja sigui
a la Universitat
Obre i Virgili
o a l'Hospital
Joan XXIII
o altres centres
tothom
parlar de la fuga
de cervells
que lamentablement
moltes vegades
la gent no pot fer
la seva tasca
aquí
és possible
per la recerca
d'una cura
ja no només
d'un pal·liatiu
sinó d'una cura
per la sida
possible ho és
de fet
hi ha grups
nosaltres en concret
només treballem
en projectes
nacionals
dins de Catalunya
i estatals
no en projectes
europeus
la nostra participació
ha sigut molt esporàdica
però grups
potents
d'investigadors
de Catalunya
com són
el dirigit
pel doctor Betell
el clínic
el dirigit
pel doctor Cloteta
Canruti
participen
en projectes
europeus
i fins i tot
projectes
d'abast mundial
a la recerca
de vacunes
o d'altres
tipus
de tractament
per intentar
curar la infecció
però això avui
és una quimera
encara
això és una quimera
però tu ara ho comentaves
donàveu les gràcies
als malalts
que
doncs
es presten
a aquest estudi
perquè de fet
ells
doncs d'alguna manera
l'estudi pot sortir bé
o pot sortir malament
però
són valents
s'hi posen
i lluiten
fins al final
suposo que
és importantíssim
l'actitud
d'un malalt
en els estudis
que esteu fent
la consola
que no deus re
fins ara
bueno
importante
más que importante
es fundamental
nosotros
cuando nos planteamos
un estudio
todos estos pacientes
los estamos llevando
desde el inicio
que empezamos
a controlarlos
y les estamos
proponiendo
una serie
de cambios
en su tratamiento
que nosotros
pensamos
que les va a ir bien
pero son ellos
los que en todo momento
tienen que aceptar
y que saben
que tienen unos riesgos
es que pudiera fracasar
en este caso
de este estudio
nosotros lo que
estábamos haciendo
era proponerles
simplificar el tratamiento
simplificar el tratamiento
quería decir
desde que surgieron
los inhibidores
de proteasa
estos pacientes
estaban haciendo
un tratamiento
que comprendía
pues 12-15 pastillas
a lo mejor al día
como mínimo
tomarlas tres veces al día
con unos horarios
muy determinados
y nosotros
les estábamos diciendo
que iban a ir
que creíamos
que iban a seguir
yendo muy bien
pero que lo iban
a poder hacer
a lo mejor
con dos tomas al día
si solo
tres o cuatro
comprimidos al día
ellos
por supuesto
cuando vieron esto
aceptaron
pero claro
también les explicamos
el riesgo que tenían
de que pudieran fracasar
en ese tratamiento
aunque con todo
tenemos que agradecer
a todos estos pacientes
pues que confían
en nosotros
confían en todo el grupo
y el 99%
de los pacientes
a los que les proponemos
entrar en un estudio
no solo en este
sino los múltiples
que estamos haciendo
están aceptando
y es gracias a ellos
a los que podemos
estar haciendo
y llegando
a todos estos resultados
porque ellos
están haciendo
en estos momentos
una vida más o menos
normalizada
o realmente
notan
el engorro
de los tratamientos
de todo el proceso
del año 96-97
cuando se empezó
a hablar
de este tratamiento
que era un cóctel
de tres fármacos
que empezamos
con estos fármacos
que fueron
el BUM
que fueron
los inhibidores
de proteasa
ellos realmente
tenían una vida
una calidad de vida
que estaba limitada
estaba limitada
por los horarios
por las molestias
por los efectos secundarios
que pudieran tener
pero esto
con los años
ha ido variando
cuando ha salido
esta otra serie
de fármacos
que están demostrando
o han demostrado
en estos estudios
que tienen la misma potencia
que estamos consiguiendo
los mismos resultados
virológicos
e inmunológicos
pero que sin embargo
están mejorando muchísimo
la calidad de vida
estos pacientes
con dos tomas al día
con incluso
hay algunas pautas
que con dos comprimidos
al día
están llevando
un tratamiento
antirretroviral
completo y eficaz
esto supone
que pueden hacer
una vida
completamente normal
que tienen una calidad
de vida
igual que la nuestra
el hecho de que
el resultado
de todos estos estudios
se haya publicado
en revistas investigadoras
a nivel mundial
supongo que para vosotros
y para los enfermos de SIDA
debe ser como
muy satisfactorio
que realmente se dé
una cobertura informativa
y promocional
podríamos decirlo
entre comillas
de todo el tema
de los tratamientos
a ver
eso es
contesto yo
es parte essencial
de la recerca
si un fa recerca
y no comunica
los resultados
la transcendencia
que en té
por la comunidad científica
y por las personas
afectadas
por una malaltia
concreta
es nula
aleshores
el objetivo
de la recerca
es mejorar
el nuestro conocimiento
de una malaltia
mejorar
el manejo
de las personas
afectadas
y comunicar
estos resultados
a la comunidad
científica
porque lo puedan
aplicar
a la seva
práctica diaria
en aquest sentit
els resultats
d'aquest estudi
són espectaculars
són bons
indiquen
que un tractament
que és molt més senzill
de fer
molt més senzill
una o dues
preses
de medicació
al dia
i amb molt pocs
efectes tòxics
és igualment
eficaç
no és millor
però sí
igualment
té la mateixa eficàcia
que un tractament
més complex
i a més
s'ha comunicat
s'ha pogut
comunicar
probablement
amb una de les
vaja
probablement
no amb tota seguretat
amb una de les revistes
que té més impacte
dins del món científic
això
a nosaltres
i a les persones
afectades
ens ha de fer
molta il·lusió
i crec que ens en fa
en tot cas
el que veig
és que
vosaltres tres
i suposo
que tots els metges
implicats
en investigacions
sobre
aquests temes
esteu realment
fins i tot
personalment
implicats
amb els malalts
amb la investigació
amb tot plegat
és a dir
no aneu a fer
les vostres hores
a fitxar i a marxar
per tal com parleu
i amb la passió
amb la que parleu
del que esteu fent
Joaquim
això és cert
nosaltres
quan vam començar
una mica
a dedicar-nos
al món del SIDA
no érem metges
de l'hospital
érem els metges
de SIDA
de l'hospital
som la generació SIDA
estàvem més marcats
nosaltres
que els propis pacients
aquest és el metge
del SIDA
llavors això
evidentment
i per sort
ha passat a la història
no estem marcats
ni nosaltres
ni els pacients
avui en dia
tot és
molt natural
la gent no té
per què amagar
les que està infectat
pel virus de la SIDA
i evidentment
sí que
ens impliquem molt
perquè
és una malaltia
que hem vist
des de
que no podíem fer
pràcticament res
que tots els nostres pacients
de forma lamentable
la majoria
morien
a pesar dels nostres esforços
d'anar curant-los
les malalties
oportunistes
que tenien
pacients
que eren jovens
pacients
que eren
de la teua
mateixa edat
inclús més jovens
i això
t'ha fet
implicar molt
llavors
això
ens ha portat
a que
no només
visquem
el món de la SIDA
des d'un punt de vista
mèdic totalment
sinó que
el bebim
des d'un punt de vista
més humà
nosaltres
a l'hospital
els pacients
es truquen per telèfon
es localitzen
quan estem de guàrdia
és un contacte
molt directe
no sóc el doctor
per aire
o la doctora
Viladés
som el
Ximo
i la
Viladés
i la
Consuelo
i la veritat
és que
és una relació
moltes vegades més
que traspassa
la relació
purament mèdica
suposo que
vosaltres també
heu vist
l'estigmatització
ara tu comentaves
no només dels metges
sinó sobretot dels pacients
en un determinat perfil
que no sempre es compleix
evidentment
sí
però
com deia
Ximo Pereire
esta estigmatització
era més
antes
en los primeros años
y que realmente
eren uns pacients
que
estaban un poquito
apartados
esto ha variado
és el que
esto ha variado
muchísimo
pero és que
ha evolucionado
muchísimo
la enfermedad
no és lo mismo
lo que decíamos
antes
antes del inicio
de los nuevos
tratamientos
donde
antes de esto
lo que hacíamos
era un poco
retrasar
o lo que veíamos
era
haciendo todo
lo que podíamos
como se retrasaba
un poquito
la evolución
pero lo que hacías
era retrasar
y al final
acababan
mal
todos
sin embargo
a partir
de estos
nuevos tratamientos
aunque en principio
fueran mucho
más complejos
y ahora sean
mucho más sencillos
desde que se empezaron
estos tratamientos
lo que hemos visto
es que lo que se logra
es frenar
esta evolución
y pacientes
que realmente
llevábamos
hacía muchos años
y que estaban
realmente muy mal
graves
y que sabíamos
que tenían
un pronóstico
malísimo
en pocos meses
pues estos pacientes
hoy en día
los seguimos
después de todos
estos años
te estoy hablando
del 97
que empezaron
estos tratamientos
los estamos viendo
cada tres meses
que seguimos a todos
y van una vida normal
están trabajando
como podemos trabajar
cualquiera
y tienen su familia
que se han incorporado
a la vida normal
entonces
todo
con la aparición
de estos tratamientos
pues ha ido variando
todo ha ido variando
la evolución
y además
ahora que estamos logrando
que puedan llevar
unos tratamientos
mucho más sencillos
que es lo que insistimos
que se ha demostrado
que son igualmente
de eficaces
pues todavía
pueden llevar
una vida
más normal
no tienen que estar
controlando horarios
no tienen que estar
controlando tomas
no tienen que estar
con muchas molestias
que producían
algunos de los otros fármacos
pero también
tenemos que decir
que gracias a esos primeros
fármacos
que producían estas molestias
pues ahora
estamos en nosotros
no hemos llegado a esto
si no tampoco
lo hubiéramos conseguido
hemos llegado a esto
y suposo que
l'objectiu
sería trobar
una cura definitiva
tan de bo
continuem investigant
ho puguem fer
i tinguem aquestes opcions
moltes gràcies
a tots tres
per venir
per fer-nos
cinc cèntims
d'una malaltia
que a vegada
s'oblida
de fet
de quan en quan
apareix la campanya
o el Dia Mundial
de la Sida
i de fet
doncs
no s'oblida
d'una malaltia
crec que en esto
hay que insistir
mucho
en que
que esté controlado
no quiere decir
que lo que podamos
controlar la evolución
y podamos frenar
la evolución
de la enfermedad
no quiere decir
que esté solucionada
de que tenga
cura definitiva
y de que
lo que es
hay que hacer
una prevención
y una profilaxis
de la infección
insistir en las campañas
publicitarias
insistir en los colegios
yo creo que esto
y se ha visto
un rebrote
de los casos nuevos
sobre todo
vía heterosexual
y ha sido
porque le hemos perdido
un poquito el miedo
se ha perdido
un poquito el miedo
a esta enfermedad
y creo que es lo que
más también
hay que insistir
Doncs ja està donat
aquest recordatori
necessari
per altra banda
moltes gràcies
al Francesc Vidal
al Joaquim Pereira
i a la Consuelo Viladés
per estar amb nosaltres
aquest matí
de Tarragona Ràdio
molt bona feina
i felicitats
pels resultats
Gràcies
Gràcies a vosaltres