La Canonja ha recuperat bona part de l'autonomia perduda
fa 40 anys quan es va anaccionar al municipi de Tarragona.
L'entitat menor descentralitzada tindrà a partir d'ara
totes les competències que li atorga la llei.
Volem parlar d'aquest fet del present i fins i tot del futur
amb Roc Muñoz, alcalde de la Canonja. Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. I al context històric també abordar-lo una mica
en companyia de Francesc Can Roig,
que avui ens acompanya en qualitat de secretari
del Centre d'Estudis Canongins.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir.
Primer que tot donem l'enhorabona al Roc,
que és una mica donar també l'enhorabona
a tots els canongins i canongines, no?
Doncs efectivament, sí, sí.
Moltes gràcies per l'enhorabona.
Bé, és un llarg camí que la Canonja va emprendre fa molts anys
i per fi ahir va tenir unes conseqüències pràctiques
en el sentit que es va aprovar des de Tarragona
el traspàs de competències.
Estem d'enhorabona i estem contents
perquè crec sincerament que és una cosa
que la Canonja necessitava urgentment.
La negociació no ha estat senzilla fins a arribar a aquest punt,
com no ho és mai cap negociació.
El que sí que sembla és que ha estat discreta, dialogant
i que s'ha treballat molt.
Que us ha dedicat molt a treballar, sobretot, no?
Sí, sí, efectivament no ha estat senzilla,
no ha estat, com vaig dir ahir amb el meu Parlament,
doncs excessivament dura, però ha estat llarga.
Llarga perquè els temes que es tracten són complexos,
perquè la situació de partida de cada una de les comunitats,
vull dir, Tarragona i la Canonja,
doncs eren absolutament dispars en aquest aspecte,
però s'ha arribat a una entesa, a un consens,
perquè també la predisposició per part de Tarragona
ha estat clara i ha estat oberta.
Això ha permès, doncs, que les dues bandes negociadores
arribéssim a acords importants.
L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal,
deia ahir en el decurs del plenari,
que no calia mirar enrere,
ni la història que calia era mirar cap al futur.
El que sí que és cert és que perquè els nostres oients
contextualitzin una mica i, sobretot,
vegin la dimensió i la importància d'aquest fet,
explicar breument, ja sé que és difícil, francès,
són 40 anys, eh?, des que es va anaccionar.
Sí, i no tenim ni gairebé 4 minuts.
Home, més de 4 minuts sí que tenim, només faltaria.
Digues, francès, una mica, allò, un referent històric
de com es va donar tota aquesta circumstància
que la Canonja, doncs, tingués aquesta denominació
que s'anaccionés, no sé si és correcte en aquest terme
al municipi de Tarragona.
A veure, caldria dir que aquell 3 de març de l'any 63,
en què es va produir el ple de l'Ajuntament de la Canonja
en el qual, de manera voluntària, en cometes,
perquè aquest terme de voluntari a vegades fa riure.
De voluntari, esclar, que ho va ser, o per grat o per força.
Per tant, totes les voluntarietats són així de possibles.
Es va produir un ple i ja està, i punt.
El que passa és que els canongins, evidentment,
aquesta data no ens acaba d'agradar, de recordar-la.
La Canonja era un poble.
Naturalment.
En aquell moment, legalment.
Des del segle XIV, que és un poble.
Des del segle XIV, que és un poble.
Per tant, no és una identitat de segle XIX
amb les fusions dels nous municipis,
sinó que venim de més enllà.
Per tant, no ens agrada recordar aquesta data.
Ens agrada recordar més la de fa 20 anys,
quan vam recuperar les semi-traspassos,
per entendre'ns, perquè van ser uns primers traspassos,
a partir dels quals ahir es van consolidar els definitius.
Per tant, primer va néixer com a entitat local menor
i amb la modificació de la llei de règim local
es va passar, com altres,
a entitat municipal descentralitzada, EMD,
que és tal com encara jurídicament se la coneix.
I això per què es va produir l'any 63?
L'any 63 es va produir una fusió,
una fusió, una anacció,
diguem-ne per circumstàncies de voluntarietat
de l'Ajuntament en aquells moments,
per pressions de l'Ajuntament de Tarragona
i per l'agul·losia d'una naixent indústria
que s'havia d'ubicar en algun lloc
i l'únic lloc possible en aquell moment
que era proper a la canonja,
que era terme de la canonja,
aleshores era un joc especulatiu molt llaminer.
Així de clar.
I per què calia arribar aquesta situació actual?
És a dir, alguna persona que no estigui al cas deia,
escolta, i per què volen tot això a la canonja?
Que no estaven bé com estaven.
Doncs home, no estàvem bé com estàvem, evidentment.
La canonja sempre ha tingut una voluntat de ser un poble,
ho és a tots els efectes,
i per tant el que també necessitàvem
és que tota l'administració estigui al nostre poble.
O sigui, que un veí de la canonja es vulgui fer una casa
i pugui demanar el permís a la canonja.
Això que és tan senzill, doncs clar, fins ara no passava,
avui mateix no passa,
perquè aquesta competència encara no l'hem demanat,
que serà la primera que demanarem.
I per tant això és absolutament necessari.
La vida dels pobles ha de tenir voluntat de ser-ho,
però també ha de tenir l'administració propera
perquè ho sigui, efectivament.
I això és el que ara passarà a la canonja.
Que algú pot pensar, home, doncs és una qüestió
que jo tingui al meu poble la possibilitat
de fer diferents tràmits administratius.
Però és alguna cosa més.
Clar, però bé, la vida immediata del ciutadà
el que necessita és la proximitat de l'administració,
per aquesta banda, doncs està coberta
perquè l'Ajuntament de la canonja farà totes aquestes qüestions.
Ara, no voldríem que fos com una oficina en un barri de Barcelona,
evidentment, sinó que al darrere de tot això
hi ha un sentiment de poble,
de pertenència a una comunitat històrica,
i això és el que fa que la qüestió de la canonja
no hagi passat a través d'aquestos 40 anys,
sinó que periòdicament, constantment,
està amb la ment i amb l'esperit de cada canonjí,
doncs el voler tornar a ser el que vam ser fins als 65.
Però, de fet, el 3 de març del 2003 és un punt de partida,
perquè ara tota aquesta llei, com si diguéssim,
o totes aquestes competències,
se'ls ha de dotar de contingut,
s'ha de crear unes estructures,
s'han de crear totes unes xarxes
per poder dur a terme aquesta tasca quotidian administrativa.
Efectivament, per això, amb aquesta negociació,
nosaltres s'hem donat un plaç de dos anys,
precisament per tenir totes les competències a la canonja.
Si avui, dia 4, el dia després del ple que es van celebrar ahir,
nosaltres demanéssim totes les competències,
o Tarragones les traspassés totes de cop,
doncs això significaria un col·lapse del nostre Ajuntament.
Per tant, hem marcat dos anys per anar estirant aquestes competències,
per crear l'estructura, per tenir les persones necessàries,
i perquè, en definitiva, hem de donar un servei,
i aquest servei no pot ser que s'allargui
o sigui superior al que ara passa
quan una persona necessita algun tràmit
i que es feia a l'Ajuntament de Tarragona.
Nosaltres hem de ser bastant més hàbils a l'hora de fer-ho
i bastant més ràpids,
i per això, clar, el que no volem
és que el ciutadà després digui, bueno,
o sigui, que fallem en aquest aspecte
i que entengui que era millor la situació que fins ara estava.
Ja, perquè quines competències atorga la llei ara a la canonja?
Bé, la que atorga la llei és tota.
Imaginem-se, doncs, que a tots els efectes
podrà ser com qualsevol altre poble,
amb algunes limitacions.
Una de les que té és, per exemple,
que el seu pla general s'ha de consolidar amb el de la ciutat.
per llei, li pertoca a Tarragona aprovar el pla general,
el que passa és que nosaltres, des de la canonja,
el farem al nostre pla general
i tot s'inclourà dintre del que faci Tarragona.
Totes les d'emés, o sigui,
tot el que fa la vida diària d'un poble
estarà a la canonja.
Absolutament tot.
Absolutament tot.
Serveis socials, temes de cultura, de joventut...
Tot, tot, tot.
Ensenyament.
Ensenyament també.
Ja ho teníem, eh?
Ja ho teníem.
Ensenyament, és que, a veure, partim d'una base
que, com he dit, ja des de l'any 83
aquestes competències ja es van començar a exercir
i les d'ensenyament, vaja,
sempre les ha exercit la canonja.
Amb el que ha significat exercir aquesta competència
de gravament econòmic.
Perquè, esclar, exercir la competència d'ensenyament
vol dir dotar i posar un esforç complementari
tant econòmic com de recursos
per anar reflotant el manteniment d'una escola.
I, en aquest cas, impulsar la creació d'un institut.
Que també.
Clar.
És que, de fet, per assumir totes aquestes competències
es necessita també d'uns diners, no?
Per això jo m'agradaria precisar,
més aviat a rodonir,
en el sentit que, en definitiva,
tot això ningú ho ha d'interpretar
com que, a partir d'avui,
la canonja és un districte de Ponent de Tarragona.
En absolut, en absolut,
ni vam deixar de ser un barri l'any 83,
hem continuat sent el que som,
una entitat municipal descentralitzada,
però, en absolut, som un districte,
entès des de la perspectiva que podria ser
el districte de Gràcia o el districte de Sants,
de Ponent de Tarragona.
No.
La canonja és la canonja,
un poble que té una configuració jurídica
com a entitat municipal descentralitzada.
I l'única competència que no té,
a part d'aquesta breu,
que és la de configurar-se dins del pla general
de l'això,
és la que no té capacitat,
per ella sola, d'endeutament.
Evidentment, per això ho marca la llei.
Com que no som municipi,
no podem endeutar-nos
per voluntat pròpia.
Sense el consentiment de l'Ajuntament de Tarragona.
Per tant, hem de demanar el vist i plau
de l'Ajuntament de Tarragona.
No és cert tutelatge.
Bé, no és...
Des d'aquest punt de vista, no.
Consentiment.
Consentiment.
Sí, però també el té l'Ajuntament de Tarragona
respecte a la Generalitat,
per tant...
És una cadena.
És una cadena, sí.
Hauríem de...
Els mitjans de comunicació,
quan ens referim a la canonja,
haurem de continuar utilitzant
entitat menor descentralitzada, no?
En treia un pes de sobre,
perquè, escolta,
cada cop que havíem de parlar de la canonja...
No, és que pots dir la canonja perfectament,
perquè la canonja en si...
El poble de la canonja...
Mai ha deixat de ser-ho.
Mai ha deixat de ser-ho, eh?
Perquè partim de dos nuclis antics,
Marricard i la canonja,
que es van fusionar al segle XIX.
Però, com a municipi,
la canonja,
des del segle XIX,
està configurat amb el que és.
I ara teníem el terme,
el que consideràvem el terme municipal,
que era una abreviatura del terme antic,
l'antic terme de la canonja.
A veure, el territori,
tot és el mateix de fins ara?
Sí, sí, sí.
No, no, tot continua igual.
Simplement que ara s'exercirà
en plenes competències
i, com molt bé diu l'alcalde,
s'aniran assumint progressivament
perquè no es produeixi un col·lapse.
És a dir,
menjar més del compte.
Per tant, aquí el que cal imposar-se
és menjar poc i paí bé.
M'hi comentava un termini de dos anys.
Dos anys, sí.
I després, què?
Cal anar més enllà o ja està tot?
Exacte.
Això no vol dir que,
perquè ara,
com a municipi,
diguem-ne,
amb aquestes característiques
s'hagi imposat
el termini progressiu
de dos anys d'assumpció
de les competències,
això no vol dir que descarti
en absolut
gairebé ningú
la possibilitat
que això que tenim avui
és un final de trajecte
d'una fase
i ara caldrà
començar
quan toqui
la nova fase
que és assumir
la plena municipalitat.
Amb el ben entès
que haurem d'anar
a un altre
nivell superior,
que seria la Generalitat,
que en aquest moment,
també cal dir-ho,
no hi ha una excessiva disponibilitat
interpretativa
de cara a nous municipis,
però bé,
la llei es pot canviar.
Es pot canviar
en funció
dels resultats electorals,
en funció
de les voluntats,
de les pressions
i de les disponibilitats
del Parlament.
En processos
que poden semblar
molt senzills
a peu de carrer,
són processos
llargs,
complicats,
no?
Sempre ho està.
En aquesta següent fase
hipotètica
a la que caldria arribar.
Som gent
que no hem perdut mai
la paciència
en l'espera.
Ho hem demostrat.
I per tant,
perquè a més a més,
quan et deia
que som més partidaris
d'allò dels 20 anys,
és perquè a partir
dels 20 anys,
o de 20 anys enrere,
és quan comença
a reactivar-se
una pressió
ciutadana
de carrer,
tant d'entitats
com de persones
individualment,
com del mateix
Ajuntament
que en aquell moment
es configura,
de tornar
a reflotar
la identitat
municipal
de la Canonja.
Ho comentàvem
amb micròfon tancat
abans d'iniciar
aquesta conversa.
La presència
de la Canonja
com a poble
és evident
en temes
com el Consorci del Camp,
com comentàvem abans,
qualsevol
iniciativa
de caràcter
no només municipal
sinó comarcal
i fins i tot
intercomarcal.
La Canonja
té presència,
pot tenir-la perfectament,
la llei li permet,
no?
Sí, sí,
la té.
a l'hora de rebre
subvencions
de fons europeus,
de caràcter
de la Generalitat
d'allà on vinguin
també, vull dir que...
Si es demanen,
sí.
Si es demanen,
evidentment,
si no,
ningú vindrà a oferir-te
quartos
perquè sí,
això és segur.
Ahir,
moltes persones
de la Canonja
les van veure
empolainades,
realment,
pensant que estaven
viscant un moment
important
pel seu poble.
Jo diria
interiorment,
sí.
Eh que sí?
Exteriorment
van com sempre, eh?
No, entén-me,
home,
a l'hora del plenari
i tot això,
sí o no?
Sí.
Era una imatge
que es podia veure,
es va viure molt,
molt,
de manera molt intensa
entre el poble
de la Canonja
aquest tema.
Home,
és que,
a veure,
és una fita considerable
i a més a més,
ho dic jo
perquè li farà
de mal dir a l'alcalde
que...
Doncs ho dius tu.
Era un dels que participava
en la comissió negociadora
com a alcalde, eh?
Per tant,
la comissió negociadora
durant dos anys
i una mica més
ha fet una feina
llarga,
feixuga,
difícil
i fins i tot
minuciosa
a l'hora d'establir
fins que,
no res,
ni fa 24 hores
encara es feien
modificacions
d'últim moment
en el document
que ahir es va signar.
Per tant,
cal agrair
la col·laboració
de les persones
que hi han participat
tant des de l'Ajuntament
de Tarragona
com des de l'Ajuntament
de la Canonja.
Però és que,
a més a més,
la comissió negociadora
comptava amb el suport
de tota la plataforma
que reivindica
la plena municipalitat.
Ja sabem
que al 100%
les voluntats
no hi són.
Si ara
la millor fessis
un sondeig
a la Canonja
hi haurà gent
que la millor
està d'acord
perquè algú et diu
i és més probable
que t'ho digui
de dir
tot això
de les competències
ara,
a veure,
què significarà?
Què significarà
per la meva economia?
Algum dia.
Que posaran més funcionaris.
Jo que hi trec
de tot això.
No, no, no.
Jo que hi perdo.
Jo que hi perdo.
No, jo que hi perdo.
Perquè posaran més funcionaris
i això voldria
que en paguem més?
No, no, no.
No es pagarà més
ni posaran els que calgui
perquè la funció
que feia a Tarragona
ara es passarà
a la Canonja.
El que sí que s'hauran
d'ampliar
són espais.
Això és clar.
Però bé, vull dir...
Tot això
és el que ell ha dit
que en dos anys
s'anirà
deglutint
i transformant
i assumint.
Per tant,
és qüestió d'esperar
i de no posar-se nerviosos
amb res.
Tenim les coses ben clares
i continuem
amb aquesta paciència
que es va dir al francès.
Nosaltres les tenim
tan clares
com que tenim
la indústria al costat
que ens fa llum
cada dia
i que per tant
dormim
com les llebres.
Amb un ull obert.
Sí, senyor.
Sí, sí, sí.
S'entens perfectament, francès.
Aquest matí
quan l'alcalde de la Canonja
ha sortit al carrer
s'ha trobat amb veïns,
amb gem, m'imagino,
al carrer.
I quines són
les primeres paraules?
Hi ha hagut
algun comentari
respecte a aquest fet?
Doncs sí.
Vol dir,
ei, veí, què tal?
Què ha passat?
I amb qui?
Més aviat
de les persones
que m'he trobat
que m'han felicitat,
i jo al mateix temps
també les he felicitat
amb elles
perquè tot això
és una qüestió
de tots
i que tots
la disfrutarem,
la godirem.
Jo el que vull dir
és que el nostre
és un camí llarg,
som pacients,
això no
ens ho traurà ningú,
però si alguna cosa
ha fet
i s'ha fet
des de l'Ajuntament
de la Canonja
és precisament
imposar
i tenir clar
sempre
que el nostre nom
i el nostre poble
està per damunt de tot.
nosaltres,
l'estructura
d'una EMD
que fins ara
contemplava
que havia de tenir
quatre regidors
i l'alcalde,
per exemple,
en comunitat superior
a 250 habitants,
doncs,
en una comunitat
com la nostra
al voltant de 5.000 habitants
també era així,
quatre regidors
i l'alcalde.
Bé,
l'any passat
el Parlament de Catalunya
va aprovar
i va reformar
la llei territorial
de Catalunya
i amb ella,
doncs,
entre altres qüestions
que afecten
les EMD
també hi ha
un increment
de regidors.
Això
es vull dir
que ha estat
absolutament lluitat
i treballat
per l'Ajuntament
de la Canonja.
És
el que sí
s'ha mogut
en aquest aspecte.
Quan dic Ajuntament
dic, a més,
amb la col·laboració
de la Plataforma
per la Municipalitat,
una plataforma
que s'ha integrat
dintre
d'aquesta estructura
per donar sortida
i canalitzar
també
aquestes aspiracions
de la gent
de la Canonja.
Això que pot semblar
senzill
no ho és tant.
Que la nostra comunitat,
que el nostre Parlament,
que la nostra Generalitat
marqui
una nova estructura
per a les EMD
com s'ha dit abans
ens ha costat molt
però ho hem treballat
i ho hem aconseguit.
Tots els parlamentaris
que estaven a l'oponència
de modificació
de la llei territorial
menys el parlamentari
del PP
per problemes d'agenda
tots
han estat
a la Canonja.
Des de la Maria Eugènia
Cuenca
que era la presidenta
d'aquesta ponència
fins a l'Oriol Nelo
que era
per part dels socialistes,
el Jaume Oliveras
per Esquerra Republicana
i també
Rafael Ribó
per part d'Iniciativa
per Catalunya.
Tots han estat
a la Canonja
perquè a nosaltres
ens interessava moltíssim
que no només
ens veiéssim
al Parlament
sinó que a més
ells vinguessin
a la Canonja
perquè veiessin
la nostra estructura
i tots
al passejar
des de l'Ajuntament
de la Canonja
fins al Castell
de Marricart
i des del Castell
fins a l'altar
està al Poli Esportiu
doncs tots
s'adonaven compte
que la Canonja
és un poble
a tots els efectes
i per tant
necessitàvem
tenir
a les nostres mans
doncs
el que els altres pobles
tenen.
Què vol dir?
Més representació política
més capacitat
i això
és el que
d'alguna manera
tímidament
també s'ha de dir així
el Parlament
doncs ha regulat
però nosaltres
continuarem
amb aquesta lluita
perquè a més
volem
doncs que la Canonja
encara que sigui
amb l'actual
estatus que té
tinguin representació
o pugui tenir-la
a la Diputació
i també
als Consells Comarcals
que és el que faria
plenament
doncs que la Canonja
fos un poble
a tots els efectes.
I important
el que explicava
d'alguna
i important
el que deia el Francesc
és el punt de partida
no és el final
de cap camí
això.
No és el punt de partida
perquè hem tancat un capítol
però el llibre encara
continua obert
i a més a més
jo voldria aquí
fer una petita
una petita consideració
cal agrair
la disponibilitat
de l'Ajuntament de Tarragona
d'haver fet
aquests traspassos
abans de les eleccions
també.
Per una senzilla raó
perquè d'aquesta manera
l'Ajuntament que surti
sigui quin sigui
tindrà ja consolidat
aquest aspecte
i no caldrà
que hagi de continuar
encara amb l'agulla
i el fil
d'una embastada
d'un sergit
anterior.
Per tant
un cop traspassat
l'Ajuntament
que surti
de les eleccions
de maig
ja sap
amb el que compta
i ja es pot començar
a preparar
i a treballar.
Per tant
per això deia
és un punt
de partida
però és un punt
d'arribada
un punt d'arribada
un punt inseguit
si vols.
Ja, ja.
5.000 habitants
té la Canonja.
Al voltant, sí.
Ha experimentat
un creixement notable
en els últims temps
o és una xifra
que s'ha mantingut
en els últims anys?
No, últimament
ha crescut
els plans
d'urbanisme
i de vivendes
que s'està construint
ha vingut
moltíssima gent
s'està construint
i es podria construir més
si a més
fossin més àgils
a l'hora de redactar
el Pla General
de Tarragona
tot s'estan generant
expectatives
la Canonja
està en un bon lloc
molt proper
a les fàbriques
com ha dit el francès
però el que sí
s'ha demostrat
en aquests anys
és que a la Canonja
encara que sigui
molt proper
a les fàbriques
la gent
està disposada
a vindre a viure
molts canongins
que per circumstàncies
de no poder construir
per diverses raons
havien marxat
algun d'ells
estan tornant
a la Canonja
i també
d'altres poblacions
vull dir
de barris veïns
com Bona Vista
el poder construir
la Canonja
també venen
sobretot
per a elles joves
que això també interessa
i algú de Sant Pere i Sant Pau
i també de Sant Pere i Sant Pau
algú de Tarragona
i per tant
això és positiu
per la Canonja
a més
el que sí
és molt positiu
és que aquestes persones
s'integrin
dintre de la nostra comunitat
i això està passant
a poc a poc
això és molt interessant
i la nostra responsabilitat
és el que també
hem de fomentar
a poc a poc