logo

Arxiu/ARXIU 2003/ENTREVISTES 2003/


Transcribed podcasts: 805
Time transcribed: 10d 5h 28m 59s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

És un organisme bastant desconegut perquè es coneix des de l'any 76 només.
És un microorganisme jove.
És una bactèria que la coneixem des de fa poc.
Hi ha bactèries com la salmonella que les coneixem des de principis de segle
i això fa que potser la gent estigui més avançada.
També el fet que generi alarma social és perquè quan hi ha un brot,
és a dir, dos o més casos relacionats amb espai i temps,
aquests dos casos es van augmentant de forma progressiva.
I, de fet, no està de més que hi hagi un cert alarmisme social
perquè a Espanya tenim el rècord mundial del brot més gran de les genel·losis
que s'ha produït arrel de tot el món.
És a dir que...
Estava justificada aquesta por, eh?
Sí, sí, sí.
En 500 casos aproximadament a Múrcia.
Vull dir que va ser una cosa molt llamativa.
I dins de Catalunya, del nostre ambient, vam tenir un brot a Mataró,
que també hi va generar 100, quasi 25 casos.
Va ser lent de trobar quin era el focus de contaminació,
que era la torre de refrigeració d'una fàbrica de gel
que estava en una planta baixa, tothom mirava per les taulades,
però estava clar, a peu de carrer.
I allò va ser problemàtic.
Un brot és problemàtic fins que no descobreixes el focus,
perquè mentrestant va produint més persones malaltes.
I ara, Reus, hem tingut també un episodi diferent a aquests anteriors
que m'has mentat naturalment,
però que també en un primer moment imagino
que van despertar tots els dispositius dels experts.
La veritat és que sí,
perquè van ser primer cinc casos,
bastant gent jove,
tots espaiats des de setembre a octubre,
donava la sensació que havia de ser un brot.
De fet, totes les enquestes,
els dispositius serien que quan es declara
que hi ha un cas de lesiona i l'osis,
la sanitat es posa en marxa
a través de totes les enquestes epidemiològiques
que li es fa a les persones.
Li es pregunta on ha estat vostè,
què ha visitat,
es belluga per una zona concreta de la ciutat,
on treballa,
des de quin dia va tenir vostè la simptomatologia,
perquè els símptomes també són una mica despistants,
perquè comencen una mica amb cansants-hi,
fins que no apareix la tos i la febre,
doncs moltes vegades ningú es pensa
que tinguin una neumonia.
Senzillament que porta un ritme de feina.
Exacte, exacte, una mica desbordat,
com anem una mica tots, no?
I llavors, clar, al principi,
quan va anar apareixent,
i Reusa, a més, era un lloc
on potser el número de casos totals a l'any,
d'aquests casos aïllats
que no tenen relació entre si,
posem que siguin total uns 20,
però que queden espaiats al llarg de tot l'any,
doncs quedava bastant la tensió, no?
De fet, les enquestes epidemiològiques
després semblava que no revelaven
que aquestes persones tinguessin cap relació entre elles
o que encara era més despistant, no?
Volia dir que podia ser un cúmul
de casos esporàdics
que es van coincidir amb el temps, no?
Alguns dels comentaris que jo mateixa vaig fer
va ser que les elevades temperatures
que havíem tingut a l'estiu
podien afavorir que potser
l'Egionella hagués crescut més
que en altres circumstàncies, no?
El fet que fos gent jove
també despistava,
perquè generalment els casos
es donen amb gent més gran, no?
Hi havia dues persones grans,
però els altres eren gent relativament jove
i feia sospitar
que potser haguessin digut
algun víncul comú
d'alguna activitat recreativa, no?
Fos, jo què sé,
anar al mateix tipus de gimnàs
o freqüentar una instal·lació
que generi aerosols,
com pot ser, jo què sé,
reunir-se d'arribar a ser l'extrem
d'anar a Porta Aventura
que té utilitzar aigua
en moltes de les seves activitats, no?
Però no es va donar el cas
que algun d'aquestes persones
tingués una relació d'aquest tipus, no?
Era un quadre atípic, doncs.
Exacte, era un quadre atípic,
atípic per la perspectiva de coincidència
amb el temps de casos
que no estaven relacionats.
I això era el que més despistat, no?
Perquè normalment és...
crida això l'atenció.
Després, l'altre problema
que generalment tenim
és que costa molt cultivar
el microorganisme,
que és una bactèria,
a partir dels pacients.
Vol dir que si nosaltres
realment volem tancar un brot,
hem d'haver pogut aïllar dels pacients
la bactèria
i comparar-la a nivell genètic,
del seu material genètic,
amb les que aïllem
dels possibles focus,
sigui una font
que genera un aerosol,
o sigui una torre de refrigeració,
o sigui una dutxa d'un vestuari,
i han de ser idèntics.
No és com anar a caçar a papallones, eh?
No, no.
N'agafo una i mira, ja ve...
Bé, de fet, caçar a papallones
deu ser bastant complicat, també.
Deu ser, però això més, eh?
Potser detectar aquesta bacteria.
Comentaves que és una bacteria
que es va descobrir com a tal
als 70,
cal pensar i és una evidència,
que és una bacteria
que s'ha incorporat a la nostra vida
de la maneta
del que anomenem progrés, no?
Exacte, exacte.
Jo moltes vegades la defineixo,
la lesió neilosis,
com una
enfermetat de l'era tecnològica,
perquè són tots aquests equips
creats per l'home,
pel seu confort,
realment les dutxes aquestes
que generen
no un xorro sencer,
sinó que fan expersió
i ens podem fer massatges,
són els banys amb llacuzis
i les torres de refrigeració
moltes vegades són necessàries
per processos industrials, evidentment,
però també són per generar
una temperatura...
Benestar.
Exacte, benestar.
Sembla que ens,
d'alguna forma,
juguin en contra nostre
perquè hem propiciat
que aquest microorganisme,
que de fet el seu origen
està a l'aigua,
trobi en aquests ambients
un lloc amb el que creix
en unes concentracions
que es converteix en perillós.
És a dir,
la jonela es pot trobar
amb una aigua d'un riu
i amb aigües superficials,
però la seva concentració
mai és tan alta
com la que trobem.
Per tant,
se va donant una concentració
molt elevada
perquè tingui efectes nocius
en l'organisme humà.
Exacte.
Perquè, clar,
si la jonela està
a qualsevol canal
continuant d'aigua,
dius,
home,
tots són susceptibles,
no?,
d'agafar aquesta bactèria.
De fet,
ara ha sortit
el 6 de juliol,
el 6 de juliol,
hi ha un decret
del 6 de juliol
del Ministeri
que modifica
un anterior
que va tenir
de l'any 2001
i amb aquest decret
el que fa és
tornar a repassar
totes aquestes coses.
És a dir,
que el que es planteja
és que no la podrem erradicar
però sí que estableix
mesures preventives
per poder mantenir
la jonela
amb unes concentracions
que no generin
un risc per a la salut,
no?,
en les instal·lacions
que poden ser
instal·lacions d'al risc
com poden ser
torres de refrigeració,
sistemes d'aigua calenta,
amb retorn, etcètera.
I amb el que sabem
en aquests moments
es pot fer una tasca
preventiva efectiva
per prevenir justament
el brot de la jonela?
Doncs jo crec que sí.
De fet,
les conseqüències
que tingui
aquesta reclamantació
que va apareixent
i que ha anat
apareixent dosificadament
però que ara cada vegada,
com has dit ben bé,
és més restrictiva
i és més exigent,
les conseqüències d'això
les tenim que notar
amb els anys viniers,
perquè trobarem
que ja hem mantingut
o hem sigut capaços
de disminuir
la incidència de la malaltia.
Aquest és l'objectiu.
Si es veu
que no és capaç
de disminuir
la incidència de la malaltia,
s'ha de veure
on defallem.
És a dir,
o resulta que les mesures
que s'han definit
o són poc estrictes
o potser
no s'apliquen adequadament.
Però, de fet,
necessitem uns anys
per posar en marxa
tots aquests mecanismes
que en altres països
ja funcionen també
des de fa temps.
Clar,
que són mesures,
per simplificar una mica,
des de quan s'instal·la
tot un sistema
de refrigeració
en una indústria,
en una fàbrica,
en un edifici,
doncs hi hagi
més inspeccions,
probablement,
que hi hagi
una normativa estricta...
Ja comença més
pel principi encara.
La primera pregunta
és que quan van a fer
una instal·lació
un se pregunti realment,
sapient que
els sistemes de refrigeració
que generen
vapor d'aigua
són un conflicte,
perquè tindran...
Si realment
necessita aquest sistema,
perquè hi ha altres
sistemes de refrigeració
que generen
aire calent,
no vapor d'aigua
i aquests
poden ser
un substitutiu perfecte.
És a dir,
que es qüestiona ja
que quan un comenci
a fer una previsió
d'un edifici,
es plantegi
si pot agafar
un sistema alternatiu
que ja no generi
aquest conflicte.
Evidentment,
a la indústria
les torres
existiran sempre,
perquè les torres
de refrigeració
de condensació
evaporativa
permeten reduir
les temperatures
a molt marge.
És a dir,
que si hem de baixar
un procés
que està a 200 graus
ràpidament
a una temperatura
molt més baixa,
altres sistemes
això no ho permeten.
Però,
en les indústries
hi ha
el manteniment
s'ha fet fet
des de fa més temps,
inclús.
Generalment,
els problemes
els han generat més
torres
d'edificis més públics.
Per exemple,
en el cas de Múrcia
va ser el propi hospital
de Múrcia,
que va ser molt greu.
Una fàbrica de gel
una mica petitona.
El mateix focus
el tenien allà,
estaven ingressats
els malalts.
Sí,
no,
de fet és que
estava també davant
el cortinglès
i tothom va patir,
perquè el cortinglès
ningú es va tancar
les seves portes
i va haver-hi
realment pànic.
Té conseqüències greus
sobre l'urbanisme
aquesta malaltia?
La veritat és que
si la persona
a la que hi infecta
no està malalta,
el pronòstic
és bastant bo
perquè tenim
tractament eficaç,
els activitats
els activitats
que s'utilitzen
funcionen adequadament
per combatre
la malaltia,
la pneumonia
que genera
la lesionela.
El problema
el tenim més aviat
amb persones grans
que puguin estar
debilitades,
que tinguin una patologia
a lo millor cardíaca
i que se n'hagin
adonat que la pneumonia
la tenien
quan ja ha passat
bastant temps.
Vol dir que estan
realment
en una situació
de malaltia avançada
amb la seva debilitat
i tot pot arribar
a ser fatal.
però de fet
el que es veu
actualment
és que
amb els brots
el número
de persones
de mil persones
potser
afectades
poden acabar
a lo millor
morint 10
que ja és important
però vull dir
que s'ha reduït
també bastant
la incidència
antigament
es considerava
que està un 16
o un 20%
de les persones
afectades
podien acabar morint.
És un índex
molt elevat
aquest.
Sí,
amb un 10%
i això és el que s'ha recollit
des de l'any 99
fins al 2002
aproximadament
els brots
més grans
i s'atribueix
aquesta reducció
amb la fatalitat
amb el fet
que mori la gent
amb que
el fet
d'informar
la població
ràpidament
persones que poden
tenir símptomes
poden recórrer
ràpidament
al metge
i llavors es pot
agafar la malaltia
abans que hagi avançat
el fet
que a persones
de risc
se li pot donar
un tractament
d'antibiòtics
abans
inclús
que tinguin
símptomes
de pneumonia
i tot això
pot ajudar
una mica
a prevenir
i a fer
que el pronòstic
de la malaltia
sigui millor
les instal·lacions
domèstiques
són susceptibles
que puguin
acollir també
aquesta bactèria

les instal·lacions
domèstiques
també són susceptibles
el problema
és que
un esplandeix
és que
en una instal·lació
domèstica
hi viuen
posem
una família
de quatre membres
dels quals
potser
una persona gran
i els altres
tots són joves
és a dir
que
el risc
d'adquirir
la infecció
és relativament
baix
dintre del grup
familiari
i aquestes són
a vegades
les que s'interpreten
com casos
esporàdics
que pot estar
el problema
és que quan és
en un lloc
públic
afecta
amb molta gent