Pot arribar entre cometes.
A veure, perquè expliquem-ho.
Ells eren una expedició petiteta, la que va baixar d'hi sota la cova.
Volien arribar fins a l'altre costat del llac de la sala Ribemar.
Llavors, què va passar?
Bueno, que van sortir del llac, no tot, però van treure el cos
i van veure que més enllà hi havia terra per caminar, per descobrir.
Hi havia terra per caminar i per descobrir, encara que no hi van arribar.
Necessita una expedició una miqueta més gran, no?
Sí, se necessita una expedició més gran i llavors, més aviat,
anirem als cinc espel·liobossets que som del grup.
Quant teniu prevista aquesta nova expedició?
Només per aquesta expedició de dos companys que vam bussejar,
vam necessitar 15 persones.
Doncs ara, imagina't un grupet de cinc, bussejadors,
doncs, bueno, un munt de gent fa falta.
Fa falta molta gent per arribar fins al final de la cova,
per anar descobrint-la.
Des del 1996 que vam descobrir la cova fins ara,
Déu-n'hi-do els descobriments i bones estones,
podríem dir-ho així, que us ha donat la cova, no, Àngel?
Sí, sí, és cada dia...
Bueno, a part de que fem les visites guiades,
la miqueta que tenim lliure és per investigar la cova.
Quant de temps hi dediqueu a l'any, per exemple, per investigar-la, per anar en fent?
Poca.
Poca? O menys de la que voldríeu, en tot cas, no?
Sí, perquè, a veure, el grup també no consta de la cova de Tarragona.
El grup fa espeologia de grans cavitats,
també fent barranc, i no barranquets, sinó barrancs.
Vull dir, és un grup que està molt... és molt esportiu.
És un grup molt esportiu, i, en tot cas, em deies això,
que per un grup de dos espeleòlogs, en aquest cas,
es necessita una colla de 15 per controlar tot el tema.
Són expedicions que es necessita molta gent,
perquè molta gent pot pensar,
vaja, la cova urbana, com està al centre de Tarragona, de perillós,
això no ho és, és com un passeig per la Rambla.
I no ho és.
A mitges?
A mitges, a veure, ja m'explica'm això.
Sí, en les fotografies es veu.
Sí que ens ha portat l'article, que sortia al punt,
justament el dilluns, dia 21.
Una vegada que es canvia amb el vestuari,
hi ha unes escales que donen el passadís romà.
Una vegada que ja passes el passadís romà,
fem cap al primer llac, que és petitet,
nedes una mica, hi ha cor de guia per tot arreu,
vull dir, el que no en sap, a nosaltres no ens refalta.
Vull dir, amb el material al coll, nedem, nedem i passem.
I anem fent.
I anem fent.
Després passem a la galeria del forner, del senyor Forner,
que aquest és molt gran.
Allí tot són roques.
Hem de salvar totes les roques per un caminet ja que tenim una miqueta mig fet.
Veus, aquí baix ja tenim també tirolines posades
per traspassar el material d'una banda a l'altra,
perquè és que pesa molt el material de submarinista.
Les botelles d'aire ja pesen i hem d'anar molt en compte,
també els contenidors estancs que tenim,
van els reguladors, van una sèrie de coses que s'ha de mimar molt.
Allò és clar, s'ha d'anar a poc a poc, sues molt,
per fer una expedició així s'ha d'anar molt tranquil·lament.
Vull dir, aquest trajecte que es fa en una hora,
la fem potser amb dos i mitja pel material,
perquè pesa i has d'anar molt en cuidado.
I ara, si som 5 els que hem de passar a l'altra banda,
són 10 botelles, més una de recanvi, són 11 botelles,
a part tot el material de bossets que pesa i és delicat.
I llavors arribem a la sala Ribemar,
que aquesta sala està fins a dalt de tot d'aigua,
s'ha d'anar molt en compte.
Sí, són 5.000 metres cúbics d'aigua.
És una de les més grans que hi ha.
I, bueno, mira, quan estem allà, ja s'entrem,
se desconnectem de tot.
Això és el que passa.
Jo encara no he arribat a passar.
Se'm permetiu quedar a la retaguardia, però, bueno...
Avèiem.
Un o l'altre ho ha de fer.
I llavors, si em toca a mi, benvingut sigui.
Llavors passeu fins a l'altre costat,
que és el que vau fer dissabte,
i vam veure que hi havia terreny per explorar encara,
cosa que els hi ha fet fer aquestes declaracions,
que us penseu que pot arribar fins i tot
fins al Palau de Congressos la cova, no?
Hi ha dues ramificacions, o diverses falles,
i una és la que va a direcció cap al Palau de Congressos,
i l'altra, segur, segur, segur,
que va cap al pou de la plaça La Font.
Vaja.
Aquest és segur.
Aquesta ja la tenim clara.
Sí, el que passa és que, clar,
primer hem de salvar el llac aquest,
que està entre el fòrum i el mercat.
D'acord.
I llavors ja sabem que tira més pel que van veure els dos companys meus.
Déu-n'hi-do, el que encara us queda per descobrir,
per investigar, per anar fent, no?
Sí.
O sigui, us agradaria, suposo, tenir més temps
per poder-li dedicar a la cova urbana.
Si tinguéssim més temps, sí.
Seria una cosa fabulosa,
perquè llavors estaríem les hores que fos necessàries.
I a banda, doncs, d'aquestes noves expedicions,
per veure i per acabar de comprovar
fins on arriben aquestes dues ramificacions que comentaves.
La cova fa, doncs, uns anys que es pot visitar.
Com hem de fer aquest estiu, Àngel?
Bé, a l'estiu, és una mica tot complicat perquè...
Estiu o des d'ara mateix, clar, vull dir...
Sí, sí.
Tu dir pels mesos en què estem vivint,
que potser hi ha gent que té més temps lliure
i li faria gràcia visitar la cova.
Bé, el local el tenim al carrer Ramon i Cajal,
una morosset, i estem els dilluns i els dijous,
a partir de les vuit de la nit, clar.
Tots treballem i...
Lògicament.
I a partir d'allí concretem el dia que vol baixar el grupet
o les persones que vulguin baixar.
Què han de portar?
Han de portar les ganes.
Només?
Només.
I ja està.
Perillós no ho és.
A veure, fàcil.
El primer moment t'assustes
o t'agafa aquella miqueta de...
O m'he ficat jo, que molts ho diuen.
Diguem, o m'he ficat.
Perquè el passadís ja es veu que és estretet.
El passadís és humà.
Sí, sí, sí.
Veiem aquí la fotografia i realment és força estret.
Quan ja passes aquest passadís,
ja el més ja...
Comences a disfrutar una miqueta.
No provoca una sensació d'ansietat
a banda d'aquest primer tram?
És prou àmplia, diguem-ne.
Sí, bueno, començant a parlar
i així la gent es distreu.
No pensa...
El que té claustrofòbia,
en aquell moment no hi pensa que la té.
Perquè parlem bastant,
ara fem això, ara aquí...
I llavors, clar, no tens temps de pensar
de què tens por.
Formació física?
La normal.
Normal.
Normal.
No és necessària.
I s'ha de pagar alguna cosa?
Sí.
Ens agradaria que fos gratuït,
però no pot ser.
No pot ser.
El seguro és el seguro
i hem de respectar les normes.
És que estem parlant pràcticament
de fer una espècie d'esport d'aventura
per dir-ho d'alguna manera,
és a dir,
una activitat en la que
doncs un ha d'anar concentrat,
s'ha d'anar en compte,
s'ha d'anar a poc a poc,
és a dir,
que no estem parlant,
com dèiem,
d'anar a passejar a la Rambla.
No.
No és el mateix.
No, perquè t'embrutes molt.
T'embrutes...
Bueno, entre altres coses,
també et mulles molt.
També.
També, però és agraït, eh?
Mullat.
Sí, no?
100% d'humitat
i l'aigua està entre uns 19 graus.
Vull dir que l'aigua,
quan la veus,
te llances.
Ja no esperes que t'ho diguin.
Ja vas directe.
Directe a l'aigua.
Molt bé.
O sigui que,
ja ho saben,
han de pagar el que és el seguro
i la visita a la cova.
La cova, doncs,
com els dèiem,
és llarguíssima,
3.800 metres.
Déu n'hi do.
Són 3 quilòmetres...
3 quilòmetres 800.
I escaig?
Quasi 4 quilòmetres de cova?
Els 3 quilòmetres d'aquests 800
són per la gent
que no...
que baixa a visitar-la.
Aquesta, a cova,
són més metres
perquè tenim unes sales,
la sala al laberint,
que aquesta no la deixem
només que són per la gent
que veiem...
Més preparada.
Més preparada.
Perquè ja ho dic la paraula,
és laberint.
Tots són laberints.
I després hi ha la sala Virgili,
que aquesta té un sifó,
sense aigua,
vull dir,
has de fer tipus serp,
allogat,
i surts amb una altra nau.
és més llarga,
però la meitat la deixem
pels espiòlegs,
o per gent que en sap.
En tot cas,
estarem molt atents,
Àngel,
a les darreres notícies
que ens aneu donant
d'aquestes dues ramificacions,
que suposo que són
els propers objectius
de la societat.
Sí,
el primer
i amb més ganes
que tenim nosaltres
és la sala
aquesta,
Ribamar,
de passar-la ja
a l'altra banda
i fer una topografia
com d'humana.
Perquè esteu en contacte
amb altres institucions
per elaborar
els mapes
de la cova.
No,
ho fem nosaltres mateixos.
Ho feu tots vosaltres?
Sí, sí.
La topografia espiòl·lígica
és tan eficaç
com la de fora del carrer,
el que passa
és que no fem servir
els aparells
que fan servir
a fora del carrer.
perquè tota la gent
que formeu part
de la societat
sou apassionats
d'aquest tema.
Sí.
O sigui,
us havíeu dedicat abans,
havíeu fet alguna cosa abans,
alguns sí,
alguns no?
Sí,
alguns han començat ara,
fa dos anys,
hem anat fent cursets
cada any
i des de fa dos anys
ja tenim uns quants
que són ja socis del club.
I llavors,
suposo que
els alumnes avantatjats
són els que passen
la sala de Ribamar
o no?
Com va això?
Són els que som
someniristes.
Ahà, d'acord.
necessita una formació especial.
Sí,
una formació especial
i llavors,
clar,
compagines
el que és l'espeologia
i el bussetx.
i el bussetx.