Continuem el matí de Tarragona Ràdio.
Com els havien anunciat feia uns moments, fa uns minuts,
volem parlar amb Raül Font,
en delegat territorial del Departament de Joventut
de la Generalitat de Catalunya.
Raül, molt bon dia.
Bon dia.
Per parlar del Pla Nacional sobre Joventut,
que tot just es va presentar la setmana passada
a diversos alcaldes de la demarcació de Tarragona.
Un pla que és com una espècie d'eina bàsica,
a partir del qual s'elaboren plans
ja a nivell de les realitats de cada municipi.
Podríem definir-ho així, Raül?
Sí, a veure, primer, la reunió, com molt bé has dit,
va ser aquesta setmana passada.
Vam reunir a més de, a prop d'un centenar de regidors
i algun alcalde també, per parlar-los de temes de joventut.
Són regidors, molts d'ells, nous, comença la legislatura
i es tractava una mica de presentar-los això dels plans de joventut.
Nosaltres pensem que un pla de joventut és una eina molt bona
que ajuda a definir, impulsar i coordinar
les polítiques de joventut a Catalunya.
Els plans es fan en tres nivells.
Tenim el Pla Nacional de Joventut, que elabora la pròpia Generalitat.
Hi ha els plans comarcals, hi ha els plans locals.
I pensem que pot ser, primer, un bon nivell teòric,
perquè així és d'aquesta manera es treballa en polítiques integrals de joventut.
És a dir, no només és política de joventut allò que fa el regidor de joventut,
o el Consell de Comarcal de Joventut, o la Secretaria General de Joventut,
sinó que també és política de joventut,
doncs, a veure, quan el regidor d'ocupació, de treball o de promoció econòmica
organitza uns cursos de formació ocupacional adreçats a joves,
allò és política de joventut.
O quan un patronat municipal de l'habitatge, com l'habitatge de Tarragona,
dona ajuts de lloguer a gent jove, allò també forma part de la política de joventut d'un municipi.
O quan des de serveis socials es fa una campanya contra les drogues, pels joves, etcètera,
també és política de joventut.
Per tant, es tracta de fer una política transversal, integral de joventut,
i, sobretot, treballar des d'un punt de vista d'intentar treballar sis eixos bàsics
que superen la política clàssica de joventut aquella que a vegades la gent es pensa
que la política de joventut és una mica la política convaiada, el lleure,
dels esplais, de les associacions juvenils.
De les festes, festivals i altres aspectes lúdics.
Correcte, correcte, correcte.
Que també ho és i que també s'ha de fer i que també existeix,
però, sobretot, en aquests moments, la demanda de la gent jove,
la demanda que ens fa a les diferents administracions de la gent jove
és l'accés al món del treball, accés a l'habitatge, promoció de la salut,
prevenció de la salut, la curació i el tractament i el fa a sanitat.
Nosaltres hem de fer campanyes de prevenció de la salut entre la gent jove,
la participació democràtica, els instruments d'integració social d'una part de la joventut
i també, òbviament, educació, lleure i cultura, que són els clàssics de tota la vida.
Però, sobretot, hi ha aquests altres eixos importants, treball, habitatge, salut, etcètera,
que la gent jove ens demana molt i que aquests plans locals, comarcals, nacional de joventut,
intenten, des d'un punt de vista transversal, abarcar.
Els vam explicar amb aquests regidors que la línia de treball en teníem que havia de ser aquesta,
que els ajudaríem a tirar endavant projectes en cada un d'aquests municipis
i que era un esforç constant, perquè la gent que treballa amb col·lectius juvenils
tenim la sort o la desgràcia que la gent jove no ens dura, la gent jove se'ns fa gran.
Lògicament. Malament.
Malament aniria, no tens raó.
Però és allò del Sant Tornemi, no?
Cada any, és a dir, bueno, cada any hi ha joves que deixen l'adolescència
i s'incorporen a la joventut, i per tant vol dir que cada any tenim remeses
de col·lectius joves, tots ells diferents, és a dir, la joventut que jo em vaig trobar
ara fa 15 anys o 14 anys quan vaig entrar com a delegat, com a cap de servei de joventut
de la Generalitat de Tarragona, amb la joventut que m'arriba ara,
doncs és una joventut lleugerament diferent, no?
Clar, és que estem parlant també d'una adaptació gairebé anual,
però podríem dir fins i tot bimensual, és a dir, les coses canvien molt ràpid.
La joventut, sempre hem dit que l'adolescència ja és preadolescència,
ja comencen als 12 o 13 anys, i que tot s'avança, que els ritmes canvien molt,
i suposo que el Pla Nacional de Joventut implica adaptar-se o donar les eines
per adaptar-se a aquests canvis tan ràpids que imposa una mica la societat, no?
Molt, molt, moltíssim. I més, si algú genera canvis i és capaç de generar-los
amb una velocitat vertiginosa, és justament la pròpia joventut, no?
Llavors, tu ho apuntaves ara, no? Un dels problemes que tenim, problemes,
una de les situacions amb les quals ens trobem és que cada cop més
la joventut s'allarga, s'estira com un xiclet, amb els dos sentits,
cap amunt i cap avall.
Sí, parlàvem ara de la preadolescència, però sí que és veritat que fins als 30-35
es pot considerar l'infra d'un pla de joventut, per exemple.
Sí, sí, en molts aspectes sí, no? És a dir, determinades accions d'ensenyament
o d'educació, etcètera, doncs, evidentment, hem d'anar cap avall,
perquè cada vegada més els joves són més joves abans, no?
Maduren abans, tenen un procés de maduració més ràpid que anys enrere
i, per tant, doncs, en aquests moments, quan nosaltres fèiem el carnet jove
a partir d'una certa edat, ara ja estem plantejant-nos, doncs,
que si als 14 anys i algun país als 12 anys ja comença a fer ofertes
adreçades a col·lectius juvenils, no?
Portugal, per exemple, estan treballant amb aquesta línia, no?
I per la part de dalt també, és a dir, una política d'habitatge
difícilment la podrem fer amb joves de 15 a 18 anys, no?
L'hem de fer, justament, la mitjana d'accés al matrimoni
o formar parella entre la gent jove del nostre país
està en 29 anys i mig, no?
Què vol dir això? Vol dir que sí que hi ha joves que es casen als 22,
però molts es casen als 35 i 34,
i, per tant, és a partir dels 25 anys, 28,
que el jove es comença a plantejar d'una manera seriosa
allò de cobertar-se de comprar pis, d'independitzar-se d'una manera...
I això vol dir que haguem d'allargar moltes polítiques, no?
I en alguns casos polítiques, com, per exemple,
polítiques agràries o polítiques de creació d'empreses, etcètera,
doncs, a vegades fins i tot fins als 40 anys, no?
Perquè, doncs, costa això, no?
El que passa és que a nosaltres ens agrada parlar de joventut,
del jove, ens agrada parlar del jove,
i després hi ha tot aquell altre col·lectiu d'aquestes franges d'edat
que podríem anomenar adults joves, no?
Hi ha adults madurs, adults grans, però hi ha adults joves, no?
I que resisteixen moltes vegades,
allò del síndrome del Peter Pan, no?
Que resisteixen moltes vegades a deixar la joventut
i acaben, doncs, adquirint hàbits estètics, etcètera,
propis de la joventut, no?
Allò del blugins i d'encara anar pectinats d'una determinada manera, etcètera.
En tot cas, també hem de parlar d'un context social que provoca això,
és a dir, estem parlant d'aquests problemes, precisament,
aquesta dificultat, per exemple, de trobar una feina estable,
ara estem parlant de contractes d'un any, sis mesos, dos anys,
que ens diuen que, en tot cas, ens hauríem d'anar acostumant
perquè sembla que sigui un sistema laboral de dir
no et falta la feina, però sempre en precari,
és a dir, trobar una feina per tota la vida ja no és tan fàcil
i tampoc és tan fàcil trobar una vivenda a un preu asseguible per gent jove,
cosa que també retarda molt, suposo que són factors socials
que vosaltres intenteu paliar, no?
Correcte, correcte, i per això dèiem que s'ha de treballar en aquestes línies,
en col·laboració amb el Departament de Política Territorial i Ores Públiques,
doncs es fan microcrèdits perquè la gent que té pisos abandonats o buits,
doncs els posin, els rehabilitin, els posin al mercat del lloguer,
es faciliti l'accés del jove a l'habitatge a través de bolses joves d'habitatge,
fem, ajudem a la gent, doncs els hi tramitem tot el tema del lloguer
amb la gent jove, perquè a vegades ens trobem amb col·lectius de gent
més o menys gran que els fa por posar un jove en una vivenda
perquè si després els ha de desnonar o no paguen o quin problema, no?
La típica persona gran, potser, bueno, doncs la Generalitat els ajuda a dir
escolti, no pateixi, ja li tramitem tot nosaltres i si no paguen,
l'assegurança els hi cobrirà el desnonament i els hi cobrirà les despeses generades
si hi ha algun desperfecte, etcètera.
Es tracta una mica de dinamitzar i impulsar tot això, no?
Ara, jo també et volia dir una cosa, mai com ara la joventut havia tingut
els nivells d'opulència i de benestar com havíem tingut, com té la joventut d'ara, no?
El que sí que també és cert és que comparativament parlant amb el nivell
també de benestar que té la societat en general, evidentment la joventut
continua sent la ventafocs, no? És a dir, segurament si parlem amb els nostres avis
o amb els nostres pares, a ells també els va costar molt poder accedir
a una vivenda pròpia, de propietat, i van haver de fer tot un periple
quan es casaven amb les hipoteques, però en canvi sí que comparativament parlant
potser la situació d'avui, del jove d'avui, comparant-lo amb l'adult d'avui
és més dura que la del jove de fa 40 anys amb l'adult de fa 40 anys
perquè l'adult de fa 40 anys també no tenia el nivell de benestar
ni de riquesa segurament, ni de qualitat de vida que tenim ara, no?
És un tema, per tant, que hem de resoldre, no?
Perquè la joventut no pot ser un ciutadà de segona fila, de segona categoria
i per tant hauria de tenir els mateixos possibilitats d'accedir
i amb això estem, no? Perquè és important el jove, el jove per ordre cronològic
primer li interessa l'educació, la formació, després el treball
i després l'habitatge, no? És un perible que ha de passar
que com molt bé deies tu abans, s'està allargant massa
i a vegades la joventut s'allarga perquè la societat no dona respostes
a la demanda de la joventut, no? Llavors el jove aquell
diu, escolta, no em puc comprar pis, no sé què, no sé quant
Quedo cas als pares
I mantinc un nivell de vida
Mantinc el meu nivell, vaig anar fent
i vaig anar fent, instal·lat una mica amb la cultura aquella del postgrau
i vaig anar fent màsters, vaig anar fent no sé què, vaig anar fent no sé quantos
i efectivament s'allarga, la joventut s'allarga a vegades
d'una manera, no per pròpia voluntat del jove
sinó perquè d'alguna manera la pròpia societat
Ho porta
De tota manera, fixa't que la pròpia societat, els mitjans de comunicació
de masses, el món de la publicitat
utilitza els valors i l'esperit inherent a la joventut
per vendre molts productes, no?
L'esperit jove del blue jeans, del no sé què, de l'aventura
del que s'ho menja tot
i normalment acostuma a ser un jove
doncs amb una determinada estètica, amb un determinat tipus d'hàbits
vol dir que la societat adulta també veu en la joventut
una sèrie de característiques positives
que d'alguna manera explota a través d'aquesta comercialització que es fa
En tot cas, hem parlat ara de vivenda i treball
que potser són dos aspectes molt transcendentals per a la vida del jove
però n'hi ha un altre que també destacava a banda
també comentaves de la prevenció
campanyes de salut, de prevenció contra drogues, alcohol, etc.
Però també n'hi ha una de força important
que és la d'integració social
és a dir, el jove que ara té 15 anys dels 15 als 25
s'està enfrontant a una societat molt més diversa
i amb una necessitat de tolerància molt més gran
que potser 10, 15, 20 anys enrere
i això suposo que també és una sobre responsabilitat
al pla nacional de joventut
és a dir, que aquesta gent sigui ciutadans conscienciats de la diversitat
és complicat
És complicat, és complicat
i s'ha de fer, és anar-hi-nant
anar-hi-nant després de l'UVL2
i hem d'anar treballant amb aquesta línia, amb aquesta dinàmica
són instruments de cohesió social importants
perquè nosaltres sempre diem el mateix
una societat que progressi des del punt de vista econòmic, industrial, financer
que faci carreteres, que faci nosos ferroviaris
el tren d'alta velocitat, la façana marítima
el tercer pont del Francolí, la variant aquesta de Reus
obres públiques importants que fan que
des d'un punt de vista econòmic es generi progrés
es generi riquesa
sempre correm un perill
que és que hi hagi algú
que no sigui capaç de pujar dalt d'aquest tren
que va amb aquesta velocitat
i que té una sèrie
que has de saber internet
hi ha un problema
que és que no pugi
com a mínim hem de fer que tothom pugi
encara que sigui l'últim vagó
però tothom ha de ser capaç de pujar
i evidentment amb aquest repte estem
en intentar fer cohesió social
la societat rica o la societat opulenta
o la societat de progrés
sense tenir en compte els ciutadans
a tots els seus ciutadans
seria un desastre
no tindria sentit
l'objectiu del progrés
no és el progrés en si
que a vegades sembla que ens n'oblidem
l'objectiu del progrés
és que aquest progrés
i aquesta ciutat de futur
i aquests mitjans de comunicació
i aquesta infraestructura
es posi a l'abast
i a disposició del ciutadà
perquè aquest ciutadà millori
amb la seva qualitat de vida
progressi des del punt de vista personal
creixi a nivell
a nivell personal i col·lectiu
com a grup
a nivell familiar
a nivell de relació
d'interrelació
i per tant això és molt important
i és important fer-ho
a nivell de cohesió social
però també a nivell d'equilibri territorial
a vegades sentim
per desgràcia crítiques
que es fan
que si els pagesos
que si els agricultors
escolten
per què els hem d'ajudar
per què hem de subsidiar
per què hem de subvencionar
és que jo em pregunto
que qui
qui
qui ha d'avallar
qui ha d'estar
repartit damunt del territori
d'un país
si no és el pagès
és evident que aquí
potser a la costa no cal
però a les comarques
en aquesta
rera
a la província de Terragona
tenim tota aquesta
rera
rera costa
no
de les comarques aquestes
doncs de la Conca de Barberà
del Priorat
de la Ribera d'Ebre
de la Terra Alta
etcètera
bueno
tota aquesta zona
tot aquest país
hem de ser capaços
que hi continua
havent-hi gent
i que la gent
tingui els mateixos
pugui accedir
als mateixos serveis
o amb un nivell
d'estàndard
de qualitat de vida similar
al que puguem tenir
aquí al Pla
o a la costa
i això es fa també
fent equilibri territorial
i si ja s'ha de fer
ajudant els agricultors
i donant subvencions
per l'Avellana
doncs jo crec que s'ha de fer
així
i sobretot
tenir en compte
que aquestes zones
d'interior
si es despoblen
de gent jove
estan perdudes
i per tant
en política de joventut
hi ha una feina
importantíssima
a fer
en aquest aspecte
sí
perquè realment
la tendència
ja sabem
que en general
sempre ha estat
la gent jove
de marxar
del poble
perquè no tenia
prou oferta
per quedar-s'hi
tot i que molta gent
s'hi quedaria
vull dir
hi ha gent molt orgullosa
de ser
d'on és
que marxa i torna
però no té oportunitats
no hi ha oportunitats
de realització
i sobretot
la mateixa universitat
ha ensenyat
aquests joves
a no tornar
perquè és clar
un jove del priorat
que estudia
enginyeria
de no sé quin tipus
aeronàutica
o industrial
o no sé què
doncs difícilment
trobarà feina
a la seva comarca
hem de ser capaços
d'equilibrar-ho
tot plegat
i potser no hi ha d'haver
indústria
perquè potser
hi ha d'haver
un altre tipus
d'activitat
hem d'anar treballant
jo sempre ho havia dit
i fa un munt d'anys
que ho dic
la millor
la millor política
de joventut
que es podia haver fet
al priorat
és aquest arranjament
de la carretera
del coll
de la teixeta
en aquests moments
et plantes a falset
amb 20 minuts
amb 20 minuts
o 25 minuts
i vol dir
que pots pujar
i baixar
i que pots continuar
visquent
a la teva comarca
i en canvi
baixant a treballar
si has fet
enginyeria
doncs no sé
de camins
baixant a treballar
aquí a Tarragona
o a Reus
o a Cambrils
o allà on sigui
i poder tornar
a pujar a casa
en 20 minuts
i fer la teva vida
a la teva comarca
intentant això
doncs que hi hagi
aquesta cohesió social
però també
un equilibri territorial
que des del punt de vista
de política de joventut
pensem que és bàsic
perquè és això
si no
se'ns despoblen
les nostres comarques
el priorat
té 8.500 habitants
en qualsevol barri
doncs no sé
Bona Vista
ja en té més
un barri
com pugui ser
Bona Vista
més habitants
que tota una comarca
sencera
de Catalunya
bueno
els plans locals
de joventut
i els plans comarcals
van amb la línia aquesta
d'intentar
oferir
aquests serveis
aquesta qualitat de vida
als joves
d'una comarca
també
perquè no
perquè s'hi trobin a gust
perquè no tot és
com dèiem abans
no tot és
tenir una feina
més o menys remunerada
que també
però sobretot
tenir aquesta qualitat
de vida
de poder-te relacionar
amb els teus amics
amb la teva família
fer vida
en el lloc on has viscut
i on has crescut
en tot cas
sembla
que
el Plan Nacional
de Joventut
ha provocat
que
molts ajuntaments
s'hagin
agafat
aquesta eina
perquè estem parlant
que l'any 2002
es van elaborar
173 plans
i que
aquest any passat
226 ajuntaments
van elaborar
plans de joventut
cosa que ja és
tot un èxit
que esperem
que es continuï
incrementant
perquè significa
en tot cas
que aquesta eina funciona
que és del que es tracta
bàsicament
que els ajuntaments
comencin a dir
tenim això
utilitzem-ho
sí, sí
és així
correcte
ho has explicat
millor que jo
he de posar el punt
damunt de l'ahir
és així
és a dir
el moviment
s'ha demostrat
cada vegada
si ens hi afegeixen
més municipis
una mica
l'objectiu
de la reunió
que vam fer
la setmana passada
anava amb aquesta línia
amb la línia
d'intentar convèncer
aquells municipis
aquells regidors nous
que s'incorporaven
que apliquessin aquest sistema
que és un sistema de treball
metodològic
també en el fons
i aquells ajuntaments
que ja l'han estat fent
durant aquests anys
doncs els nous regidors
que s'incorporaven
doncs que continuessin
la tasca feta
pel seu predecessor
ens sembla
que és una
és una metodologia
de treball
és una dinàmica
de treball diferent
és actuar
doncs com molt bé
deia abans
des d'un punt de vista
integral
des d'un punt de vista
interdepartamental
i és doncs
que el regidor de joventut
s'ha de seure
o l'alcalde
s'ha de seure
amb tots els regidors
del seu municipi
i dir
a veure tu
tu que estàs habitatge
què fas per la gent jove això
doncs hauríem d'anar per aquí
hauríem d'incentivar això
hauríem de potenciar allò
tu amb transport
què fem
doncs unes targes
de bon obús jove
o de no sé què
o no sé quantos
amb cultura
vinga som-hi
doncs
des comptes de carnet jove
pel metropol
o per aquí o per allà
amb política de salut
i és treballar
amb equip
i que tots els regidors
d'un municipi
siguin conscients
que hi ha un col·lectiu juvenil
aquí
i han d'adreçar
algun producte
una mica particularitzat
o especialitzat
perquè és un col·lectiu
que tot i que és un reflex
de la pròpia societat adulta
sí que té unes necessitats
especials
de tractament especial
doncs
per allò que dient abans
doncs perquè és un procés
estan en un procés
de maduració
i que les eines
que se'ls hi posen
al seu abast
poden ser bones
perquè aquell jove
faci aquella acció concreta
però també perquè
mentre la fa
aprengui
a formar-se
i aprengui
és a dir
pot ser un instrument
a la vegada
l'acció de joventut
pot ser un instrument
que persegueixi
altres objectius
jo sempre dic
per exemple
que una bona política esportiva
és una bona política
de joventut
perquè mentre aconseguim
que el jove faci esport
no fa altres tipus
de conductes
menys saludables
o menys positives
aquest és un exemple
des de l'àrea d'esports
es pot fer molta política
de joventut
i des de l'àrea de salut
etcètera
etcètera
en tot cas
molta feina per endavant
amb aquest pla nacional
de joventut
que es presentava
tot just la setmana que ve
molta feina
a fer des dels ajuntaments
i des de totes les entitats
que puguin utilitzar
aquesta eina
en tot cas
Raül Font
moltíssimes gràcies
per venir
per fer-nos cinc cèntims
de tot el que serà
aquest pla nacional
de joventut
del que veurem
resultats
en aquesta propera temporada
podríem dir
2003-2004
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
adéu-siau
bon dia