3 minuts, un quart de dues, aquí seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Barrejàvem en dos conceptes, el de festa i el d'esport,
i podem continuar barrejant-los en aquest tram del programa.
Per una bona notícia, la secció de REM del Reial Club Nàutic de Tarragona
ha aconseguit dues medalles de plata en els campionats d'Espanya
que s'han celebrat a Sevilla.
Les medalles s'han assolit a les categories de dos amb timoner i esquif.
Parlem amb diferents persones que estan estretament relacionades
amb la secció de REM i, naturalment, amb el club.
Ens acompanya Joan Gil, que és delegat de la secció de REM del Reial Club Nàutic de Tarragona.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Ens acompanya l'entrenador Francesc Canyelles. Bon dia, Francesc.
Hola, bon dia a tu.
Queda marxar una miqueta abans de temps, però tindrà temps per explicar-nos
i parlar-nos del valor que té aquest triomf que s'ha assolit a Sevilla.
I saludem l'Alexandre Eixendri, que és veterà de la secció de REM.
Alexandre, bon dia.
Hola, bon dia.
Home, a banda de les persones que han aconseguit el trofeu físicament,
que no són perquè són estudiants i ja sabem què passa avui entre els estudiants
que estan d'exàmens, que estan acabant el curs,
hem de fer visitar a tot el club i, en particular, a la secció de REM.
Perquè, aviam, qui s'ha guanyat la medalla és aquella persona que remava,
però tot l'equip i tot l'entorn també, d'alguna manera, el triomf és de tots plegats, no?
Sí, soc Joan, el triomf d'aquesta gent o l'èxit d'aquesta gent és una miqueta de tota la secció,
però qui realment se'l treballa és ell, és un treball de 10 mesos, 10 mesos per jugar-se'l en 6-7 minuts que dura una regata.
Llavors, n'entros tots treballant perquè això s'assoleixi el millor possible, no?
Arribis amb les millors condicions allà, al Campionat d'Espanya,
amb les millors condicions de vots, de materials, de diners, d'una miqueta de tot, no?
Perquè avui en dia són d'aports molt, molt i molt cars.
I encara són una mica o bastant minoritaris, eh?
La gent que hi entra s'apassiona i fa mans i mànigues per continuar,
perquè realment jo, pel que he sentit dir, alguna cosa deu tenir,
perquè qui comença no ho deixa, o intenta no deixar-ho.
Sí, comences des de molt jovenet, potser arriba una època amb els estudis que et cremes una miqueta,
no pots amb els estudis, amb certa part d'estudis, i amb el REM, perquè és una dedicació diària,
i llavors ho deixes potser una temporada però hi tornes, hi tornes.
Quan arribes amb una certa edat hi tornes, llavors arrenques com a veterano,
i, bueno, intentant col·laborar el màxim possible amb la secció i amb el club.
Justament per això, perquè és minoritari, jo li demanaria al francès que ens expliqués una miqueta d'entrada
la importància i transcendència d'aquest campionat, del fet d'haver assolit aquestes medalles de plata
i que ens expliquis què vol dir dos amb timoner, què vol dir esquif, tot això.
Ho dic perquè com que és minoritari, aviam, a tots ens agrada...
Mira, el Reial Club Nàutic de Tarragona ha aconseguit aquestes medalles,
però ben bé, de vegades, si no estem introduïts en el tema, no sabem de què parlem, no?
Per això estaria bé que ens ho expliquessis.
D'acord, llavors, per començar, explicaria que dintre del REM olímpic hi ha vuit modalitats.
Esquif, que és individual, després hi ha les dobles, que són de dues persones amb dos REMs cadascú,
la de dues persones amb un REM cadascú i la mateixa amb el timoner,
que és amb la qual l'equip sènior del Clonat de Tarragona han aconseguit aquesta medalla de plata del Campeonat d'Espanya.
Després hi ha les mateixes que hi ha en dos, n'hi ha en quatre,
i hi ha la categoria reina, que és el vuit en timoner,
que són vuit persones amb un REM cadascú i el patró.
Jo volia remarcar que a part de tot l'esforç del club i del REM i tot això,
és molt important també la paciència de la família, de la parella,
de totes aquelles persones que envolten el REM,
que tot i ell fer l'esforç, el 90% de l'esforç,
han d'estar al seu costat, dedicant-hi temps,
el REM ha de perdre temps de dormir, de dedicació a la feina,
de dedicació al temps de lleure,
és un esport en què t'has de cuidar,
tant a l'hora de menjar com a l'hora de descansar,
i això, clar, significa un sacrifici,
hi ha en nivell físic i de dedicació,
i també un sacrifici de part de la família,
perquè tots tenim, a part de tots els problemes que puguis tindre
de la preparació, hi ha uns problemes que puguis tindre a casa,
o a la feina i tot això.
Llavors, una feina de cada dia,
un parell d'hores cada dia,
de dilluns a diumenge,
durant 9-10 mesos,
clar, això té molt de valor.
Requereix un esforç molt important, no?
Sí, perquè a tot arreu,
a la feina ens apreten,
a la casa ens apreten,
llavors és...
Els estudis.
Els estudis ens apreten,
llavors, clar,
hi ha el que està treballant i té unes responsabilitats,
i hi ha que remar,
i hi ha el que ha d'estudiar
per fer el futur de demà, no?
Anem a parar el de sempre,
són esports minoritaris,
i no és allò de dir,
mira, m'hi puc dedicar i guanyar-me la vida,
fent aquest esport,
com passa amb molts altres que tots tenim al cap, no?
És un esport que es practica,
doncs, de més a més,
a la vida que un pugui tenir,
a determinades categories.
No, i per això la medalla amb seniors masculins
és molt important,
perquè es barreja les persones com els del nostre club,
que és totalment amateur i amb gran esforç,
llavors també vas a competir amb gent que,
doncs, semiprofessional,
que està en centres de tecnificació,
que té el millor material,
que té les millors condicions,
i que són gent molt bona,
llavors això demostra que la feina feta des del club,
i feta per aquestes persones,
doncs, té molt més valor
que no gent que potser té més condicions per fer-ho, no?
Això d'això l'Alexandra ens pot parlar,
primer perquè és veterà
i perquè també ha estat a Sevilla aquest campionat, no?
Sí, exacte, sí, també el campionat...
Molt de prop ha viscut tota aquesta prova.
Sí, sí, vam estar al campionat d'Espanya
amb dos sense i després amb quatre con,
també amb dos no ens va anar gaire bé,
vull dir, vam tenir una mica de parcans a dalt a l'embarcació,
vam quedar sisens,
i amb el quatre vam quedar quarts,
quatre en timore, no?
I vull dir, s'ho vam passar molt bé,
que és l'important.
I aquesta impressió que li va donar, doncs,
de competir amb equips,
que estaven, en el cas dels sèniors,
que estaven molt preparats,
i que tenien, doncs, una vida, entre cometes,
més senzilla com a esportistes,
aquesta impressió vostè també la va rebre
en aquest ambient que es vivia a Sevilla?
Exacte, sí, sí, també, sí.
Perquè hi havia molta competició
i ells van fer una regata, vull dir,
molt pensant, quasi molt amb la força,
però amb el cap molt més,
perquè al principi de la regata
anaven una mica enredarits,
i jo des de la tribuna ho estava veient
perquè no confrontava una regata amb l'altra,
i llavors la gent,
els que estàvem de Tarragona,
perquè també van prendre les mullers
i les famílies i tot això,
i diuen, ja van els quins, van els quins.
Jo ja veia que anaven quarts
tirant cap a tercer.
Quan faltava poc,
vull dir,
i van fer una remuntada d'aquelles,
que dius, estupenda el dos cont,
no?, que van arribar segons i molt bé.
I llavors al David Sanz
li sobraven metros per arribar,
vull dir, va arribar tan descansat
que després quasi s'arrencava els pèls del cap,
perquè va arribar segon a tan prop del primer,
i és un noi, vull dir,
que li sobra la força,
que té molta força,
i es veu que va calcular
que encara faltava molt més tros,
i quan se'n va a donar compte
ja se li va acabar la regata,
perquè el noi també ha aconseguit medalles d'or,
i vull dir, és un bon remer.
Parlaven del David Sanz
i és que no havíem dit els noms dels guanyadors,
quin desastre, jo la primera,
no havíem dit els noms,
quins són la resta de...
El dos cont, en Timoné,
és el Josep Somoi,
i el seu company de Rem
és el Joan Cruz,
i el Timoné i Patró
és l'Hector Galindo.
Llavors, en l'expedició
també hi anava al docence veterà,
amb el meu company que tinc aquí,
el Sandra Aixendri,
el seu company de vot,
el Pablo Pacheco,
llavors el David Sanz
amb esquif individual,
i el veterà,
i el Pere Maiafret
també amb esquif veterà,
però d'una edat més...
O sigui, dintre del veterà
hi ha diferents edats,
hi ha des dels 27-30
i cada 5 anys van canviant.
Llavors, el Pere Maiafret
amb una categoria superior.
Comentava l'Alexandra,
del David,
aquest noi té una força impressionant.
Objectivament,
aquesta plata que hem vist a Sevilla
no serà l'última.
Tenen possibilitats,
aquests esportistes tarragonins.
Com ho veieu?
Malgrat totes les dificultats, eh?
Home, avui en dia,
sobretot amb el tema de petarans i això...
L'entrenador ha de ser més així,
més dur,
però l'Alexandra té una fe impressionant, eh?
És que si es perd la fe malament.
Clar que sí.
No, a veure,
el valor que té això
és que és molt difícil aconseguir-ho,
perquè qualsevol tipus de lesió,
qualsevol imprevist,
a més, estem parlant amb gent
amb moltes responsabilitats
a part de l'esport.
Llavors,
tindre tot un any
de dedicació exclusiva
és molt dur
i no sempre amb el mateix esforç
aconsegueixes els mateixos resultats.
A vegades,
les coses no et surten bé
i no ho pots aconseguir.
Per això té tant valor
aquesta medalla, no?
Aquestes medalles de plata
perquè sí que es poden tornar a aconseguir,
però, bueno,
aquesta medalla de plata
feia 12 o 14 anys
que un sèrior
no es aconseguia una medalla de plata.
I llavors això té molt valor
i per això,
com que és difícil aconseguir,
se li donava molta importància.
I amb veteranos,
aquest noi de plata
doncs ja havia aconseguit or,
ja havia aconseguit plata,
però, bueno,
ara, clar,
tornar a repetir cada any medalles
en què sigui habitual amb ell
és molt difícil.
Independentment del que pugui passar
en un futur
del que no hi ha dubte
és que és un estímul
d'entrar a participar
i poder mantenir, doncs,
aquesta il·lusió
i aquestes ganes
d'anar al club,
d'anar fent les regates
i de poder continuar.
Això és important.
Nosaltres continuarem parlant
justament
del que és la secció de REM
aprofitant
doncs aquesta benentesa
però, en tot cas,
el Francesc Canyelles
a l'entrada no li volem donar les gràcies
perquè sabem que té altres compromisos
i diu, escolta,
jo hauré de marxar una miqueta abans
quan tu vulguis.
Francesc,
gràcies per venir.
Igualment a tu
i aprofitant la benentesa
marxaré.
Doncs,
moltes gràcies
per haver vingut a la ràdio
i nosaltres
el que aprofitarem
seran alguns minuts
que ens queden per recordar
que el Reial Club Nàutic de Tarragona
sempre té les portes obertes
però quan arriba a l'estiu
aprofitem qualsevol pretext
per recordar a tothom
que tenim un club nàutic
i que organitza
moltíssimes activitats
tot l'any
però en particular a l'estiu.
Sí,
ara a l'estiu
és quan
nosaltres ens dediquem
a fer uns cursets
tant al mes de juriol
i al mes d'agost
amb l'estiu jove
de l'Ajuntament de Tarragona.
Aprofitant això
és quan nosaltres
també intentem
amb aquests cursets
recopilar una miqueta de gent
per a l'hivern
i per a les següents temporades
doncs bueno
que es quedin allà al club
i que estiguin amb nantros.
És un post on
estem molt ben avinguts
els 60 o 70 persones
que estem allí treballant
des de veterans
hasta
xiquets elevins
de 9, 10 o 11 anys
que és quan comencem
i bueno
allí s'hi ha ben rebut
a tothom que es vulgui apropar.
I com va l'equip
de les xiques?
El grup de les xiques
que fan rem?
És el millor grup.
L'any passat
recordo l'última vegada
en vam parlar
i va molt bé la cosa, no?
Doncs molt i molt bé
aquest any
van ja retenir
una medalla d'ort
i amb un 4
no amb un 2
amb 4 xicotes
que s'han avingut molt bé
i estan treballant molt dur
per portar una medalla
a Tarragona
i d'ort.
Ara l'estiu
és una bona època
com dèiem
per acostar-nos
a les instal·lacions
del Reial Club Nàutic
de Tarragona
per recordar
que no cal ser soci
per participar
en algunes de les activitats
i cursets que es fan?
No.
A l'estiu jove
que parlàvem ara
a l'estiu jove no
tu t'apuntes només
per cursets
de cada dos setmanes.
I mentre al club
que esteu preparant
tot el tema
de la regata de Santa Tecla?
Sí, bueno
en un altre àmbit
allò és un àmbit
són uns altres barcos
són els lleuguts
són uns barcos
que abans
aquí a Tarragona
o a la costa mediterrània
s'han servit
com a salvament
els barcos de salvament
quan una barca s'enfonsava
quan un barco tenia problemes
eren els barcos de salvament
barcos molt ràpids.
Ara, doncs
la Generalitat
amb la Federació Catalana de Rem
intenten
que aquest deport
o aquest tipus de rem
sigui una festa
i tota la costa catalana
es tira
plena de regates d'aquestes.
Es fa bastar
un campionat de Catalunya
que és el que nosaltres
organitzem enguany
per Santa Tecla.
Molt bé
en parlarem
quan s'acosti la data
però hem de saber
que esteu treballant
i que esteu preparant.
Alexandra
deia el Joan
l'equip de dones
el millor.
I els veterans?
Home, també estem bastant bé.
No està malament, no?
Sí, sí, ja fa molts anys
que remem
i...
Quants són
els veterans aproximadament?
Doncs un grupet, sí.
Després també
he de dir
que el Joan Gil
també ha corregut
amb nosaltres de veteran
que està molt fort, ell.
També han aconseguit
bastantes medalles
el que és el veterà
el que dèiem
que és un deport
molt sacrificat
perquè estàs treballant
tot l'hivern
i tot l'any
i en tres minuts i mig
se'n va la temporada
en l'aire
que te pot fallar
qualsevol cosa
el rem
el carretó
el carro
qualsevol cosa
i després dius
hòstia
què ha passat aquí, no?
Però és així el deport
no és com uns altres esports
que hi ha una lliga
pots perdre un
pots guanyar l'altre
però clar
poten haver moltes coses, no?
i els veteranos
vull dir
a part que remem
fem un deport
estem físicament bé
jo és el que t'anava a dir
que a banda del campionat
és el tema
des d'un punt de vista
de forma física
de salut
el rem
sempre s'ha dit
que és un esport
molt favorable
i que no coneix
ni sexe ni edats
que és bo
per totes les edats
penseu que físicament
els veterans
estan entrenant
4-5 dies per setmana
llavors a l'hivern
hi ha la preparació d'hivern
nandros
no podem tocar l'aigua
perquè a l'hora
que entrenem
és de nit
llavors
anem a córrer
o fan una miqueta de peses
o fan escales
o fan pujades
però ja obliga
a fer un exercici
sí, obliga
a fer una miqueta d'exercici
a més a més
es treballen uns grups musculars
que també són necessaris
a l'hora del rem
quan pots tindre
algun problema
d'enganxar-se una pala
de perdre el carro
com deia ell
treballes uns grups musculars
per recuperar això
i perquè
la teva força
l'apliquis bé
dins l'aigua
no podem treballar
segons quins músculs
o segons quines coses
i el que ens deia l'Alexandra
que també s'ho passa molt bé
que no es pensi
que això és un sacrifici
i t'arribes
que hi ha moments molt bons
a part del sacrifici
els altres
és que t'adverteixes molt
i t'ho passes molt bé
doncs
resultats
com aquest
que ens ocupava
avui en el temps
de l'entrevista
aquestes medalles
que s'han assolit
medalles de plata
a Sevilla
serveixen
d'alguna manera
perquè
l'esport del rem
no sigui tan minoritari
com
sembla que està sentenciat
a ser-ho
malgrat que té
moltes virtuts
i que el podem practicar
aquí a la ciutat de Tarragona
que tenim el club
i tenim el mar
vull dir que tenim tot el que necessitem
no?
doncs sí
és més o menys minoritari
som 60 o 70 persones
ara mateix
practicant
ja us ho he dit
des dels més jovenets
als més grans
el que voldríem és això
és tindre
molta més gent
és un deport
on costa molt
mantindre els barcos
on costa molt
mantindre
els rems
on costa molt
mantindre
les instal·lacions
els ignars
tot
però realment
practicant
és molt barat
doncs jo crec que
això ja
més no podem demanar
moltíssimes gràcies
per venir avui
a la ràdio
Joan Gil
delegat de la secció
de rem
del Reial Club Nàutic
de Tarragona
i Alexandre
Aixendrí
veterà
de la mateixa secció
gràcies per venir
i enhorabona
moltes gràcies a tu
gràcies