En aquests moments falten 3 minuts per un quart d'onze del matí.
Com els dèiem, volíem donar la benvinguda als estudis
del Matí de Tarragona Ràdio a l'Anna Duc i a la Joana Maria Rueda,
de la Protectora d'Animals de Tarragona.
Molt bon dia a totes dues.
Hola, bon dia.
I volem donar-los la benvinguda per parlar d'un tema
que tristament ens ajunta cada estiu,
que és l'abandonament d'animals domèstics de cara a l'estiu,
especialment gossos i gats, que són els més habituals.
L'Anna i la Joana estan aquí fent números, literalment,
amb previsions de l'any passat i d'aquest any,
perquè elles, de manera directa, es troben amb aquesta problemàtica
d'abandonament de gossos i gats, d'animals domèstics en general.
Com és que cada any s'abandonen tants animals,
tot i que els percentatges pugin i baixin, depèn de l'any?
Com és que s'abandonen tants animals?
Per desgràcia, per el mateix de sempre,
perquè els vols de Nadal o bé els aniversaris dels nens
i els reis i tot això,
pues se regalen molts cadells que quan arriba l'estiu
tenen sis mesos i són els que se comencen a abandonar
pels carreteres, pels boscos, per Tarragona Ciutat, tot això.
I és una llàstima, és una falta de responsabilitat, bàsicament, no?
Molt gran, perquè creiem, igual la Joana,
que totes les persones que estem a la protectora,
que una persona abans d'agafar un gosset,
quasi, quasi, és tan greu com abandonar un nen
que a vegades després, pobret, no es cuiden bé o el que sigui.
L'animal és el mateix, no es té que agafar un animal
si no estàs plenament convençut de poder tindre,
almenys tota la vida, d'aquest animal.
Estem parlant, estàveu fent números ara, precisament,
per veure en els darrers mesos quins animals us han arribat a la protectora.
Gràcies a Déu encara arriben animals vius a la protectora,
perquè la imatge a les carreteres a vegades és una mica patètica,
amb animals que, evidentment, són abandonats a mig de la carretera
i que, de la seva sort, no és anar a parar a una protectora d'animals,
que seria l'ideal, sinó, precisament, la mort a les carreteres.
Però, ens deieu que han arribat a menys animals aquest any que l'any passat.
Doncs sí, l'any passat, el mes de juliol,
els set mesos aquests primers de l'any,
havien entrat 216 gossos, i aquest any 170.
No sé si és que n'han abandonat menys,
o potser que hi ha més protectores,
i llavors els reparteixen més.
No sé quina és la realitat.
En tot cas, quan un realment, diguem perquè per inconsciència,
pel que sigui, vol abandonar el seu gos,
què és el que recomaneu en cas que no el vulguin tenir més?
Doncs que el portin a la protectora.
Directament.
Sí, exactament, que el portin allà.
I gats també se n'abandonen?
Sí, de gats n'hem recollit aquests set primers mesos d'aquest any,
doncs 63 gats.
El que passa és que, a veure, aquests 63,
molts són gats d'aquestos que estan al carrer,
que crien, que la gent els recolleix,
i ens porten allà la mare i el secte d'ells,
com ha passat ara fa poc.
Llavors, vosaltres penseu que aquestes campanyes
que veiem per la televisió,
del gos enmig de la carretera,
aquestes fotografies que a vegades et fiquen al cor la mar de petit,
funcionen realment o no?
Funcionen bastant.
I aquest en particular que has dit tu,
jo penso que és la campanya que va funcionar més.
Vull dir, va ser molt impactant, no?
Però em penso que s'hauria de repetir cada any
i durant juny, juliol i agost.
No solament el mes de juliol o agost.
Quin és el mes més problemàtic, aquest mes d'agost?
Juliol-agost, aquests dos mesos,
que són ja casos que tothom se'n va de vacances.
I teniu algun tipus de previsió per aquest mes d'agost,
algun tipus de pla per si arriben més gossos del que és habitual?
La previsió nostra és que, a veure,
pel nostre sistema d'actuar tenim les portes obertes.
no som capaços de dir a una persona que arriba,
que ha trobat un animal, dir no, no ens hi cap.
Aquesta és la nostra previsió, per desgràcia, o per això, no ho sé.
En tot cas, la vostra previsió probablement vingui més prevista,
per dir-ho d'alguna manera, el proper mes de setembre.
Sí.
O quan, diuen, s'inauguran les noves instal·lacions de la protectora.
És a dir, que es passarà d'un estat precari
a tenir unes instal·lacions com Déu mana, com s'ha diria popularment.
Sí, però ens fa molta por.
Aviam.
Ens fa molta por perquè les persones pensin,
ui, allò és un hotel de cinc estrelles.
Ja m'he cansat de l'animal,
perquè m'he mossegat un coixí o un sofà o el que sigui,
a la protectora.
I encara que siguin unes instal·lacions noves i bastant adequades,
serà sempre una presó pels animals.
I això que ho tingui clar la gent, sobretot.
Claríssim, eh?
Perquè una mica la protectora d'animals de Tarragona
ha patit una espècie de via crucis i de voluntariat al llarg dels anys.
La Joana Maria, que diu que no, que parli l'Anna.
Ah, sí.
Perquè, Joana Maria, com ha anat tot plegat?
Estàveu a Reus, de manera provisional?
És que jo abans volia...
Ja entrarem en aquest tema, però només una puntuació
que les persones es pensen que portar el gos o el gatet a la protectora
és... ja està bé, no és abandono.
I per l'animal és un abandono exactament igual.
I tenim nosaltres constància d'això,
perquè l'animal que arriba allí,
que ha estat criat, mimat, del sofà, el sillón, la lleoneta i el pernil dolç,
arriba allí amb una presó,
perquè allò no deixa de ser una presó per ell, és un canvi total.
Una persona que estigui a casa seva tan tranquil·la amb la seva família,
que sense saber què ni com l'agafen i el porten en una cel·la amb 7 o 8 més,
que allí es tindrà d'espavilar per poder menjar,
potser el mosseguen...
És un canvi brutal.
Aleshores, què passa?
Que l'animal se posa en un racó
i es mora de pena com fa poc ens ha passat i ens va,
i per desgràcia passarà.
I la gent es pensa, va, el porto a la protectora i allí el cuidaran.
Sí, nosaltres els cuidem i més del que podem,
però l'animal té uns sentiments
i l'animal, si no està amb els seus amos i amb qui ell estima,
es nega a viure.
I diu, jo em vull morir, aquí no hi vull estar,
tanca la boca i no hi ha res a fer.
Això, que la gent ho tingui en clar,
que un animal té uns sentiments
i que encara, home, esclar, és millor portar-lo allí
que no deixar-lo al mig del carrer.
Però que es pensa, no, jo ja el deixo bé.
No el deixen bé, que s'ho pensin molt bé.
Però vosaltres heu notat un augment de gent
que es creu que portar-lo a la protectora no és abandonar-lo.
Jo, mira, jo tinc el número dels telèfons,
o sigui, el teléfono de...
No tenim propi un teléfono de la protectora
i donem dos telèfons de casa nostra,
un de la senyora Anna, la presidenta,
i l'altre el meu.
I contestem, doncs, a casa.
Aleshores, jo, a mi, em truquen moltíssimes,
però moltíssimes trobades,
de persones, no que han trobat un gosset,
això més o menys es manté en un nivell més o menys normal.
Però de persones aquest any,
de què, mira, jo no puc tindre el gos,
jo me n'hi he cansat, bordem molt,
jo he de tindre un crio, ara em canvio de pis,
ara a l'escala no ho volen...
Tot això es té de mirar molt abans d'agafar l'animal.
M'entens?
Perquè arribar amb aquestes conclusions,
l'animal es mora de pena després.
Jo només volia dir això.
Ara, allò de la protectora.
Aviam, aquest viacrucis de Reus,
vinga a negociar, vinga amunt, vinga avall,
i sembla que al final...
Jo també el que voldria dir
és que nosaltres la batalla campal
l'hem tingut amb l'Ajuntament de Reus,
no amb l'Ajuntament de Tarragona,
perquè aquí hi ha molta gent que això potser ho tenen confós.
Nosaltres estem, el refugi està en un terreny
que està tot just a l'inde,
però entrant dintre del terme municipal de Reus.
I l'Ajuntament de Reus
deu tindre els seus projectes, les seves coses,
i aleshores, doncs, nosaltres,
amb ells l'hem tingut la batalla campal.
Ara, que consti que cap ajuntament
té l'obligació de fer una protectora.
Això també ho vull dir,
perquè per llei, ells no tenen per què.
Ara potser sí.
No, no.
De moment, fins ara, no.
Teníem de tindre una gossera municipal
quan arribava a un número,
no sé, el número exacte,
no sé, però 30, 40, 50 mil habitants,
gossera municipal.
Però nosaltres, l'Ajuntament de Tarragona,
sí que es pot dir que ho ha fet
de moto pròpia, de voluntat,
de fer-nos la...
la...
la...
La infraestructura.
No, la protectora,
perquè els terrenys són d'ells,
la infraestructura és d'ells,
i, esclar, tot és d'ells, no?
Però, doncs, nosaltres,
si no que ha sigut per l'Ajuntament de Tarragona,
estem en una situació agonitzant
des de fa ja anys.
i ara i últimament és los últimos estertores.
O sigui, que estem així.
Perquè, a més a més,
nosaltres el que paguem de lloguer
cada mes d'aquesta nau
que està impresentable
i que a nosaltres ens costa
unes suors d'anar mantenint aquests cèntims,
i resulta, doncs, que, esclar,
allò és una cosa física
que té una cabuda
d'uns 70, 80 gossos.
En tenim més de 200,
doncs ja m'explicaràs,
per el que deia Anna fa un moment.
Què tens de dir?
amb un gosset que el veus perdut.
Tu no entres perquè estem plens
i anant acaparant i anant acaparant,
resulta que abans tots estem malament.
Però suposo, suposo,
que la protectora nova
estarà estupendament bé,
ho hem treballat,
hi ha molta gent al darrere
que ha suat la gota gorda,
perquè ha sigut molt dificultós,
es podria dir que ha sigut
el part o la burra,
però, bueno,
la cosa va molt bé
i suposem que d'aquí un any o dos
potser també estarem plenes.
Segur.
Perquè la gent,
oh, que no teniu la nova,
que no teniu la nova,
però, bueno...
Estarem plenes ara quan hi arribem.
Sí.
Vosaltres heu anat seguint les obres,
heu anat donant consells,
potser, a la gent.
Com ha anat això?
Ui, potser,
potser s'han fet una miqueta pesades,
perquè, clar,
l'arquitecte ha fet un disseny
que...
molt bonic
i bastant acceptable, no?
Però no sap els problemes
que hi ha gossos que bomba,
donen un cop a la porta
i la porta s'obre
i...
i què més?
Mosseguen
el que és la tela de...
vull dir bé?
Mallazos, sí.
Mallazos i tal.
Llavors, clar,
hem hagut de demanar
una espècie de mallazo
que siguin quadradets
perquè entre ells
no es puguin mossegar
de gàbia a gàbia.
Hem demanat
que hi hagi un muro
de separació
de gàbia a gàbia
de ciment
d'uns 60 centímetres
perquè també
no puguin fer forats
pel creuàs
d'una gàbia a l'altra.
En fi,
bastantes coses.
I punts de...
d'endolls
per les neteges
i, esclar,
i moltes coses.
Després el macent
que...
Moltes coses.
Que després
sempre hi haurà alguna cosa
que direm
ai, ens falta això.
Però, bueno,
potser a poquet a poquet
podríem...
I últimament amb els arbres
ha sigut...
Com està la situació
ara
d'aquestes noves instal·lacions?
Bueno,
està a punt
quasi, quasi d'acabar.
La segona quinzena
de setembre
ja farem el trasllat,
es pensem, no?
O sigui que,
a veure,
vull dir,
tenim moltes ganes
i també vull dir això,
ens hauria agradat molt
que s'hagués fet
aquest refugi nou
sense que hagués passat
el que va passar
l'any 2001,
la mutilació
d'aquells animals.
Ens hauria agradat molt
que hagués passat...
que no hagués passat allò
i que avui en dia
estiguéssim parlant
també d'un refugi nou.
Potser la conscienciació
més forta
va venir
arrel d'aquell fet,
l'impuls definitiu
a la nova protectora?
Penseu que pot ser així?
Segur.
És que segur.
Això és seguríssim.
Perquè la sortida
aquella que es va fer
a favor
que es canviïn les lleis,
que s'entri
el cògic penal
o el maltractor
dels animals
i tot això
s'ha aconseguit
arreu de tot allò.
també moltes pressions
de l'estranger
i dels grups polítics,
en fi,
de tothom,
que a llavors potser
que es mantinguem
a un nivell europeu,
no com fins ara era.
Segona quinzena de setembre,
doncs,
trasllat
definitiu
a les noves instal·lacions,
les noves instal·lacions
on em comentàveu
que a més a més
heu participat molt activament
en demanar coses pràctiques
i és del que es tracta.
Per exemple,
un rentador
per si veu
un animal ferit
que el poguéssim rentar allí,
que això no estava previst
i diverses coses més.
Qui més hi ha darrere
de tot això?
L'arquitecte,
l'Ajuntament de Tarragona,
vosaltres?
Sí, el senyor Mallol,
en especial,
que ha tingut tan interès
com nosaltres
per aconseguir-ho,
perquè és que era
la batalla nostra
i la d'ell també.
És que això ha sigut difícil
perquè, esclar,
això es necessita
primer trobar uns terrenys
idones,
perquè a les lleis
no a tot arreu
pots ser
aquí a Tarragona
de terra rústica
o terreny rústic
ja no en queda.
I això a les lleis
ja,
unes lleis
molt, molt, molt
molt difícils
per poder complir
avui en dia
en una ciutat.
Però, bueno,
quan hi havia el terreny
no hi havia els cèntims,
quan no hi havia els cèntims
no hi havia el terreny
perquè la gent
s'aposava en contra
i no ens volien.
O sigui,
ha sigut molt, molt dificultós.
Però, bueno,
han lluitat des de l'Ajuntament
és la veritat.
Tothom.
amb el senyor Nadal
el primer
que ha sigut
el que també
ha posat a ratlla
una mica tothom
de dir,
pues va,
es té de fer això,
es té de fer això,
es té de fer això.
Després els altres,
cadascú,
el seu departament,
lluitat,
la senyora Araceli,
pobra també,
ens...
Araceli,
sí, així.
Ens, bueno,
ens té sempre...
Tothom, veia.
Tothom.
Som fixos del Ajuntament.
Jo em penso
que hauríem de canviar de feina
i posar-se a treballar de nit.
No ens demanen ni el carnet a l'entrar
perquè diu que som de la casa.
Jo volia dir una altra cosa,
altra vegada tornant amb el de l'abandonament dels gossos.
Ara ha sortit una nova llei aprovada el 25 de juny
en què es prohibeix matar animals.
Això què significa?
Que tots els animals que els ajuntaments vagin recolint,
no sé,
que estiguin malalts
o que bé,
la gent els hagi abandonat
i portin ja un parell de mesos abandonats pels carrers,
que estiguin en molt mal estat,
si no estan malalts,
els ajuntaments no els sacrificaran.
Però també des dels ajuntaments
haurien de posar algun servei
perquè controlessin
que tothom que tenim animals
estiguessin amb el seu xip.
I així s'arribaria
amb el gran problema dels abandonaments.
Perquè els ajuntaments
no solament estan
per anar netejant els carrers de la ciutat
de gats i gossos,
és més,
si em deixes parlar una miqueta dels gats,
volem fer com estan fent ja
en moltes ciutats d'aquí a Catalunya
que recoleixen els ajuntaments
en col·laboració amb les protectores,
recoleixen els gats,
els estrevisen
i els tornen a deixar
en llocs que puguin viure lliurement.
Però sense proliferar, esclar.
El gat no és un animal
que pugui estar amb una protectora
tancada en una habitació
de 20 metres o 10 metres
que posi a lliure 60 gats.
No és vida pels gats,
ni pels gossos, claríssim.
Evident.
Llavors és això el que volia dir.
No solament estan per netejar
els carrers de gats i gossos
l'Ajuntament,
sinó per fer complir la llei.
Que es vagi a tots els indrets
que saben que hi ha animals
i que vagin preguntant
aquest gos està amb el seu xip,
està identificat,
perquè és una pena.
Ara mateix, des de l'Ajuntament,
fa un mes o així,
ens va arribar una gossa,
que per cert,
li hem posat un nom i un cognom,
que mai havíem tingut gosses
amb nom i cognom.
en principi va vindre
amb la pell dels peus,
de les plantilles,
no sé com se diu en realitat,
aixecada dels quilòmetres
que havia fet aquest animal,
segurament darrere d'un cotxe.
Vull dir,
és una gossa de caça,
blanc i negre,
amb les orelles molt grans,
i bueno,
en principi li vam posar
oella en castellà,
perquè és que tenia.
Després hi vam posar
margarita perquè li hi era millor.
O sigui,
i és un encant d'animal,
de veritat.
i com aquest,
ens arriben molts
que pobrets estan ja
que no s'aguanten.
No hi ha dret a això.
Per tant,
primer consell de tot,
conscienciació a l'hora
d'adquirir un animal.
Això per començar.
Segon consell,
un cop tinguis la consciència,
si t'empenedeixes,
millor portar-lo a una protectora
que no pas deixar-lo al carrer.
Això sempre.
I el tercer punt important,
que l'heu assenyalat molt especialment,
anar a portar un animal
a la protectora,
no vol dir deixar-lo,
no abandonar-lo.
l'abandones exactament igual,
perquè les condicions
no seran mai iguals
a les que l'animal tenia
quan estava amb la seva família,
per dir-ho d'alguna manera.
Tres condicions bàsiques,
tres consells,
perquè la gent sigui conscient
de tenir animals.
Digue'm, Joana.
per identificar i esterilitzar.
Correcte,
allà hi estem.
Sí.
el principal.
Aquests ja són mesures sanitàries importants.
Sí,
és el problema més gran,
perquè no hi hagi aquests gossets
que es van regalant els veïns,
els amics i tal,
i després arriben a les protectores.
Per tant,
també identificar amb xips
a poder ser i esterilitzar,
que és una manera.
les medalletes amb el teléfono,
les dues coses són importants.
Però sempre envia el xip,
perquè la medalleta es pot treure,
els nens jugant
veuen un gosset pel carrer,
que és dòcil,
i li treuen.
Jo estic dient les dues coses,
perquè si tu vas pel carrer
i veus un gos abandonat
i li veus una medalleta amb un teléfono,
és instintiu que trucaràs.
En canvi,
si no porta això,
encara que porti xip,
sí, arribarà un moment,
però pot passar tres mesos abandonat pel carrer,
fins que no vagi amb una gossera,
amb un veterinari,
les dues coses,
és que són les dues.
El problema és aquest,
que els gossos identificats amb xip,
tothom que trobi un gos,
sisplau,
que s'arribi al consultori de veterinària,
més a prop que tingui,
perquè li passin l'actor del xip.
I llavors,
sàpiguem qui és el gos, diguem-ne.
Moltíssimes gràcies a totes dues per denir,
a l'Anna Duc i a la Joana Maria Roeda.
En tot cas,
estarem molt atents a la segona quinzena de juliol.
Si voleu un cop de mà,
doncs ja ho sabeu.
Segurament que el demanarem.
Segurament el demanareu,
ja el donava per fet.
Quedarem a tothom el dia de la inauguració
perquè no ens ho creurem ni nosaltres.
No, el dia que el trasllado més aviat.
En tot cas, felicitats.
Gràcies.
Ha sigut una feina llarga,
una feina àrdua,
i s'ha vist recompensada.
A nosaltres agraïment a tot l'Ajuntament,
la veritat,
perquè sempre,
encara que ens hagin...
Quan ens veuen ja se'ls hi posa...
La pell de gallina.
Però que gràcies a tothom.
Gràcies a totes dues per venir fins aquí.
Felicitats i ens trobem la segona quinzena de setembre
per parlar-ne.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.