Les 10 del matí, 34 minuts, seguim avançant en aquest matí de dimarts
a la sintonia de Tarragona Ràdio, amb altres temes,
amb altres convocatòries d'interès a la ciutat de Tarragona
que tenim aquesta mateixa setmana.
Demà concretament, demà dimecres 1 d'octubre,
arrenca a Tarragona el segon Congrés de Dret Civil Català.
Una trobada de dos dies que, a més a més,
inclourà un acte públic de suport al dret civil català.
És una trobada, un congrés que organitza la Facultat de Ciències Jurídiques
de la Universitat de Rovira i Virgili.
I aquest matí ens acompanya en directe als estudis de Tarragona Ràdio
el seu director, que és el senyor Esteve Bosch.
Esteve Bosch, bon dia.
Hola, bon dia.
La primera pregunta, per què s'organitza?
Per què es convoca aquest segon Congrés de Dret Civil Català?
Bé, aquest segon Congrés de Dret Civil Català té, diguem-ne, un doble objecte.
El primer objectiu, el primer rol per al qual es fa aquest Congrés
és contribuir a difondre el dret civil català.
En els darrers anys s'han produït una sèrie de lleis
per part del govern de Catalunya
destinades a dotar a Catalunya d'una moderna regulació
en matèria de dret civil.
Ara bé, aquest esforç per part del govern, per part del Parlament,
no s'ha vist correspost, diguem-ne, per un esforç dels aplicadors del dret,
bàsicament per part de jutges i advocats,
en el sentit que moltes vegades aquestes persones
continuen aplicant de manera inadequada el dret civil espanyol,
quan realment el que tocaria aplicar és les noves normes civils catalanes.
Moltes vegades això ho fan per desconeixement,
perquè aquestes persones s'han format, diguem-ne,
en la tradició del dret civil espanyol,
perquè és el dret aquest que sempre han aplicat
en la seva carrera professional.
Doncs bé, el primer objectiu del Congrés seria
evitar aquest desconeixement que es té en general
del dret civil català, és a dir, contribuir a difondre-ho
i, per tant, contribuir a normalitzar-ho.
Aquesta seria la primera raó.
El segon objectiu seria un objectiu de gaire, diguem-ne,
més científic.
Aquest Congrés té per objecte també tractar els problemes
que plantegen institucions que encara no tenen regulació
dins del dret civil català.
És a dir, en aquest Congrés no s'estudia únicament el dret vigent,
sinó que també s'estudia la problemàtica que plantegen institucions
mancades de regulació.
Aleshores, es discutiran els problemes d'aquestes institucions
i amb les conclusions que s'adoptin, que s'arribi a aquest Congrés,
es permetrà, doncs, que es tinguin els elements suficients
perquè el legislador pugui adoptar la regulació, diguem-ne,
més justa i més correcta.
Doncs, per tant, aquesta segona funció del Congrés seria la de contribuir
a millorar el dret civil català.
Agafant el fill del primer objectiu del Congrés,
el de difondre el dret civil català, qui ho ha de fer?
Qui ha de, justament, ajudar a estendre l'aplicació del dret civil català?
Bé, doncs, entre altres institucions,
l'universitat és la que té aquesta funció.
Concretament, a la Universitat Rovira i Virgili,
doncs, els alumnes de l'ensenyament de dret,
doncs, ja se'ls explica el dret civil català,
és a dir, que el dret que, presumiblement,
hauran d'aplicar en la seva carrera professional.
Ara bé, també és missió de la universitat,
doncs, no somment, diguem-ne, formar llicenciats,
sinó també, diguem-ne, fer aquella tasca de reciclatge
de les persones, doncs, que, quan van estudiar,
doncs, van estudiar dret civil espanyol,
perquè en aquells moments no hi havia dret civil català.
Doncs, per tant, doncs, aquesta missió
és una que correspon, doncs, també a la universitat,
a part d'altres institucions, com podien ser, doncs, també,
la Generalitat de Catalunya, en concret.
De fet, vostès, en el mar del Congrés,
convoquen i organitzen un acte públic
en defensa del dret civil català.
Que està en risc, el dret civil?
Ho pot entendre el ciutadà,
la persona que ens estigui escoltant,
que cal reforçar i defensar aquest dret civil català?
Bé, en risc, en relatiu, l'objectiu que es té actualment
des de la part del govern de Catalunya
és dotar a Catalunya d'un codi civil català.
Què vol dir això?
Això vol dir que tota la matèria civil
estigui regulada per un codi,
un codi civil que reculli totes les institucions civils
vigents a Catalunya.
I que, per tant, doncs, diguem-ne que el codi civil espanyol
es deixi d'aplicar, o es deixi d'aplicar directament,
que s'ha d'aplicar únicament en caràcter superatori,
és a dir, a manca de regulació civil catalana.
Doncs bé, aquesta tasca de dur a terme aquest codi civil català
podem dir que està en un cert perill, per què?
Doncs perquè el govern de l'Estat ha interposat
tres recursos d'inconstitucionalitat
contra tres lleis civils catalanes.
Per tant, el dret civil català en perill,
doncs bé, relativament, o sigui,
això no vol dir que nosaltres deixem de tenir
dret civil català, però el que passa, doncs,
que potser, segons com es resolguin aquests recursos,
en lloc de tenir un codi civil català
que reguli tota la matèria civil,
aleshores, doncs, podrem,
a Catalunya més es podrà regular de manera parcial
aquest dret civil.
I haurem d'acudir, doncs, moltes més vegades
de les desitjades al codi civil espanyol.
A quina hora han convocat aquest acte?
A on? I, en fi, en quin format?
Aquest acte es convoca el primer dia del Congrés,
és a dir, el dimecres, dia 1 d'octubre,
quan s'acabin les sessions, doncs,
del segon Congrés del Dret Civil Català,
concretament, doncs, aproximadament
a les vuit de la tarda.
Aleshores, en aquest acte
intervindran, doncs, representants
del món jurídic
de les comarques tarragonines,
doncs, en els quals, doncs, manifestaran
el seu suport,
el manifest que s'ha redactat,
en defensa del Dret Civil Català.
És el segon congrés, com dèiem,
que es fa a Tarragona.
El primer es va fer l'any 2000,
si no m'equivoco.
Sí, l'any 2001.
L'any 2001.
Per tant, dos anys després,
té caràcter bianual,
o pot començar a tenir caràcter bianual,
aquest segon congrés de Dret Civil Català,
que també mirarà de millorar
o d'analitzar i de debatre
les millores que es poden establir
en el Dret Civil Català.
Des de la seva perspectiva,
quines podrien ser aquestes millores?
Bé,
pel fet de dotar a Catalunya
d'una completa regulació
en matèria civil,
això ja constitueix una millora.
És a dir, ara, actualment,
els aplicadors del dret,
quan surt un tema de dret català,
han de mirar el dret català,
però també tenen un segon cos legal,
és a dir, el Codi Civil,
el qual també han d'acudir.
el qual també han d'acudir.
Això ja planteja confusió,
perquè no se sap ben bé moltes vegades
quina és la normativa
que correspon a aplicar.
Si tinguéssim un Codi Civil Català,
doncs bé,
pràcticament sempre,
amb aquest Codi Civil Català
n'hi hauria prou
per resoldre tota la problemàtica
en matèria civil.
Això, per tant,
aquesta formació d'aquest Codi,
d'aquesta llei,
diguem-ne,
ja suposa per si mateixa
una millora.
Però és que, a més a més,
poden haver institucions
que es planteixen
en el dia a dia,
en la pràctica diària,
que estan en el dret espanyol
mancades de regulació
i que, en canvi,
el dret català
ja o es regula
o es pretén regular.
Per exemple,
el dret d'opció.
Si una persona concedeix a una altra,
una opció per comprar
un terreny seu.
Aquesta opció de compra
és una figura
que s'utilitza molt
a la pràctica diària
però que en el dret espanyol
no té regulació.
El dret català,
en canvi,
hi ha una llei recent
que regula aquesta matèria.
Això ja suposa
una millora,
aquesta seguretat jurídica.
Una altra institució,
per exemple,
el contracte de cessió
d'una finca,
d'un terreny,
a canvi d'una construcció
que es faci en el mateix.
Un altre contracte
que no està regulat
en el dret espanyol
i que sí regula
el dret català.
Sense parlar,
per exemple,
d'altres institucions,
no de dret patrimonial,
com per exemple
les parelles de fet.
Com vostè sap,
aquí a Catalunya
hi ha una llei
que regula aquestes parelles de fet
i el dret civil espanyol
no hi és.
Podem dir que en aquest sentit
que al legislador català
li costa menys
regular les noves figures
que demana la societat.
Això ja per si mateix
crec que ja és
una important millora.
En aquest camp,
és justament
les noves formes
de regular
el funcionament de la societat,
en aquest camp
és on precisament
hi ha més diferències
entre el dret civil català
i el dret civil espanyol
o n'hi ha d'altres
que els mateixos catalans
no coneixem.
Bé,
jo crec que la majoria
o les diferències
més importants
ja les coneixen
els catalans.
La majoria
de les diferències
estan en matèria
de dret de successions
i en matèria
de dret de família.
Per exemple,
en matèria
de dret de família,
quan un matrimoni
es casa,
si a Catalunya
no fan capítols,
no manifesten
la seva voluntat,
tan contrari,
el règim que tenen
és de separació
de béns.
En canvi,
en el dret espanyol,
el règim que tenen
és allò que es diu
societat de ganancial,
és a dir,
que els guants
que obtindran el matrimoni
són per meitat
de tots dos cònyuges.
En matèria successòria
també són diferents
els legitimaris.
La quantia
de la legítima catalana
és molt més petita
que la legítima
que es té
en el dret espanyol
o en matèria
de successió intestada.
En l'àmbit familiar
i successòria
les diferències
són importants.
en l'àmbit del dret patrimonial
jo no diria
que hi hagi
tantes diferències
però el que sí que passa
és que en el dret català
hi ha figures
que estan recubades
que en canvi
no tenen recubació
en el dret espanyol.
Aquesta seria
potser la més important
diferència
en matèria patrimonial.
Tornant al Congrés,
són dos dies,
es fa a la Facultat
de Ciències Jurídiques
de la Universitat
Rovira i Bergili,
al campus
de l'Avinguda Catalunya.
Quants participants
esperen aproximadament?
Doncs,
tenim uns 200 inscrits.
D'aquests 200,
50 són alumnes
de l'ensenyament de dret,
50 són professors universitaris
i la resta,
aproximadament
un 100,
són professionals del dret.
Notaris,
registradors,
jutges,
advocats
i a part tenim els ponents
que serien uns 25 ponents.
L'estructura del Congrés
quina és?
L'han establert
amb diferents ponències,
taules rodones
i debats?
Sí,
doncs,
el Congrés
dura dos dies,
dimecres i dijous,
en sessions de matí
i de tarda.
Doncs,
en cada,
s'hauria distingit,
doncs,
en quatre sessions
i dins de cadascuna,
doncs,
a part de les diferents ponències,
al final de tot,
doncs,
es farà una taula rodona
amb la finalitat,
doncs,
que es puguin debatre
els principals problemes
que plantegen,
doncs,
les institucions
que s'han explicat.
Dèiem que el primer
es va fer l'any 2001,
el segon es fa ara,
el 2003.
La intenció i l'objectiu
és convertir,
doncs,
aquesta trobada
del dret civil català
que tingui un caràcter bianual?
Sí,
efectivament,
doncs,
la intenció seria,
doncs,
fer un nou congrés
l'any 2005,
en el que,
doncs,
si tot va bé,
doncs,
esperem que ja es pugui tenir
un codi civil català
que es regulli pràcticament
de manera completa
a matèria civil
i, doncs,
que pugui ser objecte d'estudi
en el proper congrés
de l'any 2005.
De la celebració
d'aquest segon
congrés de dret civil català
serem pendents
als serveis informatius
demà, dimecres
i també dijous,
els dos dies
de celebració
d'aquesta trobada
aquí a Tarragona.
El director del congrés,
el senyor Esteve Bosch,
ens ha acompanyat
aquest matí en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Senyor Bosch,
que vagi molt bé
aquesta segona trobada.
Moltes gràcies.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu, bon dia.