Estem en aquests moments a l'hora dels postres, per dir-ho d'alguna manera,
d'aquest sopar que s'ha celebrat aquest divendres a la nit
per homenatjar els representants, els guanyadors
dels Premis de Comunicació Local Ciutat de Tarragona.
Estem en tres d'aquests premiats, de fet, dos premiades
i un representant d'un dels premiats, exactament, que és en Napi,
que ve com a representació del premi a la millor plana d'internet web
que es va presentar al concurs.
Comencem, si et sembla, pel Premi de Ràdio, en aquest cas la Mònica López
de Com Ràdio, que es presentava en un programa d'internet i noves tecnologies,
la Malla Ràdio, que ens explicarà una mica què sent
quan en un programa com aquest, que tu treballes cada dia
per un públic potencial, se li dona un premi o se li reconeix
la tasca feta al llarg del temps que porteu en antena.
Molt orgullosa i molt contenta, perquè és molt difícil
la tasca de divulgació d'un àmbit que la gent a priori pot pensar
que no li toca de prop i que són quatre bojos d'internet
que es passen el dia mirant pàgines web, però en realitat tots tenim DVD o vídeo a casa,
tots tenim nevera, rentadora, tots anem al metge i estan les nostres dades en un ordinador
i tots tenim una qualitat de vida que cada dia és millor gràcies a les tecnologies.
I pensar que hi ha algú que s'interessa per això i pensar que a més a més hi ha algú que t'ho reconeix,
doncs és fantàstic.
Perquè havies estat anteriorment a la ciutat de Tarragona, perquè clar, tu fos al programa a Barcelona
i de fet has vingut expressament al sopar a recollir el guardó.
Conecies alguna cosa de la realitat de Tarragona i els seus mitjans de comunicació
que avui doncs eren els protagonistes de la vetllada?
Sí, de fet a Com Ràdio, abans de fer el programa de la Malla Ràdio,
havia realitzat altres magazins i a més hem vingut sovint a fer programes d'aquí,
però a més a més d'això, a la Malla hem tractat molt del tema noves tecnologies i Tarragona,
perquè és una àrea molt activa i molt activa a més a més des del punt de vista del ciutadà,
de la gent que fa coses, no tant com a moviments governamentals o institucionals,
sinó que la gent s'aplega i s'organitza per fer coses maques i això està molt bé.
Des de la gent de Tinet, que ha muntat una xarxa genial des de la que es fan coses molt maques,
a l'últim invent d'un noi de Tarragona que ha fet un sistema de connexió inalàmbrica
amb un pot de batates Pringles, i que és molt important també,
vull dir que passen coses molt xules a Tarragona i n'hem parlat molts cops.
En tot cas, felicitats pel premi, felicitats precisament que es premin aquest tipus de programes
que potser divulguen un fet molt quotidià, però que molta gent el troba molt llunyà,
però de fet és el que tu deies, que estan molt a prop de tots nosaltres. Moltes felicitats.
I també tenim amb nosaltres l'Anna Massip, que ve com a representació junta amb la Glòria Boquizo,
del Premi de Televisió dels Premis Ciutat de Tarragona,
per documentar la tradició de la Setmana Santa a Tarragona.
Un documental que vosaltres heu presentat als premis,
i que una mica reflecteix una feina de proximitat amb la gent de Tarragona.
Sí, la veritat és que, abans que tot, cal agrair una mica la feina que he fet
de tots els companys de la televisió, que a vegades no surten per la càmera
i que sobretot és molt important perquè, si no, sense ells no hauria sigut possible
que la gent, tota Catalunya, hagués pogut veure aquest reportatge.
I agrair també la col·laboració del Ramon Soler,
que va ser el nostre protagonista del reportatge i de la seva família,
perquè vam intentar copsar la Setmana Santa a Tarragona,
però des d'un punt de vista més familiar, més proper,
és la participació d'una família de tres generacions a la processó de Setmana Santa.
Un reportatge que va sortir al Telenotícies Vespre de Televisió de Catalunya
el dijous sant, amb un espai que es diu la Punt Final, i doncs bé, molt bé.
Suposo que us sentiu orgullosos, no?, de poder rebre un guardó a una feina,
que, com deien amb la Mònica, moltes vegades treballes per una espècie
de públic anònim que no coneixes, i el fet de rebre un premi
sempre és un reconeixement públic de la teva tasca.
Home, la veritat és que sí, perquè hi ha molta gent que diu
ostres, aquest nom em sona, o a la millor nosaltres encara ens sentim més satisfets
perquè a vegades donem la cara, i és una manera també de reconèixer
la feina que fem, no?, però la veritat és que estem molt agraïts.
Jo estic molt contenta, i és aquelles coses que sempre es diuen, no?,
agrair sobretot la feina dels companys, la família, i dedicar el premi, doncs això...
Ah, doncs a continuar treballant igual, i si torneu a agafar Tarragona
com a temàtica, doncs perfecte per nosaltres, per la ciutat,
i doncs moltes felicitats pel premi.
Moltes gràcies.
I també, doncs, ja veieu que estem fent una mica de repassada en general
a tots els premiats d'aquesta nit.
Continuem per al premi a la pàgina web Hablemos en japonès de Jesús Álvarez Crespo.
Ha vingut com a representant per recollir el premi,
també un molt bon conegut de tots els tarragonins, que és en Napi,
que podem, doncs, llegir els seus acudits gràfics a la Vanguardia,
a la secció Vivir en Tarragona.
Napi, hola, molt bona nit.
Hola, bona nit.
Más intel·ligibles, los chistes que el japonés, más intel·ligibles, sí.
Suposo que orgullós, no?, de recollir el premi, doncs,
pel teu germà que no ha pogut venir?
Molt, molt, i a més molt merezcut, no?
Com li surt a tu un germà de fer, doncs, aquesta pàgina web,
que, de fet, és força curiós, Hablemos en japonès,
de fet, no és una temàtica que, doncs, potser sigui molt comú a molta gent, no?
I, de fet, doncs, és força singular, no?
Sí, ell és que és molt raro, no?
I, de petit, començava a recollir capses de cigarros pel carrer
i li agradaven molt les marques estrangeres,
li agradava molt lo nou, també tocava la bateria,
era un noi molt raro, no?
I se va interessar molt per l'idioma japonès,
estudiar els kanjis, que es diu així, li agradava.
Bueno, va guanyar un concurs d'oratòria japonès en Madrid
i el premi era un viatge al Japó.
I va anar allà, li va agradar molt i es va quedar.
I això fa més de 10 anys.
I, a partir d'aquí, suposo, la iniciativa de crear aquesta pàgina web
per acostar el japonès a tothom.
Clar, és un assunto que devien aprendre els polítics, també.
Ja que no s'entenen molt bé, doncs, almenys, amb això,
a lo millor sí que podrien apropar-se una mica més, no?
Doncs, els micròfons de Tarragona Ràdio,
doncs, felicitem el teu germà en representació teva per aquest premi.
i esperem que tots els polítics, tarragonins o no, aprenguin el japonès.
Moltes gràcies.
Gràcies, Napi.
I, doncs, ens falta una última persona, també premiada als Premis de Comunicació Local de Tarragona.
Es tracta del periodista Xavier Garcia, per a la platja literària d'Arbó, publicat al Punt.
Xavier, com se sent un, tal com els he preguntat la resta dels teus companys,
quan se'ls premia una tasca, doncs, públicament, no?
Que moltes vegades la tasca del periodista és això,
doncs, que la gent potser fulleix al diari i no s'hi fixa massa en les notícies que llegeix.
Sí, sí, és veritat, és veritat que quan hi ha, doncs, un reconeixement,
doncs, hi ha un sentiment d'agraïment,
de pensar que hi ha algú que s'ha fixat en aquest treball
i, per tant, doncs, que, mira, que pot tenir una major repercussió, no?
Com te sents al rebre aquest premi?
La labor està recompensada, diguem, o, doncs, són molts anys i ja, doncs, potser no t'afecta tant?
No, no, no, no, no, qualsevol cosa, mira, jo, quan vaig veure la meva assignatura en un diari,
fa 30 anys, doncs, llavors sí que va ser un impacte.
Ara ho continuo sent, però, però, bueno, ja forma part ja de la meva vida, no?
Però, en qualsevol cas, sempre és important, perquè avui en dia,
que costa tant que la gent s'hi fixi en les coses, doncs,
però, bé, és molt maco, està molt bé.
I a mi, Tarragona em lliga amb tantes coses,
encara que jo sigui de Vilanova i Geltrú, però jo sempre he anat cap al sud,
i Tarragona i, sobretot, les Terres de l'Ebre,
i per això aquest article de la platja literària d'Arbó,
doncs, esclar, és tot un sentiment d'adhesió a la terra i a la gent, no?
Em sembla que no ets l'únic que ho pensa,
perquè, de fet, doncs, t'has emportat precisament el premi tu mateix per aquest article, no?
O sigui que, de fet, el sentiment és de molta gent en conjunt cap al que vas escriure.
Bé, potser sí, no?
Bé, en qualsevol cas, un periodista és un cronista del que viu
i del que veu.
Llavors, bueno, doncs, mira, jo he vist i he viscut
tots aquests ambients culturals i polítics i literaris
del conjunt de Catalunya i, sobretot, d'aquesta àrea de Tarragona i de l'Ebre, no?
I llavors, ara, amb motiu del centenari del Sebastià Joan Arbó,
que era un grandíssim escriptor,
doncs, penso que val la pena que aquest nom,
aquest gran escriptor de Sant Carles de la Ràpida,
es conegui i es reconegui.
I, doncs, per això, doncs, vaig redactar això
i altres treballs similars.
Doncs, moltes gràcies, Xavier, moltes felicitats pel premi.
Doncs, de fet, us el mereixeu tots els que, doncs, l'heu guanyat
i, doncs, esperem que l'any que ve feu més articles,
més treballs, més documentals,
que pugueu presentar premis com aquest o similars
perquè la vostra feina sigui reconeguda.
Moltes gràcies.
Gràcies.