Ha estat una feina intensíssima,
però com molt bé va recalcar el president Pujol,
ha estat una d'aquelles circumstàncies
en què tothom ha sumat esforços.
I ha estat possible concloure la construcció de l'Institut
en un temps molt breu.
I ara, de cara al mes de setembre,
ja estem al punt de començar l'activitat.
Quina creus que serà la repercussió que tindrà l'Institut
a les comarques de Tarragona en concret?
Perquè també a nivell de Catalunya serà tot un referent.
Però, en concret, quina activitat,
quina vitalitat donarà les comarques?
Jo penso que avui en dia la implantació industrial
en els diferents territoris moltes vegades és una cosa dinàmica.
Vull dir que de vegades et pots trobar en una situació
que en el teu territori hi ha envasades una sèrie d'indústries
que funcionen molt bé,
però si no es produeix un moviment constant de renovació,
de millora de qualitat, d'innovació,
les circumstàncies poden canviar de manera negativa.
Llavors, una mesura preventiva
que s'ha d'aprendre des de les administracions
i des de la pròpia societat, diríem,
és la de proporcionar uns motors de desenvolupament continuat.
Jo crec que l'institut pot tenir,
juntament amb la Universitat Rodríguez Virgili,
òbviament, pot tenir un efecte fonamental
en garantir la continuïtat
i la millora de la qualitat de la producció
de tot el que és el polígon químic de Tarragona.
És a dir, contribuiria que la indústria química,
basada en les comarques de Tarragona,
doncs cada cop més estigui centrada
en el que és incorporació de valor afegit,
generació de coneixements,
i això li garanteixi poder competir
en les economies emergents
d'una forma avantatjosa.
L'institut tindrà 125 investigadors
que tindran una gran llibertat d'acció
perquè només depenen de vostè.
De fet, no han de passar cap tipus de període burocràtic
per investigar lliurement
i amb total flexibilitat, per dir-ho d'alguna manera.
Exactament, això és una de les característiques de l'institut.
Nosaltres l'avaluació la fem a priori,
és a dir, som molt rigorosos
a l'hora d'escollir les persones que treballaran a l'institut.
De fet, és una comissió científica internacional
la que efectua el reclutament.
Però llavors, una vegada els científics
estan ja basats a l'institut,
tenen molta llibertat per definir temes
i, sobretot, l'institut està organitzat de tal manera
que davant d'un problema que sorgeixi
i que requereixi un esforç d'investigació,
la resposta que es pot donar és pràcticament immediata.
També estem parlant del fet que hi hagi aquest institut aquí.
Implica el descobriment i la possibilitat
de científics de l'Estat
de poder-se quedar a investigar a Espanya.
Tornem a treure el tema de la fuga de cervells,
que moltes vegades ha estat un problema gros
en tots aquells joves investigadors
que han volgut desenvolupar una carrera dintre del país.
Certament, certament.
Hi ha hagut dos problemes sumats.
Un, per un cantó hi ha hagut gent
que s'ha volgut formar sòlidament a l'estranger.
I després, de vegades, o sigui, s'ha acusat,
de vegades, un fundament o no a la universitat,
que els que s'havien quedat escalfant la cadira
han tingut, diríem, més possibilitat
de trobar una continuïtat
que no pas aquells que havien pres el camí
d'anar fora per a formar-se.
Llavors, això són dinàmiques que s'han de trencar
de totes maneres.
És fonamental que es trenquin
i jo crec que l'Institut, en la seva política de personal,
contribuirà a trencar aquestes dinàmiques.
Nosaltres volem tenir un programa
de captació d'investigadors joves,
gent que probablement s'hagi format aquí,
però que ha estat després
un període important a l'estranger,
diríem, desenvolupant una tasca ja d'investigació
en grups de qualitat,
i donar-los una primera opció
perquè puguin fer recerca independent
a casa nostra.
Això és fonamental
perquè no és únicament donar-los un contracte
que es garanteixi que cobrarà encara a final de mes,
sinó proveir-los també
amb espai de laboratori,
diners perquè puguin fer recerca
i diners perquè puguin pagar salaris d'estudiants.
Fegir un foc totalment novedor.
Ahir parlàvem, de fet, del túnel del vent,
una també de les infraestructures
que hi haurà al campus de Sant Pere
s'assalades també a nivell de referent europeu
en altres camps,
com que és l'impacte de l'aire
en el medi ambient i tot plegat,
però, de fet, Déu-n'hi-do,
la Universitat Rovira i Virgili
quedarà equipada
amb una sèrie d'infraestructures
que fan de la universitat
tot un referent a nivell europeu,
podríem dir-ne.
Sí, sí,
la vitalitat de la Universitat Rovira i Virgili
és un fenomen fantàstic
i s'ha d'empregar perquè continuï,
perquè en pocs anys
ha passat a tenir una posició molt bona
en temes de recerca.
Jo penso que el campus de Sant Pere
de Sassalades,
amb el que hi ha ara
i sobretot en la perspectiva
que a curt termini
també podíem tenir
un parc científico-tecnològic
centrat al voltant de la química,
o sigui, pot ser, diríem,
un referent realment a nivell europeu.
I a més a més,
és un referent a nivell europeu
perquè també té una aplicació
a la vida real molt directa.
S'han vinculat empreses
tan fortes com Repsol,
IPF o BASF
dintre de l'institut.
Per tant,
podríem dir que
no és només allò que dèiem
que la recerca a vegades
queda molt allunyada
de la població
o de la realitat quotidiana
del context on s'insereix
i en aquest cas
no és aquest, diguem.
Per m'agrada,
que corregeixi una cosa.
Qui de moment s'ha implicat
no és BASF,
si no m'agrada.
Ah, perdó, sí, correcte.
Correcte.
Error meu.
Esperem que el BASF
s'hi impliqui a curt termini.
I ara ja passant a...
Mira, ja és una crida
que fem des del matí de Tarragona Ràdio,
què et sembla?
Passant a contestar la seva pregunta,
doncs realment
aquest és el camí
que hem d'esperar.
és a dir,
si nosaltres volem
una recerca
que evolucioni
des d'una situació
allà on
el que guia
pura i simplement
els investigadors
és la curiositat,
sinó
a una recerca
més orientada
a objectius
i això no vol dir
de cap manera
perdre qualitat
en la recerca,
vol dir senzillament
plantejar-se
com a
problemes
per estudiar
coses
que tinguin
una repercussió real,
llavors,
immediatament
l'indústria dóna resposta
perquè l'indústria
és qui
a l'hora de la veritat
haurà de traslladar
a una aplicació concreta
aquelles coses
que tu
com a investigador
pots generar
i aquesta sinèrgia
sempre
sorgeix
quan hi ha una voluntat
per a les dues parts
per una part
els investigadors
per passar
a estudiar coses
que poden tenir
una repercussió real
que poden,
per exemple,
millorar
la qualitat ambiental
que poden
disminuir
l'impacte
que l'indústria
té
sobre el medi ambient
que poden portar
a una millor
utilització
de primeres matèries
a un més petit
consum energètic
etcètera
doncs totes aquestes coses
la seva repercussió
econòmica
és enorme
i l'interès industrial
és també
molt gran
des del moment
en què es produeix
això
doncs l'indústria
es mostra interessada
en participar
en el projecte
i nosaltres
estem contents
d'aquestes dues
empreses
Repsol
i PF
que de moment
s'han ja integrat
en el nostre
consell empresarial
i esperem
que en el futur
en el curt futur
n'hi hagi moltes
més que s'allegin
al mateix camí
parlaves del medi ambient
del fet que hi ha
unes línies
a banda de les moltes
aplicacions
que pugui tenir l'institut
a les moltes línies
d'investigació
dins del camp
de la química
jo aquí també
en tinc unes quantes
però potser
no les direm totes
perquè
doncs
potser són termes
molt tècnics
però que doncs
prou importants
destaqueu especialment
dues línies
el desenvolupament
sostenible
i després
també un tema
que està
de moltíssima actualitat
que és la nanotecnologia
Sí
la nanotecnologia
el químics
la veiem de vegades
una mica diferent
del físic
els físics
quan parlen
de nanotecnologia
parlen
de miniaturització
en canvi
el químics
el que pensem
és en construir
molècules
essencialment
que puguin exercir
funcions
que tradicionalment
estaven reservades
a materials
quan dic
funcions
a què m'en refereixo
doncs
actuació com a sensors
dispositius
moleculars
de memòria
per ordinadors
circuits
lògics
basats
en una sola
molècula
tot això
també pot ser
la base
d'una potentíssima
indústria
capaç
de generar
en el futur
un enorme
valor afegit
és una nova manera
de plantejar-se
problemes
Per tant
també
suposo
que en els mesos
de començar
a veure resultats
d'algunes
de les investigacions
veurem a la premsa
veritables
titulars
podríem dir això
aquesta és la intenció
Això seria la meva esperança
realment
i el meu desig
el que sí que puc garantir
és que tant
per part meva
com per part
de tots els investigadors
que se centraran
que treballaran
a l'institut
la voluntat
és aquesta
realment
contribuir
diríem
i donar lloc
a resultats
que millorin
la qualitat
de la recerca
a casa nostra
i arribar
a curt termini
si és possible
ser considerats
com un centre
d'excel·lents
d'excel·lents
d'excel·lents