Dos quarts i mitja d'onze, seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio i en clau política.
Hem parlat amb la diputada socialista per Tarragona al Parlament de Catalunya, Montserrat Duc,
una dona en el món de la política que deixa justament la política activa
i ara, en el marc del cicle d'entrevistes que estem realitzant aquests dies
amb els tinents d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona,
volem parlar justament amb un jove que entra en la política,
que ha entrat de regidor a l'Ajuntament de Tarragona,
regidor del Partit Popular, Alejandro Fernández,
que, a més a més, es fa responsable dins de l'equip de govern
de l'àrea de promoció econòmica.
Alejandro Fernández, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb l'Alejandro Fernández, en els últims dies, en les últimes setmanes,
havíem parlat de la seva candidatura com un dels membres més joves,
de fet, com el membre més jove del nou consistori de Tarragona,
però un cop ja anunciat el cartipàs municipal,
avui volem parlar amb ell dels seus principals objectius de futur
des de l'àrea de promoció econòmica.
una àrea que forma part del macrodepartament
d'estratègia i promoció de la ciutat
que dirigeix el tinent d'alcalde del Partit Popular francès, Enric Coma.
Dins d'aquesta macroàrea, el Departament de Promoció Econòmica,
Alejandro, quines competències, bàsicament,
tindrà durant els pròxims quatre anys?
Sí, bé, dintre del que és l'àrea de promoció i estratègies de ciutat,
el que volíem era diferenciar àrees que sí que tenen un vessant,
per dir-ho d'alguna manera, de dinamització econòmica,
però que a la vegada són actius promocionals,
com podria ser el comerç o el Palau de Congressos,
d'aquelles que són més estrictament de promoció econòmica.
Perquè, clar, el comerç és dinamització econòmica,
però alhora ha de ser un actiu dintre de la promoció de la ciutat.
És a dir, la persona que vol venir a Tarragona
té al seu abast un patrimoni, un clima, una gastronomia,
però també ha de saber qui pot comprar.
La idea de la via T era aquesta,
és a dir, una imatge corporativa del comerç que es pugui promocionar.
Passa exactament igual amb el tema del Palau de Congressos,
que ha de ser un pol d'atracció de gent, evidentment.
I aquestes han quedat, juntament amb el turisme,
com el paquet promocional, que és dintre de l'àrea,
que coordina Francesc Recomat, també les àrees que ell portarà directament.
I després quedaven les que són més de dinamització econòmica pura i dura,
per dir-ho d'alguna manera,
que és el Servei Municipal d'Ocupació,
que és el Vivir d'Empreses
i que és enllestir una segona fase, per dir-ho també,
del pla estratègic, que ja es va iniciar el 95-99,
i ara seria buscar, nosaltres parlaven d'un pla de lideratge,
seria una segona fase,
aprofitant el positiu del pla estratègic,
anterior, però buscant nous reptes,
nous objectius a consolidar.
Parlem, doncs, d'aquestes dues vessants.
La primera, aquesta més de relació amb el món comercial,
amb la xarxa, amb el teixit comercial de la ciutat de Tarragona,
i a partir d'experiències, com comentava Alejandro Fernández,
com la recent posada en marxa de la VIA T.
A partir d'ara,
què creu que s'ha de fer des de l'Ajuntament de Tarragona
per potenciar i per millorar encara més les relacions
amb el comerç de Tarragona?
Bé, això evidentment seria el Francesc Ricoma,
que és qui s'encarrega el més apropet per dir-ho,
però evidentment puc parlar d'objectius.
Primer, el primer que es va fer va ser la redacció del POEC,
que no s'havia fet mai a Tarragona,
i és un dels temes dels quals ens podem sentir més orgullosos
de la nostra gestió en la darrera legislatura,
és complir fonamentalment el POEC.
S'ha constituït també el Consell Municipal del Comerç,
ara seria posar en marxa l'Oficina Municipal del Comerç,
seria el mateix que s'ha fet de dinamització del centre de ciutat
amb la VIA T,
també extrapolar-ho a les àrees comercials
de Torreforta i Sant Pere i Sant Pau,
que tenen potencialitat,
Torreforta a la zona de Ponent,
i Sant Pere i Sant Pau més a la zona d'allà van,
fins i tot poblacions properes,
com podrien ser Pallaresos i demés,
són zones que amb una bona política de dinamització comercial
poden aconseguir allò que sempre la gent,
jo particularment que soc de Sant Pere i Sant Pau,
sempre havíem parlat,
com és possible que un barri
que té una era d'influència gairebé de 20.000 persones
encara no s'havia consolidat des del punt de vista comercial.
La gent baixava a Tarragona, centre, a comprar,
i el mateix pot passar amb el cas de Torreforta.
És a dir, és continuar amb el procés de compliment del POEC,
que és un objectiu a mig termini.
Aquesta seria també la raó per la qual
nosaltres hem volgut agafar les mateixes àrees
que teníem de gestió.
És a dir, amb tres anys,
perquè el pacte anterior va ser l'any 2000,
amb tres anys pots assolir una primera part d'objectius,
i amb aquesta segona legislatura
ja el projecte que teníem des d'un bon començament
agafarà forma d'una manera més evident.
En aquesta línia de continuïtat,
a partir de la tasca feta en els últims tres anys,
què s'ha de fer, per exemple, amb el viver d'empreses?
Bé, el viver d'empreses a Tarragona,
sent sincers,
és a dir, això no...
jo sempre he pensat que s'ha de ser sincer,
té més possibilitats
de les que encara...
de les que ha aprofitat fins ara, no?
Nosaltres, un primer pas era
el tema del recolzament als emprenedors tarragonins.
Tarragona és una ciutat de mida mitjana,
nosaltres vam posar en marxa els Premis Tarra com Presa Jove,
però hi ha més experiències
que es poden intentar posar en marxa
amb aquesta legislatura,
com podria ser el tema del capital risc,
i convertir el viver d'empreses
en l'observatori econòmic de la ciutat,
fins a arribar fins i tot al parc tecnològic,
el que passa és que és un projecte més de fons
que potser necessita més anys, no?
Què vol dir l'observatori econòmic de la ciutat
perquè ens entengui la gent?
Bé, jo, la gent que...
perquè ens entengui.
Es pot posar l'exemple de...
El que passa és que, clar,
parla sempre de ciutats veïnes,
doncs no queda massa bé, no?
Un observatori econòmic de ciutat
seria aquell organisme
que s'encarrega fonamentalment
de la recerca de les oportunitats que apareixen, no?
De ser capaç d'intuir
on poden haver espais de dinamització econòmica
i a partir d'aquí, recolzar.
Recolzar des de la subvenció,
que és una manera,
però no necessàriament ha de ser,
des del capital risc,
amb prèstecs tous, que es diuen.
També el que és
les possibilitats de Tarragona
com a plataforma logística,
per això parlem de donar una nova dimensió
al viver d'empreses,
que a dia d'avui és relativament petit,
però, clar, és un projecte a més llarg termini.
La feina del viver d'empreses fins ara,
que ha estat sobretot donar suport
a sobretot gent jove
o a empreses petites que es volien establir,
ha complert la seva funció?
No, no, des d'aquest punt de vista jo crec que sí.
I s'ha de potenciar encara més aquesta vessant?
Exactament, s'ha de potenciar.
Mira,
empreses assessorades,
empreses, projectes nous empresarials
de gent jove que comença,
o projectes que portaven un parell o tres d'anys,
que són les categories que entraven dintre
dels Premis Terracompresa Jove,
són un bon grapat de petites empreses
que han rebut o bé assessorament
o ajuda del viver d'empreses.
Això, evidentment, s'ha de potenciar.
S'ha de potenciar des de la línia a continuar
i a millorar.
I amb el Servei Municipal d'Ocupació?
El Servei Municipal d'Ocupació
seria també una línia de continuïtat,
és a dir,
continuar amb els plans d'ocupació
que ja estan en marxa,
que a més s'acostumen a ser plans
que es fan des de la cooperació interinstitucional,
és a dir,
participa Departament de la Generalitat de Catalunya,
participa fins i tot la pròpia Unió Europea,
en fons europeus,
en funció també de la mesura del projecte.
I objectiu,
o què es podria fer
per també donar un altre salt qualitatiu,
buscar nous plans d'ocupació.
Nosaltres, amb el programa electoral,
que sempre ha de ser una guia,
perquè al cap i a la fi
es tracta d'un contracte amb els ciutadans,
parlàvem dels serveis de proximitat
per la gent gran,
que és un problema important
perquè, clar,
les famílies tenen una estructura diferent
a dia d'avui.
De manera que s'ha produït un envelliment
de la població
i això significa que,
moltíssimes vegades,
fins i tot per la pròpia
emancipació de la dona
i la seva entrada al mercat laboral,
el tema de l'atenció
a la gent gran
acostuma a ser un obstacle.
i això és un objectiu
que compartim tots.
De manera que plans d'ocupació
que es puguin encarregar
dels serveis de proximitat,
d'atenció domiciliària,
la gent gran,
i que es puguin fer
a través d'assistents socials
i d'altres,
és una experiència
que intentarem posar en marxa
amb aquesta legislatura.
Això seria molt innovador,
o res a veure,
per dir-ho d'alguna manera,
amb el tipus de tallers
que s'han fet fins ara?
No, no, en absolut,
perquè, bé,
home, innovador,
no sé si és innovador,
però precisament...
Potser és diferent,
volia dir,
més que innovador, no?
Sí, no, sí,
potser sí que és cert
un altre perfil,
perquè fins ara
el Servei Municipal d'Ocupació
ha tingut una tasca
més de recolzament
a gent amb problemes
d'inserció laboral,
però no et creguis
que hi ha moltíssimes
assistents socials
que estan a l'atur.
I és una llàstima,
és una llàstima
que gent que podria
fer un servei
a la societat important
i ara més que mai
que necessitem
aquesta mena de serveis
que per una qüestió
de mercat
que encara no acaba
de rotllar i tal,
doncs quedessin a l'atur.
Un pla d'ocupació
que s'encarregués
no només
de serveis
d'atenció domiciliar,
sinó també
de donar una sortida
als assistents socials,
compliria, diguem-ne,
aquesta doble funció
de servei
i a la vegada
inserció laboral.
Sí.
En les línies
que apuntava
Alejandro Fernández
al principi de la conversa,
citàvem
el Servei Municipal
d'Ocupació,
el Vive d'Empreses
i també aquest pla
estratègic
econòmic de Tarragona.
Un projecte
que en el seu moment
va quedar penjat,
si es pot parlar
amb aquesta expressió.
Ara és el moment
de recuperar-lo,
de donar-li una revifada?
Sí.
Un pla estratègic
té un risc fonamental,
que és
acabar amb un calaix.
És a dir,
ser un document,
un document important,
un document que es redacta
des del consens
i fins i tot
un document que pot ser
relativament innovador,
però que té el problema aquest,
que no es compleixi.
Amb el tema
del pla estratègic
de Tarragona,
el 95-99,
això ho hem repetit
moltíssimes vegades,
va tenir
un problema fonamental.
La participació
de la gent
va ser extraordinària,
la implicació
del teixit
de les entitats
de Tarragona,
del moviment veïnal,
d'entitats econòmiques
i de més.
Però va tenir
certs problemes
de seguiment,
no es va constituir
una oficina de seguiment
dintre del propi Ajuntament
i si mirem
poblacions
de mida similar
a la de Tarragona,
aquest seguiment
és millor
fer-ho
amb la col·laboració
sobretot
de departaments
de gestió pública
de les universitats.
Perquè,
bé,
el propi Ajuntament
té una estructura
i
en ocasions
no s'acaba
d'ajustar massa,
no?
perquè estàs
posant més
feina,
estàs posant
al cap i a la fi
una nova estructura
perquè el pla estratègic
ha d'implicar
tota la ciutat,
no?
I si mirem,
ja dic,
poblacions de mida similar
que han tingut
plans estratègics
que han funcionat bé,
el seguiment,
l'oficina de seguiment,
l'elaboració
d'indicadors
d'avaluació
i de més,
es fa amb la col·laboració
d'un departament
d'universitat.
Això s'ha d'estudiar
i és un altre
dels objectius
que tenim de cara
a aquesta legislatura.
Però es tractaria
de recuperar
aquell pla
del 99
o fer-ne un de nou
completament?
No,
jo crec que
hi ha una part,
abans de començar
parlàvem tu i jo
dels punts
que s'havien complert
de l'anterior
pla estratègic
que em sembla
que eren
9 de 40,
una cosa així,
evidentment hi ha una part
que és totalment
aprofitable,
hi ha una metodologia
de treball
que és totalment
aprofitable,
el que no té cap sentit
és ara agafar
totalment de nou
sense tenir en compte
el que es va fer,
però bé,
el que s'ha d'intentar
és que
amb aquells petits punts
amb els quals
l'anterior
pla estratègic
no va acabar
de funcionar
del tot,
doncs introduir
novetats
que aconsegueixin
optimitzar
aquesta implementació
del pla,
no?
I bé,
evidentment
el que es farà
és aprofitar
allò bo
que va tenir
l'anterior
pla
i buscar
noves vies.
El pla
en la pràctica
què suposarà?
Perquè a vegades
els ciutadans
consideren que
quan es parla
de grans plans
estratègics
són
doncs això
molta literatura
molta filosofia
i poca cosa
pràctica.
En la pràctica
el pla
o les noves mesures
que es poguessin
aplicar d'aquest
pla estratègic
de què haurien de servir?
Un pla estratègic
té sobretot
la intenció
que les diferents
àrees de gestió
d'un ajuntament
puguin treballar
amb un objectiu
comú
al mig i llarg termini.
Precisament
l'estructuració
d'àrees
que té l'ajuntament
va en aquesta direcció.
És, entre cometes,
un petit triomf nostre
que sempre vam defensar
un cartipàs
que es dividís
una mica
en àrees
interrelacionades
perquè, clar,
evidentment
si parlem de promoció
d'estratègia de ciutat
doncs el comerç
que parlàvem
el turisme
es relaciona.
De la mateixa manera
un pla estratègic
el que intenta
és que totes les àrees
treballin
amb un objectiu comú
al mig i llarg termini
per posar un exemple.
El tema de
que no treballin
per separat.
Un pla estratègic
quan parlem
sostenibilitat
per posar un exemple.
Que totes i cadascuna
de les àrees
treballin
en clau
a gent de 21.
és a dir
que no hi hagi
un departament
de medi ambient
que treballi
de manera independent
sinó que totes
i cadascuna
de les accions
d'un ajuntament
es facin
en clau
a gent de 21.
Doncs és exactament
el mateix
és posar uns objectius
comuns
i que totes les àrees
treballin
en aquesta direcció.
Hem comentat
alguns dels aspectes
dels objectius
de les prioritats
que es marca
el nou
regidor de promoció
econòmica
de l'Ajuntament
de Tarragona.
Ens deixem alguna
al calaix?
val la pena apuntar
a alguna altra cosa?
Bé,
ara mateix no em veia el cap
però bé,
fonamentalment
les àrees
ja
queden ben definits
del Cartipas
és el servei municipal
d'ocupació
viure d'empreses
i l'elaboració
del pla estratègic.
Des del punt
de vista personal
l'estrena
d'Alejandro Fernández
com a tinent
d'alcalde
com a membre
de la comissió
de govern
com ha anat?
Bé, molt bé
la veritat és que bé
una comissió
de govern
bé, jo més o menys
ja coneixia
com funcionaven
però
es treballa
molt al detall
temes molt concrets
del dia a dia
de la ciutat
és a dir, es fa feina
no és una qüestió
tampoc de reunir-se
per parlar
del sexe dels àngels.
Avui hem volgut
parlar
de forma general
d'aquesta àrea
de promoció econòmica
amb el tinent
d'alcalde
de l'Ajuntament
de Tarragona
Alejandro Fernández
en aquest marc
en aquest cicle
d'entrevistes
que ja des de fa
un parell de setmanes
anem intercalant
el matí de Tarragona Ràdio
amb els diferents
responsables polítics
de les àrees
i dels departaments
del consistori
que es va constituir
el passat 14 de juny
avui com dèiem
tocava parlar
de promoció econòmica
amb Alejandro Fernández.
Alejandro, moltes gràcies
que vagi molt bé
i fins la propera.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Adeu-sia, bon dia.
Adeu.