Camí de la una del migdia, un minut i seran tres quarts aproximadament.
Nosaltres seguim en directe des de la setmana del llibre en català.
Jo no sé quants gèneres literaris haurem esmentat
des que hem iniciat el nostre programa amb els diferents convidats.
Ara fa un moment parlàvem, per exemple, de la lectura dels llibres
adreçats al públic infantil i juvenil.
Parlàvem d'activitats, de tallers d'escriptura, de contes,
i del que és la passejada entre els llibres que tenim avui de diferents gèneres.
Entre aquests llibres, poesia, esclar, no podia faltar la poesia llegida però també escoltada.
La poesia permet tantes coses, oi?
També tindrà la poesia el seu moment de glòria.
En aquesta setmana del llibre en català ens acompanya Joan González Soto,
que és la persona que ens podrà orientar una mica al voltant d'aquest recital poètic,
l'atura poètica que es farà el dia 6 de març.
Joan, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Lectura poètica, recital de poesia, com ho hem de dir, això?
Pot ser millor, lectura de poesia.
Lectura de poesia, eh?
Més adequat.
Es farà un dia només?
Sembla que sí, serà el dia 6, a les 8 de la tarda, em sembla que sí,
i estarem cinc poetes i a llegir versos i poemes propis.
Escolta, diuen que la poesia és el germà pobre de la literatura,
en quant a negoci, en quant a venda, en quant a lectura, producció, en tot.
Sí, sí, sí, és veritat.
És veritat?
Sí, però bueno, jo sé la poesia...
O us queixeu de bici.
Bueno, també, de bici s'ha de qui s'ha on vull, que bici és interessant.
Bueno, la poesia, suposo, en principi, no sé fins a quin punt és un article de venda i de compra,
no sé fins a quin punt té...
i si algun dia, ni tan siquera, si algun dia tindrà futur econòmic, no?, com a producte.
Jo crec que m'ho ha tingut i m'ho tindrà, no?
Ara, és una mena d'emblema, una mena de prestigi, no?
La poesia és ben pràcticament res, és llegeix pràcticament res, no és moneda de canvi, però és molt il·lustre, no?, això d'aquest és poeta o aquest és qui ho versos, no?
Ningú llegeix, però tothom diu, collons, deu ser una persona important.
Com aquell verset que ens ensenyaven al col·legi quan érem petits,
Mentre s'hagia poeta sabrà poesia, no?, que te'n recordes d'això?
Ah, bueno, sí, sí, en aquest sentit de venerable Béquer.
Per això?
Venerable Béquer.
Però el que fa que això era...
Aviam, és que quan estudiàvem hi eren petits, així que tot el matí feien referència, que l'hàbit per la lectura s'ha de fomentar des de petits.
Jo recordo que l'hàbit de la poesia ens el fomentàvem amb Béquer i poc o més.
Bueno, això és com tot, no?
Si un estudia matemàtica, si es queda a segon de DGB,
només sap sumar i restar.
Ara, si arriba fins a 8 de DGB, potser ja sap més coses, no?
Això és com tot.
En principi, la poesia és un gènere literari, acceptant la paraula gènere,
molt poc ric, no?
Molt poc estable i molt poc estimat, no?
En principi, per les cutxaques i de vendre i de comprar.
Ara, és molt prestigiós.
Probablement també.
Ha de ser així?
El dia que sigui d'una altra manera...
És així.
És així i és el que hi ha?
No passa res, eh?
És el que hi ha.
No passa res.
Quan parlem de recital o de lectures poètiques,
no parlem de rapsodes, en sentit clàssic,
sinó de poetes que llegeixen la seva pròpia obra,
que això és molt important.
Sí, per si de cas, és una miqueta de prevenció, no?
Escrius versos i per si de cas, ningú els llegeix,
doncs el poeta va i els llegeix.
Per si de cas no els llegeixen,
en tot cas, que almenys que ho escoltin, no?
No sé.
Però és diferent, la poesia llegida, la poesia escoltada,
la poesia llegida en veu alta per un mateix,
o la poesia llegida mentalment...
És clar, és que adquireix una dimensió diferent, no?
Segons com es passa.
Jo particularment estic, no sé, ensinistrat, podem dir,
a llegir silenciosament, no a llegir per a mi mateix, no?
I en solitat.
Però algunes vegades he tingut la sort d'escoltar bons rapsodes,
bons lectors,
i llavors és una mena d'experiència molt interessant,
molt viva, no?
Molt exquisida, molt.
I sentir recitar els teus versos t'agrada?
Sí, és molt bonic.
Els teus propis?
Sí, perquè...
I segur que dius, home, però això no era el que jo volia.
Bueno, però no passa res.
Perquè això sí que ho deus pensar alguna vegada.
Tu i altres poetes, no?
Quan senten els seus versos.
Jo tinc la idea que el poema veritable
no és el que ha escrit el poeta, no?
Sino el que el lector viu.
Llavors, a mi m'ha passat alguna vegada
que alguna persona ha llegit els meus poemes
i sentint el poema,
doncs he vist un altre poema diferent, no?
Perquè, en efecte, el poema està a mig camí de fer-se.
Encara no està fet fins que alguna persona
no l'agafa i el posa dins seu, no?
Llavors, moltes vegades, escoltant un poema meu,
he vist un poema diferent del que havia escrit, no?
És que quantes vegades d'autors consegrats del passat
aprofitant aniversaris, centenaris,
s'han fent grans muntatges i nombrosos muntatges del mateix poeta
i el mateix vers dit per una persona, dit una altra,
és que no té res a veure.
Pots estimar o pots odiar aquell autor, no?
Segons com està interpretat.
Bueno, jo no l'agradaria si m'ho odia,
però que el poema és diferent.
O senzillament no interessar-te
per la manera com està dit i no escrit.
El poema, en definitiva,
el poema, si és bo, està viu.
I si és bo i està viu,
vol dir que és un poema que està sempre esperant
que el lector, en aquest cas l'oïdor, no?
El retingui, no?
Per a si mateix.
Llavors, quan el poema està viu,
pot ser que avui et digui una cosa
i d'aquí a tres dies et digui una altra diferent, no?
Pot ser que el llei és en silenci
i és una cosa
i ho sents en una altra veu
i és una cosa diferent.
Pot ser.
En fi, tot això ho fareu fins a cinc poetes?
Cinc poetes, sí.
El proper dia, sis.
Per què no ens parles d'aquests cinc poetes?
Magnífics poetes,
poetes i, a més a més,
amb poca obra, no?
En definitiva.
Bé, l'ordre analfabètic,
el primer poeta és Tomàs Camacho,
Tomàs Camacho Molina,
ara actualment viu a Alcanar,
però bé, pràcticament fins fa cinc o sis anys
estava aquí a Tarragona
i té bastants premis interessants,
té pràcticament quatre llibres de poemes publicats
i, en fi, podem dir
que és un poeta jove, molt jove
i molt interessant, molt ric, no?
Aquest, a més a més, Tomàs,
és un poeta interessant,
és un rapsoda interessant.
té una veu...
És una mica actor, eh?
Sí.
És una mica actor.
Té una veu veritablement,
veritablement, no sé, envijable, no?
Bé, després,
l'ordre analfabètic estic jo, no?
Que tinc...
Que difícil, això de parlar de tu mateix, no?
Sí.
L'ordre analfabètic...
Tan fàcil que és parlar dels altres.
Sí.
Bé, no ho diguis.
Tinc tres poemes publicats
i aquesta qüestió és,
també que són un poeta jove,
molt interessant
i bastant dolent com a rapsoda.
Després ve Cinta Molet Grau,
que té un poemari,
un poemari exquisit, per cert,
es diu Parola de dona.
Després hi ha Just Maria Pena,
Just Maria Pena Domingo,
que té dos poemaris
i, finalment, Sebastià Poi Alegret,
que té, jo crec, aquí un poemari.
Un poemari.
Som, en definitiva, gent,
crec, en definitiva,
molt humil, amb poca obra.
Això vol dir
que hi ha molts versos
que encara hem d'agafar,
hem de pescar,
hem de trobar,
hem d'escriure com sigui.
I quina forma li donareu a l'acte?
Ho heu pensat
o us heu de posar d'acord, encara?
Serà lectura senzilla,
hi haurà una explicació de cadascun,
del que cadascun pensa,
que és poesia,
i una lectura breu.
En principi, la idea és que som cinc,
cinc, deu minuts per cadascun,
pràcticament.
L'important és no cansar
les persones que vinguin a sentir-nos
i, pràcticament, 50 minuts
explicant cadascun el que es pot dir
a parell
i després llegint uns quants versos.
Evidentment, cansar mai.
Això està prohibit.
No, no, al contrari,
que la polècia pot ser molt pesada.
Que quedi en ganes
de tornar a repetir l'experiència.
I d'eligir.
Perquè, escolta, vosaltres,
de tant en tant ja feu aquestes coses,
de participar.
Sí, sí, evidentment, sí.
I què tal funcionen?
O dir, per a aquelles persones
que no han anat mai
a un acte d'aquest tipus,
potser s'animen?
Doncs, en això de lectura de la poesia
hi ha gent fixa
que li agrada molt assistir-hi
i assisteix una vegada i una altra.
I després hi ha, no sé com dir,
una mena d'acte d'espiritualitat.
Bueno, dit així,
sembla bastant fort.
Hi ha vegades,
no sempre s'aconsegueix,
però a vegades s'aconsegueix,
hi ha vegades que en què s'aconsegueix
una mena de clima
de comunió,
de comunicació,
d'estar d'una manera,
no sé,
plantera, no?
I això,
aquí potser s'aconseguirà
el dia 6 a les 8.
El dia 6 a les 8.
Albert, si ve,
ja haurà passat això del carnaval,
eh?
Com que entrem en la quaresma,
ja va haver de relaxar-se una miqueta,
un silenci,
una cosa més recollida.
A mi a la vegada és divendres,
no?
Com sembla?
No, és dijous,
és dijous.
Dijous o divendres?
Mira, ara no tinc un calendari jo a mà,
però vaja,
el 6 de març,
que ningú s'equivoqui,
i aquí a la plaça Verdaguer,
dins de la setmana del llibre en català,
lectura poètica,
amb 5 autors diferents,
un d'ells,
Juan González Soto,
que avui ens ha acompanyat
al matí de Tarragona Ràdio,
per fer-nos memòria
i recordar-nos aquest acte.
Juan González,
gràcies per venir.
A vosaltres.
Que vagi molt bé.
Adéu-siau, bon dia.
I nosaltres,
doncs,
ja a camí de la una del migdia,
Juan, si m'ho permets,
jo em desplaceré una mica cap allà,
perquè ens agradaria parlar amb alguna...
És que hi ha un silenci,
escolteu,
no penseu que hi ha silenci
perquè no hi hagi persones
que estan remenant
i mirant els llibres.
Hi ha persones,
a més,
que venen allò per estar-se un ratet,
allò per mirar i remenar,
aviam quins llibres.
Per exemple,
jo no sé si incordiaré molt
aquest senyor,
que el molesto,
perdoni,
bon dia.
És que veig
que porta molts llibres
a sota el braç
i això fa alegria,
que vol que li digui,
estem aquí a la setmana de llibre en català,
vostè ja coneixia
la convocatòria d'altres anys, no?
Sí, sí,
jo vinc cada any
i busco uns llibres
que, doncs,
normalment no,
a les llibreries,
no diguéssim,
estan una mica amagats
o estan una mica així,
que no tens tant de temps
per mirar-ho.
És allò com mirar
el fons d'armari
a les cases
quan busquem alguna roba així antiga,
que no vella,
que no és el mateix,
veig que porta llibres
sobretot d'història,
història local,
no li fa res, no?
Però això del llibre és tan íntim
que potser estem entrant
en una intimitat,
llibres d'història,
fonamentalment,
que és un tema
que li interessa en particular.
Sí,
la història
relacionada amb Catalunya,
diguéssim,
i, doncs,
no ho sé,
algun temps més antic,
més modern,
no ho sé,
diguéssim,
més que res,
i ara també passaré
per la part de Tarragona,
escritors tarragonins
i coses de Tarragona romana,
que és el que habitualment
solheixo mirar i comprar.
Doncs moltíssimes gràcies,
molt amable,
i no l'entretenim més.
Abans ens comentava el Pitu,
aquests llibres d'autoajuda,
ara acabo de veure
aquest llibre que deia el Pitu
de llibres d'autoajuda,
que es venen molt,
per què els homes no escolten
i les dones no entenen els mapes?
També el tenim en català.
Com a tota la producció,
si passegen per aquests passadissos,
hi ha, doncs,
una secció poesia,
teatre,
lingüística,
cuina,
diccionaris,
viatges,
esports,
excursionisme,
la veritat és que hi ha un ventall
molt interessant de llibres.
Alguna cosa multimèdia?
Evidentment,
també ha de ser-hi,
juvenil,
molt de llibre acompanyat,
doncs,
del format multimèdia,
al costant amb personatges,
doncs,
emblemàtics,
de la televisió,
del món del còmic,
no podien faltar
les tres bessones,
el tema dels tintins,
tot aquest tipus de coses,
també en format de vídeo,
hem vist alguna cosa,
hi ha llibres,
ja els he dit,
que absolutament
de totes les temàtiques,
fins i tot tesis doctorals
d'aquestes que han estat
publicades i editades,
novetats editorials,
també,
llibres que són
bestsellers,
també,
aviam,
estic comentant llibres,
però una mica a l'atzar,
aquí davant veu,
no jugueu al cementiri
de l'Olga Xirinax,
escriptora tarragonina,
al costat del premi Ramon Llull
del 2002,
del Màrius Carol,
i al costat del que és
un dels bestsellers del moment,
l'ombra del vent
del Carlos Ruiz Zafón,
és a dir,
que si venen aquí
a la setmana del llibre
en català,
és com si anessin
a la llibreria
a buscar
una novetat editorial,
però també
poden trobar,
mirin,
ara mateix,
acabo de fer una troballa
realment interessant,
quan abans parlàvem
de traduccions,
tots els contes
d'Edgar Alampoe
recollits
i en català.
En fi,
com que la setmana del llibre
en català
es va inaugurar
ahir al vespre
i estarà oberta
fins al dia 9 de març,
tenen temps
per acostar-se
aquí
a aquesta vela
de la plaça
Verdaguer.
Nosaltres donem
per acabada
aquesta nova hora
del matí
de Tarragona Ràdio,
la sisena,
concretament,
encara no hem acabat,
perquè si al llarg del matí
els hem pogut fer
moltes recomanacions,
encara en volem fer
unes quantes més,
adreçades al cap de setmana
a tota l'activitat
que es donarà cita
a Tarragona,
activitats relacionades
amb el Carnaval
i d'altres activitats
que no ho estan.
Després de la una del migdia,
Marta Montagut
els posarà al corrent.
I nosaltres
ens retrobarem
d'aquí una estoneta,
el temps suficient,
per tornar
la connexió,
però també la nostra
presència física,
la de Lluís Comas
que ha estat aquí
amb nosaltres
a l'embalat
de la plaça Verdaguer
i d'una servidora.
Ara,
després d'escoltar
una mica de música,
arribaran les notícies
de la una
i ens retrobem
d'aquí uns minuts.
Fins ara mateix.
Gràcies.