Fins demà!
Fins demà!
I de pas, convidat també a tots els tarragonins a que descobriu aquest estil de música.
Per parlar-ne, doncs hem convidat el director d'aquest primer festival internacional de jazz
i també president de l'Associació d'Amics del Jazz.
Ell és el Jaume Joan Magrinyà. Jaume, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
Què et lliga tu amb la música i el jazz? Com és que t'agrada tant?
Bueno, és una cosa que porto, diguem-ne, a la sang des de molt jove.
El meu pare era acomodador del Teatre Fortuny i aleshores el cinema musical,
amb la presència d'artistes com Xavier Cugat, Tommy Dorsey i una sèrie de valors d'aquella època,
doncs em van introduir en aquesta música i veritablement em vaig quedar, diguem-ne, embruixat, potser.
Tot i que deu haver canviat molt, no? També es deu haver evolucionat moltíssim en el camp del jazz,
el que era abans i el que és ara.
Evidentment, jo soc un home més aviat que prové, no és que sigui intèrpret,
però em refereixo a la meva afició, prové de l'època del jazz tradicional,
com podríem parlar de Cellington, Canvessi i tot un ventall de grans artistes d'aquella època,
Louis Armstrong, L.P. Gerald, etcètera, etcètera, i mil, etcètera, és més, no?
Però sí, evidentment, des del moviment que van crear gent com Miles Davis, Gillespie
i tota una sèrie de Charlie Parker, Cecil Taylor, i molts més,
hi va haver una moguda que ha anat, com t'ho diria jo, ha anat derivant cap a una escola nova
amb nous...
Amb nous intèrprets, no? Fins i tot...
Bé, sí, evidentment, però avui, per exemple, tenim aquesta nit una actuació al teatre del col·legi La Salle,
a base d'un grup de Tarragona, amb un parell de músics de Reus, també,
Tarragona Reunió, Sextet, que ens presentaran una revisió
d'un dels més famosos discs del... del famós Miles Davis, del mític Miles,
que l'altitula en Kind of Blue.
Crec que serà una nit molt interessant,
perquè aquests xicots porten ensejant aquest tema,
des de, mare de Déu, des que els vaig contractar,
i crec que pot ser una...
És una obra molt ambiciosa i molt lluable,
aleshores, doncs, estic molt intrigat en veure quin és el resultat.
Ui, ui, ui, que tu... M'assembla que tu mires amb un ull crític, eh?
No, no, no.
A veure si el destrossaran...
No, no, no.
Tens confiança.
No ho crec pas, no, perquè hi ha músics de gran calibre, no?
Per exemple, hi ha en Jordi Varela, que és un pianista que conec
i és molt valuós, és un home molt creatiu i molt, molt, molt competent.
Llavors hi ha en Josep Boada, en Gerard Marçal, en Javier de la Salut,
l'Àngel Hernández...
I en Tom Baixeres m'han dit aquest matí que no intervindrà en aquesta experiència
i no sé qui la reemplaçarà, però vaja, estic molt interessat en veure el resultat.
De fet, tots aquests noms que has anat dient en sonen per aquí, eh?
Sí, són gent d'aquí.
Sí, home, i bons.
Doncs recordem aquesta actuació que, de fet, serà avui mateix al Teatre de la Salle,
a Reus, a les 10 de la nit.
Bueno, el més interessant és que llavors hi ha un altre grup,
el quartet d'Enlliver Fortuny, que és l'home de moda actualment, no?
La música d'Enlliver és veritablement superatractiva,
un home que ha estudiat a Barclay, als Estats Units,
i és un saxo alto que tinc la seguretat que ens deixarà a tots bocabedats.
O sigui que avui repetiu, bueno, repetiu, compagineu dues actuacions, no?
Hi ha doble concert, sí.
Al mateix lloc, totes dues, després d'una a l'altra.
Sí, sí, comença a les 10 i començaran els Tarragona Reunion
i acabarà l'Enlliver Fortuny.
Has dit una cosa molt curiosa, es pot fer jazz i està de moda?
Has dit, l'Enlliver Fortuny és l'home de moda.
És l'home de moda.
I es pot fer jazz i està de moda, no passa això.
No hi ha festival a Espanya, al nostre país, que ell no hi sigui present.
I és clar, llavors resulta que va bé acompanyat per David Mengual,
Marc Miralta i Albert Bové,
que tots tres són líders dels seus propis grups.
O sigui que veritablement serà un quartet, jo puc catalogar d'extraordinària.
I el que deu passar també, en aquest cas, l'Enlliver Fortuny deu tocar composicions seves?
Perquè el que passa moltes vegades és que veiem estàndards.
Enlliver l'he vist dos o tres vegades.
En concert no he tingut la sort de poder-ho experimentar.
Però és compositor, també.
Sí, m'imagino. No ho sé, en concret no ho desconec.
però és un home que a Barcelona l'he vist en directe al Jamborí, a la plaça Real,
al club del Joan Mas.
I ell, com te diria jo, coordina totes les jam sessions del dilluns a la nit.
I malgrat la seva joventut, perquè només té 24 anys,
demostra que té una experiència musical com molta gent que no hi ha arribat als 50,
per dir-ho d'alguna manera.
Parlem ara del concert que tindrà lloc demà divendres.
De fet, és això que estem escoltant de fons, Chimo Teber,
que em sembla que no és la primera vegada que passa per Reus.
Què en sabem d'aquest personatge?
No, home, és un home que ha guanyat, és un músic de classe,
és un home que ha passat a ser en diverses ocasions,
crec que tres o quatre vegades, ha guanyat el primer premi
com a millor guitarrista del país.
En veritat, aquesta etiqueta ja se li ha quedat petita, jo crec que sí.
Però, en fi, és un home que està qualificat com a un gran virtuós,
és posseïdor d'una gran sensibilitat i un feeling intens i colorista,
absolutament d'un estil personal que sintetitza amb notable coherència
elements del jazz clàssic i tendències modernes espornejades,
com diu el programa d'aromes flamenques.
Com estem sentint també, de fet.
Escolta, i què n'opines tu que ets un veterà d'aquest tipus de música,
d'aquesta mescla que t'abarreix, d'aquest mestissatge que s'està fent?
No, en Chimo m'arriba molt, molt.
També depèn de qui ho faci, no?
La prova és que l'he portat diverses vegades al meu club
i sempre ha sigut un èxit total.
Té moltíssims seguidors entre la gent jove
i, vaja, no necessàriament gent jove solament,
però és un gran músic.
Jo us el recomano, aquest concert.
Doncs recordem un cop més Chimo Tevar.
Amb la seva banda seran demà mateix divendres,
a dos quarts de la nit, també al Teatre del Col·legi La Salle.
I canviem d'escenari perquè el que sí és veritat
és que amb aquest festival de jazz us moveu una miqueta per tota la ciutat.
Alguns concerten enlloc a La Salle
i ara ens n'anem cap al Teatre Bertrina
que, evidentment, escenari mític, no podia faltar.
Què passarà dissabte?
El dissabte pot passar de tot.
Menys que el teatre estigui buit,
perquè ja fa setmanes que està totalment venut,
doncs jo crec que serà una nit extraordinària.
Hi ha un gran interès, ha despertat aquest home,
un interès que no el preveia,
fins al punt que si m'ho arribo a pensar,
si m'ho penso, ara ja no ho faria el Bertrina.
Quiqui, el Xana Domínguez.
Sí.
Aquest home sempre ha tingut una bona reputació,
però des del moment en què va aparèixer en una pel·lícula del Trueva
que es titulava o es titula Calle 54,
aquest home, doncs,
ha arribat a cotes insospitades, no?
És el màxim.
És un home que als Estats Units actualment actua
amb Wynton Marsalis,
amb una sèrie de jazzistes,
Wayne Short,
de jazzistes de gran renom,
i doncs el volen amb ell.
Té una demanda continuada,
i aleshores això fa que,
si jo vaig tenir la sort de contractar-lo,
diem-ne, per 10 pessetes,
si l'hagués de contractar avui,
me'n costaria com a mínim 30.
O sigui que és una gran sort.
Amb tot i això no vull dir
que no ens hagi costat molts diners, eh?
No eren 5 pessetes, eh?
Perquè la feinada és nostra
per anar pagant els catxets
quan arriba l'hora de la veritat.
És que ara t'ho anava a dir,
com heu aconseguit aquest planter de músics?
Bé, hem sigut potser una mica massa valents
per ser la primera edició,
massa valents diria jo,
perquè veritablement en el pressupost
el tenim justament cobert, no?
Amb despeses i ingressos.
Heu fet les paus?
No, jo crec, jo calculo que sí.
Hasta potser sortirem amb superàvit, no?
El problema està en que aquestes coses,
per si busques espònsors per aquí i per allà,
és molt difícil en aquests temps
en què vivim trobar recolzament privat,
però per altra banda tenim les institucions,
l'administració, que sí,
que tots hem col·laborat,
Caixa Tarragona,
la Diputació,
la Generalitat de Catalunya
i, esclar,
l'Institut Municipal de Cultura de Reus.
Però, doncs, aquesta gent
et concedeixen una subvenció
que no saps mai quan arribarà,
i aleshores,
m'imagino que arribarà, no?
I espero que no trigui massa,
perquè, si no,
els interessos seran terribles.
Terribles.
Perquè d'interessos no en paguen ells,
tarden en pagar, però...
Perquè el compte que tenim amb la nostra entitat bancària
ja treu una mica d'unes quantes xispes,
però no, no, no, cobrarem indiscutiblement,
som molt bona gent tots i estem molt agraïts.
Perquè això ho heu organitzat,
després continuem amb el programa,
però això ho heu organitzat a l'Associació d'Amics del Jazz.
Sí, sí.
Quanta gent sou?
Com funciona des de quan, aquesta associació?
No, no, no, som molt pocs.
I va arribar un moment,
la primera època,
la bona època dels Amics del Jazz,
arribam a uns 200.
Després la cosa,
pel que sigui,
ja són raons que no venen al cas,
però va anar minvant, minvant, minvant,
jo també hi vaig perdre bastant d'interès
i l'associació ha anat fent alguna coseta,
poques coses,
dos, tres coses a l'any,
per exemple,
han fet homenatges a l'entrenyable amic Lou Bennett,
van fer un homenatge a l'Ui Armstrong
en motiu del centenari del seu naixement
i algunes coses més, bastantes,
però ha estat bastant adormida,
fins que em va arribar,
em va donar l'edèria d'organitzar aquest festival
i va, vinga, ens hi llencem,
vaig trobar quatre o cinc amics
que també són ximplets com jo
i aquí estem,
suant tinta,
però estem molt satisfets de com marxa,
per exemple,
el concert de l'altre dia del Bill Evans
va ser extraordinari.
A mi la música d'en Bill
no és precisament la música
que més m'arribi al cor,
o m'arribi,
però és un home que en directe
és extraordinari.
La connexió que hi va haver entre ell
i el públic,
pues,
fer anys que no veia una cosa igual,
el teatre,
era gent de totes les edats,
gent de 50 anys,
picant de mans,
escolta,
una cosa increïble,
i a tope de goma a goma,
va ser un èxit total,
doncs,
i jo em congratulo,
perquè vaig tenir molts dubtes
en portar-lo,
però, esclar,
teníem les dates
per a l'organització,
teníem,
no sabíem exactament
quan fer-lo,
fins que,
a través d'agents
i trucant aquí i allà,
doncs,
em va sortir l'oferta
d'en Bill Evans,
en què estava,
es trobaria
al nostre país,
doncs,
a finals de març,
i vaig dir,
bueno,
ja està,
farem la inauguració
amb Bill Evans
i llavors ja veurem
a veure el que sorti després,
no?,
i,
inevitablement,
tenim un ventall de...
Que Bill Evans
també és un nom
d'aquests mítics,
com són després
aquesta gent?
Vosaltres ja hi han tractat,
suposo,
i com són?
Són gent normal,
o sí?
Són fantàstics,
sí,
fantàstics,
hi havia,
portava un bateria
que es diu Pugivel,
que aquell tio és,
és la rapera,
no?,
és molt,
molt bo,
molt bo,
o sigui,
va trencar cinc o sis jocs
de baquetes,
tocant la bateria,
buf,
mare de Déu.
Pur sentiment,
eh, veig?
No, no,
va ser molt bonic,
de veritat,
eh,
jo,
i l'alcalde,
doncs no ho vegis,
no tocava de peus a terra,
va fer la presentació
i es va comprometre
d'una manera determinant,
no crec que sigui cosa d'eleccions,
no?,
però doncs es va comprometre
en el sentit que això
ens van fer,
ens van deixar fer,
portar nosaltres el festival a terme
i ara doncs ja es va pronunciar públicament
que l'any que ve
doncs l'incorporaran en el,
diguem-ne,
circuit o com sigui
dels festivals,
de festivals d'arreus.
molt bé,
molt bé,
molt bé,
doncs seguim endavant
amb aquest programa
i hem canviat de setmana,
som ara ja dins del mes d'abril
i parlem,
el mes d'abril,
vaja,
les actuacions comencen dijous,
amb el trio que porta,
bueno,
que al capdemà
hi ha l'Ignasi Terrassa.
l'Ignasi Terrassa,
també tinc entès
que el tindreu a Tarragona
durant el vostre festival
de Dixi Land,
aquí desitjo tota la sort del món,
que la cosa els hi marxi bé,
es nota que els hi va bé
perquè em sembla que ja van pel desè,
Sí,
la desena de Dixi Quetany.
doncs aplaudeixo
la seva iniciativa,
crec que l'Ignasi Terrassa
el tenen tres dies seguits
en un local de Tarragona
que no recordo quin és
perquè no he vist el programa.
O fan allò que van canviant
de local segurament.
No, no,
crec que està tres dies fix
en un local,
si recordo bé,
però esclar,
l'Ignasi Terrassa
és un gran pianista,
és un pianista d'un estil
que és precisament
el que a mi m'agrada,
jo tinc el meu ídol,
el piano,
bueno,
en tinc dos,
més o menys,
però el meu ídol de sempre
ha sigut
Agmat Jamal
i l'estil
de l'Ignasi
és molt,
té moltes reminiscències
de l'estil
del Jamal,
no?
I ara us enumeraré
el meu segon,
no?
Que també és primer,
o sigui,
no sé quin és
el que més estimo,
suposo que deu ser el Jamal
perquè tinc un net
que li vaig posar a Jamal,
o sigui que...
Li vas posar a Jamal
a un net teu,
mare de teu.
Les explicacions
que haurà de donar
quan li preguntin.
Bueno, dirà,
l'avi m'ho va posar
perquè era...
estimava molt
un pianista i tal,
igual,
però el segon
és el Garner,
no?
I llavors segueix
l'Òscar Peterson
que per cert
portava
durant més de 10 anys,
va portar
el famós
bateria
Bobby D'Aram,
que és el que ve
amb l'Ignasi Terrassa
dijous de la setmana entrant.
Jo,
quan vaig veure
que podia portar
en Bobby D'Aram,
mare de Déu.
dos per un,
no?
Em vaig retratar
l'acte,
sí.
Home,
potser em vaig equivocar
també
en el lloc
on fer el concert.
Jo no ho crec,
eh?
Home,
no em vaig equivocar
perquè és casa meva,
el fem al keyboard,
o sigui que
ja ho vaig fer
quasi expressament,
diria.
Però
aquest home
em mereix...
Vas dir ja que ve,
lliurem les portes.
Mereix, doncs,
l'aplaudiment
de molta més gent
de les 100 persones
que poden cabre
al meu local,
no?
Me'n fica,
me'n ha autoritzat
a veure que hi hagi
aquella nit.
Però
en Bobby D'Aram
és un gran gènit,
és el seu bon gust,
el control
de les dinàmiques
i un swing espaterrant
que té.
Mare de Déu,
l'han fet
un dels bateries
més universals
de la història.
Doncs ens quedem
amb aquest nom,
Bobby D'Aram,
i Ignasi Terrafa
que vindrà, doncs,
a Junampier,
plus aquest,
amb aquesta formació
de trio,
un concert prou intimista.
En Pierre,
personalment,
no el conec
ni l'he sentit
tocar mai,
no crec que tinguin
cap disc d'ell,
però mirant programes
de diversos festivals
de jazz francesos
i de Vitòria,
de Sant Sebastià,
de Terrassa,
aquest home
ha estat present
en diversos d'aquests concerts,
però jo no conec
la seva obra,
però vaja,
està escollit
per l'Ignasi.
És una garantia, doncs.
Jo crec que és una garantia, sí.
Doncs aquest concert intimista,
com dèiem,
en un lloc
que també no us podeu perdre,
com deia el Jaume,
casa seva,
el bar,
ni diem bar,
ni diem pub,
com hi diem del keyboard?
Nosaltres n'hi diem Jazz Lounge,
o sigui,
un saló de jazz.
El saló de jazz keyboard,
a dijous,
això serà dijous,
a dos quarts d'onze de la nit,
dijous 3 d'abril.
Exacte.
Dijous que ve.
Ideal també prendre's un còctel,
no?,
escoltant aquesta música.
Perfecte.
Sí?
Molt bé.
I la mateixa,
no,
perdoneu,
la nit de després,
divendres dia 4 d'abril,
ja estem en el mes de la primavera,
podríem dir,
a dos quarts d'onze,
jazz,
però en formació d'orquestra,
que això ja pinta molt bé,
molt polifònic.
Bueno, això ja és per la gent,
això m'imagino que no em motivarà massa
la gent jove,
però la gent tampoc diria de la meva edat,
perquè ser acunyaiu ja...
Oh, i tant, i tant.
Ser acunyaiu molt gran,
però gent, doncs,
de la cinquantena,
doncs,
és una gent que els pot atraure molt
perquè ens recordarà la música
d'aquells famosos
grans directors d'orquestra
i grans bandes
que hi havia als anys 40,
i hasta inclús abans, no?,
Estan Kenton,
Can Baixi,
tots aquests.
Sí,
la música de les big bands,
ja sabem el que és,
no?,
swing,
swing,
i més swing,
no?
Amb una formació que s'anomenen,
encara no hem dit el nom.
Sí,
bueno,
és una formació que va tenir a Tarragona
l'any passat
amb el festival de Dixieland,
Jubilee Jazz Orchestra,
que és un grup de Barcelona
que no fa massa
que van pel món,
em sembla que deuen tenir dos anys
o alguna cosa així d'existència,
però que són la segona orquestra de Barcelona
després de la Locomotora Negra
i doncs està format per 11 membres,
l'orquestra,
i en fi,
l'aficionat recordarà
aquelles inoblables ballades
de la nostra joventut
amb aquella gran música
d'aquelles bandes
que ens permetia posar a prova
les nostres habilitats
en un saló de ball,
malgrat que...
Quin tipus d'habilitats?
Ballar, ballar,
swing, eh?
I, esclar, llavors,
tens ja el final de Cluenda,
el concert de Cluenda,
amb un exuberant,
Monti Alexander,
que és un dels meus músics actuals
que més admiro,
Monti Alexander.
Això que està sonant,
que està sonant de fons
amb un estàndard,
podríem dir,
el...
Flamí,
Flamí to demón.
Molt bé.
Molt bé.
Me l'has escollit molt bé,
aquest, eh?
Sí, no?
Com si m'ho haguessin xivat.
Ai, ai, ai.
Ja, mai com és?
L'heu deixat pel final
com a cirereta, no?
Bueno,
també l'hauríem pogut posar
al començament
perquè aquest home
ve expressament de Nova York,
arriba el dia 4,
dormirà a Reus dos nits
i el dia 5,
el dia 6,
marxa altra vegada
cap a Nova York.
Vés expressament de Nova York,
farà Nova York Reus.
Sí, expressament perquè és concert.
Sí,
afortunadament,
crec que torna el juliol,
té una torna preparada
per a Europa
i suposo que
deurà entrar a Espanya
i també
tindrem l'oportunitat
de tornar-lo a aplaudir.
Però jo vaig tenir
el gran plaer,
un dels grans plaers
dels últims temps
d'admirar-lo.
Ara deu fer un parell d'anys
al Festival de Jazz de Terrassa
quan portava
un guitarrista relativament jove,
un xicot que es diu
Russell Malone,
que últimament s'ha posat
també molt de moda,
americà,
no?
És com el llibert fortuit
de Barcelona,
aquest americà,
que se l'ha conegut moltíssim
perquè acostuma
a acompanyar l'Adriana Kroll
i doncs
i se'l coneix molt,
però aquell dia
em va deixar
veritablement
de panxa per amunt.
a part de què
també hi va intervenir
el fabulós Ray Brown
que ens va deixar
fa una mica més d'un any,
em sembla recordar,
però sí, sí,
va ser un concert memorable
que trigaré temps
a oblidar-lo.
No crec que aquesta vegada
quan vingui en Monti
el Teatre Frutuí
aconsegueixi fer-me'l
oblidar
perquè
superar-lo
no crec que el superi
perquè allò va ser
el màxim,
allò va ser el sumum.
Sí.
Doncs amb aquest concert...
I a més a més,
a més a més,
a més a més,
porta
també un percussionista...
Però aquí no hi ha ningú
que sigui dolent?
Tots són bons?
No, no,
n'hi ha de mitjanets
de bons
i de boníssims.
L'únic dolent
de la pel·lícula
sóc jo.
Un percussionista,
el Robert Thomas Jr.?
Sí, home,
és una figura
veritablement espectacular,
és un gran,
ell és un gran
percussor
en l'evolució
de la percussió,
no?
És...
És únic,
jo ja el conec,
també va intervenir
en un parell
de concerts
al Keyboard
acompanyant el Monti,
per cert.
Ara ja teníeu
una miqueta de mono,
de fer concerts
al Keyboard,
no?
Bé,
ara el meu fill
que ha agafat
les rendes del negoci
doncs ho ha tornat
a posar al cap
perquè diu
aquest pare meu
ja no val
massa jaio,
ara ho agafo jo
i veritablement
jo estic
mig retirat,
no?
Oficialment retirat.
Però alguna nit vaig
i li dono un cop de mà,
però ell no,
jo em vaig treure
el piano de sobre
ja fa molts anys
que tenia un mitja cua,
un Yamaha
i me'l vaig treure
precisament
per evitar caure
amb la temptació
de continuar
amb els concerts
i vaig dir
bueno,
ja he perdut prou diners
amb tota aquesta història
i deixem-ho córrer.
Però el meu fill
es veu que en deu tenir molts
cada vegada
doncs
un vol continuar
i n'ha comprat un altre,
no?
L'ha comprat a Tarragona,
per cert,
a Tarragonins
teniu un compte,
això,
eh?
És important.
Parlem ara ràpidament
si et sembla,
Jaume.
Bé,
recordem,
que per acabar
la cirereta final
com s'acostuma a dir,
la posarà Monti Alexander
en formació de trio,
serà dissabte dia 5 d'abril
a dos quarts d'onze de la nit
i al Teatre Fortuny.
I a part d'aquestes actuacions
puntuals,
també organitzeu
tota una sèrie
d'activitats paral·leles.
Sí,
demà tenim una conferència
a càrrec d'en Javier Coma,
que és un home
molt conegut
en el món,
és un escriptor
molt conegut,
editat
més d'una quarantena
de llibres,
majorment
amb una base
cinematogràfica,
però també
és un home
que se'l coneix
perquè
té una gran afició
al jazz
i també ha escrit
moltíssims articles
i hi havia una revista
que es deia
Jazz Quartica,
per exemple,
en la que ell
col·laborava
tots els mesos,
com l'Enric Basques
que ve la setmana que ve
i també
és una altra
d'aquesta gent
molt acreditada
dintre del món
del jazz
a Barcelona.
I llavors ve l'Alfredo Papa
diumenge
a comentar,
que no sé què comentarà
perquè la pel·lícula
té molt poc
a comentar
a part que té
compte amb la presència
de l'Ui Armstrong,
la Billie Holiday
i molts altres famosos
de l'època
i és
en versió original,
anglesa.
Una pel·lícula que es diu
New Orleans
i suposem que és
tipus documental,
no?
No, no, no,
té un petit argument
però és tan simple,
tan senzill.
L'excusa és la música,
potser.
Sí, ni més ni menys,
perquè jo em vaig quedar sorprès
anava amb un noi
que no dominava gens
l'anglès
quan la vaig veure
i la va entendre,
la va entendre
de comencement a final
perquè és una història
tan senzilleta
que no cal saber anglès
per entendre-la.
I a més a més,
si voleu venir
i tots els que vulgueu venir
a veure aquesta pel·lícula
la projectarem
a la sala Arloff
que és una subsidiària
o és una galeria
que ha muntat recentment
l'Anton Quinteiro,
propietari d'Ankins
i aquella tarda
hi haurà crispetes
perquè volem que sigui
una projecció
igual com si anéssim
un diumenge a la tarda
al cinema,
amb crispetes
i jazz amb crispetes
i a la sortida
una jam session
també molt interessant.
Déu-n'hi-do.
No parem, no parem.
Ja ho veig.
I ja com a per acabar
les activitats paral·leles
potser la que crida
més l'atenció
és un concurs
de jazz
per a joves valors.
Sí, bueno...
Hi ha hagut
molt bona resposta.
S'han presentat
17 grups
de quasi, diria,
tot Catalunya.
N'havíem de fer una tria,
n'havíem de quedar
10 només
perquè el concurs
estarà dividit
en dues fases.
La fase prèvia
que és el dimarts
dia 1
si em sembla recordar.
Sí, sí, sí, sí.
Ho hem mirat abans.
I llavors
si la gran final
o la final
el divendres 4.
Per tant,
és un concurs ja tancat.
Ja no hi són a temps
de presentar més.
No, no,
es va tancar
el 28 de febrer.
Llavors,
el jurat
ens vam reunir,
vam fer una tria
i en vam eliminar 7
perquè només
podien participar-hi
7 grups
a la fase prèvia.
i d'aquesta fase prèvia
no hauran de sortir
només 5
que seran els classificats
per la final.
Hi ha uns premis
de 1.350 euros
que no està gens malament.
No crec que sigui
aquesta la principal raó
per la que els grups
s'hi hagin apuntat
perquè si no,
m'agradaria que no fos
aquesta almenys.
La gent jove avui
crec que passen
dels diners.
Oi que passes tu
que ets molt joc, eh?
Sí, jo passo.
Jo he vist de l'aire.
No és que visquis de l'aire, no.
No, no,
però amb una cosa així,
amb un concurs d'aquests
i la veritat és que
el que fa il·lusió és guanyar.
No, però a ells els fa il·lusió
i m'imagino...
I bé,
jo hem seleccionat
10 grups
molt bons,
per cert.
Ara t'ho anava a dir
sense desvetllar,
sense entrar en particularitats
amb cadascun,
però en general,
el nivell,
què us ha semblat?
Com està el jazz?
El nivell d'aquests 10 grups
l'he trobat excepcional.
amb tota sinceritat
i recomano
tot aquell que vulgui anar-hi
perquè l'entrada és gratuïta
i no per això
deixaríeu d'anar-hi,
m'imagino,
però valdrà la pena
una tarda,
dues tardes,
dues sessions
molt maques.
Jo tinc molta il·lusió.
Tothom diu
que jo no havia de ser el jurat,
però doncs
finalment
he decidit ser-hi
malgrat que
no estic autoritzat
a dir-ho,
però com que sóc l'amo
qui li diu que no,
l'amo, no?
De broma, de broma.
Tabascula, tabascula.
Però n'hi ha
sis o set més
de membres del jurat
que el nom
se sabrà
el dia de la final
i que
veritablement
són gent
n'hi ha de més entesos
que altres
perquè hi ha gent
de totes les rames
dels arts,
hi ha
intel·lectuals
que no tenen res
a veure amb el jazz,
hi ha
hasta hi ha
una noieta
de 20 anys
o de 19 anys
que he triat pel jurat
que és una noia
que estudia música
a Barcelona, música clàssica
però que també té
gran afició
al jazz
i llavors dic
bueno, posem-hi
una neneta jove
que és moníssima
i li farem
participar
amb el...
Doncs si voleu saber
i escoltar més que res
qui són aquests
10 grups finalistes
del concurs de jazz
per a joves valors
a dimarts,
1 d'abril
a les 7 de la tarda
a la sala
polivalent de la Palma
i la gran final
hi ha la més sonada
per saber qui són els guanyadors
el divendres
a la mateixa setmana
divendres 4 d'abril
també a les 7
a la sala polivalent
de la Palma
Molt bé
Darrera pregunta
que jo tinc curiositat
perquè una miqueta
del concurs aquest
de jazz
diu que
intenta
realçar
la figura
de l'Ubennet
Què tens tu
amb l'Ubennet?
Sabem que ets
un gran fan
però alguna història
hi ha d'haver al darrere
No, no
amb l'Ubennet
jo malauradament
no hi tinc res
perquè el pobre
ens va deixar
fa 6 anys
però
sí que és cert
que em va demostrar
la seva amistat
si vam tindre
una amistat
que va durar 15 anys
o 16
durant aquests 15 o 16 anys
va ser
un gran amic
el que jo
sempre he admirat
i crec que
malgrat que ja
li hem fet altres
dos homenatges
arreus
el mateix any
que es va morir
i l'any passat
amb motiu
del cinquè aniversari
de la seva desaparició
però
doncs
amb els meus companys
de junta
vam decidir
que era mereixedor
que li dediquéssim
aquest festival
a la seva memòria
una gran persona
i un gran organista
veritablement
molt bé
doncs esperem
que no només
aquesta edició
que li pugueu dedicar
en fi
fins a 20 edicions
si convé
que ens descuidem
alguna cosa Jaume
no
no ens descuidem res
sembla que hem repassat
el programa
ens ha dalt el baix
i ens ha agafat
se libera
grosso modo
jo doncs
m'agrada
m'agrada molt
que m'hagis convidat
estem molt agraïts
home jo ja tenia ganes
a veure si el Jaume
organitza alguna cosa
per enredar
el que vingui
no no
no és cap enredo
al contrari
ha sigut un gran plaer
estar aquí
i que hàgiu pensat
en nosaltres
acabem amb la música
de Monti Alexander
també
amb una altra
de les peces
molt molt conegudes
com Fly With Me
i us recordem
un cop més
que podeu gaudir
del bon jazz
en directe
amb noms
d'aquells
que s'haurien de posar
amb cartells lluminosos
des de ja mateix
fins al dia 5 d'abril
no?
què em diu que no?
no
només volia fer
ai ai
ja m'he equivocat
no no no
només volia fer un petit
i molt breu
insís
que el dia del Monti Alexander
que tot aquell
que vagi al concert
que sigui
molt puntual
perquè
ja
bueno
al final
vam tenir
just temps
d'anunciar-ho
al programa
i hi haurà
la presència
de la companyia
de dansa
de Carme Fraga
que ens dedicaran
un parell de temes
abans del concert
no?
i val la pena
no perdre's-ho
perquè és un grup
molt bo de ball
molt bo
si tindrem el pack complet
Jaume
llarga vida el jazz
ho veus bé?
creus que
encara en tenim per estona
amb noves formacions
i tot?
jo crec
jo crec que el jazz
està com a nunca
està molt bé el jazz
la joventut
i té passió
i a mi em venen a vegades
gent joveníssima
que em pregunten
per fulano
per mengano
i dic
mare de Déu
però com pot ser
que em pregunti
no tens res?
no tinc res
home
no no
però que estrany
escolta'm
més de mil disc
que tens aquí
no tindrem res
de ser
si el té
l'home
és que és un tio
que si el poso
doncs en primer lloc
no era sant
de la meva devoció
malgrat que tothom
l'ha venerat
però doncs en segon lloc
la gent se m'avorrirà
perquè era un home
super tècnic
però no
vull dir-te
que la gent jove
té aquest neguit
i aquesta falera
i tenen il·lusió
pel jazz
i jo doncs
esclar
m'estarrufo també
com l'alcalde
el dia que va presentar
el festival
convidem a la gent
de Tarragona
que vagin cap a Reus
gràcies
jo el faria ara mateix
perquè nosaltres
nosaltres anirem
al de Dixiland
no?
quan facin el festival
de Dixiland
aquí a Tarragona
i anirem
doncs ara que pugin ells
no he baixat
només que un parell
de vegades
en un parell
d'ocasions
diferents
però
que tant baixaré
sí
perquè tinc ganes
de conèixer
aquests xicots
que voldria
que sapiguessin
que si
he posat el festival
un parell de setmanes
abans del seu
ha sigut
del tot involuntàriament
no sé si estan
disgustats
amb nosaltres
mentre no coincideix
espero que no sigui així
no
no home
tots hem de fer coses
en aquesta vida
i quantes més
en fem
molt millor
clar que sí
hi ha espai per tothom
doncs
Jaume Joan Magrinyà
moltes gràcies
i endavant
en aquest festival
enganxeu-vos al festival
sisplau
i endavant
i endavant
enganxeu-vos al festival
i endavant
enganxeu-vos al festival
i endavant
enganxeu-vos al festival
i endavant
i endavant