Tres minuts i serà un quart d'una del migdia.
Volem cridar la seva atenció sobre una exposició que volem parlar-ne
perquè és que fora una llàstima que passés en desapercebuda.
Està assignada per Creu Roja aquí a la ciutat de Tarragona.
És una exposició que ens mostra les diferents cares que té l'Amazònia,
una cara rica i una cara empobrida.
És una exposició que es pot visitar fins al proper dia,
amb 29 de maig, el que és l'antic hospital de la Creu Roja
a l'Avinguda Maria Cristina de Tarragona.
Per parlar-ne ens acompanya l'Agata Virgili,
que és la responsable de cooperació. Bon dia, Agata.
Hola, bon dia a tots.
Benvinguda. I ens acompanya també la Marc Crespi,
que és col·laboradora de la mateixa àrea de cooperació.
Marc, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda. Abans de parlar de l'exposició,
jo li comentava a l'Agata, dic, escolta,
està a l'antic hospital de la Creu Roja de l'Avinguda Maria Cristina,
però que no està obert amb un ús normal, podríem dir, no?
Obrir-ho aquest espai per moments molt puntuals.
Per cosetes molt puntuals, sí.
Més que res, també ens interessa,
de cara a la ciutadania i per nosaltres mateixos,
optimitzar un espai que ja hi és,
que ha sigut un lloc molt emblemàtic per tothom, no?
Per desgràcia, poc o molt, tots hem passat per allà.
Però tothom la coneix, no?
Tothom coneix les instal·lacions de l'Hospital de Creu Roja,
que fa diversos anys que està tancat,
però que pensem que per fer això, un ús més optimitzat
i sempre pensant en determinades activitats,
com ara és el cas de la campanya de l'Amazonia,
o per exemple, pels troms de Nadal,
també vam obrir aquestes instal·lacions,
només la planta primera, diguéssim,
que és la que està realment habilitada i tal,
doncs la vam utilitzar per la campanya de Reix.
És a dir, l'anem utilitzant de miqueta en miqueta
perquè ens interessa recordar que Creu Roja,
tot i que no existeixi l'hospital,
estem en vivo i en directo...
Sí, el que passa és que, bueno,
clar, manté l'estructura d'hospital
i llavors també estem molt limitats
en funció del que vulguem dur a terme.
Per tal, el que està en ús per aquests moments puntuals
és la planta baixa.
És la planta baixa, és el que seria la recepció
i el passadís, que llavors ja donaria accés
a les sales de visites, etcètera.
Clar, i després hi ha els quiròfans,
tot allò que tothom recorda.
Tot això està tal qual.
Ai, d'on hi va.
Vull dir, estem pensant de donar-li un ús institucional,
però molt allunyat, o bueno,
bastant allunyat de l'ús que havia sigut fins ara,
el freqüent que era ser un hospital, no?
La nostra idea és, no sé si més tard o més aviat,
reutilitzar-les per ubicar-nos allí
als diferents departaments de Creu Roja,
per estar centralitzat, no?
Tot el que és la institució,
perquè estem realment bastant dispersos.
Tenim tres seus a la ciutat de Tarragona.
Tres seus i moltes activitats.
I moltes activitats.
Llavors pensem que també a nivell, doncs, no sé,
no sé si la paraula és fer-nos propaganda,
perquè la gent que ens vol conèixer, doncs, ja ens coneix,
o el que sigui,
però sí per ubicar-nos,
per tenir una seu, doncs, en un lloc molt cèntric,
molt bé, facilitar també l'accés del ciutadà de peu,
perquè ara, doncs, bueno,
si vols apuntar-te a un curs, ho tens facilíssim,
puges a la Rambla,
estem en un pis entre sol,
la mar de bé,
però si vols anar a fer activitats de joventut,
t'has d'adreçar al passeig del Farc,
que ja no et ve tant,
és més desevinent.
Si vols qualsevol altre tipus d'activitat o de servei,
l'has de sol·licitar desplaçant-te fins a la zona educacional.
Vull dir que estem bastant dispersos.
Aquesta dispersió és complicada per vosaltres
i també per les persones que s'acosten a l'entitat.
Dificulta l'accés
del que podrien ser, doncs, no sé,
usuaris o voluntaris,
gent en general
i després a nivell intern, doncs, també suposa
una certa dificultat en la coordinació
i amb la dinàmica, doncs, diària.
Imagina't, aquest espai ja està al centre
i és un espai que tothom
identificarà tota la vida com Creu Roja.
Té la marca, diguem-ne.
Moltes vegades la gent ho coneix,
perquè jo soc de Tarragona de tota la vida,
saps que aquell carrer on està ubicat
és el carrer Maria Cristina i és el carrer de la Creu Roja,
vull dir, no ho sé.
És ben cert.
De moment el que sí que podem fer
visitant aquesta exposició
és familiaritzar-nos amb aquest espai
sense ús hospitalari, ja.
Això ja ha passat a la història.
No, no, la gent que vagi, doncs,
amb aquesta idea,
que se la tregui del cap,
perquè l'objectiu és donar,
conèixer una activitat de sensibilització,
d'educació pel desenvolupament,
que en aquest cas, doncs,
centrem l'interès en el tema de l'Amazonia
i, bueno, i que és una activitat,
una de les moltes que du a terme Creu Roja
i en aquest cas molt orientada
en la matèria de cooperació internacional,
que no ens és a l'IE, no?
La gata que jo imagino està pensada
i ha estat pensada perquè sigui itinerant
i pugui visitar diferents ciutats, no?
Sí.
Home, hem tingut, no sé si dir-ho, no?
El gustazo, o el privilegi, entre cometes,
doncs, que aquesta vegada
han valorat la gent de l'àrea
de cooperació internacional de Barcelona,
han valorat el treball coherent, no?
i dels nostres voluntaris.
Tenim un grupet de sis o set voluntàries
que treballen de forma continuada
durant tot l'any aquest tema
i llavors ha sigut com una manera de dir-nos
escolta, ara tenim aquesta, no sé,
aquesta exposició, aquesta activitat, si voleu,
doncs, inaugurem-ho oficialment a Tarragona
per fer-les també més visibles,
perquè el treball realment dels voluntaris
de cooperació a Tarragona, en aquest cas,
és una cosa de matxacar molt,
però de fer unes activitats
que no veus els resultats en un curt termini.
Quan parles de sensibilització, de conscienciació,
vull dir, tot ho centres a fer activitats
de cara al públic,
que poden ser exposicions, poden ser seminaris,
poden ser taules rodones,
pot ser qualsevol tipus d'activitat,
però que realment el resultat directe
o la conseqüència de l'activitat directa del voluntari
no...
Com pots mesurar, no?
Una persona que no té sensibilitat cap a aquest tema,
després d'haver assistit a una xerrada
o a una exposició que has organitzat tu,
surt d'allí, bueno, amb les piles posades.
Però no hi ha magnituds, eh?
No hi ha magnituds per mesurar la sensibilitat.
Dius, bueno, jo hem aportat el nostre granet de sorra,
però realment és una feina desagraïda
en aquest sentit, no?
No és una activitat d'un contacte directe
i que vegis la repercussió, doncs,
en un termini, no?
Que puguis valorar.
El fet que el punt de partida d'aquesta exposició
que té caràcter itinerant sigui la ciutat de Tarragona
és el que tu dius,
és un estímul pels voluntaris que treballen aquí,
perquè ja sabem que la tasca del voluntari
en determinats camps, en aquest cas Creu Roja,
que teniu moltes línies d'actuació i de treball,
sí que tens el resultat immediat
perquè treballes amb persones
que tenen unes necessitats, unes mancances,
la resposta la veus immediatament.
Quan estàs parlant de territoris allunyats,
de temes així macros,
aleshores el que dius,
com sé jo que realment aquesta feina
que estic fent serveix d'alguna cosa, no?
Per tant, és una bona cosa
i que serveixi també una miqueta d'homenatge
a aquests voluntaris.
Sí, jo vull veure-ho d'aquesta manera, no?
Més enllà, doncs, després de la repercussió
que pugui tenir l'exposició en si, no?
Aquí a la ciutat de Tarragona,
que pugui ser més visitada.
Agatha, quin és el contingut?
O Mar, vull dir, vosaltres mateixes,
com considereu Mar, per exemple?
El contingut d'aquesta exposició
serien, principalment,
es centren en sis països
que enmarquen la zona amazònica
i després, més que res,
parla dels problemes
de cada país
que puguin tenir
i dels projectes que Creu Roja
porta a terme
en la zona amazònica.
I, bé, expliquen una mica,
per exemple, a Bolívia,
la discriminació de la dona
és un tema que destaca.
I, aleshores, agafa, per un,
la diversitat cultural.
I també agafen que,
o sigui, no simplement
explica problemes dels països,
sinó que també expliquen coses
que nosaltres potser els hi hem tret,
perquè nosaltres som responsables
també molt del que és
l'Amazònia empobrida.
i, bé, una mica de...
És una zona
amb uns contrastos extraordinaris,
justament el títol ja ho diu,
rica i empobrida,
per raons òbvies
i amb un potencial fascinant, no?,
que aquí entren els projectes
de cooperació
de diferents ONGs
i de Creu Roja
que en quins camps treballa allà,
perquè els camps on treballa Creu Roja
aquí a casa nostra
són familiars, no?,
però aquells no...
Molt bé, doncs, mira,
justament aprofitant
que hi ha l'exposició
que es compon d'uns panells
amb unes fotos així bastant xuletes
i amb un text que acompanya
per explicar totes les problemàtiques.
També hi ha un material complementari
que és un vídeo
que dona a conèixer, doncs,
l'actuació,
la intervenció de Creu Roja
en aquests països.
on realment se centra l'atenció
és a Bolívia i a Equador
i fonamentalment són projectes
del que nosaltres diem
de cooperació pel desenvolupament comunitari,
és a dir, farien referència
a temes de sanejament ambiental,
de construcció, doncs,
a lo millor,
de centres de salut,
també hi ha projectes
de dinamització comunitària
en aquelles zones
en les que hi ha, doncs,
diferents, com diríem,
grups d'indígenes
i que puguin haver-hi problemes,
diguéssim, d'enteniment o de...
De mediació.
Molt bé, molt bé.
Però bàsicament seria això,
projectes de desenvolupament comunitari,
a diferència d'altres projectes
que també fa Creu Roja
que són institucionals,
que ja van orientats a reforçar,
en el cas que existeixi,
la Creu Roja d'aquell país,
perquè també ells mateixos
puguin disposar de més recursos
i estar més capacitats
per afrontar els seus propis problemes
a la seva zona.
Que no necessitin recursos externs,
per dir-ho d'alguna manera.
Aquesta exposició va acompanyada
d'una proposta didàctica
per a joves d'una franja d'edat
molt determinada, no?
Sí, aniria pensada
per nois i noies
de 12 a 16 anys.
Llavors, en què consistiria
aquesta proposta pedagògica?
Doncs seria, doncs,
que l'exposició està oberta
a tota la població en general,
però també ens hem encarregat
de fer una miqueta de difusió
als centres educatius
de Tarragona
i els hi diem, doncs,
que si estan interessats
per no només visitar l'exposició,
sinó participar en aquesta proposta pedagògica,
doncs, que ens truquin,
que concertem un dia
i un horari que ens vagi a tots bé.
Llavors, tindran la possibilitat
de conèixer l'exposició
comptant amb la col·laboració
de les nostres voluntàries,
que els aniran fent tota l'explicació,
els aniran desgronant
els continguts educatius
i, bueno,
i com a conseqüència d'això,
per saber si la gent
abans d'entrar
i després quan surt
s'han quedat,
han assolit
algun dels continguts
que nosaltres hem impartit,
els hi facilitarem
com una espècie de dosier,
com un qüestionari,
doncs, per valorar
si realment s'han quedat
amb aquestes anècdotes,
amb xifres o amb dates
que defineixen
la problemàtica d'aquests països.
No és una tasca senzilla
tenint en compte
que disortadament
cada dia, doncs,
trobem paisatges, escenaris,
i situacions col·lectius
que tenen problemes
francament greus
de supervivència.
Per tant,
jo imagino
que heu de fer
un gran esforç
per cridar l'atenció
dels joves,
però no tan joves,
sobre determinats problemes.
Diu, escolti,
problemes és que
obrim els ulls ja a tot arreu,
per poder continuar
que hi hagi
una resposta ciutadana
davant d'aquestes situacions.
Aquí heu de...
Hem de batallar molt
i el que dèiem
és un treball invisible
entre cometa.
Sí,
perquè normalment,
clar,
a veure,
per exemple,
aquesta exposició,
tot i que està obert a tothom,
sí que la proposta educativa
i pedagògica
l'hem orientat
en una franja
molt concreta d'edats
perquè pensem
que la sensibilització
sí que la pots fer
a molts nivells,
però hi ha molts nivells
que se'ns escapen
perquè com abordar,
segons quins col·lectius
o quines franges d'edat.
Hi ha vegades
que inclús els propis voluntaris
tenen aquesta dificultat,
no?,
de com fer una xerrada
a persones majors
de 45 anys,
amb tota una sèrie
de prejudicis
o d'estereotips,
d'idees prefetes,
llavors moltes vegades també
perquè
per rendibilitzar
molt més
la nostra tasca
i de pas
que se'ns pugi una miqueta
l'autoestima
el més agraït
moltes vegades
és centrar-nos
en el que realment
és el futur
que són els col·lectius
d'infants i de joves
que també d'entrada
pressuposant
que estan més receptius
a tot aquest tipus
de temes
perquè són
de candente actualitat.
Aquest és un acte puntual
aquesta exposició
Amazònia Rica i Empobrida
però de manera continuada
vosaltres continuem
amb la vostra tasca
de voluntariat
aquelles accions
quotidianes
cap a diferents col·lectius
aquí a la ciutat
de Tarragona
treballant.
Això ho mantenim
això seria una línia
més de treball
com tu apuntaves abans.
Sí, perquè val la pena
recordar-ho
que per fer de voluntaris
sempre està obert
el termini d'inscripció
podríem dir que sí.
Avui no vinc a fer
captació de voluntaris
vinc a parlar
de la nostra exposició
però sempre és un bon moment
per poder atendre
les sol·licituds
de gent interessada
en aquest tema.
Doncs jo us agraeixo molt
la vostra visita avui
al matí de Tarragona Ràdio
per cridar l'atenció
a tots els nostres oients
sobre aquesta exposició
que val la pena visitar
que val la pena
també familiaritzar-nos
amb aquest espai
veterà de la ciutat
de Tarragona
com és l'antic hospital
de la Creu Roja
al carrer Maria Cristina.
De moment hi ha
unes dependències obertes
com ens explicava l'Agata
que poden visitar
i que en un futur
esperem que es continuï
optimitzant aquest espai
que realment és un espai
extraordinari.
Agata Virgili
Marc Crespi
responsable de cooperació
i col·laboradora respectivament
gràcies per venir avui
a la ràdio
bon dia
bon dia
i moltes gràcies a vosaltres
una vegada més
adeu-siau
adeu-siau