Això ha estat un pas cap endavant de la Confederació.
Era un compromís del nostre equip de govern
quan vam guanyar les eleccions, ara farà un any i dos mesos,
i consistia en clarificar la representació
a dintre de la Confederació de les organitzacions empresarials
i la de les mateixes empreses.
Ara mateix nosaltres, abans d'aquesta modificació d'estatuts,
teníem uns estatuts que deia que era el mateix
tenir una empresa de dos, d'un treballador, de cap treballador,
que una associació empresarial de 1.500 empreses.
Tenien el mateix pes específic que dintre de l'assemblea
de l'organització i això no podia ser.
Nosaltres, de fet, quan va ser important que ens donéssim compte això,
va ser en l'últim procés electoral i pensàvem que això
es tenia que clarificar.
Amb aquesta modificació d'estatuts, això ha quedat clarificat
i cadascú té la representació que es mereix en funció
de qui a la seva vegada representa.
Hem variat els percentatges en l'assemblea,
hem variat els percentatges amb els òrgans de govern de l'organització
i ara ser una organització empresarial forta,
com pot ser el transport, com pot ser l'hostaleria,
com pot ser la mateixa construcció,
els hi no de drets a uns membres nats,
a la Junta Directiva els hi no de dret,
a una representació ja proporcional
a les empreses que tenen representades
dintre dels òrgans de govern.
Això fa que la nostra confederació sigui el representatiu
d'aquest teixit empresarial que diem que representem.
Aquests canvis d'estatuts havien de permetre,
ara ho deia vostè, la incorporació, per exemple,
d'alguns gremis que havien deixat l'efecte fa un temps.
El gremi de construcció es va anunciar en el seu moment
que amb el nou any, amb el 2003,
els promotors del sector de la construcció de Tarragona
s'incorporarien a la Confederació d'Empresaris.
S'hi han incorporat ja?
Sí, estem en el pas formal que això es produeixi.
Nosaltres vam signar un protocol,
el president del gremi de la construcció,
de la Federació de Gremis de la Construcció,
el Manel Ninerola i jo mateix,
amb aquest protocol ens comprometíem
com a aspecte fonamental
a que aquesta representatilitat
del que li he parlat abans en la nostra modificació
d'estatuts fos així,
i inclús els vam convidar que formessin part
d'aquesta ponència de redacció d'estatuts
sense ser socis de ple dret de l'organització,
i vam participar d'una forma molt directa.
Pensem que han sortit lo suficientment satisfets
com perquè aquesta incorporació es produeixi
al llarg dels diversos dies.
De fet, el protocol ja deia
que eren membres de la CEPTA,
falta de la ratificació de la seva assemblea
en els últims dies de l'any,
però com hem tratat amb festes nadalenques
i a festes nadalenques la gent prefereix menjar torró
i estar amb la família que preocupar-se d'aquestos temes,
nosaltres jo crec que ho tancarem durant aquesta setmana.
La veritat és que el 2002 s'ha tancat,
ara donarem quatre xifres,
amb algunes dades interessants
pel que fa a la Confederació en creixement.
És a dir, la Confederació Empresarista està creixent,
ha incorporat quatre noves associacions sectorials,
ha incorporat també 55 noves empreses.
Actualment vostès representen pràcticament
prop de 20.000 empreses
i més de 85.000 treballadors.
Podem dir, senyor Cabré,
amb aquestes xifres, amb aquestes dades,
que la CEPTA viu el seu millor moment?
Viu el seu moment de consolidació.
La CEPTA des de fa cinc anys va arrencar una política
de representació real del teixit empresarial
de la província de Tarragona.
Al llarg d'aquestos cinc anys s'ha anat consolidant.
La nostra modificació d'estatuts també permet que s'incorporin,
també va permetre que s'incorporeixin empreses directes
en aquest teixit de la Confederació.
Era important que empreses com el Port, com Port Aventura,
com els dos centres comercials,
empreses de més de 1.000 treballadors,
hi tinguessin part d'una forma directa.
Això va ser possible.
I al llarg d'aquestos dos últims anys
hem anat incrementant aquesta afiliació.
Pensi vostè que estar afiliat a una organització com la nostra
és de caire voluntari,
no obliguem a ningú a formar-ne part.
Si diem que ara mateix tenim el 60% d'empreses de la província
que en formen part de la nostra organització,
vol dir que som una empresa representativa
i acceptada pels empresaris del nostre territori.
El que volem és que aquesta representació
en sigui un vincle, en sigui un instrument
per a aquesta interlocució que hem de tindre
amb la mateixa administració i sindicats.
I pensem que aquest pas de consolidació
això ho estem aconseguint.
Estem diran el 2003 a una unificació
dels col·lectius que representen els empresaris
de les comarques de Tarraona?
Nosaltres estem promocionant que això sigui possible.
estem creant organitzacions d'empresaris
allà on hi ha empreses individuals
d'una forma sense estar integrades
amb un vincle propi.
Nosaltres estem promocionant que aquestes empreses
s'integrin, s'associin, s'organitzin
i a la vegada després entri a formar part
amb aquesta organització de la Confederació.
Però no tan sols volem això,
volem, a part, donar una altra empenta
amb aquell procés d'unificació de les patronals catalanes
que es va arrencar fa dos anys,
que pensàvem tots que el dia 18 de desembre
ja ho teníem signat,
que el dia abans la patronal Pimex Efes
es desmarca d'aquesta assignatura
i ens diu que no és possible signar
una sola patronal catalana
de petites i mitjanes empreses.
Nosaltres l'únic que volem és clarificar
el món de la representativitat empresarial,
la representativitat patronal,
i que amb una sola patronal forta
de les nostres comarques
això sigui possible.
Estem en aquest camí.
Però aquest acord, el que estaven a punt d'arribar,
foment del treball a nivell de tot Catalunya,
parlem de la CEPTA a les comarques de Tarragona,
amb Pimex Efes,
és un acord ara, hores d'ara inviable,
o encara troba que hi ha solucions?
Jo crec que aquest acord s'ha torçat
una mica en les darreres setmanes
com a conseqüència de fets personalistes
que són bastant fàcils de superar.
Tot el que volien les dues organitzacions,
ho deia el paper,
i es va torçar per un creuament de declaracions
que deia que el president
tenia que ser tal o qual persona
quan ja estava de sobres assignat
qui era el president
per aquests anys de transició
d'aquesta nova organització empresarial.
Jo crec que després d'aquestes festes nadalenques
això hi haurà un reconsiderament.
El govern de la Generalitat també vol promoure
que això sigui possible.
No veu que això facilita la interlocució,
facilita que només hi hagi una sola veu
que negoci en nom dels empresaris
i que no hi hagi diversos interlocutors.
Jo crec que aquest pas serà efectible
i també el veurem durant les properes setmanes.
Jo crec que no passarà un mes
que ja veiem l'acord signat.
Aquest debat entre patronals
ha estat un dels protagonistes del 2002.
En l'àmbit econòmic,
i parlant del camp de Tarragona,
durant el 2002 s'ha parlat molt, senyor Gabri,
i amb vostè també n'hem parlat
en aquest programa,
de l'eterna polèmica
entre els dos principals motors econòmics
de la demarcació,
o del camp de Tarragona com a mínim,
com són el turisme i la química.
Recordo fins i tot en una entrevista
en aquest programa
que vostè es mostrava fins i tot partidari
i ho disposat a fer de mitjançer,
si em permet aquesta expressió,
una mica de la feina de mediació
des de la septa entre els dos motors,
entre els dos sectors econòmics.
Dona la sensació, com a mínim,
o l'opinió pública pot tenir aquesta sensació,
que no s'ha avançat gens.
S'ha avançat o no s'ha avançat
en aquest apropament entre química i turisme?
Jo crec que la raó principal del problema,
el fons del problema,
ha estat en quin dels dos sectors
és el líder del remol de la província de Tarragona
a nivell econòmic empresarial.
Quina és la locomotora de cap
i no quin és el vagó de cua.
Jo el que tinc a dir
és que crec que és una locomotora
amb dos motors,
amb la indústria química
i amb el turisme
com a factors principals
que cada un dels dos
té d'estar en el lloc que li correspon.
No crec que sigui un tema de mitjancers,
no crec que sigui un tema d'apropar posicions.
Jo crec que ha de ser un tema
de normal convivència,
de pacífica convivència
i de creixement futur.
Mentre es creixin els dos sectors,
la província de Tarragona estarà,
com fins ara,
al capdavant de l'economia de Catalunya
i al capdavant de l'economia espanyola.
Pensem que ahir ho discutia
amb empresaris importants
de la nostra demarcació.
La província de Tarragona
és una província envaïjada
i envaïjable
per altres zones del territori nacional.
Per tant,
tenim que conviure en pau,
tenim que conviure...
Ara, això sí,
tenim que conviure
amb la normalitat.
El que no es poden produir
és el que va passar
l'altre dia a la dou,
que suposem que és un accident
fortuït,
es poden produir accidents
fortuïts,
però hem d'evitar
que això passi,
hem de posar
les mesures de control necessàries
i suficients
perquè això passi,
hem de viure
amb un creixement sostenible,
hem de viure
amb un entorn
que mediambiental
men sigui possible
conviure amb la indústria turística,
que les persones
que vinguin aquí
a disfrutar
de les nostres platges,
del nostre sol,
que avui, per cert,
el tenim una mica amagat,
que vinguin a disfrutar
d'aquests paisatges,
a la vegada,
no es trobin
en que es puguin
trobar en el diari
amb algun accident
per part de la indústria química,
no?
Tenim que posar
aquests controls
perquè això no passi.
Jo crec que hi estem posant
els mitjans,
les taules de diàleg
suficients,
encara que no s'hagi fet
aquesta acció de mitjancer
des de la cambra de comerç,
des de la mateixa cepta,
s'han arrencat
les taules
de la comissió d'indústria
de la mateixa cambra
on hi ha el diàleg
entre química
i turisme, no?
Jo crec que és una convivència
que es té de produir,
miri,
vivim en una zona de costa
on hi portem
cada any
via aèria
700.000 persones,
via terrestre
a prop d'un milió
de persones
i aquestes persones
venen aquí
malgrat hi hagi
una indústria
química,
però és que aquesta indústria
química
dona treball
el 80%
de la població
de Tarragona
i el 60%
de la població
de Reus.
jo crec que és una indústria
química
ja consolidada,
ara sí,
tenim que posar
els mitjans
i els controls
necessaris
però en els dos sectors,
en el sector turístic
perquè no hi hagi
abocaments
medioambientals
que provoquin
pèrdues
en el sector turístic
però que a la vegada
el sector turístic
també pugi
i també creixi
amb aquest sector
de qualitat,
amb aquesta indústria turística
de qualitat
que tothom
perseguim.
Però aquesta convivència
que vostè
pregona amb normalitat
creu que realment
es produirà
o seguirem
amb un debat
públic a través dels mitjans
de comunicació
de certs enfrontaments
perquè aquest mateix incident
que vostè comentava
de la DAUM
el passat dissabte
ha provocat
la immediata
resposta
de la Federació
d'Empresaris
d'Hostaleria
demanant això
més controls
i més seguretat
i posant damunt
de la taula
davant dels mitjans
de comunicació
aquestes divergències.
Quan tots estem
amb les espases
a l'aire
qualsevol incident
per mínim que sigui
ja dic que jo
no conec
l'incident exactament
tal com es va produir
a la DAU
però per mínim
que sigui
l'incident
les espases
es tornen a aixecar
no han entrat
encara
a la funda
del sabre
i es tornen
a aixecar.
Hem estat 25 anys
en convivència
són 25 anys
on s'han anat
aconseguint
mesures de control
perquè aquestes empreses
cada vegada
siguin més sanejades
i es pugui conviure
en aquest entorn
però
turísticament
també hem cresgut
si no hagués estat possible
aquesta convivència
no hagués estat això
una zona turística
per excel·lència
no sigui
hagués ubicat
per aventura
és a dir
com podem parlar
de posar-hi problemes
a la química
i estar parlant
d'un programa
Íter
on a Bandallós
s'hi poden concentrar
a prop de 2.500
enginyers
nuclears
jo crec que
tot és convivència
i tot és possible
i això ho hem demostrat
en els últims 25 anys
Parlem
del futur més immediat
2003
nou any
vostès han celebrat
per cert
durant el 2002
el seu 25è aniversari
com a activitats
com a pròpia
activitat
de la Confederació
d'Empresaris
en què se centrarà
en aquest 2003
en aquest any
que acabem de començar
nosaltres evidentment
seguirem fent les mateixes
portant a terme
les mateixes
iniciatives
que hem portat
fins ara
i incrementar-les
en altres camps
o àmbits
on fins ara
no hi teníem
actuacions
el 2003
per nosaltres
es presenta
en dos àmbits
nous
on hi volem
tindre
cullerada
no cullerada
sinó preocupació
perquè això no sigui
perquè
sigui més fàcil
conviure a nivell
empresarial
una ja li vaig anunciar
l'últim dia
que estàvem aquí
i és
intentar fer
de gestors
dels polígonos industrials
que els polígonos industrials
també hi hagi
una veu única
de tots els polígonos industrials
i que hi hagi
capacitat
que els nostres
polígonos industrials
siguin envaixables
també
per gent d'Europa
per gent d'Amèrica
que hi vulguin
vindre a fer
les seves inversions
i l'altre
és una iniciativa
empresarial
que portem
a terme
amb una empresa
que ja té
una certa dedicació
en aquest aspecte
que és
a integrar
discapacitats
en el món laboral
creant-les
des d'una política
de viver
d'empreses
una empresa
perquè
se vagin
amencepant
i puguin
arribar
a poder-la
gestionar
jo crec que aquesta
és una iniciativa
que socialment
ens fa
molt de goig
i que pensem
que al llarg
d'aquest primer semestre
la tindrem
bastant avançada
de la tindrem
de la tindrem
de la tindrem