Matí de Tarragona Ràdio, matí de divendres.
Avui, justament, s'inaugura oficialment el curs 2003-2004
de la Universitat Rovira i Virgili.
El president de l'Institut d'Estudis Catalans,
el doctor Josep Laporte, el reussent Josep Laporte,
serà l'encarregat aquest migdia de pronunciar
la lliçó inaugural d'aquest curs universitari.
Coincidint amb aquesta data, justament,
el matí de Tarragona Ràdio ha volgut convidar el rector Lluís Arola
per repassar les qüestions claus del present
i també del futur de la Universitat de Tarragona.
Senyor Lluís Arola, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia i benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
Aquest curs que avui s'inaugura oficialment,
com el definiria vostè per la Universitat Rovira i Virgili?
És un curs més, no hi ha masses definicions vàlides,
però un curs acadèmic.
No hi ha cap signe de novetat important?
No, jo crec que no.
És un curs que estarà marcat des del punt de vista
de possibilitats de fer innovació i de millorar les coses a la universitat.
Estarà molt marcat pel calendari electoral
i per tant poca cosa farem,
que no depengui de nosaltres, vull dir.
En guany, això sí, entra en vigor el nou reglament de la universitat.
L'Estatut de la Universitat està publicat i per tant ja és vigent.
I això què representa?
Això representa que internament haurem d'anar
modificant algunes estructures de la universitat
per adaptar-les a l'Estatut,
cosa que vam fer expressament i que vam discutir,
vam organitzar a la comunitat universitària perquè fos possible
i haurem de posar-ho en marxa.
Nosaltres creiem que això és una manera de millorar
el sistema organitzatiu de la universitat
per donar millor resposta als nostres interessos educatius
i a la nostra funció a la societat.
Aquest curs, el 2003-2004, presenta nous ensenyaments,
presenta més alumnes en general,
és a dir, la universitat tindrà més alumnes,
ens hem estancat o tendim fins i tot a la baixa?
No, no, no, l'any passat ja vam...
No ho sé encara, perquè la matrícula grossa es fa a l'octubre.
L'any passat ja vam augmentar lleugerament,
molt lleugerament els estudiants,
és a dir, no vam disminuir.
I en guany les previsions semblen indicar que seguirem igual,
és a dir, que seguirem augmentant lleugerament el nombre d'estudiants.
Això és una bona notícia,
en un context de disminució de la població que estudia a la universitat.
Per tant, de fet, amb nombres relatius,
estem augmentant els estudiants en lloc de disminuir-los.
En guany comencem algun nou ensenyament a la universitat.
Jo estic, de tots estic content, com sempre,
perquè em sembla que, ja ho he dit alguna vegada,
que quan cada any m'hi preguntes a l'inici de curs com veiem les coses,
que la diversificació dels estudis a la universitat és un tema important.
És un tema important per nosaltres perquè ens ajuda a mantenir el nombre d'alumnes,
però també a estructurar millor la universitat.
Per altra banda, és un tema important per la societat
perquè permet que els estudiants puguin escollir els estudis que volen
sense haver-se de moure de la seva ciutat o de l'entorn del seu domicili.
Aquest any hem pogut començar, començarem l'enginyer tècnica en telecomunicacions,
en l'especialitat de telemàtica,
la qual cosa és obrir-nos amb un altre àmbit de coneixement
que no tenia fins ara la Rovira i Virgili, que són les telecomunicacions.
Molt lligat, en aquest cas, als estudis d'informàtica,
això fem telemàtica, perquè ja tenim una solvència i un coneixement per parlar del professorat,
però que així comencem a entrar en l'àmbit de telecomunicacions
que ens completa l'oferta formativa en tot el que fa referència
a les tecnologies de la informació i la comunicació.
Per tant, estem amb una eina important a la societat actual,
estem posant-nos bé.
Comencem també els estudis d'enginyeria tècnica mecànica
que estaven previstos des de l'any 91 de fer-los a la Rovira i Virgili
i no els havíem pogut començar perquè són uns estudis cars, complexos,
no de teoria, sinó de muntatge.
requereixen un instrumental complex,
torns, fresadores i coses d'aquest tipus que volen una inversió important.
Ho havíem anat ajornant perquè semblava que no era el moment,
vam esperar després que es construís el nou campus de Sassalades
per poder-ho ubicar allí i ara que el campus ja està en marxa
és el moment d'activar-ho.
Els dos ensenyaments estan plens i hi ha hagut una demanda important
per part dels estudiants d'aquí,
per tant, crec que anem en la bona direcció.
i l'altre que comencem és la psicopedagogia,
que això és també una vella aspiració,
però en aquest cas és un segon cicle,
que és un complement d'estudis possible
pels que han fet abans o pedagogia o psicologia o magistrària.
Tant que no ens portarà molts més alumnes,
sinó ens mantindrà més temps els alumnes a la universitat.
No vindran nous alumnes a partir d'aquest,
però així ajuda a obrir el ventall de possibilitats formatives de la universitat.
Aquesta bona direcció de la que parlava,
doncs, consisteix en diversificar els ensenyaments
tendint cap a l'especialització?
Clar.
Diversificar per donar la màxima possibilitat possible
d'escollir els ciutadans d'aquí quan volen anar a la universitat
i a l'hora diversificar pensant
en el que volem que sigui el model d'universitat,
és a dir, especialitzant-nos en alguns àmbits de coneixement,
en alguns àmbits importants del coneixement,
en els quals seguim insistint any rere any.
És a dir, nosaltres l'àmbit de la química
és un àmbit que ens interessa, que volem especialitzar-nos
i per això quan fem l'enginyeria tècnica mecànica
li donem en part un perfil d'enginyers tècnics mecànics
especialitzats en la indústria química,
perquè després entenem que seran els que faran
la feina de manteniment a nivell mig
i a les empreses del sector industrial de Tarragona.
És qüestió d'anar diversificant
i a l'hora especialitzant o mantenint
l'especialització de la universitat
en els àmbits que són ja típics o tòpics
de la nostra institució.
El fil del que ara mateix estem comentant,
d'aquesta especialització,
ara posava l'exemple de la indústria química,
amb l'Institut també català d'investigació química,
és a dir, organismes que vagin més enllà
fins i tot dels propis ensenyaments universitaris.
Clar, això és molt important,
per nosaltres és molt important.
Jo estic molt convençut,
de fet ho explicaré aquest matí en el discurs d'inauguració,
o en el discurs d'inauguració de curs,
ho explicaré d'aquí una estona.
Estic molt convençut que el repte important
que té la Rovira i Virgili,
com tenen les universitats,
però a mi la que m'interessa és la nostra,
és el de la investigació.
Nosaltres hem de ser una universitat
que faci investigació
amb el màxim d'excel·lència possible,
perquè en el futur
les universitats que tindran un paper a Europa,
les universitats que seran algú
en el context europeu de formació superior,
seran les universitats que en recerca
siguin referents.
Nosaltres podem ser referents en investigació,
en alguns camps del coneixement,
en tots és evident que no,
però en alguns camps sí.
I en el cas de la química,
o d'altres,
és un dels camps on podem ser referents,
perquè tenim un gran potencial d'investigació
ja en el moment actual.
D'acord amb la Generalitat,
el que hem anat fent
és construir una estructura
que vagi més enllà de la universitat,
com és el cas de l'Institut d'Investigació Química,
per tal de muntar o dissenyar
un entorn que afavoreixi
la investigació de nivell alt
o de nivell d'excel·lència
i, per tant, competitiva en el context europeu.
Això, per la Rovira i Virgili,
és transcendent,
o especialment transcendent,
de cara al futur.
Si no fem això,
serem una universitat provinciana.
N'estic molt convençut d'això.
Si fem això i ho fem bé,
i no només en Química,
sinó que ho fem en àmbits suficients
del coneixement,
serem una universitat
que a Europa podrà tenir un paper.
No serem la millor universitat europea
ni és el que estem buscant,
però sí que serà una universitat
que estarà al mapa europeu
d'universitats que tinguin
una certa rellevància.
Parlàvem del cas de l'indústria química,
podem parlar també del cas de l'arqueologia.
Clar.
Justament la setmana vinent,
si no m'equivoco,
s'inaugura,
es posa en marxa
l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
És una altra d'aquestes potes
que estem instituint,
d'acord amb la Generalitat,
l'Institut Català d'Investigació
amb Arqueologia Clàssica,
és també un centre de referència
que serà únic a Catalunya
i que és una aposta clara
de la universitat i de la Generalitat
per especialitzar
la Rovira i Virgili,
però no només dins la Rovira i Virgili,
sinó comptant amb tot el territori català
en un àmbit determinat.
Estem en converses
i està assignat el conveni,
vam fer-ho públic fa uns mesos,
per crear l'Institut d'Evolució Humana,
el grup de l'Eudel Carbonell
i els altres investigadors
tindran una sortida important
i estem treballant
en projectes paral·lels
amb altres disciplines
que no són exactament iguals
perquè cada disciplina
té els seus requeriments
o té les seves possibilitats,
però que van en la mateixa direcció.
Per exemple, en turisme
estem treballant
per muntar conjuntament
amb la Generalitat
i les associacions empresarials
una estructura d'innovació
i de transferència
i recerca en el sector turístic
que espero que es pugui construir,
és a dir, espero que la Generalitat
ens doni l'ajut
que convé en aquest projecte
perquè també en aquest camp
puguem acabar sent
un referent internacional
en el que fa referència
a la formació universitària
i a la investigació.
Ja que estem parlant
d'aquestes qüestions d'investigació,
se'n veu cap ara
el tema del projecte ITER
d'aquest laboratori
del Centre d'Investigació
de Fusió Nuclear,
de tot el debat que n'hi ha,
la possibilitat
de la candidatura de Bandellós.
La setmana passada
justament parlàvem
amb el vicerrector
de Política Científica
de la Universitat
i ens explicava realment
els efectes espectaculars
que podria tenir
per la pròpia universitat,
evidentment,
pel territori,
que podria tenir
això,
al costat tan a prop
d'un centre
d'aquestes característiques.
Sí,
això és evident,
nosaltres fa molts mesos
que estem treballant
dins de les nostres possibilitats,
al costat del FEDETI,
que és l'organisme responsable
de l'estat espanyol
per promoure
la candidatura
de l'ÍTER,
perquè una de les qüestions
que calia demostrar
és que en el territori
hi ha una universitat
solvent,
en el projecte,
moltes coses
s'havien de demostrar,
una de les que calia demostrar
és que hi ha
una universitat solvent,
van estar
a la Universitat
dels avaluadors internacionals,
visitant la universitat,
vam estar parlant amb ells,
ja vam explicar el potencial,
són coses que ajuden
a decidir el projecte,
què és el que nosaltres
podem fer.
És un projecte
que no és important
per la universitat,
és important
jo crec que per Catalunya
i per Tarragona
i també per la universitat,
però no només
per la universitat.
Nosaltres no tenim experts
directes en fusió nuclear,
no fem físiques,
no tenim investigadors
en física nuclear,
només tenim
algun investigador
que fa física aplicada,
hi ha un grup
consistent
en física aplicada,
o sigui,
hi ha físics
a la Rovira i Virgili,
però no hi ha especialistes
en física nuclear,
més enllà
dels que treballen
a la facultat de medicina
per les aplicacions
en medicina nuclear.
Però això no vol dir
que un projecte
d'aquest tipus
es clògui
en una universitat
com la nostra,
perquè hi ha
moltes línies
complementàries
o accessòries
d'investigació
que poden
utilitzar-se
o poden utilitzar
la Rovira i Virgili.
El perill és no estar
a l'alçada
d'un projecte
d'aquesta mena,
perquè això és un projecte
d'abast mundial
i on aniran
a buscar
els millors
grups d'investigació
del món,
no el que tenen
al costat.
El que passa
és que el que tens
al costat
sempre et pot facilitar
determinades coses
perquè el tens
al costat.
I això els interessava
els que tira endavant
el projecte ITER,
amb els promotors
tenim molt bona relació
i ells veuen
que el Rovira i Virgili
té unes qualitats
suficients
perquè puguin vendre-ho
com una de les avantatges
de la candidatura.
Per tant,
amb això estem contents
en aquest sentit.
Estem parlant
molt de futur,
que ja és
una bona senyal
d'aquest Institut Català
d'Arcologia Clàssica
que es posa en marxa.
Ara comentàvem
això del projecte ITER,
també parlàvem
de l'Institut Català
d'Investigació Química.
Vostè també ha citat
l'Institut
de l'Evolució Humana,
aquest perquè la gent
ens entengui
amb el qual
ja està relacionat
l'Eudal Carbonell.
Per cert,
que parlant
d'aquest institut
i de la seva seu,
s'ha parlat
en els últims dies
de la Sabinosa,
del futur
de la finca de la Sabinosa
que implicaria
la universitat.
Sembla que
les institucions polítiques
que hi ha
amb el tema,
que són
l'Ajuntament de Tarragona
i la Diputació,
haurien arribat
a una mena
de principi d'acord
per mantenir
tota aquella zona
com a espai públic
però destinar
una part,
una franja
d'aquells terrenys
de la Sabinosa
a un edifici
o unes instal·lacions
que tindrien
com a finalitat
la universitat?
Jo estic molt content
d'això.
Penso que és
una bona decisió.
De vegades
la història
es pot treure
en la discussió
però quan nosaltres
encara érem
Universitat de Barcelona
i no al final
sinó
ja parlo
de fa molts anys
és a dir,
em sembla
si no recordo malament
quan el Josep Gomis
era president
de la Diputació
fa molts, molts anys
ja vam fer un projecte
per la Sabinosa
des de la universitat
ja vam presentar
a la Diputació
un projecte
del que ens semblava
que podia ser
l'utilització
d'aquests espais
i després
per les raons
que siguin
no hem tingut
oportunitat
de tornar
a incidir
sobre el particular
i ara
el ressorgir
la discussió
sobre l'ús
que se'n podia fer
de la Sabinosa
nosaltres vam treure
el projecte
que fa molts anys
que teníem
sobre la taula
tal com s'està plantejant
jo penso que s'estan
en una bona direcció
és un espai
que evidentment
ha de ser
d'ús públic
però que sigui
d'ús públic
no vol dir
que sigui un espai
lliure
sense ús
sinó que es pot
aprofitar
perquè reuneix
unes condicions
immillorables
d'ubicació
i de possibilitats
es pot utilitzar
per fer-hi
per fer un servei públic
i a més jo crec
estic bastant convençut
que es pot utilitzar
no per fer un servei públic
a Tarragona
sinó a Catalunya
és a dir
que d'una vegada
per totes
hem de començar
a perdre
la por
que tenim
des del sud
de ser
d'aquest complex
de provincialisme
que capara
els ciutadans
i els polítics
del territori
i plantejar projectes
d'abast nacional
és a dir
no projectes
d'abast local
sinó projectes
d'abast nacional
i aquest projecte
tal com s'està plantejant
jo
perquè nosaltres
hem participat
en certa mesura
en la definició
entenc que és un projecte
d'abast nacional
el podem definir doncs
el projecte
perquè les institucions
fins ara
n'han parlat
amb línies molt genèriques
home és que està
en una fase
de l'universitat d'estiu
de l'institut de l'evolució humana
però
està en una fase
una mica preliminar
està en una fase
d'idees
un
l'institut d'evolució humana
no és més que
voler-hi posar
una
una activitat permanent
una activitat
que durant tot l'any
estigui funcionant
per tant
havíem de decidir
la seu
de l'institut d'evolució humana
aquesta és una possibilitat
que ho farà els ajuntaments
a mi em sembla bé
però això ho hem d'acabar
de concretar avui
no és una cosa tancada
en aquest moment
però no és
el nucli del projecte
la idea del projecte
és
convertir
almenys
per el que nosaltres
podem aportar
amb aquesta idea
és convertir la Sabinosa
en un lloc
en un espai
de referència
per tot
el que
és la cultura
de
no sé
fins a quin punt
he d'entrar
amb el detall
de l'explicació aquesta
però
aprofitar
un espai
com el de la Sabinosa
per generar
coneixement
i alhora
atreure
ciutadans
perquè
en facin ús
d'aquesta generació
de coneixement
centrat en un àmbit
que jo veig
especialment interessant
i que fa referència
al concepte
de la interculturalitat
com
eina
per
comprovar
o per demostrar
que
la globalització
si s'enfoca
des del punt de vista
de la interculturalitat
pot tenir aspectes positius
ara
estic parlant
potser una mica
de metafísica
d'aquesta història
una mica
filosofia
no sé si els oients
ho entendran
però en fi
bé
suposo que sí
perquè no estic dient
cap cosa d'altre món
interculturalitat
globalització
bàsicament seria
a partir d'aquests conceptes
generar un organisme
generar un lloc
d'activitat permanent
que pugui tenir
l'intrest
dels ciutadans del país
no dels ciutadans
de Tarragona
només de la ciutat de Tarragona
o de l'entorn de Tarragona
o de les comarques tarragonines
per avançar
amb la societat
del coneixement
i amb aquest concepte
d'utilitzar
la nostra possible
per ubicació
capitalitat
de la Mediterrània
per demostrar
que la interculturalitat
que existeix
i que els pobles
de la Mediterrània
han pogut demostrar
i utilitzar
al llarg dels segles
és una eina
per suportar
la globalització
d'una manera civilitzada
això és la teoria
la teoria
que jo hi veig
possible
després la concreció
de la pràctica
és que fem una universitat
d'estiu
de la Mediterrània
universitat d'estiu
que vulgui ser
competidora
de la que es fa Sant Ander
o de la que es fa
a l'Escorial
en aquest moment
que ho pot ser perfectament
perquè l'atractiu físic
que té la Sabinosa
permet
si hi ha institucions
solvents
és a dir
amb economia solvent
al darrere
de fer un projecte
molt ambiciós
de la universitat d'estiu
no com el que estem fent
que és un projecte
equivalent al de les altres universitats
tothom fa una universitat d'estiu
com el que fem nosaltres
més o menys
sinó un projecte
que vagi més enllà
de la pròpia universitat d'estiu
i que sigui
l'universitat d'estiu
de referència
a la Mediterrània
això es pot
es pot aconseguir
en un lloc
com la Sabinosa
si fas això
pots aprofitar-ho també
per fer altres activitats
paral·leles
que és el que
els mitjans de comunicació
parlen com un punt de trobada
un punt on es puguin fer
en contres
utilitzant les tecnologies
de la informació
i la comunicació actual
de manera avançada
i on es conrei
el coneixement
i la difusió
de l'utilització
de la societat
del coneixement
instantàniament
i alhora
pel que sé
i pel que conec
del projecte
fer un
també
un espai
que serveixi
per
una mena
de portaventura
cultural
per dir-ho
d'alguna forma
centrat
en la idea
de la Mediterrània
és a dir
que
continuadament
hi puguin haver
actes
instruments
museus interactius
això és una cosa
que funciona
a Europa
que està inventat
doncs ja
no sé
no recordo
en quin lloc
hi ha un museu interactiu
dels conreus
dels diferents tipus
de conreus
doncs
la idea
és agafar
aquest model
i fer-ho
un museu interactiu
de la Mediterrània
que permeti
a través dels sentits
a través del coneixement
entrar
disfrutar
i passar un dia
de distracció
o de lleure
però
centrat
en un atractiu
cultural
això
si es fa bé
això va amb molts diners
aquest és el problema
si es fa bé
pot atraure molta gent
pot ser un lloc
de visita important
i això genera
un moviment econòmic
significatiu
i genera
l'augment
de la riquesa
i el benestar
dels ciutadans de Tarragona
que són els que ho tindrien
al costat
jo el problema
que hi veig
és que això
val molts diners
i que no es pot fer
des del localisme
sinó que s'ha de fer
com un projecte
de país
amb poques paraules
que li implica
el govern de la Generalitat
i el govern de l'Estat
com a mínim
és evident
ha de ser un projecte
d'abast nacional
i que caldria
que les institucions
ho entenguessin
ara no és un bon moment
per implicar els governs
perquè tothom està pendent
de les eleccions
però sí que és un moment
per des d'aquí
treballar aquest projecte
treballar aquesta idea
i donar-hi una sortida
i això és el que estem fent
amb la Diputació
i amb l'Ajuntament
i aquesta fase inicial
es pot concretar
amb algun document
per dir-ho d'alguna manera
de proposta tancada
en poc temps
creu-vos-te o no?
Això està a l'aire
han tingut
han tingut converses
la Diputació i l'Ajuntament
que són els responsables
de prendre la decisió
i al cap nosaltres
i la Càmera de Comerç
estem ajudant-los
assessorant-los
amb el que podem
en aquest aspecte
han tingut converses
amb la Diputació
amb l'Ajuntament
uns i altres
i hi ha un document
que han preparat
un esborrany
de projecte
que han preparat conjuntament
la Càmera de Comerç
i la Universitat
com a tècnics
del que podria ser
aquest espai
que encara no l'hem acabat
i està en fase
d'acabar-se
i per presentar-lo
a la Diputació
que és a qui
l'hem de presentar
jo crec que estan
estan les coses bé
estan les coses
ben enfocades
perquè veig
que hi ha una voluntat
política clara
de tirar aquest tema endavant
que era el que feia falta
després donar-li
contingut
posar-li idees
sobre la taula
i donar-li sortides
no només
nosaltres
les podem donar
hi ha altres instàncies
que des d'aquí
poden donar
no ho sé
imaginació
i iniciativa
en aquest sentit
a nosaltres
com a universitat
això ens interessa molt
perquè
sempre hem defensat
l'especialització
cap a les relacions
exteriors
en la Mediterrània
des de la nostra universitat
com hem fet
una mica diferencial
del que fan altres més centrades
amb Iberoamèrica
ens està funcionant bé
tenim
més d'un projecte europeu
centrat en la Mediterrània
per tant
ens interessa
aquest aspecte
ens interessa participar
del projecte
de la Mediterrània
de l'universitat d'estiu
ens interessa participar
de tot el que és
de la societat del coneixement
ens interessa participar
de tot això que es pugui fer
per tant estem ajudant
amb el que podem
a prendre decisions
els que els hi corresponen
és un projecte
segurament
el més engrescador
o el més espectacular
que ha viscut
la universitat
Roviri Virgil
en la seva història
no, no, no
la universitat
per si mateixa
ja és un projecte
engrescador
aquest és un projecte
no
a veure
no
jo crec que
la universitat
ha de fer
dos o tres qüestions
una és
ser un centre
d'investigació
que tu parlaves abans
i això ha de ser
la nostra principal obsessió
l'altra
i és evident
nosaltres som un centre
de formació
de persones
i és la nostra missió
a la societat
i per això
hem de fer recerca
i el que hem de fer
és formar els ciutadans
però
després també
hem d'apuntar-nos
a col·laborar
o hem de provocar
que la nostra societat
avanci
cap al futur
d'una manera
potser
que sense l'universitat
no hi podria avançar
és a dir
afegint-hi un valor
que la universitat
pot aportar
jo
estic molt convençut
és evident
la societat
que ens espera
és la societat
del coneixement
una societat diferent
a l'actual
que va
cap a ser diferent
de la nostra societat
actual
i on
els mecanismes
les eines
de generar
difondre
i transmetre
el coneixement
seran transcendents
per la convivència
i pel progrés
i pel benestar
dels pobles
i de les persones
amb això
la universitat
hi pot tenir
un paper destacat
i en això
em parlaré
també avui
aquest matí
en el discurs
en això
la universitat
pot fer
una feina
que als territoris
els hi costa
i als nostres
especialment
no ho sé
ara potser parlo
massa de qüestions
polítiques
i no tant
d'universitàries
perquè la meva feina
és parlar
d'universitat
però jo tinc la teoria
que hem de començar
a apostar
cap a la diversificació
econòmica
que d'altra banda
comparteixen altres persones
i ho hem de fer
i ho hem de fer
de manera volguda
no de forma
no volguda
que ens hi portin
les circumstàncies
nosaltres hem de decidir
el territori
hem de decidir
les comarques
de Tarragona
hem de decidir
cap on volen anar
cap al futur
això ho fan
els països
més avançats
a nosaltres
ens interessa
és un exemple
la biotecnologia
perquè és una ciència
de futur
perquè genera riquesa
perquè implica
moltes persones
perquè dona valor afegit
perquè, bueno
per moltes raons
i quan ho decideixen
s'hi posen a fer-ho
amb la universitat
fan el que se'n diu
un parc científic
un parc científic tecnològic
comencen
i aboquen diners
i aboquen projectes
i aboquen coneixement
i aboquen know-how
que en diuen
i aconsegueixen
canviar
o moure l'economia
d'un territori
cap a una direcció determinada
a Anglaterra
ho han fet molt
aquesta experiència
i els hi ha funcionat
molt bé
no només a Anglaterra
en altres llocs d'Europa
han anat cap a aquesta direcció
llavors em sembla
que aquí
això ens és imprescindible
l'economia
de les comarques
de Tarragona
basada
en la química
el turisme
i la construcció
és una economia feble
des del meu punt de vista
i cap a on en d'anar?
doncs cap a una economia
que generi
més valor afegit
més riquesa
i per tant
més treball qualificat
cap a les persones
això
nosaltres
hi estem treballant
però només nosaltres
l'Institut de Química
va en aquesta direcció
l'Institut de Química
està apuntant
cap a la nova química
no cap a la química
del segle XIX
que és la química
que es fa
a l'indústria
que a l'inici del segle XX
que és la química
que es fa
pel polígon petroquímic
l'institut de química
està volent investigar
cap a la nova química
del segle XXI
cap a la química
de la catàlisi selectiva
d'una sèrie
no cal entrar en qüestions tècniques
que permetrà
o que permetria
generar una riquesa
sostenible
diferent
i a més a més
implicar
més persones a treballar
perquè no és una indústria
tan primària
és una indústria
més secundària
més d'elaboració
i de més valor afegit
i per tant
en llocs de treball
més qualificats
que els actuals
per què podríem fer això?
doncs perquè aquí a Tarragona
hi ha una logística
associada a la indústria química
importantíssima
que no hi és
en un altre lloc
aprofitant aquesta logística
es pot pensar
en el futur
si es genera innovació
i es genera
empreses que vagin
amb aquesta línia
amb una diversificació
econòmica
que ens enriquiria
a tothom
per mi
un dels reptes
que té aquest territori nostre
més transcendents
no és la Sabinosa
que també
sinó
per mi seria
la necessitat
de crear un parc
científic tecnològic
orientat cap on volem
que s'orienti
a l'economia del futur
de les nostres comarques
això és un projecte difícil
n'hem parlat molt
força
amb els ajuntaments
amb les organitzacions empresarials
amb els partits polítics
jo dedico unes hores
a parlar amb tots aquests temes
perquè crec que és una part
de la meva feina
de la feina de la universitat
i costa
perquè és un projecte ambiciós
perquè val molts diners
perquè són uns diners
que has d'invertir ara
pel futur
i invertir diners
pel futur
no és fàcil
espero
que ens en sortirem
no ho sé
m'agradaria
que ens en sortíssim
perquè
veuria el futur
diferent
avui
ens quedem
de totes maneres
amb aquests anuncis
o amb aquestes paraules
o amb aquestes intencions
segurament
d'aquesta proposta
o projecte de parla
tecnològic i científic
caldrà parlar més
avui deu un i dos
ja el que hem parlat
de futur
ja ho deia al llarg
de l'entrevista
suposo que és una bona senyal
que en el dia en què comença
oficialment
el curs 2003-2004
de la Rovira i Virgili, amb el seu rector, amb el doctor Arola,
es parli tant de futur.
Això vol dir que les coses, com a mínim, en el passat han anat prou bé
i en el present estan més que consolidades.
Clar, per això no en parlo del present.
No per despistar, és a dir, no parlo del futur per despistar el present,
perquè la Rovira i Virgili estan en un bon moment.
Està funcionant bé a tots els nivells, a nivell d'investigació,
a nivell de docència.
Els nostres titulats tenen un reconeixement professional significatiu,
amb els indicadors que tenim en aquesta línia.
Està en un bon moment, i això és bo.
La meva funció és fer que aquest bon moment continuï.
És la funció principal, la funció dels que estem dirigint a la universitat,
és fer que la universitat funcioni bé i segueixi funcionant bé.
Però també és anticipar-nos al futur, perquè és la manera que les institucions
acabin funcionant de manera satisfactòria, no a curt termini, sinó a llarg termini.
I per això, ja que m'has tret les coses, perquè me les anaves preguntant,
doncs ha sortit el tema del futur.
Del futur continuarem parlant, doncs.
Doctor Arola, que vagi de moment, que vagi bé el curs 2003-2004.
Això, per ara és l'important. Gràcies.
Gràcies i bon dia.
Molt bé, gràcies.