Aquest divendres es viurà a Tarragona un fet, per dir-ho d'alguna manera, una mica excepcional.
I és que es sortejarà un casament al Palau de Congressos que es farà a la Sala August el dia 31 de gener
coincidint amb la fira El Teu Dia, dedicada a celebracions d'aquest tipus com els casaments.
En aquest sorteig hi participen 140 parelles d'arreu de Catalunya que estan disposades a casar-se
i, si pot ser, a casar-se de franc.
Ens hauria agradat que estessin aquí 140 parelles, però clar, és molt complicat
i ha vingut una representació.
Tres membres de tres parelles diferents que estan pendents d'aquest sorteig que es farà demà divendres
i que estan aquí per explicar-nos una mica les sensacions prèvies a aquest sorteig
i prèvies també al casament.
Són el Jordi, bon dia, la Sandra i la Mar.
A veure, no sé per qui voldrà començar, però tots tres sou de Tarragona.
Com us vau assabentar que es feia aquest sorteig al Palau de Congressos?
Jo em vaig assabentar a través de la premsa i, en concret, crec que va ser primer el clàxon
i després ho vaig veure al diari de Tarragona.
Jo em vaig assabentar a través de la veïna del cinquè.
Xerrant, xerrant, es va comentar que si m'havien assabentat d'aquesta nova notícia
i ens vam encrescar i, va, al final ens vam apuntar.
I el Jordi com se'm va assabentar de tot plegat?
Jo em pensaré que soc molt modern, però em vaig assabentar a través d'internet.
Debut a la meva feina, doncs sempre estem en temes d'internet
i veurien els de més i em vaig assabentar d'això i, evidentment, doncs me'n vaig apuntar.
I de qui va ser la decisió de participar en aquest sorteig?
Va ser vostra o va ser de les vostres respectives parelles?
En el meu cas concret, jo, perquè m'agrada molt aquestes cosetes, participar, no?
I, a més a més, tenint en compte que era una cosa, una iniciativa nova
del nou palau que tenim a Tarragona, que sempre els de Tarragona hem hagut de...
Sempre que volíem anar a algun palau havíem d'anar sempre a Reus,
doncs ja és hora que a Tarragona tinguéssim el nostre palau
i, com que era la primera iniciativa que hi havia aquestes característiques,
vam decidir que s'havia d'apullar, s'havia d'apullar.
I, evidentment, perquè 9.000 euros en un casament, doncs, déu-n'hi-do, fa un bon estalvi.
I vosaltres què? Com va ser la decisió? Qui l'ha de prendre?
Doncs la veritat és que també a nostra casa va ser una mica allò que em vaig engrescar,
perquè com m'havien donat una mica de detalls referent al que es donava
i com estava una mica organitzat, doncs parlant, parlant,
vam decidir que era una bona oportunitat per...
Mira, si a casa és de franc, tot això que t'agorres.
I, a més, que semblava maca la iniciativa, realment.
El palau de congressos estava molt bé, ara tal com l'han arreglat i l'han muntat,
i hem passat que, perquè no és un lloc molt original per casar-se.
I la Marc, com vau prendre la decisió? Qui va decidir?
Doncs la vaig prendre jo tota soleta perquè, de fet, el meu nòvio encara no ho sap.
O sigui, atenció, demà participes en un sorteig en què pot ser que et surti el casament de franc,
i si no de franc gairebé, i el nòvio no ho sap.
Confio que no es farà enrere, no?
De fet, l'oferta és bona, no? És una bona oportunitat i, no ho sé,
entre el viatge, els anells, tot pagat, crec que no em dirà que no.
Si et diu que no, escolta'm, jo ho accepto com un bon regal.
Vull dir, no hi ha cap problema, t'acetaria com un bon regal de matrimòria, eh?
Un canvi de parella no ho faríem, però en un canvi de regal.
No, que tindríem problemes, dona.
Tindríem problemes matrimonials abans de casar.
És a dir, s'ha de ser el tema de canvi de parelles,
que no sóc tan massa boners per això,
però sí que s'acetaria el regal, evidentment.
Ara la Sandra comentava que és un lloc original per casar-se al Palau de Congressos.
Que vosaltres què hi dieu aquí?
Això és una alternativa, no?
Fins ara la gent normalment no es casa amb una església,
allò via tradicional completament,
o ja sents una mica més modern, amb un ajuntament o amb un jutjat.
Però la veritat és que fer-ho amb un Palau de Congressos, què?
Simpàtic, simpàtic i molt gracioso.
Home, jo de fet, el Palau de Fires ho vaig...
La primera vegada que vaig anar va ser amb l'exposició Movidec,
que em va agradar molt, molt.
Estava molt ben muntat, molt ben realitzat,
i a més a més no havia estat mai allà dintre.
I em va agradar molt tot el que és el Palau en general, no?
La seva distribució, etcètera, etcètera,
i l'ho ben organitzat, que estava tot el tema de Movidec,
perquè va estar, a banda de bonic, molt simpàtic, no?
Amb certs característiques molt maques, no?, d'aquesta exposició.
I vaig dir, coi, ostres,
però no estaria malament, tampoc, no?
Fem-ho aquí, diferent, una cosa totalment diferent a allò habitual.
Llavors, doncs, m'agrada la idea, m'agrada la idea.
I tu, Sandra, què et sembla aquest espai per acollir un casament?
Ai, mar!
Doncs, a mi el Palau personalment m'agrada molt.
El disseny és molt modern, amb aquella roca...
Ho trobo molt maco, el joc, vaja, diria que és perfecte.
Algun dia ja heu somiat allò una mica,
ja us heu vist tots vestits de dalt a baix,
com el dia del casament,
baixant per aquelles escalinates
que donen accés al Palau de Congressos.
Hi heu pensat, més o menys, seriosament?
O no?
S'han quedat de pedra, ara.
No vull ni pensar-hi.
perquè ja, collons de deu, és igual.
arribi el moment i arribarà, ja ens cagarem només aquell dia, no cagarem l'abans.
no ho vull, no, no, no, no.
I pel que fa a les preparatius del casament, com ho porteu?
perquè falten d'aquí al gener, falten uns 4 o 5 mesos, heu començat ja a planificar alguna cosa?
o encara és molt aviat i estem una mica pendents del que pugui passar demà?
Home, penso que el millor és esperar-se, perquè a vegades fer-te'n il·lusions és veure que no passarà,
doncs trobo que és molt, o sigui, que la idea és millor quan t'hi trobis, fer-te la il·lusió
i a poc a poc, doncs, fer-te la idea, encara hi ha temps, jo trobo que els mesos que hi ha, n'hi ha molt de temps per preparar-se tot.
Hi ha algú que hagi començat ja a preparar la llista de convidats, no ho sé, per dir alguna cosa, per exemple?
No, jo en principi no, perquè aniríem als justos, la família més propera i ja està.
La llista la faré ràpid, crec.
Més i més més més al cap.
Aquesta llista, no l'has confeccionat a nivell del que és escrit, però més o menys al cap ja tens ben clar qui és el que vindrà.
Però com a mínim a qui és que convidaràs, que vindré, això ja depenirà de qui vulgui vindre, no?
I en un cas així d'un convid més aviat reduït, què passa?
Que la resta de diners que us donin, si arribéssiu a guanyar aquest sorteig, què?
El destinareu al viatge o què?
No ho sé, no m'he parat a pensar-ho.
Jo penso que serem més, possiblement, dels que estan.
Jo al contrari, no crec que m'he sobretat els diners, penso jo.
Jo penso que està molt ben pensat, que està fet d'una manera bastant calculada.
Hi ha detalls que són realment molt curiosos, pel que jo he pogut llegir.
I el tema de convidats, jo penso que està bastant ajustat a el que avui en dia s'entén per les bodes,
com abans, que eren moltíssima gent.
Ara se va pensant ja i es vol fer una cosa més íntima.
I per una cosa íntima ja penso que els convidats que està pensat està prou bé.
Ara una preguntat així una mica més íntima.
Com us vau conèixer amb les vostres parelles?
Va, fem un riment barruent.
Ja riuen!
A veure qui comença, la Mar, la Mar.
Jo el vaig conèixer fa 12 anys i va ser a les festes del barri.
Allà amb les amigues, fent conya...
Allà, mira quin nen més guapo...
Més o menys, més o menys.
I la Sandra què? Ui, riu molt, eh, la Sandra?
Passa, passa.
Aquí hi ha alguna història que ens ha d'explicar, però primer potser que ens ho expliqui el Jordi.
que també riu.
No, jo...
Sona raro, però amb molt tòpic.
O treballava en un local de nit de Tarragona, de moda,
i bueno, la vaig conèixer ja.
Va vindre a fer una copeta.
El que passa és que jo treballava amb el seu cosí.
I abans de dirigir-me amb ella, me vaig informar de qui era.
I quan me vaig dirigir amb ella, li vaig dir
tu ets tal, tal, vius a tal lloc, tal, tal, tal, tal...
I la tia, evidentment, es va quedar al·lucinada.
I vaig dir, hòstia, aquest tio ha casat tant de mi.
I bueno, doncs li va caure en gràcia.
I el primer dia vam anar al cinema, com la majoria de les parelles, no?
Anem al cinema.
Molt bé, bueno, la...
La Sandra ja s'ha calmat una mica.
La teva història ha de ser peculiar, eh?
Hola, hola.
No, al carnaval, anàvem disfressats,
anàvem per la Rambla de Tarragona,
i ell anàvem, doncs, amb la colla dels amics,
i jo anàvem, una amiga i jo.
I de sobte ens vam trobar que molts de nois es mullava,
bueno, estàvem amb aigua i amb espuma,
i ens vam, bueno, al final Rambla amunt,
Rambla amunt, Rambla amunt corrents perquè no es mullessin,
i ens vam conèixer.
El segon cop que ens vam veure,
que ja quan ens vam veure vam dir,
marxem abans que ens mullin,
ens vam tancar amb un queix automàtic,
i no vam parar fins que vam sortir,
i llavors ens vam conèixer.
Sí, una mica curiós.
Però l'element festiu que no falti
veig en el coneixement de quasi totes les parelles.
La pregunta seria,
i què feia el queix automàtic?
Què feia?
Espera que els altres marxessin, em sembla.
Pluvia, pluvia, dona, pluvia,
se m'ha faltat la tenta guardar.
Si haguessin marxat, t'imagines?
Home, estàvem amb una amiga i jo,
o sigui que no hagués passat res,
simplement no ens hauríem conegut.
Una pena, però bé, no?
Ja ho hem de casar-vos.
El viatge de novis, que ja sabeu no el voleu fer.
Bé, el Palau de Fides és el que ens ha posat,
me penso, si no m'equivoques, a Egipte.
Molt bé.
Trobo que és un viatge, com te diria,
diferent, no?
És un lloc, les piràmides, això,
molt relacionat amb el que és el tema dels enamorats romàntics, no?
Estava força bé.
Jo la meva idea tampoc no era anar per aquí.
La meva idea era anar als Estats Units,
perquè soc un no enamorat dels americans,
però sí un enamorat americà.
És impressionant el que és aquell país,
i evidentment m'hauria fet gràcia veure Nova York i Orlando.
Però bé, escolta'm,
a cavallos regalant, no la mires al dentau.
No veuràs Nova York, veuràs les piràmides,
que com a cosa monumental no està mal, també, no?
Déu-n'hi-do, el famós Tottenham, un i de més.
I el viatge a Estats Units,
si algun dia toca la primitiva, ja el farem.
I vosaltres, quines expectatives teníeu?
Si teniu sort i vendre, si sou les afortunades, aneu a Egipte.
Però, i si no, quina alternativa, quin viatge us agradaria fer?
Un creuer, potser.
Però també suposo que a l'Egipte hi ha una part,
normalment, que jo conec de gent que hi ha anat,
hi ha un tros que es fa també un creuer,
per arribar al Vall dels Reis,
que deuen que realment és espectacular i és molt maco.
Jo penso que és un bon viatge, un bon plantejament.
I a la Màriu, on li agradaria anar de viatge de noces?
Si hi hagués una alternativa.
Doncs jo, per mi, també m'agradaria fer un creuer,
però crec que a la meva parella li faria molta il·lusió anar al Japó.
Lluny, eh?
Lluny, un als Estats Units, l'altre se'n volen anar al Japó, per què?
No ho sé, no ho sé, això l'hauries de preguntar a ell.
Li agrada.
I tu tens alguna idea o no?
O t'adaptaries a...?
A mi ja m'està bé, el d'Egipte, em sembla bé.
En aquest sorteig que es fa demà divendres
hi concorren en total 140 parelles.
Vosaltres n'hi representeu en tres.
És el que us anava a dir, hi ha molta competència, com esteu?
Esteu nerviosos o, mira, si hi ha sort, hi ha sort,
i si no, doncs no.
Si toca, toca, i si no, nos conformaremos con el Premio Consolación.
Creo que hay algo, vamos, no sé, igual,
por lo visto, unos descuentos, por parte de las firmas, ¿no?,
de las firmas comerciales, y bueno, pues como la idea ya estaba,
ya teníamos la idea de casarnos, pues bueno,
es un incentivo más, ¿no?, que hay para tirarlo adelante.
I tu, Sandra, com porteu els nervis?
Pues de fet, doncs, hem fet la idea gaire.
Suposo que, si toca, pues ens haurem primer d'habituar a la sorpresa,
i si no, pues la veritat és que el regal de consolació,
pel que tinc entès, ja és maca la idea,
i vulguis o no, sempre que participes i almenys tens un regal,
doncs sempre fa il·lusió, perquè no t'ho vas amb les mans buides.
Expliquem una miqueta quin és aquest Premi de Consolació
del que esteu parlant, tu mateixa.
A veure, quina de les dues?
Sandra, què tinc més a prop?
Doncs ja, em sembla que hi ha un detall,
si vas el divendres, i uns descomptes que les firmes participants,
i, o sigui, també el bo que té la fira,
o jo penso que està prou bé,
és que molts cops tu quan te vols fer,
prepares la idea de, bueno, doncs vaig a casar-me,
doncs molts anem molt de solitats,
no sabem pas on dirigir-nos,
ni realment el que s'ha de fer, o el que no,
t'agafes la idea, després hi ha gent que et diu,
has de fer això, has de fer allò altre.
Jo pel que tinc entès, som molt mals de caps,
si això, que trobes, a part que és gratuït,
trobes tot més o menys fet,
doncs vulguis o no, encara et fa més il·lusió,
perquè tot això que t'estaldies,
i realment disfrutaràs,
perquè serà el teu gran dia
i heuràs disfrutat.
Realment els mal de caps,
jo trobo que seran els convidats,
fer la llista i que vinguin o no vinguin,
però la resta realment està molt pensat,
i hi ha detalls molt macos
que jo penso que potser jo n'hi hauria pensat,
i està molt bé.
I el Jordi i la seva parella,
com porteu aquesta expectativa del sorteig de divendres?
Fa gràcia, perquè diu, diu, diu,
home, els convidats, els convidats,
el mal de cap, el mal de cap, els convidats.
Quan te toquen els regals, ja veuràs que...
doncs ja no tindràs cap problema.
I ha dit, oi, que bé, que maco que hagi vingut.
No siguem materialistes.
A veure, jo sempre ho he dit,
els casaments, els casaments,
els va inventar el cort anglès.
Vull dir, allò abans,
els nostres pares i demés feien el casament,
allò i l'altre,
o les parelles joves d'avui en dia,
sembla que no,
també hi penses,
amb els regals que et puguin fer, evidentment.
Nosaltres, com que ho tenim molt clar,
ho teníem decidit que ens havíem de casar l'any 2004,
bueno, això és una cosa, de més a més,
que ho hem vist,
ens hem apuntat,
si toca, toca,
és com la primitiva,
com la quiniela de futbol, etcètera,
vull dir, però no hi haurien els nostres plans,
és a dir, nosaltres ja hem decidit
que ens casarem l'any que ve,
estem fent des de l'entrega de claus del pis,
per tant, tampoc no tenim una data fixa,
però bueno, si toca,
doncs bueno, ja anirem a veure a casa del papa,
o a casa de la sogra,
o ser, mira,
amb els calés que ens estalvíem del casament
ja llogarem un pis,
ni que sigui fícil,
que ens entreguin les claus del pis.
I ara que parlàvem de coses així tan materials,
el tema Juart, l'exubà,
ja el teniu preparat, allò,
per anar-vos a anar a viure junts, o...
A mi no em pregunti que soc un home,
vull dir, pregunti a les dones
que normalment són les dones
les que els fan a la Juart.
Perdó, materialista i...
No, no, no, no.
Ma mare no em compra uns ensolers,
això sempre fa que no són les dones,
que els homes...
Sí que és veritat que la marijosa,
la meva parella,
pràcticament el tenim al 100%,
vull dir,
porta molts anys la seva mare
sempre comprant coses,
fent això, fent l'altre,
guardar les calés...
d'una família molt gent del sud,
de Bússia,
mirem molt la tradició aquesta,
i a l'altre, doncs,
ja ho té tot fet,
vale, perfecte.
Tot l'altre ja ho triaré jo.
Jo també.
I vosaltres?
Jo trobo que hi ha coses
que sí que són bàsiques,
però altres que és més el dia a dia.
Perquè als llençols,
potser tu tens la idea d'una mida
i després és una altra,
i també no ho saps,
o...
No sé,
després estàs allà
i et fa gràcia,
jo que sé,
no es trobaràs d'un color o d'un altre,
no sé,
són coses que...
Jo trobo que al dia a dia
i fa més il·lusió
si ho feu entre els dos
que no si t'ho preparen tot,
perquè a vegades
t'arregalen coses
que no t'agraden.
I així vulguis o no,
doncs,
fas el teu gust.
Els regalos xungos
de la família.
Hi heu passat.
Hi heu...
Que poner.
Sí, sí, sí.
N'ha arribat algun regal ja
d'aquests?
Jo tinc una bona col·lecció a casa.
Ja t'ho puc ben dir.
el florero allò de color tal
i tu que bonic.
Només el poses
el dia que puja aquesta gent.
Que ve la tieta,
que ve la tieta Maria.
Va, posa el gerro,
posa el gerro.
Això no el fem nosaltres.
Penso que tothom,
eh, tothom, això.
Doncs moltes gràcies
al Jordi,
a la Sandra i a la Mar.
Que tingueu molta sort
aquest divendres
en el sorteig
i si no toca,
doncs que us caseu
igualment molt de gust
quan sigui.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.