Un minut i seran tres quarts de dotze del migdia.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
parlant d'una festa que se celebrarà aquest dissabte a la ciutat de Tarragona.
Una festa de la pau preventiva.
Si les guerres poden ser preventives, per què no ho ha de ser la pau?
Aquesta és una convocatòria de la plataforma Art contra la Guerra
que, si se'n recorden, va néixer, es va crear a la ciutat de Tarragona
arrel de la guerra a l'Iraq.
que les setmanes prèvies a que es manifestés aquest conflicte armat
d'una manera material, podríem dir.
És evident les persones que segueixen la premsa diàriament
que és una guerra que no es dona per acabada,
tot i que en els seus dies signés un document que així ho afirmava.
Per això intuïm, si no ens ho explicaran ara,
que la plataforma Art contra la Guerra
té el seu sentit de ser-hi la seva existència disortadament.
Em penso que està garantida per molt de temps.
Parlem de la plataforma i parlem d'aquesta festa.
Ho fem amb el Josep i el Javi,
que integren la plataforma dins d'altres entitats.
Bon dia, Josep, Javi.
Bon dia.
Esteu dins d'entitats teatrals, fonamentalment, i musicals també.
Oriol Grau, bon dia.
Hola, bon dia.
També entitats teatrals, musicals,
varieters, rodes, bautizos, comuniones...
La BBC.
La BBC.
És a dir, que sempre és...
Jo deia que el futur d'aquesta plataforma està garantit, ens agradi o no, no?
Va començar així com una cosa molt puntual,
com una actuació d'urgència,
però jo tinc la sensació que tenim plataforma durant temps aquí a Tarragona.
Malauradament jo crec que sí, no?
Ens agradaria que no existís aquesta plataforma,
però malauradament crec que en tenim per temps.
Seria bo que no ens obliguessin a estar massa temps, no?
No només en l'Iraq, sinó en tot el món.
Sí, perquè no és una festa ni és una crida d'atenció a la ciutadania en general
respecte a la situació que s'està viscant a l'Iraq.
Podríem parlar perfectament de l'Iberia, per exemple.
És a dir, que parlem de la pau en general davant de la guerra en general.
Exacte, de guerres generalment per interessos,
interessos materials, bàsicament,
però també interessos estratègics, de territori i tal.
Guerres per interessos econòmics, en definitiva.
I és això, qualsevol guerra és horrible,
però aquestes encara són més ruïns, no?
És la tercera acció que du a terme la plataforma.
La primera va ser, aquesta sí que va ser una actuació d'emergència, pràcticament.
Després es va fer una recital el 5 de maig,
si no em falla la memòria,
al magatzem de la Cooperativa Obrera,
sobre un poemari de Bertolt Brets.
Sí, sí, i cançons.
Que va ser un èxit.
Molt xulo, va ser realment.
Va ser molt bonic.
Va omplir tot el magatzem.
Sí, sí.
I jo recordo que en aquella ocasió,
tot parlant amb l'Oriol i la Teresa Valls,
una de les coses que destacàveu vosaltres
era que per primera vegada,
o que era de les poques vegades que la ciutat de Tarragona,
col·lectius completament heterogenis,
tots dedicats al món de l'art,
s'havien posat d'acord.
Cosa que tampoc no es faci.
Sí, sí.
La veritat és que dintre d'aquest món teatral,
o pintors, escritors...
Faran dolero.
Tot aquest món.
Normalment sempre anem molt a la nostra
i no hi ha molta comunicació,
encara que de fora no sé quina imatge es don,
però normalment no hi ha molts projectes en comú,
ni hi ha molta relació.
No vol dir que ens portem malament, ni mucho menos.
No, però que cadascú va mirant el seu camí.
Sí, el seu camí, naturalment.
I això va ser un punt d'encontra
i una posada en comú entre molta gent
dedicada a diverses coses totalment diferents,
com pot ser la pintura i el teatre,
o la música i l'escritura.
I va ser molt positiu
i a partir d'aquí s'ha començat un viatge
que cada vegada s'anima més
i hi ha més col·laboració
i hi ha més ganes de fer coses
i que es culmina, bueno, una mica
amb aquesta gran festa
o aquest gran, que esperem que sigui gran
i que vingui molta gent que es fa dissabte.
Que hi haurà de tot.
Home, jo crec que l'evolució ha estat molt important
sobretot des de quan va començar
Art contra la Guerra,
com diem, quasi per emergència,
el primer acte que varen fer.
Alguns ens hi hem adherit més tard,
però cada moment sembla que anem creixent,
que a les reunions trobes gent nova
i et fa molta il·lusió,
però tampoc no crec que dissabte sigui una culminació,
sinó una continuació,
perquè a partir d'aquí ens vegi més gent
i més gent s'adhereixi a aquest moviment,
a aquesta manera de pensar,
allò que diuen de la Unió fa la força,
ja que estem tots en això del sèptimo arte,
que s'hi fiqui la gent una mica més.
I a més a més,
per una part,
aquesta qüestió arribi,
aquesta resposta,
de fet la plataforma és una resposta
de tot el que ens agraeixen,
però a més a més,
la unió de tants artistes a Tarragona,
inèdita, etcètera,
jo trobo que hauria d'espantar una mica
els que manen,
perquè quan la gent s'uneix,
té més força per reivindicar,
per demanar, per exigir fins i tot,
i això hauria de fer tremolar
segons quin regidor trobo.
Clar, però justament per això,
i tu, Oriol, saps que jo soc positiva,
hi van haver moltes manifestacions
al carrer de la societat civil
en el cas de la guerra de l'Iraq.
Aquest gran moviment cívic de protesta
sembla que de mica en mica es va anar esveint.
Això no us passarà a vosaltres?
Espero que no,
perquè nosaltres, com que el ser gent artista...
Doneu exemple i que no us passi.
No et creus tant la propaganda.
Realment hi ha un gent de propaganda
impressionant per part del poder,
per part de la televisió,
els diaris, etcètera, etcètera,
la propaganda conforme la guerra ja s'ha acabat,
per exemple, cosa que és mentida,
sabem que és mentida,
però ells ja ho diuen i ja està,
ja la gent s'ho creu, no?
Com a coses d'aquestes.
Jo crec que els artistes,
com que tenim l'obligació de mirar l'altre cantó
quan tota la massa mira en un punt,
nosaltres ens n'adonem d'això, no?
I som immunes a la propaganda,
o bastant immunes, en general.
Sí, perquè dins dels artistes hi ha artistes i artistes.
També, que també els forren, com a Galícia,
que els han forrat,
o es creuen aquesta propaganda maligna, no?
I tergiversada.
Com us comuniqueu entre vosaltres?
Com us organitzeu?
En el sentit...
Clar, hem parlat de dues accions,
la tercera es materialitzarà aquest dissabte,
sou gent que teniu moltes ocupacions,
molta feina dins de cadascun dels col·lectius,
en un moment determinat,
qui agafa l'iniciativa i fa allò,
la convocatòria general surt amb la megafonia
i diu, ep, fem una altra acció,
perquè, clar, sou gent completament diferent
des del punt de vista de disciplina,
d'experiència, de generació, de tot.
Jo no sé quin és el ressort o allò,
el dispositiu que es mou
quan decidiu fer una nova acció.
Doncs, més o menys, des que vam començar,
anem fent una reunió setmanal,
o cada dues setmanes.
A més, hi ha una convocatòria via mail,
que fem servir les noves tecnologies
aquestes tan avançades.
Sí, totalment.
I llavors tenim ja un dispositiu
que s'envia a la convocatòria
i s'envia a tothom
que està adherit a la plataforma,
que tothom que tingui algú a veure
en qualsevol tema artístic,
s'hi pot adherir,
només s'ha de vindre a una reunió
i posar el seu mail
i rebre tota la informació
que reben altra gent.
De fet, potser la iniciativa ja ve de Barcelona.
Barcelona van ser els primers,
els que van començar,
almenys que tinc coneixement,
que van ser els primers que van dir
ens reunim uns quants
i almenys llegim
i fem el que sabem fer nosaltres.
I aquí, com que teníem contactes
amb gent de Barcelona,
de la coordinadora d'allà,
vam dir, per què no?
Va, vinga, truquem-nos i tal i qual,
i aquí va sorgir aquesta cosa estupenda,
que de sobte dius,
hi ha una ballarina
i al costat hi ha una pintora
i al costat hi ha un actor
i al costat hi ha un músic.
Però ja són molta gent o què?
Són bastanta gent.
Sí, a les reunions, clar,
ve un representant de cada grup.
No, no, sinó quan toca sortir al carrer
i fer la moguda que convint.
Jo crec que dissabte es veurà,
però d'un moment les expectatives que tenim
és que són molta gent.
A més, a més,
és potser el que remarcava ara l'Oriol,
que potser aprofitem una mica
el que sabem fer,
que és el bo, no?
Que si cadascú es mou pel seu camp
i aprofita el 100% allò que domina,
doncs clar, surt dos vegades bé.
i és el que intentarem nantros.
Primer, sent considerablement molts
i segon, aprofitant aquesta cosa
que fem nantros,
sigui dansa, sigui música, sigui teatre.
Hi ha una cosa curiosa, a més,
que a l'hora de muntar l'equip,
clar, bé anant a tocar quatre grups
de música o cinc, no?
Cinc de música a partir de les deu i tal.
I s'havia de muntar tot un equip,
tota una infraestructura de so, de llums i tal i qual.
I tot són cosetes d'un grup, de l'altre,
la manguera és d'un, els focus de l'altre.
Heu etiquetat tot, no?
Sí, sí, doncs no em perdo.
Però dius, això realment és inèdit,
això és genial, no?
Jo és que crec que és de les coses destacables,
d'accions com aquestes, no?
I des del primer dia,
vosaltres mateixos que integreu la plataforma
és el que heu volgut deixar molt clar.
Probablement també un missatge paral·lel
per dir, escolta, que si volem ens podem posar d'acord.
I tant.
Que és una qüestió de voluntats i res més.
Bé, què ens espera?
El dissabte és el Passeig de les Palmeres,
que pràcticament l'ocupareu,
seran forces d'ocupació pacífica.
I tant, pacífica.
Des de primera hora del matí, no?
I hi haurà les forces d'ocupació.
Comença, de fet, a la tarda, si no m'equivoco.
A la tarda, mira, jo ja us feia matinar,
ja us col·locava al matí.
Al matí treballarem.
Al matí muntarem tot.
Però començarà a les set, no?
Sí.
A les set de la tarda, que ja la calor s'ha païbat una mica,
i començarem amb uns tallers,
danses, contes, cap un taller de capoeira,
és a dir, algú que es vulgui trencar l'espinada, perfecte.
Construcció de jocs, tatuatges a mena,
percussions, etcètera, etcètera.
I a més a més, l'exèrcit de pega,
que són actors i actrius que faran de soldats militars,
és com contingent, com si diguéssim,
de la sisena flota,
però aquesta és la sisena flota.
I aleshores farem maniobres militars per allà.
Ah, molt bé.
I a la nit?
I a la nit hi haurà concerts,
cinc concerts en total,
que és el Rubén Aguilar, que és un cantautor,
suposo que molta gent el deu conèixer,
els Besten, els Escuses i altres contes,
la ràbia acústica i els Time Travel.
Tots quatre grups són de Tarragona.
Hi ha més grups que s'havien adherit,
després per qüestió de dades,
no han pogut assistir.
És una mala època, hi ha molt de bolo, per ai.
Hi ha molt de barbena, també.
O qüestió d'algun grup que ha sigut pare.
Sí.
Tot el grup.
Bé, era el vocalista, llavors.
S'ha parat tot.
Sí, el vocalista ha sigut pare, no es pot.
Però hem trobat molt de bollo per part de tothom,
tothom qui ha rebut aquest missatge,
tant grups com sempre tothom ha respost molt positivament,
adherint-se sense cap mena d'incentiu.
Jo crec que és molt remarcable, això.
Estareu allà, us fareu notar del que es tracta d'aquest missatge
arribi a tothom.
Sí, esclar.
No només la gent que està molt conscienciada,
ja tenen la butaca reservada, com si diguéssim, no?
Aquí el gran repte és arribar a aquelles persones
que no ho hem determinat, doncs escolta,
potser miren cap a una altra banda,
perquè això és massa dur, no?
Reconeixer la realitat.
Sí, o perquè ja ha passat, això ja ha passat,
i realment no ha passat.
Aquí és on teniu el gran repte.
Clar, clar.
Potser per això hem fet una mica el dispositiu aquest,
tot i que la publicitat no hagi estat empaparat,
a Tarragona amb cartells i n'hem penjat uns quants.
Home, és que molts sobrats de Caleros no crec que hi aneu, no?
No, no, la veritat és que és una cosa que tampoc...
De moment surt de les butxaques particulars
i esperem...
Hi ha una cosa interessant que amuntem a un bar,
i un bar precisament per fer diners,
però serà un bar característic.
No hi haurà Coca-Cola, hi haurà Meca-Cola.
Meca-Cola.
Perquè la coordinadora ha comprat un paler sencer,
va comprar un paler i vendrem Meca-Cola,
que és aquesta beguda que es fa als països àrabs...
Sí, sí, que ha sortit com a rèplica a la Coca-Cola.
I en què un 20% dels beneficis,
10% se'n va a organitzacions no governamentals musulmanes no religioses,
i l'altre 10% a organitzacions no governamentals espanyoles.
Occidentals.
Sí, exacte.
Vull dir que almenys tu et veus un refresc
i saps que d'alguna manera estàs contribuint a alguna cosa més interessant.
Home, clar, i és que a més a més això despertarà una certa curiositat,
perquè com que no és una beguda que estigui comercialitzada
pels canals habituals,
doncs és una oportunitat també de tastar aquesta mena de refresc de cola
dels països àrabs, que és una curiositat també.
I a més a un euro, igual que les cerveses i tot,
fem preus popularíssims.
I a més hi haurà caipirinha...
Els de la capoera porten caipirinha...
Sí, caipirinha...
Vull dir que està a la mar de bé.
Tot alternatiu, tot estupent.
Home, també hauria estat una contradicció per part nostra,
fer una festa per la vó preventiva i vendre Coca-Cola.
Vull dir, comerciar amb un dels grans...
Una de les empreses que se li fa boicot, igual que el BBVA i no sé què més.
Que hi ha una llista enorme que es podria fer boicot, no?
Vull dir, la llista és enorme dels productes que estan en la guerra.
A tall de curiositat, el tema de la meca-cola ha estat fàcil?
Trobar una quantitat important per posar-la a la venda?
Perquè tinc entès que no és fàcil aconseguir la meca-cola.
La van comprar a aquest poble francès que van fer l'última jornada de poderosos,
com se diu, aquestes coses, aquestes cimeres.
Evian, em sembla que es diu, el poble.
Sí, sí, Evian, Evian.
Doncs allà precisament van establir el contacte, no?
Perquè sempre en aquestes coses on hi ha gent alternativa, doncs...
Ja veus fins i tot una mica de cultura gastronòmica podem fer en aquesta festa.
La festa de la pau preventiva aquest proper dissabte a la ciutat de Tarragona,
al passeig de les Palmeres, a partir de les set de la tarda fins que s'acabi,
perquè ja hi haurà una miqueta de tot.
Esperem no acabar tard per no molestar la veïnada.
No, no, per això, sobretot.
I escolta, que no volem cap conflicte, justament,
fem una contradicció, fem-ho tot pacífic i bonic.
I aviam que fa aquest exercit tan de pega que, per veure'l,
jo ja tinc ganes de veure, veiem quines maniobres faran.
Moltíssimes gràcies per venir, Josep, Javi, Oriol Grau,
que estàs treballant molt, ara estàs de vacances.
Estic de vacances, però no es nota.
Sí, no, és com si...
A la meva quotidianitat no es nota gaire.
Gràcies per venir, enhorabona per la iniciativa,
i espero que d'aquí un quant temps tornem a parlar d'una quarta acció
de la plataforma Art contra la Guerra aquí a la ciutat de Tarragona.
Gràcies, bon dia.
Bon dia.