És un projecte que des de finals del 99, 2000, 2001 i 2002,
vull dir, aviam, és una cofredia que encara que sigui jove,
som fundades des de l'any 40,
sobretot des d'aquestos 90 cap aquí,
és una cofredia que sempre hem tingut moltes inquietuds,
sempre hem anat treballant i sempre allò.
Llavors, aquests anys 99, 2000, 2001 i 2002,
doncs, bueno, un col·lectiu dintre de la nostra germandat,
concretament el col·lectiu de portants,
després s'hi van afegir altra gent, altres socis, la banda, tot això,
van començar a tindre idees, i està bé que s'hi tinguin idees,
o sigui que no és un projecte d'avui per demà, o d'ahir per avui,
sinó que és un projecte que ja fa temps que se'n va parlar,
en principi ho vèiem una mica complicat.
Estem parlant de l'any 2000, és a dir, fa tres anys que està marxant.
Sí, sí, sí, però clar, arriba un moment que, bueno, t'hi has d'abocar,
perquè o una de dos és allò que dius, no?,
o t'hi aboques, o t'espitgen, o t'hi aboquis, vull dir,
clar, estàs al capdavant, i bé, avui per avui se pot dir
que és un fet important.
Llavors, a l'any 99, 2000 i 2001, doncs, bueno, anaves d'allòs,
anaves posant, no pegues, sinó anaves com a president
i com a responsable de l'entitat, doncs ho has d'anar mirant tot,
assessorat una miqueta pel resto de companys de Junta, aquí i allà,
llavors, què passa? Que els hi demanem un projecte,
i un projecte, què volen fer, com se vol fer, on s'ha de fer,
i, bueno, un projecte que ens van portar diversos escultors,
se van anar a veure en situ a diversos escultors,
des de Saragossa, Valladolid, Múrcia...
Bé, al final, doncs, vam recaure a la província de Ciudad Real,
al poble de Secollamos, bueno, entres en un poblet
d'uns 2.000 o 3.000 habitants, i, bueno, te pots imaginar
que, quan a vegades els pobles no podem pensar ni imaginar-nos
que hi ha, bueno, doncs, allí hi ha una indústria religiosa,
una fàbrica, 22 avenistes, 22 treballadors,
que, bueno, doncs, evidentment, no fan un misteri a l'any,
perquè, clar, amb un misteri a l'any no menjarien 22 obrers,
m'explico, o sigui, fan de tot, fan des de misteris,
retables, altars, confessionaris, o sigui...
És curiós, no?
És un taller d'imaginària religiosa, i pots anar a buscar de tot.
Tallen fusta, t'he dit que són avenistes, i hi ha electricistes...
No, és curiós. Home, aviam, és curiós.
A mi em va sorprendre que en un poble hi hagués un taller així,
però no em sorprèn que hi hagi empreses o fàbriques
que es dediquin a això, com hi ha empreses i fàbriques
que es dediquen a molts altres temes.
És que, com comentaves fa un moment, cert,
la Setmana Santa ha revisculat en els darrers anys,
podríem dir, en els darrers deu anys, aproximadament.
Comentaves que vosaltres en la confraria heu passat
de ser poca gent a ser moltíssima.
Bé, és cert, vull dir, aviam, fruit que la Setmana Santa
m'atreveixo a dir els anys 60 i 70.
Quan començo a parlar d'aquestos anys,
algú em diu que, carai, m'ha fallat gran, no?
Comences a recomendar coses.
L'altre dia vaig anar a veure la presentació
de l'opuscle dels marejans,
i que la va fer generalment el doctor Fontanet,
i va començar a explicar coses i em va fer pensar,
el vaig felicitar quan va acabar,
el vaig felicitar, però pel treball que va fer,
però per l'altre cantó li vaig recriminar,
dic, Jaume, m'has fet recordar coses que jo ja he viscut,
i això vol dir que m'estic fent gran.
Diu, tots ens fem grans, evidentment, tots ens fem grans.
Bé, dient el que parlàvem dels anys 60-70,
bueno, doncs la Setmana Santa, com a altres, com a altres,
temes a Tarragona, doncs no hi havia tant de ressò,
la Setmana Santa m'atreveixo a dir que a finals dels 80-90
és quan ha agafat, diguem-li, el boom que té ara,
i bueno, és una cofredia que quan la vaig agafar jo com a president,
no sé si érem 78 o 79 socis,
posa-li 80, i avui podré dir,
estem, estem ratllant,
m'assembla que abans del divendres Sant passarem la xifra dels 500.
això vol dir que és una feina del dia a dia,
d'any a any,
bé, doncs que la gent de Tarragona vol participar
en tots els actes de Setmana Santa,
com de fet estem participant,
i d'una manera molt activa i molt positiva.
Tu ara em comentaves aquestes iniciatives
que no heu parat mai d'intentar
millorar la confreria,
amb nous passos, amb renovacions, etcètera.
Ara arriba aquest
pas de l'entrada de Jesús a Jerusalem,
que va anar a buscar l'escultor Santiago Lara Socuellamos,
ara comentàvem el cas d'aquesta factoria d'imagineria religiosa,
un pas que són quatre persones,
a més de la figura de Jesús,
que està pujat a lloms d'un típic...
Un típic ruc, un tipa asa,
si és femení una somera,
vull dir, diem-li el que vulguem,
vull dir, se'l batejarà.
Nosaltres l'hem batejat,
o el batejarem demà,
com amb el nom de Jesús,
l'entrada de Jesús a Jerusalem.
A partir d'aquí sortiran noms,
bueno, doncs, vull dir,
aviam, sense molestar ningú dins de la Setmana Santa
i dins del nostre món,
doncs, bueno,
hi ha altres misteris que potser els hi hem posat
algun apodo,
però bé, és igual,
vull dir, a nosaltres és l'entrada de Jesús a Jerusalem
i això és el que és com ha de ser i és el que s'ha de dir.
Entrada de Jesús a Jerusalem,
un pas alegre,
un pas que la gent que el vegi es veurà molt sorpresa,
perquè em comentaves que els colors són clars,
que les imatges són precioses,
i en aquest sentit dèiem que era un pas infantil.
Bé, mira, d'entrada,
la peana és de fusta,
així com tot el misteri,
però és una peana, vull dir,
també alegre, vull dir,
no és una peana d'aquestes de fusta,
de color fos,
seriosa,
aviam, hi ha passos que per la canalla,
i amb tot el meu respecte,
però per la canalla,
pel jovent, pels nens, les nenes,
hi ha passos que fan por.
La veritat és aquesta.
Jo recordo...
Ho has tret a la boca.
Jo recordo el Cuscolla que teníem nosaltres,
i el recordo com si sigués ara,
quan era petitet i anava despirant a la cofredia,
i quan pujaves pel carrer del seminari,
i miraves enrere,
i veies aquella imatge majestuosa,
més aviat fosca,
sèria,
amb el dit cap amunt,
a més a més de nit,
la veritat és que et feia por.
Llavors jo era un nen,
doncs, bueno,
pels nens ens feia por,
pels grans els hi deuria fer respecte.
Bé,
jo diria que aquest misteri que veurem demà,
a part que la peana té un color durat de fusta bonic,
que ja resalta,
ja dóna alegria,
els faldons color típics de la nostra cofredia,
però és que després,
és que,
fins a l'assa és bonic,
és que són guapos,
m'explico fins a la cara.
Vull dir,
hi ha un Jesús,
hi ha un Jesús que,
bueno,
vull dir,
de fet,
diuen que els jueus ja ho eren,
guapos,
de per si.
És que és bonic tot ell.
I després,
el colorido,
tant,
hi ha una senyora,
que està de ginolls,
que ofereix,
com aquell que diu el nen,
que porta el braç a Jesús,
aquesta senyora porta el vestit
d'un color verd poma,
que vull dir,
és tan bonic,
és tan,
com te diria,
no en fan de por aquestes figures,
no en fan de por.
Hi ha una nena que porta un color blau cel,
el vestit,
les cares molt naturals,
després,
bueno,
és que vull dir,
és que ja el veureu,
és que no sé com explicar-ho,
ja el veureu,
és un misteri,
per la canalla,
per tant,
dintre de la respectuagitat
i dintre de la religiositat
és un misteri
que jo crec que
tothom hi voldrà anar a veure-li
i tothom voldrà participar-hi.
La benedicció és demà
a la parròquia de Sant Joan
a les 6 de la tarda,
si no ens equivoquem,
i aquest pas sortirà
el diumenge de Rams,
el dia 11 d'abril,
si no ens equivoquem,
11 o 12.
No, 13.
13.
Jo és que em quedo divendres, eh?
Sí.
El dia 13 d'abril.
13 d'abril,
llavors vull dir,
aviam,
nosaltres,
la Germandat
i tant el col·lectiu
de portants
i la Junta,
nosaltres teníem,
aviam,
teníem unes idees
que probablement
ens va
bellugar i ens va promoure
la il·lusió i les ganes
de fer coses
per la Cofredia,
per la Setmana Santa
i per Tarragona.
Amb aquest ímpetu
i amb aquesta il·lusió,
potser sí que sense,
potser demanar masses consells
a gent que hi entén,
la nostra il·lusió era
poder participar en aquest misteri,
a la benedicció de Palmes,
allà dalt a la catedral,
amb tota la bona bonumonia
que això podia portar.