Passeu un minut pràcticament d'un quart a 11 del matí.
Seguim endavant al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem, com dèiem fa uns moments,
el senyor Joan Aregio,
el tinent d'alcalde de l'àrea econòmica i pressupostària
de l'Ajuntament de Tarragona.
Senyor Aregio, bon dia.
Molt bon dia.
Amb ell volem parlar avui, bàsicament,
d'una qüestió important
que en la pràctica es farà el proper dilluns
amb la celebració de dos plens
dels ajuntaments de Tarragona i de la Canonja.
Dos plenaris municipals que ratifiquaran el traspàs,
un acord pel traspàs de competències
a l'entitat menor descentralitzada de la Canonja.
Què suposa aquest traspàs de competències
per l'Ajuntament de Tarragona
i també per l'Ajuntament de la Canonja?
Bé, en principi suposa que el marc legal que tenim
en el tema de les entitats menors descentralitzades,
que és el cas de la Canonja,
doncs l'Ajuntament de Tarragona
pren una opció clara d'explotar al màxim aquest marc legal
i, per tant, transferir el màxim de competències
a l'entitat menor de la Canonja
amb el que significa un reconeixement explícit
i clar per part de l'equip de govern de Tarragona
que fem una aposta clara per la identitat
que sempre ha existit, evidentment, de la Canonja
i, per tant, de dotar del màxim de contingut
les seves pròpies estructures
a l'hora que puguin desenvolupar
al màxim, insisteixo, les possibilitats que ens dona la llei.
És a dir, no ens hem guardat cap cartutxo a la butxaca,
tot el que la llei permet
que sigui exercit per una entitat menor
com és la Canonja,
doncs l'Ajuntament de Tarragona
fa una aposta clara per cedir-ho.
I de quines competències, doncs, estem parlant?
Què és el que permet la llei?
Són molt variades i...
Però en línies generals?
És que n'hi ha de tot tipus,
n'hi ha des d'Hisenda
a temes urbanístics,
a temes de licències,
a temes de governació,
a temes... són moltíssims
i la veritat és que ara,
tot i que jo he representat
a l'Ajuntament de Tarragona
en aquest any i pico de negociacions,
doncs totes de memòria,
no me n'en recordo,
però són moltes competències.
En la pràctica, això vol dir, senyor Egeo,
que l'Ajuntament de Tarragona
cedeix molta sobirania
o moltes competències
de les que tenia fins ara?
L'Ajuntament de Tarragona
transfereix, insisteixo,
tot allò que la llei permet
en aquests moments transferir.
i en coses, evidentment,
la Canonja segueix formant part
del terme municipal de Tarragona
i, per tant,
hi ha tota una sèrie de qüestions
generals i generalistes
que, lògicament,
tenen que tindre una visió global,
una visió global que la dona,
en aquest cas,
la municipalitat de Tarragona.
Però tot allò, insisteixo,
tot allò que és possible
i que, en molta mesura,
afecta el dia a dia
dels ciutadans de la Canonja,
tot això es transfereix
a la Canonja.
Insisteixo per aquesta visió
que té l'equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona
d'aquesta idiosincràcia
i identitat molt pròpia
i molt marcada
i també, evidentment,
atenent a la història
del municipi de la Canonja.
Les negociacions que vostè ha portat
des de l'Ajuntament de Tarragona
i que han durat pràcticament dos anys,
com han anat?
S'han fet en un clima d'entesa
entre les dues parts?
O no?
Ho ha costat molt?
No, no, no.
Ha durat temps
perquè qualsevol procés
d'aquestes característiques
és una mica complexa
i hi ha moltes coses a valorar
perquè, darrere de tot això,
hi ha una valoració econòmica
que no sempre és fàcil de fer.
Més que qüestions, diríem, tècniques,
i més que qüestions, diríem, de concepte,
insisteixo,
hi ha hagut la voluntat política
de fer-ho des de Tarragona
i de fer-ho, evidentment,
també des de la Canonja.
Doncs, més que aquesta qüestió de voluntat,
són qüestions tècniques
que són sempre una mica complexes,
però les negociacions s'han mogut sempre
en un clima, doncs, jo diria
que molt, molt, molt bo, no.
Voldria, si em permet vostè,
doncs, també agrair,
com penso fer-ho el dia,
el dilluns, el dia del plenari,
a les persones que,
des de la part, diríem, tarragonina
i, per tant, des de la part
de la comissió que jo presidia,
que era la de Tarragona,
doncs,
que són dos funcionaris,
en Vallverdú i el Josep Maria Damm,
que la veritat és que
han fet una magnífica feina,
igual que també ho han fet,
lògicament, els representants
de la Canonja.
Han estat unes negociacions llargues,
diuen que, doncs,
han estat dins d'un bon clima
de relacions,
tot i que l'Ajuntament de Tarragona
està dirigit per un equip de govern,
de Convergència i Unió,
i l'alcalde de la Canonja,
de l'entitat menor descentralitzada,
és d'un altre color polític,
és socialista.
Això no ha evitat problemes
en les negociacions?
No, en absolut, eh?
Vull dir,
li puc assegurar que
en cap moment,
des de Tarragona,
hem volgut tindre
res més en compte
que tots i cadascun
dels ciutadans
que viuen a la Canonja
i quina és
la seva voluntat
històrica
i quina ha sigut
sempre, doncs,
la seva manera
de veure i de viure
la seva municipalitat
i la seva idiosinc gràcia
dins del terme
municipal de Tarragona.
li puc assegurar
que l'alcalde de Nadal
sempre
ha defensat,
diríem,
en molt
aquest procés
i l'ha impulsat
i, vaja,
i en definitiva
n'ha sigut
jo per delegació seva,
doncs,
ell n'ha sigut
el principal
responsable,
ha sigut
el Joan Miquel Nadal.
Quina valoració econòmica?
Vostè abans parlava
de diners,
que segurament ha estat
el principal
escull
en les negociacions
o el que ha portat
més temps
a l'hora de parlar.
quina valoració econòmica
es pot fer
d'aquest traspàs
de competències?
uns 480.000 euros
aproximadament,
això perquè ens en tenguem
amb pessetes
d'abans
són uns 40 milions
de pessetes
afegir, diríem,
al que ja s'aporta
des de l'Ajuntament
de Tarragona
a l'Ajuntament
de la Canonja,
no?
No ha sigut
un escull,
des del punt de vista
de...
és a dir,
no,
per entendre'ns,
no han fet
cap discussió
d'aquelles
del mercat
de Calaf,
de si t'en dono tants o menons quants,
no ha sigut això.
El que passa és que
calcular, diríem,
el que significa
que un servei
que es presta
des de Tarragona
doncs es passi
a prestar
des de la Canonja
és una manera
de calcular
una miqueta
diríem
diferent, no?
Perquè, doncs,
l'Ajuntament
de Tarragona
té una estructura
i, per tant,
calcular
dins de l'estructura
de l'Ajuntament
de Tarragona
allò
que es fa
solsament
pels ciutadans
de la Canonja
doncs...
i valorar
com haurà
de fer-ho
la Canonja
pels seus propis ciutadans
doncs, a vegades
per aquells temes
de les economies
d'escala, etcètera, etcètera
doncs, no és fàcil
però no ha sigut
un escull
des del punt de vista
diríem
de concepte
de discutir
si t'en dono més
o t'en dono menys
ha sigut més que res
una qüestió
que ha de calcular
la valoració
de tot això
no és senzill.
L'acord
pel traspàs
de competències
es veurà
com dèiem
públicament ja
en la pràctica
el proper dilluns
amb la celebració
d'aquests dos plenaris
però el traspàs
serà de forma immediata
s'anirà fent
de manera progressiva
es va fent
de forma
es va fent
de forma progressiva
com tots els traspassos
i com totes
les transferències
de competències
no
no
no
diríem
no hi ha capacitat
en aquest cas
per
per l'entitat
que ho rep
que és la de la Canonja
doncs
que d'avui per demà
se li posi tot el paquet
de transferències
damunt de la taula
doncs
perquè no
perquè insisteixo
no hi hauria capacitat
però no perquè sigui
la Canonja
és que no hi hauria capacitat
per a ningú
que estigui en aquest
possible
tots els processos
aquests de transferències
es van graduant
en el temps
i nosaltres
així ho farem
ho direm
graduant en el temps
lògicament
el ritme
bàsicament
el marcarà
doncs
l'entitat
que rep
que en aquest cas
és la Canonja
l'objectiu
imagino
senyor Reggio
per les dues parts
és aconseguir
que els ciutadans
no notin aquest canvi
en el traspàs
de competències
i que si ho noten
és perquè reben
uns millors serveis
sempre
sempre aquests processos
es fan
amb aquesta
amb aquesta voluntat
no
i també es fan
amb la voluntat
que evidentment
doncs
els ciutadans
de la Canonja
sàpiguen
coneguin
i valorin
qui
de qui és
la responsabilitat
en cada moment
doncs
dels serveis
i de les qüestions
que els puguin afectar
en aquest cas
doncs
de la seva
pròpia estructura
que és
l'Ajuntament
de la Canonja
Aquest acord
entre Tarragona
i la Canonja
es pot qualificar
d'històric?
Jo
a veure
això d'històric
sempre és una miqueta
és una miqueta
així com a
com a
com a
com a
com a
com a
com a
com a l'engròs
jo crec
jo crec que sí
jo crec que sí
el fet
que
s'hagi
explicitat
insisteixo
no
aquesta voluntat
política
des de Tarragona
doncs
d'arribar
al màxim
que es pot arribar
de transferència
de
de competències
a la Canonja
jo crec que
que sí
que és
és
és un pas
diríem
molt important
avui és el pas
diríem
més llarg
de tots els passos
que es pot fer
aquest és el pas
més llarg
que es pot fer
i insisteixo
com l'hi deia abans
sense quedar-se
cap pas a la màniga
ni quedar-se res
vull dir
és que és
tot el que es pot
legalment
tot el que la llei
permet legalment
que exerceixi
una entitat menor
descentralitzada
doncs la Canonja
ho podrà exercir
per tant
des d'aquest punt de vista
segurament sí
que és un acord
històric
al marge
de qualificatius
tant si li diem
històric
com no
la veritat
és que sí
que les dues parts
han volgut
oficiar
i fer aquests
plenaris
en un dia
significatiu
perquè justament
el proper dilluns
farà 40 anys
en què la Canonja
va acceptar
la fusió
amb el terme municipal
de Terra
on estem parlant
de l'any 1963
és a dir
que 40 anys
després
es produirà
també aquest efecte
simbòlic
i important
sí
sí sí
efectivament
el 3 de març
de l'any 1963
doncs es va fer
un procés
fruit d'una
determinada
època
històrica
i fruit
també
de les persones
i els responsables
que en aquells moments
doncs
governaven
la Canonja
i amb altres
influències externes
doncs
de govern civil
suposo
i de coses d'aquestes
que va deixar
diríem
en l'ànima
i en el cor
dels canungins
doncs
una sensació
jo diria
que no
que no del tot
satisfactòria
almenys
per bastanta gent
no?
i per tant
el fet
que allò
que 40 anys
després
doncs
tot i que
algunes coses
de les que s'han fet
i de les que han passat
no es poden desfer
però que 40 anys
després
s'arribi
al màxim
d'autonomia
possible
doncs
de l'entitat
menor de la Canonja
jo crec que
lligar aquestes dos dates
des del punt de vista
històric
i des del punt de vista
del seu
significat
fins i tot
sentimental
crec que té
sentit
d'alguna manera
40 anys després
es restauren
bona part dels drets
que va perdre
com a municipi
independent
la Canonja
l'any 63
d'alguna manera
aquesta és la
voluntat
i la idea
dels dos
municipis
el fer això
doncs
en aquest
dia
no?
és aquesta
aquest
cert
doncs
desgreuja
del que va passar
en aquell moment
no?
La transferència
de competències
doncs
a la Canonja
serà oficial
doncs
el proper
dilluns
amb la celebració
dels respectius
plenaris municipals
primer
a les 6 de la tarda
al Saló de Plenaris
de l'Ajuntament
de Tarragona
i dues hores
i mitja més tard
a partir de dos quarts
de nou del vespre
tindrà lloc
el plenari
de la Canonja
al Castell
de Mas
Ricard
d'això
en parlarem
ampliament
evidentment
el proper
dilluns
el senyor
Joan Areggio
en qualitat
de tinent
d'alcalde
de l'àrea
econòmica
i pressupostària
ha estat la persona
que ha dirigit
i era important
parlar amb ell
d'aquesta qüestió
al marge però
d'aquesta notícia
d'aquest tema
avui també
amb el senyor Areggio
volem incidir
i explicar els detalls
d'una proposta
que va sorgir
a l'últim semestre
de l'any passat
quan es presentaven
els pressupostos
municipals
de cara
a l'any 2003
i era una fórmula
que l'Ajuntament
impulsava
que l'equip de govern
volia impulsar
per subvencionar
totes aquelles persones
tots aquells edificis
sense ascensor
i que vulguim posar
una instal·lació
d'aquestes característiques
en els seus respectius edificis
aquella proposta
anunciada
com dèiem
ara fa uns mesos
i de cara
als pressupostos
de l'any 2003
com es durà
a la pràctica
i quan
senyor Areggio
bé doncs
en aquests moments
ja està tot el disseny fet
nosaltres suposem
que
en el proper plenari
exceptuant
el del plenari
aquest que hi ha d'haver
el 21 de la canonja
per tant
el proper plenari
ordinari
que hi hagi
al mes de març
ja quedarà definitivament
venir d'aquesta normativa
i a partir d'aquí
podrà començar a funcionar
doncs és una normativa
que el que pretén
és que tots aquells
diríem
edificis anteriors
a l'any 1970
moment en què
diríem
apareix l'obligació
que tinguin ascensor
els blocs de pisos
puguin gaudir
d'un ajut
per part de l'Ajuntament
de fins a un màxim
de 3.000 euros
i una bonificació
de l'impost
del que s'ha de pagar
de llicència
per fer una obra
d'aquestes característiques
una bonificació
del 95%
perquè puguin
plantejar-se
la instal·lació
d'ascensors
creiem que aquesta
és una mesura
que
per un costat
ajuda a rehabilitar
el parc de vivendes
més antic
que tenim
a la ciutat
afavoreix molt
que moltes vegades
passa
que en aquest
en aquestes vivendes
més antigues
és on hi ha la gent
amb una mitja
d'edat més alta
i creiem
doncs que per tant
des d'aquest punt de vista
és una
és una
és una mesura
que
que pot
funcionar
força bé
els requisits
no són excessius
és a dir
la
el bloc
ha de tindre
més de dos
plantes
ha de tindre
més de quatre
habitatges
independents
i a partir d'aquí
lògicament
els
els mecanismes
que es posin
els ascensors
etc.
s'han de complir
la normativa
la vigent
avui
en tema
d'ascensors
i ja està
i poca cosa més
només
en resultar
que és evidentment
la comunitat
per prendre els acords
necessaris
per tirar endavant
una obra
d'aquestes característiques
diríem
ha de complir
la seva legalitat
o la que prevegui
la llei
de la propietat
horitzontal
i els ajuts
es donen
proporció
aquests ajuts
de 3.000 euros
per ascensor
es donen
proporcionalment
a tots els
propietaris
del bloc
i això es fa
d'aquesta manera
perquè
si en el termini
de cinc anys
posterior
a la
col·locació
de l'ascensor
algun propietari
es ven
el pis
la part
d'ajut
que ha rebut
aquell propietari
l'ha de retornar
a l'Ajuntament
que d'alguna manera
el fet
que es col·loqui
un ascensor
genera
una plusvalua
és a dir
un major
valor
de l'habitatge
que entenem
que això sí
que no es pot
diríem
pagar
o no es pot
afavorir
des del punt
de vista
dels diners
públics
però és
solament
en el termini
de cinc anys
evidentment
ja quan passen
més anys
etcètera
diríem
aquesta
plusvalua
que ha generat
l'ascensor
d'alguna manera
ja es veu diluïda
en el temps
i
les ratlles
fonamentals
del pla
és aquest
els ajuts
per tant
anirien
destinats
a pisos
o a famílies
o a persones
que viuen
en pisos
no a una
comunitat
de propietaris
aniria
a la comunitat
però amb adscripció
a cada un
dels membres
d'aquell bloc
han calculat
quants edificis
podrien
veure's
beneficiats
a Tarragona
per aquesta
mesura?
N'hi ha molts
el que passa
és que també
s'ha de tindre en compte
que per desgràcia
a vegades
hi ha edificis
d'aquests antics
que les seves
característiques
impedeixen
total i absolutament
posar cap
cap ascensor
ni cap mitjà
d'aquests
n'hi ha
n'hi ha
n'hi ha
n'hi ha forces
tot i que
tot i que
Tarragona és de les ciutats
que han anat
renovant bastant
el seu parc
d'habitatges
però
lògicament
com a qualsevol ciutat
hi ha molts
molts
molts blocs
de pisos
anteriors
a l'any 70
el que passa
és que
ja li dic
també hi ha
un percentatge
important
per desgràcia
de blocs
d'aquests
que
per la seva
pròpia estructura
i pel seu
pròpia espai
es fa
pràcticament
impossible
posar-hi
censor
de tota manera
la nostra
voluntat
lògicament
és arribar
al que
s'engaudeixi
la major
part
de ciutadans
possibles
han arribat
a calcular
en aquest cas
quants diners
podrien destinar?
Home aquest és
un pla
plurianual
i per tant
es anirà
fent
a mesura
que s'hi vagin
posant diners
en el pressupost
tampoc és tan senzill
fer un ascensor
en un bloc
de pisos
per tant
suposo que
estarem parlant
d'un número
determinat
a l'any
de blocs
de pisos
25 o 30
una cosa
d'aquestes
i a mesura
que
després
anirem
veient
com va evolucionant
les peticions
es vehicularan
a través
de l'ajuntament
del servei municipal
de l'habitatge
en principi
des de l'ajuntament
tot i que
quan acabem
de definir
el mecanisme
diríem
intern
que forma part
d'això
que li deia
jo a vostè
que estarà
definit
aquest mes de març
no les característiques
i les condicions
del pla
que són
les que
li he dit
sinó
tots els altres
intringulis
és possible
que es faci
des del servei
municipal
de l'habitatge
és possible
que es faci
des d'allí
però en aquests moments
encara no voldria
assegurar-ho
perquè falta
acabar de definir
els circuits
administratius
interns
de l'ajuntament
la intenció
en qualsevol cas
és que la normativa
s'aprovi
en el pròxim
ple ordinari
no en el ple
extraordinari
del que estem parlant
la idea
és portar-ho
aquest mes de març
i s'aplicaria
d'una manera
a partir d'aquest moment
aproximadament
molt bé
doncs un cop
s'apliqui
tornarem a parlar
d'aquesta qüestió
perquè pot interessar
a molts ciutadans
de Tarragona
aquestes ajudes
de l'ajuntament
per instal·lar
ascensors
en edificis
antics
en edificis
en blocs
de pisos
que no
en disposin
d'aquesta instal·lació
era una de les qüestions
que avui també
volíem abordar
amb el senyor
Joan Aregio
el responsable
de l'àrea econòmica
i pressupostària
de l'Ajuntament
de Tarragona
senyor Aregio
moltes gràcies
i fins la propera
moltes gràcies a vostès
bon dia
bon dia