I ara sí, ara sí, ja deixem sonar els grills i comencem la tertúlia dels dijous a la tarda,
una tertúlia que anomenem allò de grills i que està conformada tota ella per joves, més o menys,
i dedicats al món de la política, també més o menys.
Presentem de moment els que hem pogut reunir aquí perquè estan gairebé tots, podríem dir, en període postelectoral,
i això porta molta feina. Si abans de les eleccions ja n'hi havia, suposem que ara també.
I per tant, avui només s'han pogut aplegar aquí els Gerard Castells, d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, ja hem sortut d'un tirona.
El Carles Castillo, del PSC. Bona tarda, Carles.
Bona tarda.
I el Feria Dan, oi, l'Alzheimer, el Feria Dan de Convergència i Unió. Bona tarda, Feria.
Bona tarda.
Com esteu?
Bé, molt bé.
Sí, relaxadets i tal.
Avui parlem d'un tema molt seriós i molt important, eh?
Que pot canviar les vides de la majoria de gent del país.
Sí, però sí que està malament el país.
Fatal, fatal.
A veure, ja que portem uns dies parlant de coses molt serioses, avui el tema de la tertúlia serà així una mica lleugeret, eh?
En plan marujeo.
Premsa Rosa, gairebé.
El titular seria
Jo només miro els documentals de la 2.
Que és una frase molt recurrent i que al començament sonava molt interessant, però em sembla que ara ja ningú pica, eh?
Ràpidament, ronda de valoracions.
Esteu d'acord amb aquest titular? Esteu en contra?
Jo crec que hi ha poques cadenes que es puguin veure amb la porqueria que fan a la televisió.
Jo, personalment, no és que miri només la 2, però crec que la TV3, per exemple, és una altra cadena que també es pot veure bastant per la nit, per la tarda-nit, Canal 33, hi ha altres possibilitats.
Però la resta i sobretot les cadenes estatals, la veritat és que són un fàstic.
O sigui, el Carles es decantaria més cap a la part negativa, podríem dir, eh? Vull dir, no estàs molt a favor de la programació televisiva.
Més valoracions així en general, Fede, Gerard?
Jo, la veritat és que no només miro els documentals de la 2, m'assembla que ningú de naltros.
De l'oferta n'hi ha molta.
Jo també comparteixo amb el Carlos que hi ha una sèrie de programes que la veritat és que fan, no sé si una mica de fàstic, però sí que la veritat és que fan una mica d'angúnia a sentir-los i veure'ls.
qui hi ha cadascú és lliure de llegir els programes que vol veure, no?
Però crec que l'oferta que hi ha avui en televisió dona una sèrie de programes que la veritat és que són bastant indesitjables.
Bé, bé, també esteu d'acord amb això amb el Carles?
Bé, Gerard.
Jo en aquest aspecte jo m'aconseguir un teleaddicte.
Jo he estat durant molts anys un gran...
Visionari, no?
No, no, no, no, un consumidor de tele, vaja.
Consumidor de la televisió.
Jo arribava a mirar durant 3 o 4 hores la televisió.
Clar, era petit i tot això.
I a mi és un mitjà que m'agrada molt.
I m'ha sent molt de greu ara últimament els programes que s'estan fent de...
Segons quins...
Més que els programes a les hores a les que es fan, no?
Per la canalla que ho mira i tot això.
Però, bueno, per sort jo tinc el canal digital.
Llavors, vulguis o no, l'oferta és més àmplia.
Llavors, no només tens el marujoneo que es veu últimament per la televisió.
De fet, has encetat un altre de les...
Que tijeras, que tijeras.
Ai, ai, ai.
Has encetat el Gerard, ha encetat un altre de les frases molt recorrents quan es parla de televisió,
que és la televisió ja no és el que era.
Ha canviat?
Noteu que ha canviat des dels vostres anys mozos, podríem dir?
Sí, jo crec que ha canviat molt.
Passat de la bola de cristal, que era una cosa molt tendra i molt xula,
a veure salsa rosa, aquí hay tomate, aquí te pillo i no sé què, una cosa terrible.
Jo tinc una petita anècdota, que és que a ma mare, ma mare sempre veia al migdia,
aquí hay tomate, que no sé si és d'antena 3, no sé de quina cadena és.
Tele 5.
I de fa un temps que jo arribo una mica més aviat, doncs no la deixo veure,
perquè em sembla una barbaritat, no?
I posem sempre, canviem el Canal Plus, que fan una programació en obert
i és una mica més, una mica millor, sota el meu punt de vista.
I moltes vegades em diu, és que no me deixes llibertat, no me deixes llibertat.
I dic, hòstia, és que hi ha coses que no s'han de veure,
perquè els idones, és una pescadilla que es mossega la cua, no?
Si hi ha gent que ho veu, doncs ells diuen que és el que vol la gent
i segueixen posant-ho i cada vegada anem a més, cada vegada anem a més
i arribarà un moment que només faran una programació que no és massa bona.
És que hi ha programes d'aquests que sí, que realment els pares analitzar i dius,
que terribles, no? Però com que crea una addicció.
Potser perquè te deixen l'encefalograma pla i te quedes allà al davant.
No us passa, això?
Jo crec que és el morbo de saber, sincerament, aquest és un país molt marujón
i saber, veure una persona que surt en directe a dir-li a son fill
que son pare, no son pare. O sigui, vulguis, no?
Al principi la gent està indignada, però després la gent ho mira
i comentes amb els amics, va a veure l'altre dia la televisió.
Hola, hola, sí, sí, sí que ho vaig veure.
Vull dir que jo tampoc no trauria dels paràmetres que és.
És una forma d'entreteniment.
Vull dir, jo moltes vegades quan arribo a casa,
si no tinc ganes de llegir un llibre o tot això,
poso la televisió a veure aquests programes
i si ho estic mirant mitja hora, és mitja hora que no penso
i dic, doncs, tampoc no és tan dolenta la meva vida.
El Fede li agraden aquests programes, eh?
A mi alguns d'ells sí, a veure, no tots.
El programa típic així com Un Gran Hermano,
per fer un triunfo, que molta gent també està en contra,
aquest tipus de programes sí que m'agrada i m'agrada bastant
i home, no és que el segueixi, però és el que diu el Jornal,
si t'hi poses a sopar davant de la televisió
i en aquell moment fan aquell programa, però te'l mires, no?
Jo el que estic en contra és d'aquest programa
tipus morbós que deia el Gerard, no?
Que una persona pugui arribar a explicar totes les seves misèries
i del seu home, de la seva dona, del seu fill, del seu avi
i de la seva amant, no?
Seren coses molt d'intimitat de cadascun de naltros
i cadascú ha de fer la seva vida el que vulgui,
però no es precilitava al públic, no?
Però en realitat els culpables de tot això som nosaltres,
perquè si realment aquests programes es fan
és perquè realment es veu algú, no?
Si tinguessin una quota de difusió bastant baixa,
suposo que els traurien de la programació.
Si són, és perquè tots nosaltres els veiem.
Per què creieu que ha de servir la televisió?
I faríem aquí una distinció entre televisió pública i privada
o posaríem tot el mateix que en general?
Per exemple, el Gerard ha tret el tema de l'entreteniment,
suposem que això, doncs, sí.
Quines altres funcions ha de tenir?
Home, jo crec que ha de tenir la funció d'ensenyar
i de transmetre també algun valor que altre
entre entreteniment i entreteniment.
I jo sí que faria una mica de diferenciació entre pública i privada
i amb el tema de les públiques, jo seria molt més dur.
Jo sí que, si ens posem una mica seriosos,
parlaria del Consell Audiovisual,
que fos un Consell format per gent independent
i professionals de l'àmbit
i que decidissin una mica les programacions
i el que no es pot fer,
limitar una mica la llibertat, entre cometes,
de fer el que es vol, no?
Què no es pot fer? Què limitaríeu?
Tipu, eh? Sempre quan es parla d'aquests casos de limitació
es treu l'exemple dels programes infantils.
Hi ha hagut moltes queixes.
Jo anava per aquí. Jo crec que si s'ha d'eliminar alguna cosa,
o sigui, un programa de gent adulta
que és prou gran per saber el que ha de veure
i el que no ha de veure, no?
Però el que deia abans el Carlos,
jo quan era petit veia el Barres Fésum
o veia la Bruja Veria
o veia una sèrie de programes
que eren detinguts i que a més s'aprenies alguna cosa, no?
Ara agafes la televisió
amb una hora cap a les 6, les 7 de la tarda
que pot berenar un nen que surt al col·legi
i tots són uns dibuixos animats
que deu ni donar aquests dibuixos, no?
Abans tot era romàntic, tot era bucòlic, la Heidi,
coses d'aquestes, no?
I una mica depressiu, eh, també.
També era depressiu, però bé, potser era més innocent, no?
Que un nen amb 7, 8 anys
potser és el que té a veure.
No sé si és aquest tipus de dibuixos,
però segur que millor que vegi això
que no vegi aquests dibuixos japonesos
que totes les estan pagant
i totes les estan acrivillant, no?
Jo m'enganxava a Bola de Drac, per això.
Bona, Bola de Drac va ser diferent.
Jo crec que tothom es va enganxar a la Bola de Drac.
Que ningú es posi en Bola de Drac.
Hi havia gent que deia que era violent
i a mi la veritat és que m'encantava.
Jo me'n recordo sortir de l'institut
i anar a veure Bola de Drac corrents a casa.
Intentar fer cameà més.
Sí, sí.
Això tu que eres una mica més petit.
Tu ja te'n vas donar compte
abans que no es podien fer.
Jo ja pensava que no es podia fer.
Ara surten uns tazos, eh?
Si us compreu bollicaos,
surten tazos de Bola de Drac, que us sapigueu.
Quins programes vèieu a part d'això
quan éreu petits i joves?
Fem una mica de revival.
Jo veia l'Arare, el Son Goku, el Musculman...
A mi m'agrada molt el Musculman.
Sí que potser era una mica violent,
però el Musculman m'agradava molt.
Però era molt divertit.
I la Bola de Cristal,
l'únic que jo era molt, molt, molt, molt petit.
Tenia 4 o 5 anys que no vam fer,
però també encara m'en recordava.
Te'n recordes?
Tens la imatge de l'Alaska i dels Electroduendes.
Sí, sí, és que me'n recordo d'haver estat un munt d'anys
després que s'hagués acabat,
encara n'han tararejat la cançó.
Jo crec que va haver-hi una sèrie,
potser pel Gerard...
No, perquè m'ho hem tratat a repetir,
però que va ser emblemàtica
i que ens ha marcat de tot,
que és el veran azul.
Ostres!
O segur que l'has vist, Gerard, no?
Sí, sí, l'han fet unes altres vegades.
Txanqueti ha mort, i sí, sí.
Sí, sí, a mi em va agafar una depre
quan era petit i es va morir el Txanquete.
La primera vegada que la feia la sèrie.
La primera vegada que es va morir,
perquè clar, cada estiu és morir, eh?
Després ja t'ho saps, no?
Però la primera vegada...
Quina repre, eh?
La cançó que posen quan es mor al Txanquete
és que d'aquí és que t'arriben a l'ànima.
Però...
Ai, com ha canviat la tele.
Sí, sí, és una llàstima.
De totes maneres,
amb això que s'explica dels crius,
jo estic treballant amb crius petits ara,
i avui m'he quedat amb una anèdota,
que és que en sé hi ha hagut un moment
que com a 30 o 40 crius,
no sé per què,
s'han posat a cantar nens de...
5 a 7 anys com a molt, eh?
S'han posat a cantar
Ese pocho, Ese pocho, eh?
No?
I dius...
Clar, primer m'ha fet gràcia.
Després allò que penses i dius
quina televisió estan veient
aquests crius de 5 o 60 anys
i quins models de conducta reben?
Perquè clar, a veure,
ells ho diuen inconscientment,
però és informació que t'arriba al servei
i que els pares els deixen veure
aquests programes tipus Hotel Glamour.
I és que cada vegada que fan enquestes
dona més alt el número de nens
que veuen programes
en principi per adults, no?
I el número d'hores
que es queden davant de la tele.
És una mica allò
aquí us quedeu,
esteu entretenguts
i ja està,
i no meregeu gaire.
Sí, sí.
La gent vol tenir fills
per realitzar-se,
però clar,
els nens després
mengen
i fan les seves coses
i tenen ulls per veure.
I no basta amb l'educació
que els donen al col·legi, no?
Tot i que al col·legi
estiguin més hores
moltes vegades que a casa,
doncs és molt important
el que es fa a casa, no?
I tirar-los,
llançar-los allà a veure la tele
i per oblidar-te d'ells
jo crec que és un problema.
És un problema de fons
que té la nostra societat.
De totes maneres,
els programes aquests
del cor,
jo crec que tenen
una part bona
i una part dolenta.
La part dolenta és que,
o sigui,
els rols que hi havia abans,
doncs,
de fa 50 o 60 anys
de El Senyorito,
que se n'ha enrida
de la criada tonta de poble,
ara es repeteix
segons com a la televisió
i a més gran escala.
O sigui,
és el tonto del poble,
el tonto de la ciutat
que ve a explicar
les seves misèries.
La gent diu,
mira aquest que és tonto.
Vull dir que són rols també
una mica de petita burguesia.
I després també,
jo crec que hi ha una part bona
que és que segons quins individus,
tipus Pantojas
o Carmen Ordóñez,
que la gent tenia molt idealitzats
i,
oi,
aquesta gent,
quina vida de luxe que tenen.
T'aposta,
també te'n dones compte
que al cap i a la fi
també són uns miserables
a nivell de vida
com podem ser
qualsevol d'aquestes altres persones.
I això també ajuda
a desmitificar
la imatge que tenim
que hi ha molta gent
que vol ser famós
per guanyar diners,
però també la imatge
que es té aquesta
de la gent famosa
i rica
que també moltes vegades
deixen bastant
que desitjar.
I llavors,
jo crec que
també és una bona lectura
aquesta,
la desmitificació
de segons,
sobretot folclòriques
i tot això,
que abans no les podies ni tocar
i eren
la reina d'Espanya,
coses que t'ho era,
i ara que els hi foten una mica de canya
doncs,
també va bé.
És que abans hi havia quatre famosos,
ara hi ha 4.000, no?
Clar,
com que veu un cop a don menjar
perquè van augmentant els programes.
Això és la vergonya, no?
Que veus,
agafes un programa
i trobes oportunistes
a tot arreu, no?
Ahir, per exemple,
jo vaig veure Cròniques Marcianes
i va sortir
la secretària
de l'Antoni David Flores
explicant que si no la paga...
Bueno, no sé,
cada programa d'aquestos
surt una cara nova,
amb una història nova,
que amb l'únic objectiu
de guanyar diners.
Fins a quin punt podem ser
d'aquestes coses, no?
De que traiem tot
per guanyar una sèrie de diners.
No,
i després una altra cosa
que a mi em sembla malament
que és que moltes vegades
també,
bueno,
Cròniques Marcianes
i altres programes com aquests
porten a personatges
molt raros,
que moltes vegades
són gent que
suposo que tindrà
inclús disminucions
físiques i psíquiques
i els hi porten allà
el programa
per riure'ns amb ells.
I això
no em sembla bé.
i els porten allà
i fan fer
jo què sé
quines coses,
i moltes vegades
són gent
que està
una mica
dispersa,
diguem-ne,
mentalment,
i això
no em sembla bé.
Jo el que faria
no és tan limitar
els continguts
com posar uns continguts
mínims
de temes
més culturals
o tertúlies
o una cosa així.
Posar uns mínims
que s'hagin
de respectar.
Tertúlies potser
en plan de que no
però que no els diguessin
desbarats.
Tertúlies serioses.
Però és que
les tertúlies serioses
són extremadament
avorrides.
I petaven poc mig,
no?
No té per què.
Mira,
hi havia un programa
que ara no sé si
el,
crec que no el fan ja,
el de Fuentes,
el de Fuentes i companyia,
era un programa
que ho segueixen fent.
La noche de Fuentes.
Fa molt de temps
que no ho veig,
però almenys al principi
quan el veia alguna vegada
de tant en tant
feien entrevistes,
portaven allà gent
per parlar
i era bastant interessant
i jo crec que era
bastant cultural també,
depèn de quina persona
portessin.
No ho sé.
Parlem de sèries,
no tant de programes,
parlem de sèries.
Ara,
esteu enganxats
amb alguna sèrie?
Vinga,
va, va,
que ho fesseu.
Jo de tant en tant
veig una que és
d'una comunitat de veïns.
D'una comunitat de veïns?
Una comunitat de veïns
que és una mica,
sembla una mica
el de Rue del Percebe,
els còmics aquests.
Ah, sí.
No sé com se diu.
És de producció nacional.
Perquè l'agafo sempre
a començada.
Aquí no hi quem viva,
pot ser?
Sí, una cosa així.
Aquesta l'he vist molt.
Perquè això de les sèries
també depèn molt de l'horari,
eh?
Si ja no la pots seguir gaire,
ja...
Sí, ja dic que no l'he vist
mai començar,
però sempre l'agafo a meitat
i m'enganxa.
Jo és que les sèries
que m'enganxo
són les que veig sopant,
perquè sempre coincideix
que mentre sopo
a la tele
hi ha una sèrie diferent.
Llavors ja,
ara fa molt de temps
que no veig la tele,
però abans
quan agafo una mica
la rutina
d'estar més tranquil
a casa,
però ja sabia
que els dius
feien aquesta,
els dimarts feien aquesta,
no?
I a mi el que sí
que m'ha agradat molt
és la de Cuéntame,
de televisió espanyola,
que aquesta m'ha semblat
una sèrie bastant...
No només entretinguda,
sinó també
que es podia explicar
una mica la història
de l'estat espanyol
mitjançant la televisió,
no?
Hi ha una visió
potser equivocada
o no equivocada,
però que ho podia explicar
una mica.
Bueno,
cuéntame que no sé
per quin capítol venia,
que jo per mi
que ja estan en el futur,
perquè porto
molt de capítols,
no?
S'ha mort franco?
S'ha mort franco?
Encara no s'ha mort.
I de petit
jo m'agradava molt
veure fa el Congrés.
Per alguns no.
Hombre,
el fet de dir
que de petit
mirava fa el Congrés,
que li agradava molt.
Ah,
jo de tant en tant
també ho veia.
De tant en tant
també ho veia.
És que ara hi ha molta
sèrie de producció nacional,
però jo et trobo
a faltar ja les americanes.
Jo em vaig enganxar
amb una telesèrie
que era la de Cristal,
que crec que va ser la primera.
Oh,
l'americana,
no?
Sí,
ho he de reconèixer
que jo ho veia
amb mon àvia
quan vaig començar
a veure de vacances
allà a Cartagena,
a Múrcia,
amb mon àvia
i em va enganxar
i després arribava a casa
a Tarragona
i la veia
quan podia la veia.
Sí,
sí.
Cristal.
Gerard?
A mi,
de molt petit
també veia la televisió
amb mon àvia
i mon àvia veia
una sèrie que es deia
Santa Bàrbara.
Amb decorats mínims.
i veies
i poder,
coses d'aquesta era així
i després ja,
a mesura que m'he anat fent
més gran
i ja he pogut triar
una mica més
el que m'agradava,
doncs m'agraden molt
les sèries del Canal Plus,
tipus Friends
o n'hi havia una
que trobava molt divertida
que es deia
Dame un respiro,
que era d'una revista de moda
que també era molt,
que a mi
jo la trobava francament
divertida.
I,
o veïn,
ai veïn,
gent del barri
també era una sèrie
d'aquelles que no s'acabava mai,
però que també
també les seguies.
I aquestes sèries
que ja fa temps
que porten rodant
de producció catalana,
Malcord de la Ciutat...
Jo no n'he vist cap.
No n'he vist cap.
El que passa
és que ho fan
amb unes hores
que normalment
no veiem,
llavors és molt difícil
que et puguis enganxar
amb una sèrie d'aquestes.
Jo veig el Bonafuente
a TV3.
Quin seria el vostre programa
ara?
Com ara el que més us agrada?
Està ara mateix.
Altra cosa.
A mi el Bonafuente
em sembla un tio extraordinari
com a presentador
i comunicador.
Em sembla
el millor que hi ha
a tota Espanya.
Jo veia...
Bueno,
hi ha un canal digital
que fan
los monólogos
del Paramount Comedy
o alguna cosa així,
que és com el Club de la Comèdia
però més cutre.
Tot un canal
de monòlogs?
No, bueno,
fan sèries
i segons a quines hores
fan monòlogs.
O sigui,
no és el Club de la Comèdia
que fan per Cana Plus,
sinó que són gent diferent
i potser no tan famosa
i això és ara
el que miro més
però tampoc.
Abans al principi
veia molt
el cor de la ciutat.
El que passa és que
a vegades l'argument
ja és que s'allarga
que dius...
I després de que...
Com va ser?
Quan la Rosa
se'n volia anar a València
i va tornar amb el...
Bueno, és igual,
quan va tornar amb el seu home,
els oients que escolti
i que vegin la sèrie
ho sabran,
ja ho vaig deixar de veure
perquè dic,
bueno,
aquí ja s'estan anant una mica
per acabar los cerros de Òvedà.
Però sí.
Sí, sí,
que no t'agafen ganes.
Dius,
ojalá que mai
hagi de viure
al barri de Sant Andreu,
no?
Perquè pot passar de tot.
No, perquè els hi passen
un munt de coses,
però...
No,
però és més que res
quan veus que un argument
ja no dona de més de si
que ho intenten allargar més
i dius,
bueno,
doncs,
està aquí molt llegat.
Fede,
el millor
de la tele.
Jo avui, no sé per què,
però coincideixo
quasi amb el Carlos,
a mi també el programa
que més m'agrada...
No pactarem, eh,
no pactarem.
El que més segueixo
és l'altra cosa
del Bonafuente,
que passa que també
m'agraden moltíssim
Cròniques Marcianes
i en serveix molt
per desconnectar,
o sigui,
jo també potser
estic criticant aquí
una mica
tota aquesta televisió,
però quan tens ganes
de desconnectar,
de no pensar en res
de la feina,
de no pensar en res,
un programa d'aquestes
també va bé.
I a mi Cròniques Marcianes
m'ha divertit moltíssim.
La cadena que no
acostumeu a mirar
o la cadena que no us
dona gaire confiança?
La primera.
La primera, no.
Però mai,
però ni la poso,
perquè em fa una ràbia,
m'agafa una ràbia
cada vegada que la poso
que no la puc ni veure.
No,
jo és una televisió
que fins i tot,
i a veure,
i és veritat,
o sigui,
no m'estic fent un farol,
quan va canviar de...
Això que va canviar
de canal
o alguna d'aquestes coses així
que es va haver de canviar
el repetidor,
doncs vaig estar com a sis mesos
sense sintonitzar-la
fins que,
penso que un dia
jo jugava al Barça.
No,
però és un canal
que tampoc no...
Tampoc no m'hi diu res,
tot i que a veure
que Tiner de Barrio,
quan presenta el Parada,
és realment apoteògic,
i és una de les coses
que més disfruto.
Però bueno,
però també m'ha passat
com el Carlos,
que segons quines coses
també perd una mica,
m'ha fet perdre els nervis,
però també els hem d'estimar.
Són de la família,
també.
Fede,
Fede,
tens algun canal?
M'ho he dit?
Jo sí,
traient alguna sèrie en concret
com la que he dit abans,
jo crec que Tiner de S'Espanyola,
potser és la que menys miro.
A nivell d'informatius,
potser ho deveu notar molt,
noteu molt,
vosaltres que deveu fixar-vos molt
en l'actualitat
i menys informatius,
noteu el partidisme
de cada cadena?
Perquè a veure,
podem associar cadenes
amb tendències polítiques,
clarament.
Molt, molt.
se nota molt.
Se nota molt.
Vull dir,
no només la dels altres,
des del meu punt de vista,
sinó també
les que es poden considerar
com pròpies,
com que són una mica
més esquerranes i tal,
jo trobo que moltes vegades
és escandalós,
moltes vegades escandalós.
O sigui,
el tractament informatiu
que es dona,
doncs se nota molt,
es veu molt el plomero.
Els informatius
més imparcials?
Jo crec que,
evidentment,
també es veu
la imparcialitat
amb aquestes cadenes,
però es veu més
amb els minyats
de comunicació escrita.
Amb els diaris
sí que es veu molt més
l'influència
que fa que hem partit
tirant
i que hem partit
rebutjant, eh?
Sí.
Sí, sí, sí.
Imparcials?
No ho sé,
imparcials.
Un exemple,
l'últim que recordo ara,
no és per ficar
a temes polítics,
però és que me'n recordo
de la...
No, no,
em podem posar, eh?
De la federació
de municipis,
això que va passar
aquesta setmana
del tractament
tan diferent
que es feia
depenent del diari
que t'agafessis,
no?
Uns deien
el PSOE
no ha recolzat
una moció
contra el terrorisme,
uns altres deien
el PP
trenca el consens,
o sigui,
canviava completament
el punt de vista,
no?
Això és escandalós,
és realment terrible,
aquesta manca
d'objectivitat
que hi ha.
Les teles locals?
Més TV
i la televisió
d'arreu,
si l'he pogut
pegar una ullada,
potser són les que ens toquen
de més a prop,
què en penseu?
Jo és que no n'he vist mai
cantar les dues.
No, no puc opinar.
Clar, tu estàs
a la plataforma digital
aquesta, eh?
Estic a un altre nivell.
No, sí,
jo crec que estan bé,
a veure,
per veure temes locals
i per seguir
una mica
l'actualitat política
local,
doncs veus
els teus polítics
allà debatint,
debatent
i parlant,
jo crec que està bé.
Està bé,
potser
tenen una mica
de problemes
a nivell de
d'economia,
no?,
i els manca
una mica de publicitat
i tal,
però jo crec que
amb una mica
d'empenta
i a mig termini
això pot millorar
tant Canal Reus
com més Tarragona.
Jo crec que és molt positiu,
no?,
per la proximitat,
perquè realment
si tu estàs interessat
en veure notícies
de la teva ciutat,
de les teves comarques,
és qui millor reflexa
o qui més atenció
i presta.
Bueno,
jo crec,
jo els telenotícies
de Mestaveu
segueixo,
jo els veig bastant,
i traient ja
les telenotícies,
doncs bueno,
alguna sèrie en concret,
algun programa en concret
també el miro
i crec que és bastant positiu.
Esports a la televisió,
en teniu prou de futbol?
Fins als nassos.
No,
jo no en tinc mai,
però...
Fins als nassos.
A més,
a mi personalment
em fot ràbia,
fot ràbia que
quan tu estàs veient
un telediari,
una informativa
o qualsevol cadena
es dediqui mig informatiu,
mig telediari
de futbol
em fa ràbia,
personalment em fa ràbia,
crec que és
una pèrdua de temps,
per mi,
sota el meu punt de vista.
El fet està encantat, eh?
Jo encantadíssim,
a mi m'agrada molt
el futbol
i jugui-jugui-jugui,
jo veig tots els partits,
sigui l'equip,
m'agrada molt
i no en tindria mai prou.
A mi,
jo com a Elfede,
a mi els esports
m'agraden molt,
el futbol també,
però sobretot
el bàsquet,
però en aquest cas també,
o sigui,
a mi m'agrada
el futbol
com a futbol,
o sigui,
quan veus les televisions
que dediquen 15 minuts
i veus,
jo què sé,
que perd un partit
i veus aquell presentador
amb aquí de cara de pena,
dius,
xato,
que només és un esport
tampoc,
o sigui,
ho viuen
i amb una cara d'angoixa,
no?
I quan guanyen
amb una cara d'alegria
dius,
vale,
molt bé,
jo disfruto molt
el bàsquet de futbol,
si és un bon partit,
jo soc del Barcelona,
però bueno,
si juga al Madrid
i juga bé,
també,
o segons quin partit
és de l'ACB,
amb el Tau Grés,
que també està jugant
molt bé aquesta temporada
i ho disfrutes,
però bueno,
és un espectacle
i és un esport,
però...
Però no trobeu
que és exagerat?
O sigui,
jo què sé,
algun dia estan parlant
de tants molts
que hi ha hagut a l'Iraq,
tants molts que hi ha hagut
a la carretera
i el minut següent
estan parlant
de la crisi que hi ha
perquè no sé
quin partit
ha perdut
no sé quan.
A mi m'agraden molt
els periodistes
que són poetes,
que fan esport en poesia,
n'hi ha una Antena 3
que sempre fa les cròniques,
que comença a fer símils
i totes aquestes coses
i metàfores
i penses
que només és futbol
i el veus que diu
perquè sí,
perquè els balompèdicos
en la terra
de los griegos
de Pericles,
comencen a fer
a tomar-ho
a través
el Partenón
i dius
ei,
però també suposo
que...
No,
que hi és un professional
i ho vol fer bé
però fa gràcia,
però bueno,
és un esport
i ja està.
Quin és el vostre
presentador de referència?
Presentador de qualsevol
tipus de programa,
un que digueu
ostres,
quin professional
de televisió
que us agradi?
Bueno,
a mi d'home
m'agrada el Bonafuente
com he dit abans
i de dona
no sé com se diu
però m'agrada
la presentadora
de l'informatiu
del Canal Plus
de la tarda-nit.
No sé com es diu.
No em puc ajudar,
no ho sé.
és una noia molt guapeta.
Tenia les selles
molt omples
i ara s'ha de ser...
Sí,
sí,
sí.
Perquè ho diu
professionalment
o per si és guapeta?
Perquè si és guapeta
jo puc dir una
i si puc dir una altra.
Digues les dos,
digues les dos.
Les dos coses.
A mi professionalment
una persona
que realment
valoro
perquè crec que
sigui sempre
molt objectiva
que ho ha fet molt bé
independentment
del tipus de programa
que ha presentat
és l'Algaviza.
va començar esports,
crec que professionalment
ho feia molt bé,
va fer Trenotícies.
Vaja,
m'assembla
que l'Algaviza
és una gran presentadora.
Si tinc que mirar
per un altre costat
diré un altre nom,
però bueno...
Digue'l, digue'l, digue'l.
Va, mollet, mollet, va, va, sí.
És un programa
de TV3
que fan entrevistes
per les nits,
però no me'n recordo
com es diu.
A la Mònica Terricabra.
No,
a la que li substituïa.
Ah, val.
No sé com es diu.
La noia molt maca.
La pobra noia
que van enganxar Nova York
en ple 11 de setembre.
Doncs no sé si és aquesta,
però noia molt maca
i ho sento molt
que l'enganxes
a l'11 de setembre,
pobreta.
Perquè l'hauria anat
a rescatar jo personalment.
La Bacardit,
Núria Bacardit.
Molt bé, sí, pot ser?
Fede, confirmem?
És que no sabeu ni el nom,
una catalana
i no saps el nom.
Gerard.
Doncs jo no tinc
cap presentador especial.
Jo crec que a Gerard
li agrada l'Urdaci.
No, doncs a mi
els presentadors aquests així,
jo què sé,
a mi el meu programa preferit
i sincerament és,
els dematins amb la Cope.
O sigui,
amb el Jiménez Los Santos,
que és la més extrema dreta que hi ha,
jo dic,
o sigui,
disfruto amb els raonaments
totalment il·lògics
i reaccionaris
que arriba a fer aquest home.
Jo,
jo ho dic sempre,
l'únic diari que llegeixo
cada dia
és la raó.
A veure,
jo per llegir
el que ja sé,
no,
però a mi m'agrada
llegir el que pensen
aquests personatges
tipus en sons
i coses així.
Pensa que tu deus mirar
sempre a la defensiva.
No.
I jo no sé si els agafes
una mica de mania també.
És una mica com un còmic,
no?
Sí,
jo sempre dic que la raó
és l'únic còmic a Espanya
que surt a diari,
no?
Però és un diari
que t'adona molt de joc
i veus,
sobretot,
tenen una descrició
que es diu
en alça
i una altra que es diu
en baja.
I en alça
sempre estan
els que diuen
el que ells volen sentir
i els altres,
encara que sigui,
jo què sé,
qualsevol tonteria
que hagin dit,
també està en contra.
I són seccions aquestes
així que m'agraden.
A mi m'agrada molt
la canya aquesta,
tipus Urdacis
o Antena 3
amb els desayunos,
amb la Carmen Gorrochaga
i abans amb l'Isabel
San Sebastián
que dius
que ja soc qui jo,
que dius
jo per sentir
una persona
que ja sé
el que m'adirà
i que sé
quin discurs farà,
jo no m'ho escolto.
Doncs ara que heu dit
qui són els vostres presentadors
allò de referència,
quin tipus de programa
us agradaria presentar
a vosaltres?
Si us diguessin
vinga va,
projecte de televisió,
feu el que vulgueu.
Hòstia,
no ho sé.
A mi un programa d'esports.
Tu d'esports?
Sí.
Fem poètica també?
Tu correries i tal?
No, però un gol a gol
o un futbol internacional
que feien pel 33
sí que és un programa
que m'agradaria molt
presentar
o algun de bàsquet
de la NBA
també me faria goig.
A mi et trobar notícies
m'agradaria...
Com vulguis vas a comentar
els partits del Màstic,
ens ajudes.
Vale, vale.
Fede.
A mi et trobar notícies
m'agradaria presentar.
Sí?
Si et donessin a llegir
i tingués la possibilitat
et trobar notícies
seria una cosa bonica de fer.
En general, eh?
No la secció del temps.
No, en general.
Tot el...
Per exemple.
Tot el...
Jo m'ho fos el temps.
El temps?
Sí, tu de meteoròleg.
Sí.
Corazón, corazón.
No t'agradaria més.
I el Carles ve que és salsa rosa, no?
Amb la camisa aquesta que porta.
Què passa?
Posa't, posa't amb la seva corbata
que avui el Fede ha vingut amb corbata.
Ben clàssic, clàssic.
Camisa rosa.
I un personatge de sèrie.
El que més us agrada.
Pot ser d'ara
o pot ser d'abans, eh?
Hòstia.
Us faig tirar una mica enrere en el temps.
Àngeles de Charlie, Starsky Hatch...
Jo en tinc un,
que és Vegeta,
de Bola de Drac.
Per mi és el meu personatge.
O sigui, és...
El Vegeta era el germà dels...
No, era el fill del rei.
Era aquell que estava...
Tenia aquelles entrades monstruoses.
I bueno, com tots.
I el cabell groc,
quan venia superpoderts.
El que es va casar amb la Bulma.
Vale.
Aquest és el meu personatge preferit.
Per això del casament amb la Bulma.
No, bueno, això...
Això també...
Però sobretot perquè és un personatge de contradiccions,
no?
De que busquis dolent i orgullós i...
Sí, tu analitzaves filosòficament els Boles de Drac.
Sí, és que té molt de contingut filosòfic, eh?
Bola de Drac.
Sembla que no, però...
Però sí, sí.
Sobretot quan lluita...
Com el Dracien, en pobret, que no el deixaven tranquil.
O quan lluita el Goku contra el Frisac.
També són grans moments de la sèrie.
Però per mi vegeta, sense cap mena de dubte.
I el Folletortuga.
O tendre que és el Folletortuga.
A mi m'agradava molt el Príncep de Bel-Air.
Sí o no?
Sí, sí, sí.
Em feia molta gràcia.
El personatge en si, eh?
El personatge, eh?
Bueno, i a part l'actor també m'agrada.
O sigui, crec que la sèrie aquesta...
Tot i que després la van repetir mil vegades.
I ja era una mica rotllo.
Però al principi feia molta gràcia.
És una altra sèrie que també seguia amb molta devoció al migdia.
Que la feia al migdia.
A mi el personatge que m'agradava me tindria que ajudar.
Perquè no me'n recordo com es diu.
És un programa d'una sèrie que feien a TV3 fa molts anys.
És un detectiu.
Que es deia Marc, no sé què.
I era un personatge així com a molt bohemi.
Era molt divertit.
A mi aquest personatge m'agradava molt.
Un detectiu?
Però no me'n recordo com es deia.
Però no era dibuixos animats, eh?
No, no. Era una sèrie, sèrie.
Mike Hammer.
Mike Hammer.
El Mike Hammer.
Creixi molt dur, no?
A mi m'ha divertit molt.
Mike Hammer.
El Mike Hammer.
Anava a Silvan i de cop li fotien un petó.
Sí, sí.
Era molt divertit aquesta sèrie també.
Què ha fet?
I per Riemerson no estàveu enganxats amb aquestes sèries així d'investigació i tal.
Sí, sí, sí.
Quantes hores de dia que vau mirar la televisió actualment, més o menys, eh?
El dia.
Molt poc.
Mitja hora, una hora.
Mitja hora, una hora al dia?
Sopant.
O després de sopar, si ve conigues marcianes, una hora i mitja.
Depèn del dia.
Jo una hora, com a molt, per la nit.
I mitja horeta més, potser al migdia.
Jo he deig veure una hora i mitja al migdia i una altra hora i mitja, o sigui, unes tres hores al dia.
I no us passa que sempre els programes que potser us són més interessants us heu d'allargar fins a les tantes de la matinada?
Sí.
Sí, per això moltes vegades ja no comences ni a veure'ls.
perquè si no t'enganxes o la pel·li bona del dia...
Quina pel·li veieu per les nits que s'enganxeu fins a entrar?
A veure, a veure...
La de Més Tarragona.
Què n'opineu d'això, de què facin?
No, doncs, atenció.
Ja queden pocs minuts, ho podem així passar pim-pam com si no haguéssim dit res, eh?
Què n'opineu de com una televisió local com Més Tarragona?
Però podria ser qualsevol altra.
que facin una pel·lícula així, una mica forteta.
A mi em sembla perfecta.
Qui vol dir que la vegi, qui no vol dir que la vegi.
Que hi hagi varietat i que hi haguéssim el que vulguis.
I a més, suposo que deu ser també, en el fons, una manera de treure diners per la televisió local.
No ens enganyem.
Em sembla bé.
No hi ha res més natural que el sexe.
El sexe ben, eh?
El sexe pornogràfic tampoc és massa natural, eh?
Bueno...
No és cert.
Per tu potser, no?
No és veritat, eh?
Millor això, comentàvem abans, millor això que no pel·lícules de Rambo.
Sí.
Hi ha massa violència.
No ho sé, no ho sé.
No ho sé on hi ha més violència.
No, a mi no em sembla malament.
El comandament a distància, el millor invent del segle, potser.
Que ens feu molt d'ús, que...
És que... sí.
Perquè és allò que abans, si no, t'obligaven a veure segons quins programes.
Perquè aixecar-te tres o quatre vegades era pesat.
I ara pots anar canviant, anar fent zapping i altres coses i és...
Coartant la llibertat de la mare del Carles, per exemple.
Sí, sí, sí.
Però no us ha passat que moltes vegades esteu veient una cosa que no us agrada?
Aneu fent zapping, feu 23.000 de dades zapping i no...
I no hi ha res.
I no acabeu de trobar res que us agradi.
És una mica exesperant, no?
O en seguida la típica nit, que ho fan tot, tres o quatre coses, més o menys coses.
Això sí que passa a vegades, eh?
Que es fa ràbia, que a la mateixa nit podries dos coses al mateix moment i a l'endemà no pots veure res, absolutament res.
Jo he arribat a veure dos pel·lis a la vegada.
N'ha canviat, anar-les fent les dos.
No ho heu fet?
És que la propaganda dona per tant.
Ai sí, no? Molts anuncis.
Massa, massa.
Sobretot a la pública, sí.
Ara més o menys estem acostumats, però hi va bé quan va començar tot això, no?
Que cada quart d'hora tallaven la pel·lícula per fer anuncis.
Sí, sí, sí.
Jo crec que s'ha modelat una mica, jo crec que hi havia un moment que era molt pitjor.
Que era això, cada quart d'hora posaven anuncis, no?
I a més, cosa curiosa, moltes vegades canvies i a la mateixa vegada fan anuncis a totes.
Que entre ells es poden posar d'acord, però deu ser casualitat.
Deu ser casualitat.
Per anar acabant, què veureu aquesta nit a la tele?
Ho teniu ja decidit?
Que sou dels que mireu el diari, la programació i dieu, vinga va, aquesta nit tot això.
Ho jugo a Barça, la cosa és que no s'hi fan per la tele, no ho fan per la tele.
Jo crec que hi jugo.
Panyónios, no ho dic així, no?
Jo si fan per la tele que ha partit, veureu aquest partit.
Jo al Canal d'Història.
En sèrio, en sèrio.
Sí?
Documental d'Història.
Exacte.
Jo us diré la veritat, veureu una mica Cròniques Marcianes.
Doncs ja m'ho explicarà la setmana que ve.
Fede, Carles, Gerard, gràcies.
Bona tarda.