Parlem de la tardor literària perquè aquest cap de setmana
justament s'acaben els actes d'aquest certamen
que han omplert la ciutat de llibres,
podríem dir, de bona literatura,
durant aquest mes de novembre.
Avui volem fer balanç de la tardor literària
amb la Rosa Comas, que és la coordinadora del certamen.
Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Però encara volem parlar d'alguns dels actes
que es fan avui mateix, per exemple, a la nostra ciutat.
Aquest vespre es presenta el tercer llibre
de la col·lecció La Miloca, de l'editorial Arola.
I avui volem aprofitar justament aquest fet
per explicar una mica els objectius, els continguts,
els escriptors que ja han publicat en aquesta col·lecció d'Arola.
I ho fem amb el seu director, amb el seu responsable,
l'Alfred Arola. Alfred, també bon dia.
Hola, bon dia.
Comencem parlant una mica del passat, mirem una mica enrere.
S'ha acabat tot el mes, s'ha acabat la tardor literària.
Rosa, quin balanç podem fer de totes les activitats programades?
Com ha anat aquesta tardor literària?
Bé, nosaltres des de l'organització veiem que ha estat molt positiu,
en el sentit que així d'entrada ja veiem que s'ha allargat
durant tot un mes la tardor.
I això veiem, hem vist que afavoreix molt l'assistència de la gent
perquè tot es reparteix una miqueta més, no és tan intens.
Hem vist, per exemple, això, un augment de l'assistència,
més assistents en tots els actes.
És a dir, que això també ens ha encoratjat a continuar amb això
perquè, bé, era una de les coses que teníem uns objectius.
I bé, de fet, de qualitat creiem que ha estat molt positiu,
bo, en general molt bo.
Alguna de les coses que heu fet esteu especialment satisfets?
I alguna altra que potser valgui la pena repensar-s'ho,
replantejar-s'ho de cara a properes edicions?
A veure, ara encara, com que encara hi som, en la tardor,
doncs és una mica difícil veure tot el conjunt
i hem de reflexionar una mica, no?
Així, d'entrada, el que hem vist que hi ha hagut més acollida
ha sigut amb els recitals, que gairebé sempre, doncs, és així, no?
Els recitals de poesia i les lectures que s'organitzen,
com, per exemple, doncs, les lectures que hi va haver,
els recitals que hi va haver sobre en Miquel Martí Pol
i sobre Maria Macé Marçal.
Després, també, doncs, la nit de la poesia també va ser...
Sempre és un dels actes més...
Que, precisament, aquí tenim l'Alfred Arola, que és l'organitzador, no?
Doncs, vull dir, sempre és un acte que té molta assistència, no?
Però també, doncs, hem observat que en el cas dels homenatges
de Domènech Quencer i a Ramon Comas i Maduell
també hi ha hagut molt bona assistència,
molt bona acollida, sobretot en el cas, doncs,
de les presentacions dels llibres que s'han fet
al voltant d'aquests dos personatges,
que, bé, de fet, nosaltres veiem que hi ha hagut
una implicació molt clara de les editorials
en aquesta tardor i en aquests actes específicament
i, bé, això ho valorem positivament
i també, doncs, en la ruta literària.
O sigui, tot el que és el conjunt d'actes dels escriptors de Tarragona,
que n'hem dit així, ha sigut
d'assistència bona i qualitat, no?
Perquè la ruta literària, un cop més, també
ha sigut un dels actes en què hi ha hagut més gent
que ha agradat més, no?
I l'hem hagut de repetir, l'hem fet dos dies
perquè, doncs, per això,
perquè el primer grup, doncs, ja es va tancar
i hi havia força gent i llavors vam decidir repetir-ho, no?
I després també una altra activitat
que hem vist que també ha tingut bona acollida,
més bona acollida que l'hem passat,
és lletres a taula,
que precisament també des de l'organització
ho hem volgut potenciar més enguany
i hem fet més promoció de l'activitat
perquè creiem que combina molt bé,
és molt lúdic, no?
És la combinació molt lúdica de literatura i gastronomia
i també, doncs, clar,
no hem pogut parlar encara amb tots els restaurants
perquè encara hi som, no?
És a dir, fins al diumenge
encara hi ha oportunitat d'anar als restaurants
i tastar els menús
i un cop passat això veurem, no?
Doncs farem una mica de balanç del que...
Però així en general ja hem parlat amb ells
i hi ha hagut molta més gent que ha demanat al món
i més que res que ja es coneixia molt més l'activitat, no?
Que en aquest cas també,
les editorials també ja estan implicades en aquest cas,
vull dir que també són...
Nosaltres el que veiem que hi ha hagut...
que ha estat molt bé
és la implicació de moltes entitats de la ciutat,
és a dir, hi ha hagut programació des de l'Ajuntament,
com sempre,
però en guany valorem molt això,
el fet que hi ha hagut activitats programades
des de moltes entitats i molt diverses, no?
I els escenaris també han estat molt diversos
perquè hem repetit,
però gairebé que ha sigut un recorregut
per tota la ciutat en diferents espais
i això creiem que és bo
perquè hem integrat col·lectius
que fins ara no estaven integrats en la tardor, no?
En general, doncs,
ho feu un balanç satisfactori,
aprofitant que ens acompanya l'Alfred Arola,
amb ell parlarem d'aquesta col·lecció de la Miloca
per l'acte d'aquest vespre,
però aprofitant això,
des d'un editorial com la vostra també,
que us impliqueu d'alguna manera
i que participeu en aquesta tardor literària,
com la valoreu, l'edició d'enguany?
Nosaltres la valorem cada any millor que l'anterior,
perquè cada any hi ha més ressò
i realment el seguit d'actes que s'estan fent
crec que durant un mes
s'aconsegueix que Tarragona respiri literatura,
o respiri cultura.
I això crec que és molt important
perquè sempre la cultura ha estat
una mica marginada,
una mica a l'ombra
de tota l'obllícia d'una ciutat.
Com a dir la Rosa, per exemple,
a la poesia és sorprenent,
cada any funciona millor
i és una cosa que crec que esperona
la gent a llegir, a escriure,
a estar en el món aquest.
Jo crec que he de felicitar l'organització
perquè realment hi estan posant,
jo crec que a part d'organitzar molta energia
i realment crec que està funcionant molt bé.
En el conjunt dels actes de la tardor literària
sempre hem de recordar el tema dels premis literaris.
s'enguany amb aquesta polèmica
que jo no sé si d'alguna manera
pot ser com una mena d'ataca
perquè sembla que tothom s'hagi centrat
molt en la polèmica
del Premi de Narrativa a Pini Soler
que si se'l concedeix o no a Jaume Cabré
i pot deixar malauradament en segon terme
tota la resta d'activitats
que s'han fet al llarg d'aquest mes de novembre.
Teniu vosaltres aquesta sensació com a organització?
Sí, el que passa és que, clar,
tenim aquesta sensació.
Evidentment el que passa és que, clar,
diríem nosaltres el que...
La idea de la tardor és precisament això,
fer un cicle que sigui més àmpli
que acolli diferents activitats de tot tipus.
És a dir, els premis
és el que sempre diem
acaben sent una activitat més, evident,
molt important encara.
Però, clar, el que volem és que hi hagi
activitats de tot tipus,
no només que se centrin en els premis.
Clar, evidentment, sí,
un guany...
Més que la sensació d'això
és la sensació d'en la polèmica del Pini Soler
ha quedat una miqueta amagat
tot el que són la resta de premis,
més que res,
més que en el sentit de la tardor, no?
És a dir, perquè la tardor ha tingut...
Clar, vam començar el 30 d'octubre,
hi ha hagut moltes activitats,
són quatre setmanes,
evidentment hi ha molta cosa, no?
Però, en canvi, doncs, esclar,
en el cas dels premis
sí que ha sigut claríssim,
per exemple, en els mitjans de comunicació,
després la repercussió que ha tingut,
doncs, per exemple,
un premi com el Vidal Alcubé,
que és un dels nostres millors premis,
diríem, bueno, no els millors,
dels més ben dotats
i els que li donem molta importància,
doncs, per exemple,
ha quedat totalment diluït, no?
Que ha sigut una llàstima, no?
I, clar, hem vist que, diríem,
tot el que són els altres premis,
hi havia gent de molta qualitat
i, clar, els premiats, doncs, són...
Jo penso que és molt atractiu
tot el que ha sortit premiat,
els treballs que han sortit,
precisament hi ha hagut coses tan curioses
com el Jordi Julià,
que ha guanyat dos premis, no?
El de Sàt i el de Poesia,
que això és una cosa sorprenent,
en el sentit que hi havia dos jurats
totalment diferents,
que eren dos gèneres diferents,
i que, de fet,
s'hi havia presentat moltes obres en cadascun
i, bé, doncs, és un...
No sé, trobo que és de lluar
el fet que una persona guanyi dos premis
en el mateix any
i està en un bon moment, no?
Però, esclar, doncs, tot això
ha fet que quedi una mica,
doncs, una mica en segon terme
tot el que són els premis,
la resta de premis de la cartellera, no?
Per cert, que del Premi de Narrativa
no n'hi ha cap novetat.
No, no n'hi ha cap novetat.
Estem en espera.
O sigui, clar, això sembla que vagi per llarg,
tampoc no serà allò immediat,
perquè, clar, el dictamen jurídic
al principi, doncs, no pot tardar més de 10 dies,
però, esclar, i després hem de pensar
que s'ha de reunir el jurat
i, clar, també hi ha un membre del jurat
que és fora, que és de viatge
i, per tant, ja ho veurem a veure com...
quan això se soluciona, no?
En relació, encara, però, amb els premis,
el format del sopar literari
que heu recuperat en guany,
esteu contents de com va anar?
Sí que n'estem contents.
N'estem contents perquè va quedar...
creiem que va quedar bé
i, bé, doncs, és una altra experiència, no?
En realitat, la gent en general
va tenir comentaris positius,
el que passa és que, esclar, evidentment,
aquella nit va quedar tot una mica, doncs, això,
tapat o, doncs, per aquesta notícia, no?,
del Premi Pirísolei, evidentment, doncs, bé,
vull dir, la gent estava contenta en general
i, més que res, vam trobar molt més animat
a la qüestió del sopar
perquè els altres anys era un sopar més intern
i potser no... no ho sé, no hi havia tanta animació,
en canvi, doncs, aquí, doncs, hi va haver molta animació
i la gent s'ho va passar bé, però, esclar,
la notícia era aquella, no?
O sigui, no...
I l'aspecte virtual de la tardor literària,
és a dir, les lletres a la xarxa, Rosa, com ha anat?
Bé, ha anat bé, hi ha hagut una mica de tot,
o sigui, la part de les activitats per joves
han sigut un èxit, perquè, realment,
hi ha molta participació, moltíssima,
per exemple, en el cas de la amanida literària
hi ha hagut molts textos, no?,
el concurs, doncs, del
si llegeixo l'endemí no s'ha fet perfectament.
En el cas de les activitats adults,
doncs, no ha anat tan bé, no?,
perquè tenim un fòrum que encara està obert
i no hi ha escrit ningú,
és a dir, fins al 31 de gener està obert,
però no...
Sembla que no incita a la participació
i després hi havia un àlbum d'imatges i textos
que també ha tingut una baixa participació.
Penso que de cara als joves sí que té molta tirada,
però, en canvi, els adults potser no...
Els joves potser són també més habituats
a les noves tecnologies?
Potser sí, potser és això
o potser també s'hi arriba a través dels canals dels instituts
i potser també hi ha...
També hi hem de comptar molt la part dels professors dels instituts,
de les classes de català,
que també impulsen bastant aquestes activitats
i, clar, és un altre canal potser més...
És millor, no?, agafes més participació.
En qualsevol cas, aquest cap de setmana
sí que s'acaben ja els actes, no?
El 30 de novembre, el diumenge.
Amb Tarracó...
Ai, amb Tarracó a taula, perdó, amb lletres a taula.
Sí.
Amb una representació al Metropol
i, a més, aquest vespre amb dos actes.
Amb dos actes.
Dels quals en parlarem ara en els propers minuts,
perquè un és aquest que comentàvem del nou llibre,
de la nova publicació de la col·lecció La Miló,
que és un llibre del Javier Aguilar,
que els déus t'acompanyen.
Amb el Javier Aguilar vam parlar dimarts
en l'espai i punt de lectura,
que fem cada dimarts justament aquí
a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Per tant, potser del llibre no caldrà parlar tant,
però sí de la col·lecció en general
amb els seus promotors, que són la gent d'Arola.
Tot això va començar, Alfred, amb el Jordi Tinyena, no?
Farà hi un any, potser?
Per Sant Jordi, aquest últim, no, l'anterior.
Un any i mig.
Un any i mig, exacte.
Què és la Miloca?
Bé, avui, te feia una aclaració,
avui presentem la col·lecció La Miloca
i després presentem l'obra de Javier Aguilar.
La presentació de La Miloca
anirà a càrrec d'un tal T. Villegas.
Només ho deixo dit perquè pugui incitar la gent a vindre.
La Miloca neix després de nosaltres portar ja quatre anys
i escaig editant llibres.
Creiem que hem de fer una col·lecció del gènere gran,
que és la narrativa.
Això no vol dir que anteriorment no haguéssim editat narrativa
dins la col·lecció La gent del Llam o llibres sols,
però creiem que li hem de donar una forma i una continuïtat.
Llavors pensem que hem de fer una col·lecció narrativa.
Tenim la sort de començar amb el Jordi Tignena,
que per nosaltres creiem que és el primer espàs,
per mi a entendre, ara se m'enfadaran els altres escritors,
però terragonins crec que donen la talla molt bé
i per mi va ser realment publicar el Jordi Tignena un gran plaer.
Després continuem amb l'Àngel Octavi,
que també crec que té una escritura molt fresca i molt àgil,
molt cinematogràfica,
vull dir que són dos llibres superrecomanats.
I després tenim el Xavier Aguilar,
que és la seva òpera Prima,
és la seva novel·la,
però que és una novel·la que va de l'història d'Otique,
que passa a Tarragona, a la terràcora romana,
i que realment és molt refrescant
i ens situa molt bé a la Tarragona romana.
I vam creure que encara que fos un autonovell,
era molt interessant publicar la col·lecció de la Miloca.
Lògicament, des d'aquí a Tarragona,
és difícil competir amb els grans imperis editorials que hi ha,
i cada vegada més que hi ha,
però, bueno, no estem, estem amb això.
I encara que haguem editat només autors terragonins,
no és voluntat només editar autors terragonins,
lògicament, sinó que volem agafar tots els àmbits dels països catalans,
però hem pensat que si teníem autors bons aquí,
doncs què més que començar amb els autors d'aquí, no?
Aquí estan, doncs, els tres primers números,
Jordi Tinyena, Àngel Octaví Brunet i Javier Aguilar,
amb tres obres ben diferents,
sota aquest paraigua, sota aquest títol de la col·lecció La Miloca.
Per què La Miloca?
Que suposo que és la primera pregunta que molts oients es poden fer.
D'on ve aquest nom?
Bé, La Miloca és una paraula,
és un mot que vol dir una cometa, un estel de fer volar,
i és una paraula molt terragonina,
i, bueno, la narrativa és fer volar,
en el fons és fer volar idees, no?
És un joc, no?
I vam creure que aquest mot era molt escaient.
I jo recordo que el Jaume Vidal Covec,
que jo havia conegut,
sempre feia referència a aquesta paraula terragonina de La Miloca
com un mot d'aquí molt propi, no?
I no ho sé, se'n va encendre una llum i vaig pensar que era molt interessant
perquè reunia les característiques de la narrativa,
que és fer volar idees,
plasmar històries,
i que també és una mica de joc, no?
Vull dir, i vam pensar que era molt interessant.
Nosaltres, a part d'editar el 90% o el 95% en català,
també fem alguna cosa en castellà,
i vam creure que si teníem ocasió de tindre textes interessants en castellà,
també seria interessant i tals,
i vam crear la col·lecció Cusina i Germana, com si diguéssim,
i li vam posar la cometa,
i l'anagrama és el mateix.
Llavors, si tenim un text bo en català,
lògicament en La Miloca,
i si el tenim en castellà, a la cometa.
A la cometa.
I a la cometa, justament,
en aquesta col·lecció també de narrativa en castellà,
què teniu publicat fins ara?
Tenim dos llibres publicats,
que és un del Toni Rombau,
La Catedral de les Ruïnes.
El Toni Rombau, per la gent que no sàpiga,
era, perquè ja es va tancar,
l'ànima mater del Teatre El Malic de Barcelona,
i ja havíem editat un llibre seu
amb la col·lecció nostra de teatre,
i va començar a tenir la seva primera novel·la,
Aïtat teatre,
i a mi em va agradar molt,
i a més el Toni és una persona molt entranyable,
que vam fer molta amistat,
i vam començar amb el que et deia abans,
si teníem un text interessat en castellà,
per què no dir tal, no?
I això, bueno, va ser l'inici de la col·lecció
i de pensar de fer la col·lecció en castellà, no?
Amb la bona relació amb qui teníem.
Després, hi ha una coincidència familiar,
perquè el seu volum és d'un germà meu,
que es diu Rimón Arola.
El Rimón és professor de belles arts,
de simbolisme,
i està, lògicament,
en tot el món de la simbologia,
i tenim una novel·la escrita,
la vaig llegir,
va ser molt interessant,
i no van tindre cap problema d'editar-ho.
I ara està en premsa a punt de sortir
una novel·la que és d'un col·lega vostro,
del Mitjans de Comunicació,
que és d'un tal Gustavo Hernández,
no sé si ho coneixeu,
que fa entrevistes en el diari de Tarragona,
i que es diu Còdic de Garras,
que és molt divertida.
Molt bé.
Tenim, doncs,
tres novel·les editades en català,
a la Miloca,
dues,
i una tercera a punt,
en castellà,
a la Cometa.
Veiem, a més,
pel disseny i per les característiques en general de l'edició,
que opteu també per fer un llibre,
doncs,
podríem dir,
de qualitat i atractiu en la presentació,
amb tapes dures,
i amb una molt bona edició,
és a dir,
una aposta competitiva d'Arola,
d'un editorial d'aquí, de Tarragona,
per, en fi,
jugar fort en aquest panorama de la narrativa,
que m'imagino que és molt competitiu,
amb tantes editorials i amb tanta edició del nostre país, no?
És molt competitiu,
i nosaltres creiem que juguem en desvantatge,
per dos o tres factors,
bàsicament perquè no estem ubicats a la gran ciutat,
que és Barcelona,
per tant,
sempre ens tenen menys en compte,
vulguem o no vulguem,
vull dir,
no estem amb els lobbies de poder,
i després,
perquè som una editorial relativament jove,
i no tenim el bagatge ni el rodatge
que puguin tindre altres editorials a favor,
crec que he de destacar,
que som una editorial independent,
que cada vegada n'hi ha menys,
i què hem de fer?
Hem de fer donar la màxima qualitat,
tant amb els textes,
que crec que fins ara el llistó està molt alt,
i continuarem mantenint-ho,
com amb la presentació del llibre,
i a curar tots els detalls.
Quin ritme d'edició, de novetats,
penseu fer?
Perquè això també és important,
com deia abans,
en un panorama editorial
on cada cop sembla que s'editi
i es publiqui més.
Cada cop s'edita i es publiqui més,
això indiscutiblement,
encara que últimament s'està dient
que hi ha una baixada
de títols publicats,
jo crec que és una aturada momentània,
però el que està claríssim
és que l'evolució
ha sigut en els últims anys,
que ha dit cada vegada més.
La periodicitat nostra
està pensada
una novel·la per Sant Jordi
i una novel·la per Nadal,
o sigui, dos títols l'any
de cada col·lecció.
És a dir, un ritme
a poc a poc, podríem dir.
Sí.
No excessivament gran,
perquè, si no,
segurament seria impossible de...
Pensa que nosaltres estem editant
més de 50 llibres l'any,
que són molts llibres
i la nostra infraestructura
no és bastant antiga,
per tant,
fer quatre novel·les
dins d'aquestes dues col·leccions l'any,
per nosaltres és el ritme
que podem pair, com si diguéssim.
Una última qüestió, Alfred.
Recorda'ns l'acte d'avui,
de la presentació de la Miloca.
a quina hora i, en fi,
amb quin format?
Bé, la presentació és a dos quarts de vuit,
al pretori.
En primer lloc, com heu dit abans,
es presenta la col·lecció,
la Miloca,
en general,
a càrrec de Té Villegas.
I després passarem...
Serà un acte que vindrà a continuació,
estarà empalmat,
estarà diferenciat,
però empalmat,
farem la presentació
de Xavier Guilada.
Amb la presència, per cert,
també dels altres autors?
Sí, estaran els altres autors,
lògicament,
però estaran a la primera part
i després farem la presentació,
com cal,
de la novetat.
Aquesta serà una de les últimes activitats
d'aquesta tardor literària.
Aquesta nit,
hi haurà al Metropol
un espectacle de música,
poesia i dansa,
del qual parlarem ara,
de seguida,
en una entrevista
amb el director,
amb el Feliu Formosa.
Rosa,
ens queda alguna cosa
per afegir d'aquesta tardor literària
que s'acaba?
No,
en tot cas,
avui també,
aquest vespre,
també tenim això,
el Camí del Riarol
i abans al Fòrum Metropol
vindrà el Jaume Cabré
també a fer una xerrada
a propòsit del Camí del Riarol
que penso que pot ser molt interessant
perquè ell,
diríem,
és autor d'un llibre
que es diu
Viatge d'hivern,
que és un volum de narracions
dedicat a Bach i a Schubert
i ell coneix molt bé
els lits
i la música de Schubert
i parlarà de la relació
entre poesia i música
dintre de la història de la música
i en concret
a partir de Schubert
i per tant
ens pot introduir molt bé
l'espectacle.
Molt bé,
doncs així s'acabarà
la tardor literària.
Rosa Comas,
coordinada del certamen,
gràcies, felicitats.
Ara descansa,
suposo,
uns dies
i anar pensant ja
en la tardor literària
del 2004.
Gràcies per acompanyar-nos
i gràcies també
a l'Alfred Arola,
el responsable
de l'editorial Arola
que aquesta nit
posa de llarg,
ja per dir-ho d'alguna manera,
públicament,
aquesta col·lecció
La Miloca
de narrativa.
Que vagi molt bé,
que sigui tot un èxit.
Alfred,
gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Nosaltres seguim endavant
perquè, com dèiem,
aquesta nit
hi ha més coses
en relació
a la tardor literària.
Maria Escoda
va parlar
amb el Feliu Formosa,
el director
del Camí del Rierol,
que és aquest espectacle
de música,
poesia i dansa
que podrem veure
aquesta nit
al Metropol.
va poder parlar
amb...