Jo diria que hi ha hagut moltes reaccions i positives.
A veure, per el que acostuma a ser la emissió d'un programa,
en aquesta ocasió hem rebut moltíssimes trucades
de gent que, des de senzillament comentar
alguna qüestió genèrica o un concret del programa,
fins i tot a fer suggeriments o a aportar material,
dir jo tinc tal cosa, o jo conec, o jo he sentit a parlar,
és a dir, que en tot cas no ha passat desapercebut
l'estrena del programa, ha aixecat moltes reaccions
i en general, o per no dir de forma gairebé unànima,
les valoracions són força positives.
Crec que és un programa que de moment ha agradat
i que continuarà agradant.
Per la teva experiència televisiva,
és habitual que una televisió local
o que les televisions locals s'apostin per les sèries documentals?
No, no, no, és complicat, és complicat.
A veure, no és que sigui la primera vegada,
hi ha hagut altres televisions que ho hagin fet,
però en general costa de poder entrar en aquesta matèria.
I d'altra banda és comprensible,
això requereix molt de temps de treball,
que vol dir a la pràctica molts recursos que hi estan posats, no?
I esclar, això ja costa que ho facin televisions més importants,
doncs amb una televisió local encara costa més.
Per tant, és un fet singular i important.
Alhora, quan parlaves de la dificultat que hi ha
per produir una sèrie d'aquestes característiques,
el Pedro assentia amb el cap,
ell sabrà, no?, la quantitat tant de metres de pel·lícula
que haurà visionat per recopilar i treballar tot aquest material.
És que me estaba acordando del montón de horas
que hemos pasado los dos montándolo, ¿no?
És una suma de moltíssimes coses.
Primer, la documentació,
això li correspon més a ell i al rest de companys
de la unitat d'investigació del cinema
de la Universitat Rovira i Virgili,
és a dir, anar buscant els fragments de pel·lícula o de fotografia.
Després, la feina de selecció i gravació
de la gent que parla i que dona el seu testimoni.
A partir d'aquí, la selecció de tot el material que s'ha rodat
d'anar buscant els fragments més interessants.
I, per últim, bé, la fase, que també ha sigut llarga,
d'edició, de muntatge.
Tot aquest fons, que és el punt de partida de la sèrie,
ve d'aquella tasca de fa temps que porteu
des de la unitat d'investigació,
d'anar a recopilant material,
de demanar a la ciutadania,
escolti qui tingui, que ens porti.
Com s'ha nodrit la base d'aquest treball?
Parte, parte.
Especialmente porque es muy difícil
que en ese periodo,
que es el concreto de la Guerra Civil,
hubiera gente que pudiera filmar,
que hay muy pocos,
pero sí en el periodo, en el primer franquismo,
había bastantes imágenes que habíamos recuperado.
Pero sí, una parte existe,
esa tarea de recuperación,
especialmente interesante,
es la única filmación hecha durante la Guerra Civil
que se conoce hasta la fecha en Tarragona,
perdón, en Reus,
que es del año 37,
por un aficionado,
que es una película de gusters, además,
pero con la ciudad por detrás.
Pero también hay una otra parte,
que es investigación,
esas horas que hemos pasado viendo películas,
que han sido muchas, la verdad,
casi dos meses de visionado de películas,
que es a través de otras personas
que están recuperando películas por toda Cataluña.
En el caso,
yo creo que hay dos de los documentos gráficos
que se muestran,
que son interesantísimos,
que es la entrada a las tropas nacionales en Reus
y unas imágenes de los años 30 del Mercat
y de la Plaza Prim de Reus,
pues corresponden a una persona del Maresma,
que es en Carnes de Solé,
que las había recuperado en Mataró
y por allí, por la zona del Maresma.
Y a través de una asociación,
que es Cinema Rescat,
pues fueron depositadas
y nos llegó la información a nosotros,
que estaban,
y luego nosotros las hemos ido viendo
y consiguiendo.
Pero aparte de las imágenes,
también hay fotografías,
o sea, también hemos hecho la labor
de buscar fotografías
y de buscar fotografías interesantes.
Tampoco había muchas en archivos oficiales,
pero, bueno,
gracias al Centro de Estudios de la Batalla de l'Ebro
nos proporcionaron imágenes
de bombardeos italianos inéditas,
bueno, inéditas,
no se conocían en la ciudad de Reus
y que las pudimos utilizar para el documental.
Tot això en quants episodis,
en quantes hores de programes de televisió
es tradueix, Javier?
Doncs mira,
la sèrie té un total d'11 episodis
d'una durada mitjana
de 13 a 14 minuts.
N'hi ha algun que fa més,
ni algun que fa menys
en funció de la temàtica.
No sé,
fes una mica el càlcul,
un parell d'hores llargues,
dues hores i mitja,
més o menys,
si ho suméssim tot en coses al costat de l'altra.
Començàvem la conversa
quan estaven trucant per telèfon
escoltant aquella clàssica
Puente de los Franceses
i apuntàvem que sovint
tots estem acostumats a veure
imatges del període de la Guerra Civil,
els bombardejos,
aquelles imatges en blanc i negre
amb les persones
que es mouen d'una manera accelerada
a la manera que es feia abans.
Però clar,
ja impressiona.
Vèiem un bombardeig
a la ciutat de Barcelona,
Saragossa, Madrid...
Quan veiem aquests paisatges
més propers a nosaltres,
en blanc i negre,
i pensem que és la Guerra...
Jo crec que ens ha de causar
una impressió diferent
de quan veiem aquestes imatges
de la guerra
a altres punts del país.
Una cosa.
És que lo que estamos acostumbrados
es a ver las mismas imágenes
de la Guerra Civil.
Sí, sí, sempre són les mateixes.
Sí, és perquè no existen.
Más porque hubo un incendio
en los años 40
que se perdió buena parte
del material documental
de la Guerra Civil.
Un incendio en los laboratorios
Riera de Madrid.
O sea,
de los bombardeos
solo se ve la Cataluña mártir.
Y la pasan infinidad de veces
y un bombardeo en Madrid.
Es que no hay más.
No hay más
o están tancadas en algún lloc?
Perquè hi ha qui diu
que hi ha molt de material documental
de la Guerra Civil
que està encara classificat
com els documents de la CIA.
No, no.
O sea,
la mayor parte
de los documentos
cinematográficos
de la Guerra Civil
una buena parte
se perdieron
en un incendio
en los laboratorios Riera.
Existe mucho material
sobre la Guerra Civil.
Existe un libro
que son, no sé si,
500 o 600 páginas
que muestran
todos los documentales
que existen
sobre la Guerra Civil.
Hay documentales,
pero hay documentales
en Estados Unidos,
en Hungría,
en Checoslovaquia...
Repartits
per tot el món.
Pero imágenes nuevas
cuesta mucho encontrar.
Y bueno,
nosotros hemos tenido
mucha suerte.
Sí.
Aquestas son nuevas.
Nosotros hemos tenido
mucha suerte
de encontrar estas
porque, por ejemplo,
lo hemos comentado
varias veces,
de Tarragona
existen imágenes,
no sé si son
unas 20 filmaciones
de la ciudad de Tarragona.
Especialmente,
incluso existe un bombardeo
en la ciudad de Tarragona,
el entierro
de unas víctimas
de un bombardeo...
¿En qué lloc?
En el puerto.
En el puerto,
sí.
del entierro,
bombardearon un barco británico
y hay un documental británico
del entierro
de las víctimas
de ese bombardeo.
Pero,
y también existe bastante,
un buen número
de filmaciones
de la entrada
de las tropas
en Tarragona
y del desfile naval
que se hizo después
con Franco.
Pero de Reus
no había visto
nunca,
nunca,
ni había ninguna referencia
de imágenes
de la entrada
de las tropas nacionales.
Encontrar esa...
En realidad,
tampoco teníamos conocimiento
de muchas imágenes
de Reus,
exceptuando una cosa
en los Estados Unidos
que la dudamos,
y eso es una novedad,
una novedad que aporta
la investigación documental
y el documental
que Canal Reus
apostó para hacer.
Pero entén que no
no solo
aporta una novedad
al que es,
digamos,
a las nuestras comarcas,
sino en general
a todo el material documental
que hay de la Guerra Civil
arreo de Cataluña
o de l'Estat,
¿no?
Sí, sí,
pero la gran novedad
además del documental,
además de ver
lo que es impactante
y siempre que lo vemos
nos pasa lo mismo,
es que se ve
una imagen insólita,
que es el print
con la espada cerrada,
cosa que no había visto,
no sé,
no había visto en fotografías
o no se tenía
constancia en fotografías
y que además
se pasa este miércoles,
es el segundo capítulo.
És el d'aquest dimecres.
Javier,
aquesta mateixa pregunta
una mica
que també li plantejàvem
al Pedro,
què se sent
quan es veuen
aquestes imatges
de la guerra
que hem sentit a parlar,
que hem vist
en altres escenaris
situades al nostre entorn
més immediat?
Bueno,
una mica el primer
que hauríem de dir
és això,
és constatar
que hi ha en general
poques imatges
i que hem tingut la sort
de poder-ne trobar
algunes de més properes.
No són estrictament
de combats
les que hem trobat
pròximes a nosaltres,
però sí que,
evidentment,
reflecteixen
l'ambient de la guerra.
M'agradaria destacar
també
que no només
les imatges
tenen,
des del meu punt de vista,
un valor important
en la sèrie,
sinó també
la col·lecció
de testimonis
d'aquestes 13 persones
que parlen
al llarg
de tots els capítols
i que expliquen
com era la vida quotidiana
o com va ser
la seva experiència
en relació
a la guerra.
Això per mi
també té un fort component
d'impactant.
Sentir com aquestes persones
que van ser testimonis
d'allò que va passar
ho expliquen
i ho reviuen,
sembla que també
és un valor
que li dona
un relleu important
a la sèrie.
Està bé
aquest comentari
perquè no ens enganyem
amb el tema
de les televisions locals,
problemes d'antenes,
no tothom pot veure
els canals locals
a la seva televisió,
per tant,
hi haurà persones
que no l'hauran vista
aquesta sèrie.
No estaria de més
apuntar
o detallar
una mica més
quin és el format
del programa
més enllà
d'aquestes imatges.
Apuntaves ara
al testimoni aquest,
no sé si sona no,
si surt la imatge
d'aquesta persona.
Com són aquests episodis?
Com a programa de televisió,
quin és el resultat final?
Doncs, mira,
és una combinació
dels testimonis
d'aquestes persones
que apareixen
que apareixen
normalment davant de càmera
parlant
durant el seu testimoni,
tot i que poden estar
en alguns moments
amb imatges
posades al davunt
mentre ells parlen,
i la combinació
entre els testimonis
i les imatges
ja siguin
de pel·lícula,
de cinema
o de fotografies.
El testimoni
del narrador,
podríem dir,
és mínim.
L'hem deixat
a la mínima expressió
perquè es pugui entendre,
primer,
per situar el capítol,
és a dir,
de què es tracta el capítol,
però en una frase,
només en una frase,
i després
les mínimes
contadíssimes ocasions
en què és necessari
per passar
a vegades
d'un tema a l'altre
o perquè no quedin
despenjades
unes intervencions
respecte a una altra.
Però, mínim,
pot ser
en el conjunt
de 13 o 14 minuts
la narració
del narrador
no arriba
ni a mig minut
sumant-la tota.
A mi me gustaría destacar
que también hay una cosa
que un juego
que hemos hecho al principio
que es introducir
todos los capítulos
mediante
una sintonía de rádio
y un par de rádio
con música
para situarte un poquito
también en la época
y luego trasladar
a las personas
un poquito
en el juego
de hacer un juego
de imaginación
de viaje al pasado
a través de la radio
para situar luego
a esas personas
y esos testimonios
que van a explicar
esas cosas.
De los testimonios
también me gustaría
destacar
que hay ocasiones
además de que
hay ocasiones
que son muy impactantes
que hay ocasiones
en que ellos mismos
van contraponiendo
informaciones
y los ves desde distintos puntos
no es decir
es una cosa
que tiene una persona
o un recuerdo
sino que
como hay otro
que te lo confirma
y otro
que te lo vuelve a decir
pues es contrastar
la misma información
por ejemplo
en el caso
de la batalla del Ebro
o en la entrada
de las tropas
en Reus
distintos episodios
se cuentan
desde puntos
de vista distintos.
Pedro esmentava
algunes imatges
molt concretes
doncs
l'estatua d'en Prima
o aquest bombardeig
al port de Tarragona.
Des del punt
de vista personal
el Javier Bas
alguna imatge
algun episodi
que li hagi frapat
particularment
o cridat l'atenció
molts m'imagino
home
la col·lecció
sí
però
no són
a veure
molt espectaculars
ara ho explicaré
és
les fotografies
la col·lecció de fotografies
dels bombardejos
que sobre la ciutat de Reus
feia
l'aviació italiana
que n'hi ha
no sé
10 o 15 fotografies
és un seguiment
és a dir
cada vegada
que veníem
els avions italians
que venien de Mallorca
suposo cap allò
per demostrar
que havien tirat les bombes
i per veure
on havien tocat
feien una fotografia
doncs
veure les 10 o 12
o 15 fotografies
de 15 dies distins
amb la ciutat
i evidentment
allà on es explotaven
les bombes
que allí
doncs es veia
ben clarament
veure aquest cul
aquest seguit
de fotografies
realment
és bastant sorprenent
jo almenys
no havia vist
no havia tingut l'oportunitat
de veure
sobre una trama urbana
que coneixes perfectament
veure aquests punts
vistos des de molta altura
que sembla que no vulguin dir res
però t'imagines
que hi havia sota
que hi havia ras de terra
a dintre de cada una
d'aquella explosió
que hi havia