Una secció en què avui ja comptarem amb una miqueta menys de temps,
tindrem els continguts una mica més apretats,
però em sembla que hem desenvolupat una capacitat de parlar ràpid
prou important, no Jordi? Bona tarda.
Sí, sí, ja ho he dit tot.
Ha sigut tan ràpid que ho he dit tot.
Ja està tot dit.
Sí, sí.
Santa paciència, eh? S'ha de tenir amb tu.
És que hi ha coses de l'actualitat que demanen, ja ho saps tu.
No, ja ho sé, ja ho sé.
Si veu un mac aquesta nit, s'ha de promocionar.
Que sí.
Que és broma, que és broma.
Tota manera, tu no estàs en gaire condicions de fer una secció avui.
No, la veritat que he vingut aquí a banda de fer la secció cara a cara,
doncs a deixar uns quants virus de la grip o del que sigui,
a veure si us donen a tots la baixa i passeu unes vacances.
Gràcies, Jordi. Gràcies, gràcies.
Doncs molt bé. Avui tindrem al cara a cara un parell de notícies, com ja és habitual.
La primera ens parla sobre l'informe 2004, sobre els pressupostos de l'Estat
sobre recerca i desenvolupament militar.
I la segona, doncs, sobre la creació o el que representa la construcció
d'un nou mur de la vergonya, en aquest cas a Palestina,
que porta un projecte que ja es va iniciar l'any 2002.
Tancarem amb efemèrides. Avui n'has portat algunes de molt, molt curioses.
Sí, com a mínim divertides, d'aquelles que a tu t'agraden, no?
Sí, home, sí, sempre és curiós. Després ho expliquem.
Molt bé.
I en qüestió de música?
I en qüestió de música presentem el treball d'una formació que té uns 6 o 7 anyets de vida.
S'anomenen Dead Cup for Cutie.
A l'estat espanyol, doncs, se'n registra en parlació histogràfic,
anomenada Houston Party Records i presentem el seu derret treball anomenat Transatlanticisme.
Més abans tindrem una estoneta per parlar d'aquesta formació
Dead Cup for Cutie. Ja ens ho explicarà el Jordi, jo no els havia escoltat mai, eh?
Sí, ja ho explicarem. Home, ja tenen els seus senyets de vida.
I, per cert, escoltats amb cascos, un arriba a escoltar coses que normalment no escolta amb l'equip de música.
Ah, tens un equip de música de quatre duros?
De quatre duros.
El meu equip de música ja ni funciona, imagina't, coca.
Obrim la crida, fem una crida que qualsevol persona que em vulgui regalar un equip de música,
amb condicions, amb cara lluny...
No és una mini cadena, és una mini polsera. És horrible.
Que dolent, que dolent. Bé, anem justos de temps, parlem de la primera notícia, si et sembla bé.
Ens fem ressò d'una informació que ens ha arribat a les nostres mans,
gràcies a la Fundació per la Pau i la Campanya per la Pau, no a la investigació militar,
que ens diu que més del 31% de la despesa en recerca científica
que destina l'estat espanyol dins dels seus pressupostos,
està destinat a programes militars.
A recerca científica dins de programes militars?
Sí, sí, sí. Just el mateix. Igual que l'altre dia fem una mica de broma
sobre l'arribada dels xinesos a l'espai i que no hi havia fins militars,
però havien enviat un militar dins de la nau, etcètera, etcètera.
Doncs coses d'aquestes que no s'acaben.
I això queda molt bé a nivell de pressupostos perquè dius, mira,
tants milions per recerca.
Per recerca científica i un 31% d'aquesta quantitat de diners
van destinades a armament.
Doncs bé, la Fundació per la Pau ha iniciat aquesta campanya,
per la Pau no a la investigació militar,
i criticant principalment aquesta gran quantitat
dedicada a la recerca militar,
que en concret són 1.373 milions d'euros,
que la majoria d'aquests recursos van aparar pel disseny
i la construcció de diferents tipus d'armes diferents.
És a dir, en lloc de contribuir a la creació de la Pau
o al manteniment de la Pau,
a fer una política de Pau,
doncs anem creant una política de guerra i d'extrucció, en aquest cas.
Els diners per a la recerca militar,
tenim dades que ens diuen que suposen 3 vegades més
que el dedicat a la recerca científica bàsica,
Font Principal del Finançament de les Universitats i el CSIC,
és 7 vegades més que el dedicat a la recerca sanitària,
27 vegades més que el dedicat a la recerca agrícola
i 38 vegades més que el dedicat a la recerca geogràfica i pesquera.
És a dir, que per les nostres forces armades
o per les seves forces armades,
dediquen molts més diners que per temes
que ens poden arribar a interessar molt més els civils.
No ho sé.
Aquests són dades que estan aquí damunt de la taula
i crec que la crida seria que necessitem inversions per a la Pau
i no per a fomentar la guerra.
Aquesta seria la principal crida d'aquesta notícia
de la qual ens hem volgut fer ressò avui.
Un informe, una notícia que de fet no podríem destacar com a novetat,
més o menys s'intueix que ja passa això, no?
Sí, no, la majoria de notícies que normalment porto jo aquí,
tothom la sap, però jo crec que sempre...
No, no sorprenen, però sempre està bé recordar-ho.
I a banda, l'informe va aparèixer, crec que va ser dimarts o dimecres.
És l'informe actual d'aquest mateix any.
Sí, sí.
Molt bé, una miqueta de música i seguim amb la següent.
És l'informe actual.
I ara ens anarem cap a l'estranger.
Tenim una notícia internacional no gaire més animada, em sembla, eh?
No, no gaire més animada.
No sé si són indirectes o no, però bé.
Tu què recordes del 9 de novembre de 1989?
No res.
El 9 de novembre de 1989, dins d'un cicle de renovació dins de l'Europa occidental, etcètera, etcètera,
doncs va caure el mur de Berlín, que va ser, doncs, no sé,
quines sensacions tens d'aquella data, que et diguin de la caiguda del mur de Berlín.
Això sí que me'n recordo perquè va ser la gran notícia que va sortir per la televisió,
que, vaja, ho vivies, ja?
La verificació de les dues alemànies, l'actitud del mur de Berlín, un mur de la vergonya,
també podríem dir, un mur que separava pobles, etcètera, etcètera.
Doncs, justament, el nostre planeta, que és l'únic en què vivim, ara, doncs, hi ha una altra...
A part de les teves excursions cap a la Lluna.
Sí, sí. No, bueno, jo he estat abduit un parell de vegades.
Ara ho entenc tot. Un dia en parlem.
Ja ho explicarem.
Doncs, bé, doncs, ja m'he perdut.
Perdona, perdona. El nostre planeta, deies, hi ha més d'un mur de la vergonya.
Sí, bueno, va desaparèixer el de Berlín l'any 89,
i des d'aproximadament el juny del 2002, a Palestina, la població jueva,
amb el famós o conegut, per gràcia o desgràcia de molta gent, Xerón,
doncs, es va iniciar la construcció d'un nou mur d'aproximadament 650 quilòmetres de longitud,
amb torres de vigia, murs infranquejables, càmeres de gravació, valles electrificades,
que aquest mur, doncs, impedirà qualsevol contacte entre israelí i palestins,
i a més a més, doncs, imposarà una estricta separació entre els dos pobles,
en lloc de tornar a, segurament, doncs, crec que potser repetim massa aquest discurs,
però crec que és interessant, doncs, d'apropar, doncs, idees i discutir-les,
i portar davant, doncs, una política de pau, en lloc d'una política de fragmentació i de divisió.
El mur, doncs, està siguen utilitzat per Israel,
per, doncs, simplement, doncs, com a procés de colonització, expropiació i expulsió
de la comunitat palestina, de la seva pròpia terra,
creant guetos, i, doncs, també, per una altra banda, doncs,
saltant-se les normes internacionals,
que ja des de, crec que és l'any 1949,
marcaven una mica el que era la suposada frontera d'Israel dins d'aquell territori.
O sigui, l'han fet com a física, eh, la frontera?
Sí, sí, ara és completament física,
ja està, crec que estan construïts aproximadament uns 50 quilòmetres,
si no me'n recordo malament.
Del 650 que tenim.
Del 650, i, doncs, la principal conseqüència,
a banda de, bueno, una de les moltes conseqüències,
a banda de la separació dels pobles,
seria, doncs, també les repercussions que és el que passa
amb les poblacions properes als murs,
poblacions que, bé, podríem qualificar de tercer mundistes,
poblacions que no tenen...
Perquè se suposa que és un mur infranquejable,
tal com passava amb el mur de Berlín.
Sí, sí, infranquejable completament.
O sigui, tanca fronteres.
Sí, sí, es tancar la frontera,
i, bé, doncs, en aquest cas, doncs...
I en tots aquests processos de pau que hi ha oberts,
que de tant en tant sentim a dir,
que es tiren endavant, que van enrere,
això no s'ha pogut salvar, aquest mur, no?
No, jo crec que no passen de les bones voluntats...
I a vegades n'hi arriben, a bona voluntat,
depèn de per qui, no?
De cara al públic, perquè l'opinió internacional
cregui que les coses van funcionant o les anem trampejant.
Bé, en aquest cas no volem dir que tot sigui culpa
ni dels israelis ni dels palestins,
però bé, en aquest cas la comunitat internacional
segueix de mans creuades.
i, per exemple, aquí tenim el cas d'una ciutat
anomenada Qualquililla,
on habiten 40.000...
No facis proves, va!
Que podria ser Qualquililla ciutat?
Sí.
No ho ha pogut habitar.
on viuen 40.000 persones,
que ha quedat ja completament tancada
dins del que seria la construcció d'aquest mur,
i els seus habitants només disposen
d'un punt d'entrada i sortida,
controlat, a més a més, per forces llueves,
i, doncs, com a conseqüències,
doncs, a vegades d'estar completament controlat
per un poble que, en teoria,
ha ocupat casa teva,
doncs, també conseqüències per l'agricultura,
conseqüències dins de la sanitat,
l'educació, l'alimentació,
el control de l'aigua,
que és un dels principals conflictes que hi ha a la zona.
Clar, perquè en aquesta ciutat
se suposa que hi ha palestins, no?
Sí, sí, no ho sé, la majoria.
I la construcció del mur està, doncs,
vinculada principalment a l'explotació
de la colonització jueva
cap a noves terres
i als nous assentaments dels jueus
al desert o en aquells territoris.
Doncs, dins d'aquesta campanya
en contra del mur de Palestina,
aquí a l'estat espanyol,
bé, a tot el món,
però dins de l'estat espanyol,
doncs, es portaran a terme
algunes iniciatives,
de les quals en parlarem de dues,
que serà la primera.
El 9 de novembre,
doncs, s'ha establert,
com hi ha, Dia Internacional
contra el mur a Palestina
i que hi haurà diferents activitats.
No sabem encara si a la ciutat de Tarragona
o a Reus o a Baix o a Montblanc
es farà alguna cosa
i després també hi haurà
una exposició fotogràfica
que a partir del 29 de novembre
doncs, recorrerà a diferents ciutats
de l'estat espanyol
en una exposició fotogràfica
sobre els pros i contres
o la vida de cada dia
al voltant o a prop del mur de Palestina.
i ja està.
En un principi, la informació és breu
perquè tampoc tenim gaire temps
i ràpida.
Doncs, prou interessant,
ho seguirem de prop
a veure com es donen a terme
aquestes mobilitzacions
i, en fi, tant de bo un dia
poguéssim donar la notícia
que realment aquest projecte
tira enrere.
Sí, l'intenció és que
la comunitat internacional
comenci a pressionar
perquè la construcció d'aquest mur
s'aturi,
es tiri a terra
tots els trams que ja estan construïts,
es tornin les terres
sobre les quals s'ha construït el mur
els seus propietaris anteriors
i, a banda,
que cobren una indemnització.
Difícil, eh?
Molt difícil.
Sí, sí.
Després de comentar
aquestes dues notícies,
explica'ns qui són aquesta gent.
Death Cab for Cutie.
Molt bé.
Death Cab for Cutie,
que tu pronuncies
mil vegades millor que jo
i, a més a més,
en aquest refredat
és impossible pronunciar
noms tan llargs
i, a més a més, en anglès.
Doncs és un quartet format
l'any 1997
com a projecte del guitarrista
i cantant Ben Gibbard
que a molta gent
doncs ja li deu sonar
perquè té altres projectes
molt interessants
amb el nom de Postal Service
en col·laboració amb altra gent
i és una formació,
un quartet de Bellingham
a l'estat de Washington.
Crec que està a prop de Seattle,
més conegut com el boom de Bruns,
no?, l'Hirvana i tot això.
I, doncs bé,
aquesta formació
tenen diferents CP's
i aquest que presentem
publicat fa pocs dies
és el seu quart llarga durada
el seu primer LP
Something About Airplanes
va ser molt reconegut
per la premsa especialitzada
independent dels Estats Units
però segurament molta gent
el recordarà
pels seus dos treballs
posteriors
que publicats l'any 2000 i 2001
un d'ells portà per títol
We have the facts
and we are voting yes
i el següent fotoàlbum
i, doncs, la premsa
de què rius, ara?
De la meva pronunciació?
No.
Et fotré un plat allot.
Doncs bé.
No, no.
Doncs la premsa especialitzada
els ha connectat
o els ha comparat
amb gent com
Bullto Spill,
Elliot Smith,
Inesfam Club,
Dintel, Modis Maus,
etcètera, etcètera.
Sempre són odiosos
amb les comparacions
jo crec que el millor
és escoltar la formació
i fer-se cadascú
amb la seva pròpia idea.
T'agraden o no t'agraden?
Molt poquet temps avui
per la subsecció
que més m'agrada,
les efemèrides.
Les efemèrides.
Bé, eliminarem bastantes
i anirem al gra.
Ja noto la patada al cul
gairebé que em fots ara
però no em passa res.
Què va passar el 20 d'octubre
de l'any 1820?
Per exemple,
Espanya i els Estats Units
van signar un tractat
pel qual el territori
mèxicà de la Florida
passava a mans nord-americanes.
Això dins d'un procés
que ja ha iniciat
a principis del 1800
en què es van independitzar
molts territoris espanyols
a Amèrica,
Venezuela, Argentina,
Xile, etcètera, etcètera.
i un procés
que després es va tancar
ja en l'any 1898
amb la pèrdua definitiva
de Cuba, Puerto Rico
i Filipines,
per exemple,
que eren colònies
de l'imperi espanyol.
D'aquí, de fet,
la frase aquella
de massa s'ha perdut en Cuba.
Sí, en Filipines.
Cuba.
Passa per l'hora.
Això va ser
per referència
a un 20 d'octubre,
com si fos dilluns,
però cal 1820.
1820.
Molt bé.
Dimarts, dimarts.
Passem a una altra notícia.
De les 4 o 5 que tenim,
doncs a mi la veritat
em fa gràcia
aquesta dels japonesos.
El 21 d'octubre de 1600
s'inicia al Japó
l'època dels Tokugawa,
del Shogunato Tokugawa.
Se't dona millor el japonès
que l'anglès.
Sí, igual.
Molt bé.
Aquest senyor,
aquesta família,
també tenia un caràcter
d'un règim feudal,
policíac i burocràtic,
dins d'un Japó
encara molt feudalitzat.
Va establir la seva
seu de govern a Tòquio
i entre,
doncs,
dins de la seva política,
que ja hem definit
amb tres paraules
concretes,
com a feudal,
policíac i burocràtica,
podem dir que,
a veure,
anys abans
ja s'havien expulsat
els missioners portuguesos
del Japó
entre el 1637 i el 38
aproximadament 300.000 catòlics
van ser exterminats
en el mar d'una rebel·lió
i després,
el 1639,
segurament un dels fets més importants
dins del regnat d'aquesta família,
es van tancar els ports
de tot el Japó
fins al 1854,
és a dir,
que el Japó va quedar
incomunicada del món
a excepció d'una petita
concessió comercial
que tenia una companyia holandesa.
Vaja,
que es van cobrir de glòria,
aquesta família,
els Tokugawa,
bueno,
una dinamistia,
no, suposant?
Tu també pronuncies
molt del japonès,
eh?
Veus?
Més efemèrides així ràpidament,
és que em fa com a gràcia,
també un 21 d'octubre,
el 1879,
van...
Ah, no?
Es digue-la la del Thomas Alva Edison.
Ah,
va aconseguir mantenir
encessa una lamparínca
de 100
amb fils de carbó
durant 40 hores seguides.
Eh,
què és que...
Durant 40 hores seguides
van tenir llum.
No van estar fosques.
Tu imagina't el que va
amb ell mirant la bombeta,
va,
que no s'apagui,
va,
que no s'apagui.
Que no s'apagui.
Que bo.
Eh, senyor.
Molt bé,
passem,
saltem un dia més endavant.
22 d'octubre,
ens quedem amb una,
molt divertida.
22 d'octubre de 1797,
un senyor francès
anomenat
André-Jacques Garnerang
realitzar el primer salt
amb parcaigudes
excitós de la història
des d'un globus aerostàtic
amb més de 680 metres
sobre París.
El que és divertit
és subratllar aquest salt
amb parcaigudes
que va ser excitós.
És a dir,
quants salts hi va haver
anteriorment
i que no van ser exitosos?
Ja veurem.
Ràpidament, doncs,
ens queden un parell de dies
per comentar.
Molt bé,
23 d'octubre,
a veure,
no ho sé,
23 d'octubre de 1940,
per exemple,
Hillary Franco
es van entrevistar
en Daia,
al País Bàs,
per parlar
de la possible participació
d'Espanya a la Segona Guerra Mundial,
al costat de l'eix,
clar,
per mil raons
que no venen el casc,
doncs,
no es va participar,
per sort,
i bé,
no va ser l'única vegada
que els dos règims,
i tampoc era la primera,
que teníem contactes.
I ja tanquem
les efemèrides
i la secció
amb la que fa referència
el dia d'avui,
un 24 d'octubre.
Molt bé,
el dijous negre.
De què?
De què?
De què?
De què?
De crash.
El crash,
el crash del 29
de la borsa
de Nova York.
Ràpid,
suïcidis,
tancament d'empreses,
gent desesperada,
fallida d'abans,
etcètera, etcètera.
El començament de la pobresa,
diguéssim,
de l'època més negra
als Estats Units.
Molt bé.
El crash del 29,
vaja.
Sí, sí.
Va començar el 24 d'octubre.
Jordi,
no tenim temps,
hem tret les notícies
fins la setmana que ve.
Adeu, adeu.
i la facció.
Gràcies.