Blancura de luna, de sol y de nieve,
azul transparente de cielo y de mar,
vertores de un campo de frescos retieves,
urañas que cuentan el tiempo al pasar.
Avi Ramon, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Com està?
Doncs mira, igual que el temps.
No, millor que el temps, no?
Igual que el temps, vull que vaig anant seguint el curs de la vida.
No, no, però que m'ha de dir, millor que el temps avui que està ennubulat, no?
Està plovent.
Per això et dic, la vida l'anem seguint, la tinc costum,
ja, com en aquelles èpoques que hi havia només animals de mar
i van sortir terra i ja sota terra i mar.
Doncs nosaltres també t'has d'acostumar a tot.
Quin remei ens toca, no?
Si no, ens fan acostumar a totes totes.
Que està una mica encostipat?
Sí, una miqueta.
Ja ho noto, ja.
Què vol que li fessi muntar de la batja?
No, no, no.
Jo un cop vagi parlant i sentint, ja,
les persones ja...
Com tant l'admetin que la meva veu avui no he de cantar...
Ui, la teta falla, eh?
La teta falla de nas, de nas, eh?
D'encostipat, d'encostipat.
Perquè abans ho comentàvem amb la Núria,
que l'avi, quan arriba, com arriba aviat amb l'autobús,
a què sí, avi?
Que arriba aviat,
doncs es queda per aquí davant de l'emissora,
que hi ha uns bancs,
que deia esperant,
però avui m'ha dit, no, no, avui no m'espero fora,
i no s'esperi més fora, eh?
Perquè aquí ja fa frescona, aquestes hores, eh?
Bueno, però aquests dies,
com que feia bona temperatura,
veies passar els nens i les nenes,
la gent gran que compraven,
passaven col·legi,
veus tota una sèrie de diferents maneres de ser de la gent,
i és una distracció com una altra.
Per cert, que parlant de distracció.
I barata, perquè t'acentes en un banc.
Així, quan vas amb un banc dels altres,
sempre, encara et compten,
després que et foten els quartos,
encara et compten, eh?
Que paguis.
Sí, sí.
En aquests bancs, no, aquests bancs...
No, no, no, no.
Home, poden fotre altres coses, però...
És diferent dels de...
És diferent.
Antigament sí que hi havia la ràba de les cadires
que havien de pagar.
Sí, és cert, és cert.
El que passa és que hi havia el truco,
com que eren llargues les cadires,
quan veies 20 del cobrador,
t'anaves a l'altra punta.
O sigui...
I continuaves pujant, no?
I continuaves pujant.
Avi, parlant de distraccions.
Sí.
El cap de setmana no s'ha distret
i, com hem pogut comprovar,
ha canviat l'hora.
Sí, sí, sí.
Sí, però és una d'aquelles coses
que passa que moltes vegades
no te n'adones
i, clar, o arribes una hora abans
o arribes una hora d'estret.
Jo saps què faig cada vegada.
Ja, quan me'n dono compte,
ja canvio el rellotge.
Jo no espero les dues,
a les 12, o la una, o les tres.
No, no, jo,
quan veig ja que he acabat de sopar
i veig que ja la cosa...
No he de fer res de particular,
canvio l'hora ja.
Canvio l'hora.
Ja està fet.
Per què esperar a l'anil, no?
Si ja te despertes amb l'hora nova.
I parlant de coses noves,
normalment són els oients
qui ens truquen a nosaltres,
però avui, parlant amb l'Avi Ramon,
hem preferit trucar-los nosaltres.
Sí, sí.
I tenim via telefònic ara mateix
a dos amics que...
Una d'elles, una persona entranyable,
que és el senyor Josep,
al qual saludem.
Senyor Josep, bona tarda.
El tenim, no?
Bona tarda, Tarragona Ràdio.
Bona tarda, Gran Sílvia.
Bona tarda, senyor Ramon,
l'avi nostre de Tarragona,
que feia molt de temps
que no podia parlar amb ell
i estic contentíssim
i joiós de poder parlar-hi.
Me n'agrada molt.
Escolta, pensa que cada vegada
que veia la Sílvia,
el primer que li preguntava
era pel senyor Josep.
Això és veritat.
O sigui que el teu record
no l'he perdut.
Passat el temps,
però el teu record
no l'he perdut
d'aquell senyor
tan agradable
quan conversàvem
i coses d'aquestes.
Un millor de gràcies.
Encara que no sigo millor,
només amb dues que m'endonguis,
per mi és més gratució.
Escolta, Sílvia...
Perdonin, cavallers,
però anem a saludar
l'altra dama
que ens està esperant,
que tenim via telefònica,
la Imma.
Imma, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Bé.
Home, avui estem de parella,
estem dos a dos, eh?
Sí.
Estan en igualtat,
estan en igualtat ara mateix.
Escolta, Imma.
Imma, no?
Imma.
Imma.
I vas mirar allò
que et vaig dir?
Sí.
Ho has mirat?
Jo vaig preguntar a la mare
i diu que sí.
Ai, que hi havia una torre, no?
La torre encara està.
Encara està.
I han fet unes oficines
de l'Ajuntament.
Ah.
Bueno.
I me sembli que està
a Carles Blancolí.
No ho sé.
Sí, Josep,
què em volia dir?
Perdoni'm.
És que saludàvem a la Imma.
Sí.
Escolta, Sílvia.
Digui'm, digui'm.
Saps que ja no ets
la gran Sílvia?
Oh.
No.
Estem perdent punts.
Estem perdent punts.
Sí.
Ara ets la mama, Sílvia.
Gràcies.
Escolta,
perquè s'ha lamentat
de les persones
quan canvien
de l'estatus, eh?
Oh, i tant.
Oh, i tant.
Escolta,
se nota, se nota, eh?
Sí, és veritat, sí.
No li puc dir que no.
Escolta, vols que et digui una cosa?
Per mi la veig la mateixa, eh?
Bueno, bueno.
L'únic, l'únic, l'únic que el que té
és que un dia vaig veure el bisnet,
que ho siguéssim,
perquè clar, si ella és la neta,
el seu xiquet deu ser bisnet ara per mi, no?
No, encara no.
Encara no?
No, avi, avi, no?
Avi?
Avi, avi.
Avi també.
Avi.
Avi també.
Vale.
Doncs escolta'm,
és un bon treball, eh?
Sí, no, estàs bé de consciència.
Sí, sí, sí.
Està ben treballat i simpàtic.
Escolta'm,
i a mi quan m'ho va veure,
com si m'hagués conegut ja.
Clar.
Va ser un moment molt agradable per mi.
És que el coneixia de la panxa i avi.
Ah, potser sí.
El coneixia de la panxa.
Escolta, avi, amor.
Digues, digues.
T'ho volia fer una pregunta,
perquè com que tu ets un poble de sabidoria
i tens molta memòria,
que jo no en tinc tanta.
Ja l'he perdut, tot això.
Bueno, jo el seguixi de Santa Tecla
a mi m'agrada molt.
Sí.
I per cert, enguany el vaig poder veure d'aquí a casa
perquè el van donar per la televisió.
Sí, sí.
Com ja deus sapiguer.
Sí, sí, sí.
Bueno, el que m'agrada molt,
més que...
M'agrada tot el seguixi,
però el que m'agrada més són el Ball de Bastons,
perquè tinc mitja família,
com ja deus sapiguer,
i el Dames i Vells.
Dames i Vells.
Bé, resulta que a mi em va tocar una miqueta la moral,
el locutor que hi havia a la televisió,
que els Dames i Vells provenien de l'any 70.
Sí.
jo li vaig dir mentida podrida.
No, no, i ara...
No, jo, que jo recordi,
que jo recordi,
eh, lo menos venen de l'any 50.
I vols dir que no?
Que abans...
o potser abans.
Abans de la guerra.
Abans de la guerra.
Abans de la guerra.
Perquè et diré...
Bueno, abans de la guerra.
Això ja no me'n recordo.
M'assembla, eh?
Perdona, perdona, perquè de mi em faig el moment.
Jo abans de la guerra encara era petitot i no dic xos.
perquè jo en altres mi em vaig a la caràcter de Barcelona
davant de la verifacència,
que abans es deia la verifacència,
ara no, ara es diu la casa...
Que és la Mercè o algú així, no?
Sí, la Mercè.
La Mercè, sí.
Allí en aquell tancat que hi ha,
que hi han tancat molt, molt gran.
Sí.
Bueno, i el nostre veí anava als Dames i Vells.
Sí, sí, sí.
I feia de dona.
I baixaven a buscar-los al llit, a tots,
i s'anaven a actuar allà darrere al Mas de Bonet,
que jo deus que he entès.
Sí, home, sí, allà al Mar Internum.
Ah, sí.
I ja et dic,
i em sembla que era l'any 50 o 48,
bueno, l'any 48 o 50.
Havia de ser dels 40 i alguna cosa.
Ara, això d'abans de la guerra,
jo puc ser que confonc les caramelles amb els Dames i Vells.
El que passa, el que passa,
que llavors Dames i Vells,
me'n recordo jo,
perquè, com que havien de ser tot homes,
els veies tots tan depilats,
i llavors feia gràcia,
perquè quan s'aixecaven, per exemple,
el que no ho sabia,
aixecaven la faldilla i veien aquelles cambes tan peludes.
Sí, ja ho sé, sí.
Era la conya.
El que passa, que llavors,
com que hi havia la censura, més o menys,
ho podien passar massa, massa,
hi havia ironia,
però era ironia amb els que m'anaven,
amb els senyors que hi havia aquí a Tarragona.
Com ara, no?
Sí, sí.
Un més o menys.
Però, bueno, era més...
Jo, com t'ho dic...
No era tan...
No diré brut,
perquè, per car, doncs,
a vegades la cosa es vol fer massa,
massa per demostrar massa llibertat,
i a vegades també es passa una mica la cosa.
Vaja, el meu punt de vista.
Jo, com t'ho dic,
de bas de la guerra no me'n recordo,
perquè jo, com ja saps,
que vaig néixer el 32.
Sí, sí, no, no.
I ara estic confús...
Però de l'any 48 o 50 sí que m'ho recordo.
Sí, sí, sí, sí, sí.
No, no, ara, que...
Tu digu perquè jo...
Que tu et diguessis que van estar uns anys
que no m'han sortit,
perquè, doncs, el franquisme i tot el...
Sí, sí, sí.
Però de l'any 48 o 50 ja anaven.
Sí que anaven, sí.
Anaven?
Sí.
Bé, doncs...
Però fem una cosa,
com no hem vingut aquí a parlar ara mateix
de Damasivells,
que hem vingut parlar de Torreforta.
Sí.
Per què no l'expliquem una miqueta a la Imma?
Perquè jo crec que Torreforta
no ha canviat molt.
Ha canviat moltíssim.
Que no ha canviat molt, dius.
Per això no, no.
Que no ha canviat molt,
sinó que moltíssim ha canviat.
Mare de Déu.
Sí, quan vaig pujar a viure jo aquí
fa 43 anys,
tot eren garrofers.
Tot eren garrofers.
Jo el que sé,
que un dia,
ja m'ho vaig explicar
o el que et digui l'Imma,
nosaltres,
els meus pares,
vam comprar,
perquè llavors em cuidàvem un senyor,
no recordo el nom ara
i tampoc fa el cas,
que estava a l'Ajuntament.
I aquest dia se'n cuidava
de vendre parcel·les,
que allò era tot el que diu ell,
un camp.
I van vendre parcel·les.
I la gent, doncs,
es van abocar
perquè van dir
que allí hi hauria
tota una sèrie de comunicació
i tal i tal.
I llavors van publicar una miqueta
i molta gent se van refredar.
Clar, és lògic, clar.
I llavors ja va ser
quan van tornar,
llavors van deixar-ho,
va sortir altres circumstàncies,
el que sigui,
i llavors van començar
a fer-se cases.
El que passa
és que es van fer-se cases
sense posar, doncs,
com diria,
els carrers o el que sigui.
Es van fer unes cases, doncs,
a gust de cada un.
I per això
el començament de Torrefort
era d'això.
És que recordo
que el senyor Josep,
perquè se'n recorda encara
que al costat de Torrefort,
a la part de baix
de la carretera,
era on hi havia
aquell allò de la brossa,
se'n recordeu?
Sí, el bas de la brossa.
El bas de la brossa,
que allà és on tiraven la brossa,
i cuidàvem els tocinos,
i cuidàvem tot un lloc que ell.
Després allà també
va haver
algun bard allí
que va haver
una miqueta de complicacions
perquè
la nit allí
doncs se'n reunien
i hi havia
algunes timbes
i jugàvem
i el que sigui.
Sí, bé,
hi havia una miqueta de soroll.
Hi havia una miqueta de soroll.
I això després ja
anar
reafirmant-se
ja a Torrefort
com a barri.
Ja es van eliminar
la brossa,
es van eliminar
aquestes coses,
i llavors,
gràcies a Déu
i gràcies a la voluntat
de tots,
Torrefort
va ser un punt
molt important
a Torregona.
I és, i és.
Jo dic
en aquelles èpoques,
perquè ara
hi ha altres barris
però en aquell temps
Torrefort
era Torrefort.
Una pregunta
que li vull fer a la Imma.
Imma,
encara t'ho tenim per aquí,
pobra,
no,
deixa'm xerrar, eh?
Una pregunta,
tu t'hauries
t'hauries imaginat
que Torrefort
precisament
podia arribar
a fer
com és,
precisament,
o com era?
Sí,
que m'ho hauria dit.
Un munt de camps
de garrofers
i que de cop i volta
sigui com ara és,
que té un nou centre,
que té un sulmercat,
que per cert
també tenia cinema.
Sí,
però ara ja no.
Sí?
No sé,
Josep,
tenia cinema.
Sí,
sí,
sí,
i havia un cinema
que el portava
al Penedès.
Sí.
que les pel·lícules
feien una part
i mentre feien
el descans
d'un lloc
portava la pel·lícula
a l'altre.
I així,
doncs,
amb una pel·lícula
sortien dos cines.
Però quina llàstima
que hagin anat
desapareixent,
no?
Desapareixent,
perdó.
I pensa una altra cosa,
que molts
que van formar
també a Torrefort
van ser pescadors,
perquè el Serrallo
normalment,
al ser petit,
moltes famílies
no hi havien
els pares
i els fills
i es casaven
i tot això.
Llavors ha sortit
a Torrefort
molta gent,
inclús de la part alta
de Tarragona,
molts van anar
a viure a Torrefort.
O sigui que Torrefort
va ser un gran lloc.
I pensa tu
la manera d'anar
perquè per anar
del Serrallo
a Torrefort
s'anava per la via.
Compte tu
els trens
que corrien
llavors
en aquell temps
que la gent
podia anar
tranquil·lament
des del Serrallo
fins a Torrefort.
I jo sé
de més d'un avi
que ja li comentava
al senyor Josep
que de Tarragona
a Torrefort
anàvem
a anar amb bicicleta.
Però...
i a peu.
Bueno,
aquells anys
i a peu,
i a peu.
i a peu.
Quantes espardenyes
he gastat jo?
Que escolta,
que jo treballava
aquí a Torrefort
i vivia aquí
a Torrefort
escolta,
quantes espardenyes
he gastat,
carai.
Doncs jo t'en diré
una altra.
Jo sé un
que està aquí
davant de la Sílvia
que s'ajuntava
amb uns
i anàvem a ballar
a Torrefort
amb una masia
que hi havia allí
que hi ha vingut teatre,
havia vingut una mica
d'escenari
que fèiem ball
amb algun temps ja,
molt abans,
molt abans
que allò fos Torrefort.
Doncs també
anàvem a peu
per dir
o per aquells grans
plataners
que hi havia
per la carretera,
te'n recordes?
Aquells grans plataners
a la carretera vella.
Doncs per això
també n'he gastat jo
de sabates
per d'ell.
perquè les gastava
per anar
i per ballar.
O sigui
que doble encara jo.
A veure,
una pregunta
que va
dos amics
estan a Torrefort.
Aixem-hi,
Josep,
ara per exemple,
ara no perquè ja
és una mica més difícil
i potser molta gent
de Tarragona
o de Torrefort
baixa a Tarragona.
Però com es divertien
abans?
Ara que diuen
això d'aquell
que hi havia ball
i anaven a una masia.
Com es divertien
vostès?
Fa això
algun temps?
Jo no em podia
divertir.
divertir.
Que treballava
tot el dia?
Perquè,
no,
no,
no.
Estava recient casat.
Ja et diverties
prou,
doncs escolta,
molt molt divertiment
encara,
de recient casat.
Això mateix.
No fotem?
Carai,
mira,
aquí està la mostra,
sis fills.
Veus?
Escolta,
i...
Ai,
perdó.
Ai,
agafa't.
No t'emocionis,
no t'emocionis,
deixa-ho passar això
del casat ara ja,
no t'emocionis.
Sí,
no,
no.
I com que
estava recient casat,
doncs no anava
por ahí
al ball
i tot això,
que no tenia temps
tampoc.
Ja ballaves prou a casa,
no?
Sí,
a casa,
arribava de casa
i com que tenia
tot a casa,
doncs mira,
escolta.
No,
molt bé,
molt bé.
I la Imma,
Imma,
diga.
i tu com fas
precisament per,
no sé,
surts a donar tomets?
Aquí sí.
Com et aperteixo?
O esperes potser
que vinguin les festes?
Perquè jo sé que ara mateix
a Torreforta
teniu diverses festes
a l'any.
Sí,
però ja han passat,
ja.
Ja ho sé,
ja ho sé,
ja ho sé,
però també aneu o no?
Sí,
bueno,
si estem aquí a prop,
pues em portem
per a los barris.
Bueno,
aneu voltant
per tots les barris,
diu la Maria,
eh?
Ja la sentim de fons,
ja la sentim de fons.
Ja volia...
Jo tenc de la lliç
al cine, eh?
Apropeu-vos,
ah,
Maria,
apropa,
que si no et sentirem.
Si parles de lluny
ja et sentirem.
Hola,
bona tarda.
Hola, Maria.
Que dic al cine
i jo l'he vist.
O sigui,
tu eres d'aquelles
que se pujava el galliner?
Eh?
Tu eres del que pujava el galliner,
tu?
Sí,
no,
el cine d'aquí de Terraforta.
Aquest,
aquest.
Sí.
N'hi havia galliner,
també.
que ara hi ha una tenda.
Ahà.
Que ara hi ha una tenda.
Tocant allà de Pasqual,
el carrer Enquell,
no me'n recordo,
ara,
el carrer Enquell.
Que fa cantonada
i que arriba fins al nou centre,
o està propet del...
Bé,
està davant-davant
per gairebé del mercat.
Sí,
sí.
Molt bé.
I la casa aquesta,
que diu aquesta senyor,
és aquí al carrer Francolí,
no?
La casa,
la torre,
que diuen?
Sí.
Sí,
és allí,
estic vivint a prop.
El que hi ha una cosa
que jo ara no estic al cas
que ja m'ha passat d'allòs.
Aquesta torre
no sé si perteneixia
al Clero
o a Tarragona.
Ara em feia.
Perquè, escolta,
fixa't-hi a veure
si encara existeix l'escut,
que hi havia un escut allí,
amb pedra,
a veure si encara hi ha la T,
que la T
era el símbol
de la que cobrava el Clero,
perquè el Clero
tenia uns terrenys sempre
i tots,
com en aquell temps de feudalisme,
havien de pagar
un d'allò.
No ho sé,
però...
M'assembla,
m'assembla
que allí l'escut
que hi havia,
si un dia t'és ocasió
de mirar-ho
o d'oceà,
ho diràs,
a veure si hi ha...
Doncs bé,
a veure si hi ha l'escut
encara de pedra
i si encara hi ha,
si hi ha la T,
allò que està separat,
ja la T,
que és el de la catedral.
La van reformar,
la van fer
i ara ja hi ha
d'això.
Bueno,
reformar,
ja no sé què
de l'Ajuntament
i de la Generalitat
allí en posat ara.
Així ja no d'això.
És la torre
perquè és la casa més feia.
Sí, la terra de defensa
i em sembla que era un...
el sac perteneixia
llavors a això.
tot canvia.
Però ja me'n recordo
que aquella torre
estava illada de tot,
quedava allà al mig.
Sí.
No hi havia res pel costat,
tot era terreny.
No, no, no,
perquè el carrer de Sant Colima
penso que era el primer carrer
que hi havia aquí a Terraforte.
Sí, sí, sí.
Térenc tots baixos, no?
Tot eren carrers baixos, no?
Sí,
hi ha moltes cades baixos,
bueno,
s'han fet alguns blocs,
però...
Jo dic al principi,
al principi era tot un carrer
de plantes baixos,
que em sembla que inclús
l'entrada era dels dos pisos, no?
Sí,
normalment són de dos o tres pisos
i cases o altres.
No, no,
però l'entrada de,
quan era planta baixa,
la porta principal de baix,
m'assembla que...
Ah, bueno,
la torre aquesta, no?
No, la torre,
els carrers.
Els carrers, sí.
Sí, sí, sí.
Jo recordo algo al principi,
també,
també m'agrada anar-hi.
Maria,
Josep,
heu de convidar l'avi Ramon
que vingui un dia a Terraforte, eh?
Això, mira.
Perquè està tot recordant de memòria
i ara mateix crec que una fotografia exacta
de com és ara,
Terraforte,
crec que se li escapa, eh?
Francolí més o menys
quede antic
com era antes.
O sigui,
que és el carrer
el que es quede més,
que se ho han tret tot.
I, senyor Josep,
el carrer Tortosa,
què tal?
El carrer Tortosa
és el principal...
És el principal
que tenim aquí
a la gran Torreforte.
Claro,
perquè com que puja...
Està el senyor Josep
i, claro,
l'han deixat lo millor.
Gràcies,
però és que
com que puges
per la carretera general
i quan decantes
per entrar aquí
al carrer Tortosa,
doncs,
escolta,
el carrer Tortosa
és recte
hasta dalt
al camp de futbol.
I el carrer Francolí
també,
és la carretera València
i també.
Bueno,
el carrer Francolí
també.
Que és el principal
també.
Però,
si on hi vic
el carrer Francolí?
Ah,
jo sí.
Maria,
sí, Josep.
El que passa
és que el teu Maria
té semàfor.
Eh?
Que el teu té semàfor
també.
Sí,
claro,
a l'entrada
i el senyor Josep
per entrar
no fa falta
que no fes semàfor.
de totes les formes.
Ja l'ha passat,
ja l'ha passat.
totes les formes
també tinc algun amic
jo aquí a Torreforta.
No,
no en tenim cap.
Jo he tingut
també aquí al carrer,
aquí,
he tingut bons amics,
eh?,
aquí a Torreforta
i confio,
encara en tinc alguns.
I tant.
A part de vosaltres
hi ha alguns
que també
que també hi ha artistes
aquí dalt,
eh?,
teniu pintors,
teniu escultors,
teniu,
conec jo,
vaja,
conec un pintor,
algun escultor
i conec
dintre el món de l'art,
conec amb algú.
El que passa
que jo
al estar aquí
doncs no puc
desplaçar-me perquè,
clar,
he d'anar amb autobús
i a vegades l'autobús...
T'haurem de regalar
un bon obús
a la Birraón.
I això de l'autobús
a vegades
escolta més
allò que diem,
no?
Sílvia,
te paso la himna.
Fem una cosa
abans que marxis,
Maria,
digue'm
el que més t'ha sorprès
de Torreforta
ara mateix
o què és el que recomanaries
si la gent
volgués pujar
precisament al barri
de dir,
doncs si heu d'anar
a veure tal cosa.
Jo puc recomanar un?
Vinga,
sí, Iosep,
sí,
i tant,
i tant.
El mercat
que està renovat
i sembla un mercat
de desigressa.
Molt bé.
Ara no està acabat,
quan estigui acabat
quedarà el doble
més majo,
eh?
Bueno,
ja vindrem.
Però és molt majo
ara el mercat.
Ja vindré,
ja.
Sí,
jo la mateixa
igual com el senyor Iosep
i el parque
que hem fet nou,
també.
Doncs,
Maria,
amb el teu permís
que ens queden segons,
passa-li a la Imma
que ens recomana
també ella.
Vale,
Gràcies,
fins ara,
adéu-siau,
gràcies.
Adéu-siau,
gràcies.
Ima,
i tu què ens recomanes
que gent vingui
a visitar Torreforta?
A veure,
que s'esperi a les festes,
quan vinguin les festes?
Sí.
Que vingui el dia 1,
per exemple,
de maig,
que també és una edat especial
per a vosaltres.
També.
Molt bé.
Però mira,
passeja al dix del parque,
que no sé.
Sí, Iosep,
moltíssimes gràcies.
Ima,
gràcies.
Bona salutació,
senyor Ramon.
Moltes gràcies.
Abui,
gràcies,
Adéu-siau,
bona tarda.
Doncs ara ja he de dir una cosa,
i és que he estat allí
i he quedat encantat
de com està el barri,
eh?
Abui,
gràcies,
notícies.