Les 10 del matí, gairebé 38 minuts.
Aquí seguim en directe, matí de dimarts, matí de Tarragona Ràdio.
Parlem ara, parlarem ara durant els propers minuts,
de qüestions sociolaborals.
Aquesta setmana hem volgut convidar els màxims responsables,
els màxims representants dels sindicats de les comarques de Tarragona
per parlar d'aquestes qüestions.
Ahir convidàvem Mario Rigau, el secretari general de la UGT a Tarragona,
i avui ens acompanya Joan Vinya,
el secretari general de Comissions Obreres aquí a Tarragona.
Senyor Vinya, bon dia.
Ha començat el 2003, són dies, ho dèiem ahir també,
són dies de valoracions una mica de com han anat
les grans xifres econòmiques i laborals d'aquest país
i d'aquestes comarques durant l'any 2002.
Atur, inflació, són xifres, són dades que han sorgit en els últims dies
i que volem comentar i analitzar amb els sindicats.
Quina és l'opinió, quina és l'anàlisi, la valoració
que fa Comissions Obreres a Tarragona
de com s'ha comportat l'atur durant l'any 2002
a les nostres comarques i què pensa també de la inflació,
que una altra cop hem tornat a anar més enllà
de les previsions que havia fet el govern central.
La veritat és que diu un polític que el problema és que els anys
només tenen 365 dies, perquè clar, si fossin més llargs,
les coses es podrien normalitzar, però com tenim la sort
que tenen 365 dies i les avaluacions es poden fer cada 12 mesos,
doncs en aquests moments el que podem avaluar són tendències.
Tenint en compte que estem a una província, jo diria,
privilegiada, dins del context de l'estat espanyol,
no?, amb el qual no depenem de cap monocultiu,
doncs jo crec que som un bon indicador,
un bon indicador de quina és la disjuntiva
que se'ns pot aveïnar en els propers anys.
I la veritat és que no és alentadora.
Les comarques de Tarragona tenen un potencial industrial,
turístic, instal·lat, extraordinari,
i és com aquell que va al jornal,
però per anar-hi s'ha de desplaçar i ha d'anar en un Mercedes.
I resulta que al final de mes té problemes per pagar la benzina,
que si ho fes en un utilitari, o ho fes en una moto,
o ho fes en bicicleta, o ho fes a peu, segurament cariria bé.
Llavors el problema que tenim aquí
és que les comarques de Tarragona,
en concret la zona de la costa,
doncs que la costa que va des de Sant Carles de la Ràpita,
des del Canà, a Estacunit,
doncs té unes expectatives extraordinàries.
Però no m'acabem de sortir
que la temporada turística
continuï sent una temporada turística de quatre mesos.
És que no en sortim.
I la veritat és que hi ha que reconèixer
l'esforç que fan algunes empreses
intentant allargar la temporada,
que és el que a nosaltres
no sols ens donaria una gran cohesió productiva al territori,
sinó que ens arreglaria els números.
Però això no acaba sent així.
I la veritat és que l'evolució dels serveis
dins de l'àmbit turístic,
que comporta des del mes de juny al mes de setembre,
són les que han de garantir
i fer bullir l'olla el resta d'anys.
Nosaltres estem en aquests moments
en un porcentatge d'atur
que encara no sent escandalós,
com és el que ha registrat,
el 6,09% durant l'any 2002.
El que sí que és cert és que
si a les comarques de Tarragona
tenim un atur registrat del 6,09%,
vol dir que fora de les comarques de Tarragona
i si m'anem de cara a l'interior,
l'atur és molt més.
I avui no som capaços de donar alternatives
a la sortida d'aquesta gent
que vulguem treballar, no pot treballar.
I aquí és quan nosaltres
li hem estat dient a les administracions públiques
tan autonòmica com central
que hem de sortir d'aquell ball de números
que s'estan fent,
d'aquest victorisme exagerat
de no voler reconèixer la realitat
perquè la taxa d'activitat
dels treballadors i de les treballadores
de l'estat espanyol
i en concret de les comarques de Tarragona
és una taxa d'activitat molt baixa.
Per tant, podríem tindre a l'atur
a ningú, que ningú registràs l'atur,
però que la taxa d'activitat
continua sent molt baixa.
Per tant, nosaltres si no arribem
a un 70% de la taxa d'activitat,
difícilment podem fer flors i violes
i tirar petardos
dient que ja estem en un atur tècnic
i pràcticament d'aquí
no me'n podem sortir.
No, l'estat espanyol
és més accentuat
que a les comarques de Tarragona,
però el que preocupa
a les comarques de Tarragona
és que hi ha molta gent
que avui, tal com estan
les exigències de la vida,
deuria d'estar al món laboral
i no està en el món laboral.
Per tant, ne'n podem parlar,
però el que sí és cert
és que la taxa d'activitat
ha de créixer
i ha de créixer
amb uns ocupacions de qualitat
que generin estabilitat
i sobretot seguretat.
I el tema de la inflació
que li comentava?
Bé, la inflexió,
si ho recordeu vosaltres,
en podem fer corresponsables tots,
doncs que fa tres anys
tots diem que això de la inflexió
ja està controlat,
que ara podem parlar
d'altres elements
dins de l'economia,
però que la inflexió
ja no és un problema.
La inflexió torna a ser un problema
i sobtevament torna a ser el problema
pel mateix problema
que era fa quatre anys atras.
És que no hi ha un control dels preus
i que quan l'economia va bé,
aquí, en aquest país,
ho aprofitem
per fer-nos menys competitius.
Per tant,
no serveix de gran cosa
pactar uns salaris
que poden estar al voltant
del 2,5%,
del 3,5%,
si al final de l'exercici
la inflexió s'ho ha menjat tot.
Jo em quedaria
amb un flash
que estem veient
als mitjans de comunicació
a aquests dies, no?
I és que el govern compleix,
que el govern està revisant
les pensions
i que la preocupació
que poden tindre
amb els pensionistes
és que no la tinguin
perquè s'està revisant
la inflexió.
Dir que això ha sigut gràcies
a les negociacions
que els sindicats
han portat amb el govern,
perquè, si no,
això no seria real.
Però el que no pot ser
és que al començament
de l'exercici
tinguéssim uns increments
que amb els millors
dels casos
hagin sigut revisats
l'exercici anteriors
que quan acabi l'exercici
molts haguéssim menjat.
Perquè aquest 3,3%
de les comarques
de Tarragona
en inflexió
ho és dins de la cistella
que es mesura
la inflexió.
Però tots som corresponsables
i tots som conscients
que la inflexió
en general
en tots els productes
i en totes les tecles
que es ha de tocar
a una economia familiar
és molt més
que el 3,3%.
I ja no diguéssim
la que suposa
Espanya amb el 4%
i a Catalunya
amb el 4,3%.
Per tant,
en aquests moments
podríem parlar
que hem tingut
una inflexió mínima
general
del 5%
i això
no es correspon
en la revisió
de salaris.
És veritat
que moltes convenits
com no es preveia
fa dos anys
fa un any
que l'incompliment
constant del govern
en aquests números
que es fan
uns pressupostos generals
de l'Estat
amb un 2%
un 2%
tot amb to sudit
amb el qual
l'oparenigma
d'aquest despropòsit
és que el salari mínim
interprofessional
se segueix revisant
per davall
de la inflexió
i que avui per avui
hi ha molts paràmetres
que serveixen
dins de l'Estat
del benestar
mesurant-se
amb un salari
que no és real
que és el salari mínim
interprofessional.
Per tant,
la inflexió
està desbocada
i el propi govern
ha de reconèixer
que si avui
haguéssim d'entrar
dins de l'estratègia
de l'euro
a Espanya
no entraria.
Per tant,
ja estem dins
però si no hi ha
un control
més efectiu
dels preus
això no serveix
de gran cosa.
Amb aquesta experiència
del tema
de la inflació
que comentàvem
ara
i de cara
al 2003
i de cara
a les negociacions
dels convenis col·lectius
hi ha una mena
d'acord
confederal
entre la patronal
i els grans sindicats
ahir també ho comentàvem
UGT i Comissions Obreres
s'han posat d'acord
amb la patronal
del COE
per un marc
per dir-ho d'alguna manera
general
dels convenis
col·lectius
amb un 3%
de mitjana
de pujada
en els salaris.
Això a Tarragona
com s'aplicarà
o com veu
quines conseqüències
creu que tindrà
senyor Vinya?
Jo crec que a Tarragona
tal com ho hem vist
estar ara
és una província
que excepte
alguns sectors
molt precaris
revisats
la clàusula
de garantia salarial
de revisió salarial
es manté
que això és
l'esperança
que es pot tindre
que en independència
de la macroeconomia
al final de l'exercici
i en caràcter retroactiu
es revisi
la deflexió
que ha acabat
però hi ha una cosa
que és cap dalt
el que a mi em preocupa
no està en que
si perdem un punt
o mig punt
del poder adquisitiu
el que realment
em preocupa a mi
és quina és
l'estratègia industrial
d'aquest país
a efectes de garantir
l'ocupació
la qualitat d'aquesta
i sobretot
que els salaris
permeteix que n'està
dins d'una banda
que ens anéssim apropant
a la mitja europea
perquè el que estem fent
en aquests moments
és que ens estem separant
i és curiós
perquè en aquests moments
diuen
no, és que l'economia
el resto d'Europa
també té problemes
sí, sí
però partim
que estem
a uns esgraons
molt diferents
i nosaltres
tenim una indústria
majoritàriament
subsidiària
de les decisions
que s'acaben prenent
al centre d'Europa
o als Estats Units
per tant
en aquests moments
quan les multinacionals
tenen un petit
costipat
és que nosaltres
ja hem superat
o ja ens hem mort
de la pulmonia
que ens ve damunt
i en aquests moments
estem entrant
en una fase
que no és fer alarmisme
sinó dir
que els pròxims mesos
seran de rescisió industrial
perquè les decisions
que nosaltres poguéssim prendre
tant empresaris
com sindicats
a l'hora de fer front
en aquesta estratègia
no serà una altra
que la reducció
i la contenció
de la despesa
perquè nosaltres
no tenim màrgens de maniobre
Parlem d'altres qüestions
Parlem dels accidents laborals
que malauradament
han estat un dels temes estrelles
de l'actualitat
socioeconòmica
i sociolaboral
d'aquest país
i també
i molt especialment
de les comarques
de Tarragona
com valora
el que s'ha fet
fins ara
si és que
s'han fet coses
i què creu
comissions obreres
que s'hauria de fer
per fer front
a aquest problema
dels accidents laborals
ahir mateix
en teníem
un parell més
jo crec
que s'han fet
moltes coses
no reconeixer
el que s'està fent
és no voler
trobar
solucions
ni solucions
al futur
en aquests moments
si continuéssem
en la dinàmica
de treball
de desconscienciació
i de mitjans
de protecció
que teníem
fa 10 anys
és que en aquests moments
no estaríem parlant
dels 27 accidents mortals
a les comarques
de Tarragona
l'any 2002
estaríem parlant
no recordo de quan
si tenim en compte
que aquests
màxims accidents
no es produeixen
majoritàriament
en grans
empreses
amb el qual
hi ha
un control
hi ha uns
mitjans
de producció
més estandarditzats
i no són
a corre cuita
però la realitat
és que és molt
tosuda
i l'any 2002
s'ha tancat
en 16.951
accidents lleus
144
greus
i en aquesta
xifra
sí que ens hi hem d'aturar
o sigui
és molt llamatiu
per la importància
de les persones
de la vida
de les persones
dels 27 mortals
però no oblidéssim
que després
detrás d'aquests
145 greus
hi ha autèntiques
drames
de persones
amb situacions
físiques
molts d'ells
que no podran tornar
al mercat de treball
i que no sols
són una càrrega
a nivell
impositiu
pels ciutadans
sinó és que són
a nivell personal
un greuge
a repetir
ahir com diies
bé tu
els mitjans de comunicació
ens parlava
dels dos accidents
mortals
d'una empresa
que treballa
per l'AVE
però és que ahir
no en va dir dos
és que ahir
el país
en va dir
com a mínim
quatre o cinc més
que són els
els normals
d'aquells que no apareixen
als mitjans de comunicació
a Espanya tenim
tres accidents
de mitja
mortals diaris
que no apareixen
als mitjans de comunicació
però què hem de fer
senyor Vinyà
posar més multes
com diu
el conseller
de treball
de la Generalitat
és a dir
que l'administració
estigui més al damunt
de les empreses
conscienciar els treballadors
en fi
què hem de fer
hem de començar
conscienciant els treballadors
però per conscienciar els treballadors
hem de procurar
que els mitjans de producció
siguin els adients
l'administració
no pot anar
de víctima
per la vida
perquè l'administració
i sense posar-ne
una altra
estem parlant
de la inspecció
de treball
a les comarques
de Tarragona
està sota mínims
i si els que
tenen que vigilar
de més prop
estan sota mínims
en quant a recursos humans
difícilment
es podrà fer
només tenim
que anar
a concebre
l'obra
i veure
que hi ha
persones
que tenen
un grau
de desconcienciació
important
i això és molt lamentable
però el que sí
és cert
és que a vegades
la conscienciació
sols pot vindre
amb una política
no repressiva
però sí
de conscienciació
que si un treballador
és reprimit
per no complir
les normes
de seguretat
a la porta siguiente
no tindrà
l'alternativa
i és que avui
en el sector
de la construcció
un professional
de la construcció
pot ser
un irresponsable
perquè si se'n va
d'una empresa
l'agafa
la del VI
perquè tots
fan el mateix
però això
no és culpa
de la gent
la gent
estem molt mal acostumbrats
i quan ens hi juguem
la vida
i sobretot
la vida
dels companys
de treball
hauríem de tindre
uns nivells
de conscienciació
no diferents
dels nivells
de formació
però per no això
té que vigueu
una administració
que faci un seguiment
curós
no pot ser
que la inspecció
vagi detrás
de cada accident
a veure què ha passat
però és que després
no hi ha conclusions
de per què ha passat
el que ha passat
tots hem sentit
que va passar
el diumenge passat
a una torre
que s'estàvem muntant
d'electrificació
al terme de tivenys
en aquests moments
podem parlar
que algú
de 19 anys
a les 10 del matí
un diumenge
va caure
la pregunta
que on faig aquí
és a les 9 del matí
tenint en compte
que no s'estàvem parlant
de cap
haveria
de llum
sinó que estem parlant
de producció
què feien
4 o 5 treballadors
muntant una línia
allò que l'estaven muntant
què feien
un podria dir
home
és que això també
hauria pogut passar
el divendres
evidentment que hauria
pogut passar
clar que hauria pogut passar
però no va passar
el divendres
va passar el diumenge
de matí
per tant
si no som capaços
de controlar
els mitjans
de producció
i posar
ordre
a la contractació
i a la subcontractació
no m'on sortirem
perquè aquí
una empresa
es queda
un projecte
i aquell projecte
es queda
esmiculat
en 50.000 subcontractes
que van
a la seva bola
i això
no ho podem permetre
i és això
amb el qual
estem intentant
forçar acords
de control
de la contractació
perquè si no controlem
els mitjans
de contractar
no controlarem
no controlarem
aquestes relacions
individualitzades
que el món empresarial
en aquests moments
pel que es veu
els va tan bé
sobretot
perquè les conseqüències
d'aquesta siniestrabilitat
les acabi pagant
l'erari públic
Coses ja més breus
per acabar l'entrevista
senyor Vinya
divendres passat
es posava en marxa
s'anunciava
es presentava públicament
el pla director
del Camp de Tarragona
aquest pla director territorial
que ha elaborat la Generalitat
el tema
la polèmica
indústria química
turisme
ahir
el seu
homònim
d'UGT
Mario Rigau
el secretari general
de l'UGT
a Tarragona
demanava de participar
que els sindicats
participessin
en els fòrums
que es derivin
d'aquest pla
d'aquest pla director
primer
què li sembla
el pla director
segon
també comissions obreres
voldria participar
és a dir
que els sindicats
no quedin
doncs
que se'ls deixi de banda
primer
primer
nosaltres
nosaltres
tenim un gran desig
de participar
en totes les coses
que creiem
que podem aportar
alguna visió
diferent
a la General
en quant al pla director
a mi més se fa difícil
valorar-lo
per una raó
el pla director
no el coneix ningú
se coneixen
enunciats
però ningú coneix
el pla director
per tant
només tenim
que
jo només puc jutjar
pel que he vist
els mitjans de comunicació
i és que els mitjans
de comunicació
ja hem parlat
en algun dels signants
de l'acord d'intencions
que es va signar
el divendres
molts és que ni el coneixen
realment
i en detall
per tant
estem davant
d'una situació
molt complexa
sobretot
perquè en un espai
de territori
molt reduït
la indústria
el turisme
i els habitatges
urbans
estan
dins de l'àmbit
del mateix cercle
per tant
nosaltres
el que demanaríem
és corresponsabilitat
i que d'una vegada
hi hagi un pla director
però un pla director seriós
un pla director
amb el qual marqui
on s'acaba
la possibilitat
de creixement
dels tres espais
que he de definir
o definim
quin és
el final
de la indústria
del turisme
i dels ciutadans
o resulta
que es continuaran
aprovant llicències
d'habitatges
en zones
que avui són
d'incidència
de la indústria química
i la indústria química
jo crec que
hauria de definir
en un pla llarg
com diu
l'enunciat del pla director
de quin és el creixement
que té que tindre
i en direcció
on té que anar
aquest creixement
però és que avui
això de dir
que creixi el polígon nord
en detriment del sur
jo en tot el que he llegit
hasta ara
no he vist enlloc
i el que sí és cert
és que encara
hi ha molts terrenys
amb llicències
per creixement
per tant
el que ha de definir
és
amb els pròxims 25-50 anys
què en quedarà
del polígon sur
perquè si no som ambiciosos
i si no
acabem reordenant
la producció
en àmbits industrials
no farem res
aquí no es tracta
que a l'altra part
de la carretera
es pugui construir
o no es pugui construir
el que hem de veure
és
a l'altra part
de la carretera
què és el que ha de fer
i per quant temps
ho hem de fer
perquè
la implantació industrial
al polígon sur
continua
senyor Villa
ja per acabar
com estan les relacions
amb l'UGT
ahir li preguntava
el mateix
amb el senyor Rigau
respecte a vostès
doncs
jo crec que
no poden estar
d'una altra manera
i jo crec que
ho dic perquè
com que a més
estem en un moment
d'eleccions sindicals
sí sí sí
però és que
a veure
hi ha una cosa
que crec que ho fan
molt les persones
per a mi
les eleccions sindicals
mai han sigut
un element
de confrontació
amb ningú
sobretot
perquè si nosaltres
que tenim
que donar
alternatives
i serenor
als llocs de treball
ens creem
a fer el mateix
que es fa en l'àmbit
de la política
estem molt equivocats
la nostra missió
és una altra
per tant
jo crec
que les persones
tindrien que serenar més
i sobretot
els que tenen
màximes responsabilitats
en l'àmbit del sindicat
tindríem que estar
per damunt
de qualsevol
picabaralla domèstica
que és legítima
i és normal que passi
jo per almenys
hi poso de la meva part
tot el que puc
i sobretot
mai entraré al sac
en coses
que poden desvirtuar
el que ha de ser
la funció
d'un responsable
del sindicat
però hi ha unitat
d'acció sindical
o perilla
la unitat d'acció sindical
de Tarragona
a veure
en aquests moments
hi ha
acció sindical
unitat d'acció sindical
en el que es deriva
dels grans acords
que es pren
als altres llocs
en aquests moments
a les comarques
de Tarragona
sí que tenim
una diferència
jo sóc el responsable
de comissions obreres
de tota la província
de Tarragona
i el meu on
em company
Mario Rigau
ho és
de les comarques
de Tarragona
però que això
no vol dir
gran cosa
jo crec que
en aquests moments
podrien molt millorar
sobretot
si els que tenim
la màxima responsabilitat
en l'àmbit del sindicat
creguéssim realment
que la nostra missió
no està
en participar
en cap bronca
de nivell domèstic
senyor Joan Vinyo
ho deixem aquí
gràcies per compartir
uns minuts
d'aquest matí de dimarts
amb els oients
de Tarragona Ràdio
per explicar-nos
les perspectives
de comissions obreres
les opinions
de comissions obreres
sobre temes
d'actualitat econòmica
i laboral
que preocupen
i molt
els ciutadans
gràcies
i fins la propera entrevista
gràcies a vosaltres
Bon dia