Una entrevista prou interessant que ens lliga amb l'actualitat, podríem dir, cultural de la ciutat de Tarragona.
A veure, anem a pams. Això de parlar sol, em sembla que aquí més qui menys tothom ho ha fet.
A veure, sigui per casa, quan se sent que està sol, que ningú l'escolta, doncs és qüestió d'anar xerrant.
O fins i tot pel carrer, ni que t'acabi anant mirant tothom, doncs tu a la teva i anar xerrant.
A la dutxa també passa, tot i que a la dutxa s'acostuma a cantar, més que no pas parlar.
El que potser ja seria més curiós, i d'aquí està la notícia,
és que fins i tot tinguis l'oportunitat de guanyar un premi per això de parlar sol
i que fins i tot la gent et vingui a escoltar, sí, sí, se posin davant teu
i t'escoltin atentament tot fent una copa.
En fi, estem parlant del cicle de monòlegs a parlar sol,
un cicle que em sembla que és iniciativa de l'Enric Company, jo diria que d'ell sol.
Ara ens ho explicarà, i un cicle més que res, que ara tenim en directe aquí a Tarragona Ràdio,
l'Enric ens ho explicarà perquè venen en directe a presentar-lo al Teatre Magatzem.
Serà dissabte a dos quarts d'onze.
Sense més presentacions, Enric, bona tarda.
Hola, molt bona tarda, com va això?
N'ha fet, i tu?
Doncs molt bé, aquí sentim una mica això que parlaves,
de tota aquesta gent que anem parlant sols
i que tindrem l'oportunitat de poder-ho venir a fer
perquè ens vingui a veure la gent aquest dissabte al Magatzem de Tarragona.
Expliquem, de fet ja ho hem dit abans, l'Enric Company el reconeixereu fàcilment,
segur que l'heu vist a les televisions tant de Tarragona com de Reus,
més que rebre que la gent es faci una imatge física de tu,
que això sempre ajuda a la ràdio, eh?
Sí, una miqueta.
Ja el tenim situat, l'Enric, i ara explica'ns.
Iniciativa teva, únicament això del parlar sol, i com va sortir?
A veure, iniciativa meva exclusivament no, eh?
La iniciativa...
Bé, jo sóc una mica el que has tirat del carro,
però hem comptat amb l'ajuda inestimable,
quina gran expressió aquesta, l'ajuda inestimable,
del Pere Paiçà, que és un reusenc d'aquests de tota la vida,
que el veia enredar fàcilment perquè la proposta com a espectacle de format escènic
es pogués fer en el seu local de Reus.
I una mica entre els dos, cadascú a la seva manera, ho hem anat arrossegant,
i hem anat fent, doncs, aquest projecte del parlar sol,
una proposta que, afortunadament, amb els mesos ha anat agafant més forma i més forma,
i que, doncs, bueno, que fins i tot permet no tan sols poder-lo gaudir arreu,
sinó que comenci a circular per Catalunya
i es pugui venir a presentar aquí a la ciutat de Tarragona, clar.
Sí, perquè a principi, de fet, era un concurs,
no sé si ja heu passat la fase de concurs i ja esteu en la de bolos, podríem dir.
Com va anar això?
A veure, és un concurs, però un concurs d'alguna manera permanent,
és a dir, és un cicle de 12 nits que van començar el mes de maig,
això ho parlem a Reus, no?
Sí.
Llavors, cada mes, el darrer dixos de cada mes,
fem una posada en escena on venen monologuistes
que, d'alguna manera, són artistes ja,
que formen part del circuit de monologuistes
que actualment existeix a Catalunya.
O sigui, primera notícia, existeix un circuit de monologuistes a Catalunya?
Existeix, existeix.
És una mica gueto, eh, aquest circuit.
Ja m'ho penso.
No et pensis que té les comoditats,
ni sigui una cosa amb molts mitjans, no?
És una mica tot molt club, molt format club,
amb pocs recursos.
És a dir, l'entrepàs el tenim que portar de casa
embolicat amb paper al bal,
acostuma a ser de pernil d'ols,
més ja no arriba,
i anem, doncs, per Catalunya,
per diferents localitats,
doncs, sobretot a Barcelona hi ha moltes sales
que s'hi han afegit,
que, bueno, fa una mica de ràbia,
però és una ciutat gran
i per això d'alguna manera té iniciativa,
però hi ha altres ciutats com Manresa,
Granollers,
Vic,
Castelldefels,
ara Reus,
i potser tímidament
s'ha començat a introduir Tarragona,
si no ho vol,
doncs,
completen un circuit
en què, ja et dic,
una sola actuació,
doncs,
és en unes condicions molt precàries
per al monologuista,
però que si aconsegueixes entrar-hi,
doncs,
escolta,
passeges,
fas una mica de país,
perquè vas de localitat en localitat
menjant aquests entrepens de pernil d'ols,
i tot plegat,
doncs,
li dona una mica de cos,
que és del que es tracta,
no?
De fet,
us coneixeu ja tots entre vosaltres,
o us sembla pel que dius
que ha sigut fàcil localitzar,
doncs,
la gent per participar?
És com un gueto,
això ens coneixem tots,
llavors va arribar un dia
que jo vaig aixecar la mà
i vaig dir,
escolteu,
sabeu que aneu per tots?
Doncs ara ja podeu venir a Reus
i Tarragona,
també,
no?
Molt bé.
I, bueno,
i sempre és una notícia
que té molt bona acollida
per part dels monologuistes,
perquè molta gent procura viure d'això
i és complicat.
Llavors,
com més gran
i més extens és el circuit
en el que pots passejar
la teva proposta,
doncs,
millor,
clar que sí.
Es pot viure d'això?
Suposo que,
pel fet de ser monologuista,
doncs,
deus tenir potser una part
d'escriptor o d'autor,
però molta part d'actor.
I jo no sé si la gent
que fa monòlegs
només fa monòlegs
o es dediquen també
al món del teatre,
en general.
Home,
cada cas és un món,
cada cas és un món,
però el mínim comú
denominador
de cada un dels monologuistes
doncs és
que té una faceta d'actor
perquè no deixes d'estar sol
en un escenari
que és una qüestió
molt delicada,
perquè quan un monòleg
va bé
és molt agraït
i ets tu sol
una mica
que et recolleixes
haver-ho fet bé.
En canvi,
quan estàs sol
és molt delicat.
Llavors,
aquí tenir certa experiència
com a actor
sempre ajuda
als moments baixos
poder-los superar
una mica
amb més facilitat.
Moments baixos
deuen ser del tipus
en què tu et penses
que has dit la Gracieta
i el públic
no reacciona.
Això de fer més ràbia.
Això és terrorífic.
És terrorífic
perquè dius
Calla,
que no va bé,
no va bé,
però ara tinc un moment
que ja veuràs tu
això serà un no parar
i la gent
que és contenta
que es parà,
la deixes d'anar
i veus la gent
com mirant-te
com dient
aquest el moment.
Allò i?
Exacte.
I, bueno,
és una sensació
de realment
de parlar sol.
Aquí,
et sents com molt
sol a l'escenari
i, clar,
és molt difícil
anar cap a dalt
pujar
fent un monòleg.
En canvi,
caure
és molt fàcil,
no?
I amb una
dècima de segon
estàs de dalt
caus
a baix de tot,
no?
I, en aquest sentit,
doncs, bueno,
el fet
de compaginar-ho
amb teatre
o coses així,
la veritat
és que va bé
perquè no es noti
tant, almenys,
i per sobreviure
i no dir
no em rieu,
mireu,
me'n vaig cap a casa
i deixem-ho aquí,
no?
De fet,
parlant d'anècdotes,
vés pensant,
a veure si s'ha tacut
alguna anècdota
en aquestes representacions
que porteu.
Una altra de les coses
que us passa,
clar,
és que
el vostre,
amb el que esteu,
és en actuar
en bars,
en locals públics,
no?
Més o menys de nit,
fins i tot,
en què la gent,
bueno,
no és que estigui a vegades
asseguts tranquil·lament
fent un cafè,
sinó que potser
ja porten unes copetes,
no?
I jo és que van
enxerrant.
Això ajuda,
això ajuda,
no t'enganyaré,
que això ajuda
perquè, clar,
som un oleg
amb unes pantes de branja
a les sis de la tarda,
doncs és més delicat.
En canvi,
a la nit,
que la gent ja,
escolta,
ja s'atira una mica
més pelante,
doncs ajuda més
perquè, escolta,
els hi dius alguna cosa
dolenta fins i tot
i que et responen
bé i tot,
no?
Però també, clar,
xerren entre ells,
estan en un local social
en què, bueno,
doncs potser als del fons
els hi arriba més lluny
l'ona, no?
Això també ho ha de veure.
Ens ha passat una mica,
no?
Perquè nosaltres,
una de les coses
en les que hem insistit molt
és que l'entrada
sigui gratuïta,
sempre,
i, clar,
hi ha gent que sí
que et ve a veure,
però hi ha gent que no,
i la gent que no et ve a veure
tampoc li pots demanar
que et miri.
Llavors,
és delicada,
estàs tu sola,
a més a més,
notes certa dispersió
entre el públic
i encara es fa més cost amunt.
Aquest dissabte,
la particularitat que té
és que no ho fem
en format club
sinó que anem al teatre
o al magatzem.
Sí.
Escuta,
que aquest any,
doncs mira,
que aquí estan lluitant
per programar
d'una manera
necessària
la ciutat,
donat que el metropol
no desbloqueja,
no permet que circuli
una mica
altres formats escènics
per la ciutat,
no?
Llavors,
serà delicat
en aquest sentit,
que la gent no estarà
fent una copa
perquè el magatzem
no és cap club
ni res per l'estil,
ni hi haurà ningú
passant per allí
llaunes
ni coses per l'estil
i haurem de concentrar-nos
una miqueta més.
Ara,
el que pot ser,
el que sí pot jugar a favor
és que la gent
que vindrà
vindrà expressament
a veure això,
que estarem
com molt pendents,
intentarem
en tot moment
que no siguem
quatre les persones
que estem a l'escena
sinó que siguem
154,
no?
les 150 persones
que estan sentades
veient l'espectacle
més els quatre
que estem al davant.
Parlem, doncs,
és una mica plural.
Parlem, Enrique,
concretament d'aquest espectacle
per anar fent boca
pel que veurà la gent
actuaràs tu
més tres monologuistes
tenim per aquí també.
Jo fei de presentador.
Ah, però tu no,
o sigui, tu no parlaràs sol, eh?
Jo algunes cosetes
també diré, eh?
algunes cosetes,
aprofitant la vinentesa
d'algun tema
parlarem.
Però una mica
sóc el nexe
dels tres monologuistes
que aquests ho són
i ho són de cap a peus.
El primer de tots
és el Toni Muck,
que és una persona,
és un monologuista
que ho és
des de fa dos anyets,
que ell era
més jo,
que, escolta,
es veu que Punxan
no era res de l'altre món,
perquè la gent
l'anava a veure
per el que deia
entre cançó i cançó.
Exacte.
Llavors ella es va donar
que potser havia de fer
una rectificació
a la seva carrera artística
i ara ens explica
unes històries
que són molt divertides,
amb un recurs
que li funciona moltíssim
i que serà el que obrirà
la nit d'alguna manera
a Tarragona.
Després ve el Marc Dalverdi,
aquest seria
dels tres monologuistes
el que té un avís
més teatral,
diguéssim,
perquè fa un personatge
mentre el Toni Muck,
per exemple,
és ell,
que és ell
i ja fa gràcia
com explica les coses,
el Marc Dalverdi
fa més un personatge,
però amb un text
molt, molt treballat,
molt acurat,
on tot està molt pensat,
molt mil·limetrat
i, bueno,
i s'ho passem molt bé
amb ells sempre.
I per acabar
tenim el Dani Mateo,
que seria una mica
el referent
de la Paramount Comedy,
que és el canal de cable
on van aparar
una mica
els millors còmics
en aquest cas d'Espanya
i ell seria una mica
el referent a Catalunya.
Serà el que tancarà la nit,
el que acabarà de fer
gaudir una mica
la claca
que vingui aquí al magatzem
i que també
explica unes històries
molt divertides.
Déu-n'hi-do, eh?
Hi haurà alguna sorpreseta,
eh, també.
Sí?
Però què vols dir,
què vols dir,
de participació del públic o no?
Bueno, va per aquí,
va per aquí, eh?
Ja ho pensàvem,
amb la gent que no pateixi massa,
però...
Però que vagi previnguda.
Ja t'he dit que som 154, eh?
Els que actuarem
el dissabte que ve.
I bé,
tot plegat,
doncs,
farà un espectacle
que en aquest cas
el CELD en un teatre
tindrà un format més teatral,
més que de club,
que és sobre el que
venim treballant
durant aquest any.
I serà un...
Farem un plantejament teatral
en el sentit
que representarem
que l'escenari
és una sala d'estar qualsevol
on es reuneixen
quatre amics
per veure el futbol
mentre sopen
un dissabte a la nit
qualsevol, no?
I això ens donarà
molt de joc
per crear
aquest ambient, no?
Diguéssim,
d'estar com a casa,
realment.
Hmm.
Té bona pinta.
Va per aquí la cosa.
Té bona pinta.
Ho veus tu o no?
Ho veus bé?
Jo sí, jo m'hi apunto.
Jo sí.
No hi seràs, no?
Sí, sí,
però no et diré res.
No fos cas que em facis sortir
a la sentit.
Doncs va bé.
Molt bé.
Escolta, Enric,
has utilitzat moltes vegades
i de fet això que no sé
si és un terme
que es fa servir
ara concretament
això de monologuista.
És una etiqueta
ja molt concreta.
Està de moda
això de fer monògues, no?
Està molt de moda,
molt de moda
i estem una mica
la gent que
no d'una manera
principal
però que com a hobby
toquem una mica
aquest tema
estem amb el rellotge
mirant a veure
quants dies queda
de tot plegat
perquè massa temps més
no pot durar.
El monòleg
està de moda
perquè és un format
molt pràctic,
molt pràctic.
Només necessites
un escenari,
només necessites
un micròfon
i segons on hi ha això
i una persona
que tinc ganes
d'explicar una història
que això ho pots trobar
a qualsevol lloc
de Tarragona
en qualsevol moment
del dia
amb un cafè
comprant el pa
passejant per la Rambla
tirant pels patos
a la plaça imperial
del Tarragó
sempre hi ha algú
que té alguna cosa
a explicar.
Tu li poses un escenari
i ja tens un monòleg
a punt.
Llavors això
ho facilita molt.
Tot i així
és un gènere
que ara mateix
té molts adeptes
que tothom està
exprimint
d'alguna manera
nosaltres no ens amaguem
és un format
que ens agrada
i està de moda
doncs a bodes
me convides
millor que millor
i suposo
que a partir
que estigui de moda
cada vegada
surten més agents
culturals
que s'impliquen
que al programa
en surten més artistes
potser teatrals
que opten
per aquesta disciplina
i tot plegant
es va fent
com a més gran
no?
No sé quant de temps
pot durar
almenys en aquest nivell
aquest nivell
tan alt
que si ets
monologuista
cada dia
de la setmana
un cop a la setmana
almenys
pots anar
a algun lloc
de Catalunya
a actuar
i nosaltres
estem contents
en aquest sentit
clar
Què s'ha de tenir
per ser un bon monologuista?
A veure, coses en comú
per exemple
les històries
sempre han de tenir
aquest punt d'humor
que potser és el que
arriba al públic
i a més
s'acostumen a les històries
bastant quotidianes
perquè com se'ls acudeixen
les històries?
Bé, les històries
és una mica
jo estic segur
que tu
moltes vegades
has fet un monòleg
i potser no has estat conscient
moltes vegades
Ja em passa això
m'hi faig coses inconscientment
Ja em passa
I qualsevol persona
que ens estigui escoltant
segurament en un moment
o altre del dia
vinga va
siguem generosos
en un moment o altre
de la setmana
tothom fa un monòleg
el que passa és que no ho sap
o el que passa és que
potser no té gent
que l'escolti
o si hi és
no sap quedar riure
o potser ho fa
però res
és simplement
parlar del dia a dia
parlar de coses
que siguin properes
a la gent
Què s'ha de tenir
per ser un bon monologuista
jo crec que és una qüestió
molt innata
es pot treballar la tècnica
això
és evident
la tècnica
sempre pot ajudar
que una persona discreta
no ho sigui tant
o que una persona bona
sigui brillant
però hi ha una part
molt innata
i aquesta part innata
és la que tu
amb els teus amics
divendres a la nit
aniràs a sopar
i explicaràs
que a la tarda
la teva parella
t'ha deixat tancar
de casa
i no ho tenies previst
i no estaves a punt
hem de saltar pel balcó
estàs explicant
una situació
no corrent
però
que t'ha passat
i resulta
que la gent
que comparteix
aquell sopar
amb tu
s'ho està passant bé
i estàs rient
no?
i no has treballat
cap tècnica
no et estàs plantejant
que ets monologuista
però passa alguna cosa
no saps ben bé què
que fa que
que allí hi hagi
un bon rotllo
no?
i és una mica això
gent que explica
les coses amb gràcia
i que bueno
i que no és
i a part que té prou valor
per sortir en un escenari
i fer-ho davant d'un públic
que sí que sap
el que el va a veure
i que per tant
crea una expectativa
al voltant d'això
no?
doncs això és el que passarà
recordem
aquest dissabte
dos quarts d'onze
al Teatre Magatzem
escolta Enrique
pregunta personal
ja per acabar l'entrevista
ets un personatge
podríem dir públic
perquè això de sortir a la tele
doncs ja
te crea una proximitat
amb el públic
això a la tele
té això
ho té una mica
et ho dic perquè
explica'ns així
amb quatre trets
què estàs fent ara mateix
com és que ja no estàs
a la tele d'aquí
bueno a veure
es pot explicar
a Canal Reus
tenim un programa
que és el Parla Sol
és a dir
el que passa a Reus
a cada dijous
el darrer dijous
de cada mes
això es pot veure
a Canal Reus
cada setmana
però tot i així
jo particularment
estic treballant
a Televisió Espanyola
oh
què em dius ara
amb la Letícia?
la Letícia
mira
som de la mateixa casa
diguéssim
mira ha sigut ella
però podies haver sigut tu
exacte
sí mira
escolta
arriba a haver alguna
infanta soltera
i jo estic aquí
posant-me el traje
cada dia
imagina't
sí
sí
però bueno
ja estan casades
t'he dedicat
tota una sort
d'altra banda
però sí
estic aquí
a Televisió Espanyola
Sant Cugat
amb un programa
que es diu
Catalunya Avui
que es veu
cada tarda
dos quarts de vuit
a la dos
i que bueno
molta gent
doncs
com que està
treballant aquesta horeta
però tenim tot un
raconet de gent
que ens segueix cada dia
doncs ens en alegrem
suposem que et va bé
Enric
i ràpidament
no està malament
ens veurem divendres
ja ho sabeu
perdoneu no dissabte
dissabte al teatre
al magatzem
a dos quarts d'onze
per la sol
cicle de monòlegs
l'enric company
i tres monòlegs
més d'alt nivell
podríem dir
i això sí
quatre
bocates
de pernel
dolç
enric company
moltes gràcies
i fins dissabte
moltíssimes gràcies
a tu i tots convidats
a venir
bueno tots convidats
no que s'han pagat
l'entrada
però
tots reunits
gràcies Enric
molta sort
adéu
adéu