El lloc de la porra i el seguiment de la festa de marçol de la jornada.
I després el futbol,
que ens ha posat amb tots els protagonistes del cap de sermanes portals.
Aquest llibreus, a partir de 2.45 de la tarda,
tota la moció del futbol en directe.
L'estim, la vella, a Tampona,
a Tampona, a Tampona, a Tampona, a Tampona.
L'estim, la vella, a Tampona, a Tampona.
Tampona, a Tampona.
Quart de dues, ja en la recta final del matí de Tarragona Ràdio,
després d'anar seguint l'actualitat.
Potser que creiem un ambient més tranquil
per fer una mirada enrere de la vila de Torredembarra,
molt propera sempre a la ciutat de Tarragona.
Ens acompanya Núria Gómez, que juntament amb l'Antoni Toussé
són autors de dos volums d'un llibre que recull una part important
de Torredembarra, la història turística i de les activitats socials i de lleure.
Una iniciativa, una mica la història del Centre d'Iniciatives i Turisme.
Núria Gómez, bon dia.
Hola, bon dia.
Una, aquí es recull la història...
Si et permets un moment, has dit un dels condoms dels coautors malament.
Antonio Toussé.
S'escriu Toussé, però, bueno, és Toussé.
És davant del dubte, ho dic tal com s'escriu i així no ho fem ningú sols.
Ho dic perquè si ens està escoltant, que segur que sí, dirà que no he corregit
i com que és una història a mitges, m'he de portar bé amb el meu ajudant, col·laborador.
Escolta, això de fer un llibre a dues mans, què tal?
Complicadíssim.
És que sí, i a mi una sensació, és com tocar una peça de piano a dues mans.
Sí, tot i que hi ha hagut una bona entesa ja des d'un començament,
és molt difícil que totes dues persones pensem igual.
Ell tenia molta informació d'arxius i jo tenia molta informació periodística
perquè quan estava al Centre d'Iniciatives i Turisme en funcionament,
jo era corresponsal del diari de Tarragona a Torre d'en Barra,
que ho vaig ser durant deu anys, i esclar, cobria tots els actes.
Per això tenia recollida molta informació periodística.
Però ell, Antonio Touss indaga més cap a la història,
i jo una mica més de moguda, de rapidesa amb la comunicació.
Ha sigut molt difícil, però penso que el treball ha sigut enriquidor
i realment ens hem deixat les portes obertes per properes col·laboracions.
Home, de totes maneres, justament aquestes visions tan diferents
fan que el producte sigui molt objectiu.
Pot ser, perquè el contrast és el que després, en definitiva, pot...
És que, clar, una història d'aquestes que va iniciar l'any 1965
al Centre d'Iniciatives i Turisme,
i que ha durat, s'ha prellongat amb el temps, fins al 1996,
doncs, esclar, recull una part de la història de Torrenca molt important.
Havíem de ser fidels a la història, perquè la gent encara està viva.
Clar, no és allò d'escriure de l'any 1600 o 1800,
com que tothom està enterrat, ja no s'aixeca ningú a dir-te això no és correcte,
malgrat que sempre s'ha de ser fidel.
Però en aquest cas, a més, clar, vull dir,
ha sigut el poder contrastar la història amb els presidents de les entitats,
molta gent que va estar a l'inici del Centre d'Iniciatives i Turisme,
i després, bé, tot un buidatge d'arxius, d'això tan farragós.
Jo conservo en la meva memòria, Núria, la idea,
si és equivocada tu em corregiràs,
perquè després de fer aquest llibre segur que ho tens claríssim,
que va haver un moment, jo què sé,
el llibre parteix de la dècada dels 60, parlem de la dècada dels 70,
hi havia una gran diferència en el poble,
entre els torrencs i torrenques,
la gent de Torredembarra de tota la vida del poble,
i els estiuejants, i la gent de cap de setmana,
i les persones de segona residència.
Hi havia com una barrera invisible
que feia que l'activitat, diguem-ne, la féssim per separada.
La vida social fos diferent, també, entre un sector i l'altre.
Aquesta idea és certa?
I tant.
I, a més, molt remarcable.
Dins del llibre, que està, de fet, són dos volums,
perquè l'editor ha preferit, l'editor editorial Arola,
ha preferit separar les iniciatives
de lo que és estrictament la vida de l'entitat
com a centre d'iniciatives i turisme.
Doncs, en un dels volums recullo, precisament,
tota l'activitat del baúl de la bolita,
que va ser molt famós perquè aquí, a Tarragona...
Això era una iniciativa del centre d'iniciatives i turisme.
Del centre d'iniciatives i turisme.
Era una festa que es feia a l'agost
i que participava molta gent de Tarragona.
Era una festa de disfresses.
Al mes d'agost, a la platja,
es ballava a les sorres, es ballava a la platja.
Venien personatges importants a l'època,
com quan xiu-tava autista o Peret, o sigui...
És que era una cosa així molt xic,
que es veia a les hores, molt xic.
Tothom anava vestit de llarg, de rigorosa etiqueta.
Imagino't, al mes d'agost, a la platja,
que es posaven unes grades, unes cadires,
tot un enterimat de fusta.
Però només participava la jet set
de l'élite de Torredembarra
i els de Tarragona i els de les comarques.
La gent del poble potser ho veia una mica classista.
Aquests de ciutat, no? Aquests de ciutat.
Però pensa que els sopars eren caríssims
i, en canvi, estava ple.
Vull dir, aquí a les fotografies es veu
que estava molt ple,
però fins i tot els fills dels estiuejants,
que a mi em tocava de petit,
els meus pares hi anaven
i jo mirava darrere de les fustes
amb tota la colla d'amics
perquè en aquell moment no ens ho permetien,
no ens podien permetre
el pagar-nos el sopar tan car.
I de gent del poble hi anava molt poca.
En canvi, va tenir una gran difusió
en els mitjans de comunicació,
molta repercussió,
perquè era una festa elegantíssima.
és que era el nova mes de tota la comarca.
Contrastant amb altres zones costaneres
del litoral tarragoní,
Torre d'Embarrà,
no parlem del present,
parlem d'aquella època,
tenia aquella cosa
de poble mariner,
de poble pasquer,
que tan agradava
aquesta gent de ciutat tan important
que venia a estiuejar.
La Núria ha portat
tot un seguit de fotografies.
Aquí veiem, per exemple,
la Conxita Bautista.
Vostès se'n recorden
de la Conxita Bautista,
era una cantant de molta fama
en aquella època.
Justament, l'any 68,
en aquesta convocatòria,
la primera del Baull de l'Abuelita.
I aquí veiem això,
la gent molt avitllada
en una sala enorme,
tothom amb vestits així disfressats,
una cosa molt xic,
el que dèiem molt xic,
molt de l'època.
I aquests eren
l'organitzador,
que era el primer president
que va tenir
el Centre d'Iniciatives i Turisme,
el fundador,
el Manuel Creuet,
i la seva esposa,
la Maria Rosa Bembert,
que van ser els iniciadors,
els organitzadors i l'ànima,
i fins i tot els guanyadors,
perquè en una de les èpoques
es van emportar
el guardó
a la parella més ben disfressada
i a la millor parella de ball.
Aquí estem mirant les fotografies
i són un recull d'una època,
realment.
Llunyana amb el temps,
però,
aviam,
que tots ho tenim com a molt present,
a Torredembarra,
hi havia dues societats
d'un turisme
que era molt de classe molt alta
i després la gent del poble
que els costava una miqueta
barrejar-se.
En canvi,
ara el turisme
és molt diferent.
El turisme ja és gent de casa,
per dir-ho d'alguna manera,
encara que siguin estrangers,
perquè hi ha molta gent
de segona residència
i fins i tot
s'han quedat a viure.
O sigui,
ara no podem parlar
d'aquest turisme d'ara,
però aquell tenia
una marcada diferència,
ens miraven tots,
i jo m'incloc,
perquè jo no tant
perquè era petita,
però...
Ara posem un compromís,
pobra,
no cal,
no cal dir-ho.
Tu t'ho miraves
des d'una banda,
la que fos.
Jo era estiuejant,
però esclar,
jo era una nena petita
i corria
tot a càrrec dels meus pares,
però sí,
reconec que en aquell moment
se'ns tenia una mica
com per pijos de la ciutat.
No, no,
era una època...
Sí, els pijos,
és que a més
era la denominació
que tenien
aquests grups de persones.
Hi havia el turisme
de Barcelona,
de les segones residències,
però també hi havia
turisme de persones
que eren més
en una torre d'embarra
que no havia estat
doncs sotmesa
a determinats
moviments urbanístics,
encara, no?
Una torre d'embarra salvatge
amb un paisatge
molt agresta
per natural,
vull dir,
amb un roquer impressionant
i, bueno,
l'aigua que picava
la roca foradada,
vull dir,
tinc unes imatges
i herbes d'aquestes
més aviat greixoses
que creixen
a les vores de la platja,
torre d'embarra
era així.
Sí, sí,
que ara es lluita
per conservar algunes.
Ara és un paisatge molt maco,
però, clar,
és una cosa diferent,
i, curiosament,
Torre d'embarra,
i això segurament
ho reflectiu
a través de totes
les activitats
i aquest dia a dia
del turisme,
era una localitat,
encara ho és,
però parlem,
i insistim,
d'aquesta època
que vivia molt
de cara al mar,
de cara a la platja.
La platja de Torre d'embarra
era el punt de reunió
i era escenari
de festes i esdeveniments.
I tant,
era el punt de reunió,
pensa que en aquell moment
estava catalogada,
no sé si exactament
encara ho és ara o no,
com la millor platja
de,
jo m'atreviria a dir
de tota Europa,
pel fons d'algues marines
que tenien,
que era un gran exponent
de ioda,
tenia molt rica,
era una aigua
completament rica en ioda
i això anava bé
pels ossos,
per la pell,
per tot.
Tenia una gran fama
i al voltant
d'aquesta platja
es va,
doncs,
reunir una sèrie
de turistes
que després ja et dic
que n'has devingut
fins i tot
fills de la Torre,
no?
Desmentaves abans
una activitat
que tenia aquest caràcter
més elitista,
però en el que participava
moltíssima gent
del baú
de l'Abuelita,
un altre
dels actes
o de cites
importants
ja des d'aquella època
estava relacionat
justament
amb el món
del periodisme
i ens estem referint
al Premi
Mañé i Flaquer
que encara continua.
Sí,
és el Premi Nacional
de Periodisme
Joan Mañé i Flaquer,
Joan Mañé i Flaquer
era un fill
de Torredembarra
que va ser
el primer
periodista
del Diari de Barcelona,
director del Diari de Barcelona
en dues etapes,
molt vinculat
al País Basc
i que a Torredembarra
se'l considera
un fill predilecte.
Doncs bé,
amb aquest nom
de Joan Mañé i Flaquer
el Centre d'Iniciatives
i Turisme
va convocar
el Premi Nacional
de Periodisme
i tot i que va haver-hi
una època
d'uns nou anys
d'inactivitat,
un altre president
que precisament
és el coautor
d'aquest llibre,
és l'Antonio Tús,
el va reemprendre
i llavors
va haver-hi
quatre convocatòries
sota la seva
junta directiva
i més tard
després d'un lapsus
petitet de temps
el va agafar
a l'Ajuntament
i el va incloure
dins del cartell
de premis
que és el que encara
s'està convocant
avui en dia.
Precisament
el dia 12 d'aquest mes
hi ha el veredicte
del jurat
de la vintena convocatòria
del Premi Nacional
de Periodisme
Joan Mañé Flaquer
que tot i que està inclòs
dins del cartell
de premis
té una remarcada
importància.
En el llibre
recollim
penso que és una dada
molt important
perquè fins ara
ningú n'havia fet esment
és de totes les
vint convocatòries
incluït el cartell
de premis
de l'Ajuntament
tenim
tots els guanyadors
tots els participants
tots els títols
dels articles
que han participat
el nom
de tots els membres
del jurat
i els guardons
i els diners
que se'ls ha entregat
a cadascú.
Això per si sol
és un document
crec que prou important
mira si és important
Jolanda
que fins i tot
jo d'això
n'he fet un article
periodístic
i m'he presentat
el Premi Nacional
de Periodisme
que té dues vessants
un periodisme
turístic
i l'altre
de comunicació local
doncs jo en l'apartat
de comunicació local
he volgut avançar
aquests noms
abans que sortís
el llibre
perquè precisament
penso que això
no ha d'estar
solament en la memòria
i en el recull
d'un llibre
sinó molt present
a la vida quotidiana
de Torredembarra
perquè
Mercès en aquest premi
pensa que hi ha
els resultats
de les convocatòries
d'alguns premis
o sigui
els textos
escrits
a universitats
dels Estats Units
i del Canadà
i això vol dir
que en aquell moment
sobretot
del seu inici
i a la segona època
el Manier Flaquer
tenia un reconeixement
tot i que era nacional
tenia un reconeixement
internacional
i ara aquest any
crec que s'ha posat
molt d'èmfasi
en tornar a recuperar
aquest prestigi
perquè això dona nom
a Torredembarra
Torredembarra
sí que és una vila turística
una vila marinera
i sí que tenim
un passeig molt maco
però també tenim
una cultura important
i penso que això
donant-ho a través
de la cultura
o mitjançar la cultura
és molt important
per una població
De fet
i això segur
que es constata
en el llibre
les maneres
de promocionar
una ciutat
un poble
de finals de la dècada
dels 60
i els 70
són molts diferents
ara
era una època
en què es promocionava
una cara coneguda
també
aquests aspectes
d'una determinada
élite
els aspectes gastronòmics
les fires
avui en dia
també una de les tendències
és promocionar
els pobles
a través de la seva cultura
i la seva història
ha canviat molt
això ho has vist
com ha anat canviant
fent el llibre
perquè parteix
de finals dels 60
i fins quan arriba
quan acaba el llibre
el 1965
els darrers mesos
del 65
que és quan es gesta
tot aquest projecte
de formar
el Centre d'Iniciatives
i Turisme
i el centre
tanca portes
el 1996
són 30 anys
de la vida
d'un municipi
tot i que
nosaltres hem considerat
el tancament
del CIT
que és com es deia
abreviadament
i que tothom coneix
el moment
en què es deixen
de cobrar
les quotes
en els socis
perquè com que era
una associació
que es mantenia
a base de quotes
de socis
en el moment
en què l'entitat
deixa de cobrar
deixa de passar
el cobrament
aquestes quotes
i que la Junta
ja queda totalment diluïda
i que ja no es fan més actes
hem considerat
el tancament
tot i que no hi ha
un acte de tancament
especificada
però parlant
amb el darrer president
que també recollim
es dilueix
i deixa de
o sigui desapareix
i deixa de tenir activitats
perquè
després van néixer
els patronats
de turisme
llavors Torredembarra
també es va apuntar
al carro
del patronat
de turisme
que és una altra manera
d'anar difonent
també el nom
de Torredembarra
amb més mitjans
econòmics
amb més recursos
llavors
esclar
un col·lectiu
de gent
privada
a la societat civil
que es manté
a través d'unes quotes
de socis
no té tant de pes
ni econòmic
ni específic
com el que
avui en dia
requereix
per poder anar a fires
per poder fer
una expansió
turística
i cultural
del municipi
i llavors
amb bon criteri
es va posar tot
en mans del patronat
de turisme
i el patronat
de cultura
que precisament
tenen
una incidència
econòmica
en aquests dos llibres
han volgut participar
minçament
perquè
els ajuntaments
estan arruïnets
tots
tots
no estan
perquè
anem a demanar
quartos
però
sí que
els he d'agrair
tant el patronat
de cultura
com el de turisme
la seva sensibilitat
envers
aquests dos llibres
perquè
se n'han adonat
que 30 anys
de la història
del municipi
que ells han heretat
els seus patronats
ve donat
pel Centre
d'Iniciatives
i Turisme
i han fet
una introducció
i en aquest aspecte
els agraeixo
aquesta sensibilitat
que demostren
per les coses
de la Torre
doncs ja veuen
tres dècades
condensades
en dos volums
el turisme
de Torredembarra
el Centre d'Iniciatives
i Turisme
de Núria Gómez
i Antoni Tous
es presenta
la propera setmana
el dimecres
al castell
de Torredembarra
al castell
de Torredembarra
sí
dimecres
a dos quarts de nou
del vespre
i penso que
és una fita important
aviam per mi
moltíssim
jo t'ho pots imaginar
perquè és la publicació lliure
però també per això
no
per donar a conèixer
aquesta història
que és molt propera
és la història contemporània
però que hem viscut
molt a prop
és un acte obert
a tothom
perquè hi ha molta gent
del voltant
de Torredembarra
i sobretot
de Tarragona
ciutat
que ha tingut
molta vinculació
amb el Centre d'Iniciatives
i Turisme
a part de totes
les autoritats
que en aquell moment
estaven al capdavant
per la seva
vinculació política
també hi ha
moltes persones
que per la seva
vinculació
d'amistat
amb els fundadors
i empresaris
Repsol
va fer per exemple
una aportació econòmica
important
Josep Gòmis
quan era primer
president de la Diputació
i després conseller
de Governació
ha tingut una vinculació
molt important
i fins i tot
té en el seu avert
la insignia d'or
de l'entitat
diferents alcaldes
diferents regidors
bé
penso que és un moment
per convocar
un tipus de persona
que són amigues
de Torredembarra
es presenta dimecres
al castell de Torredembarra
dos quarts de nou
i ja estarà també
a les llibreries
aquelles persones
que estiguin interessades
a acostar-se
a aquest trosset d'història
que és una mica
la història
d'unes quantes generacions
no només una
Núria Gómez
enhorabona
moltes gràcies
gràcies per venir avui
a la ràdio
i ens retrobarem ben aviat
molt bé
moltes gràcies
Adéu-siau
Adéu-siau