Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Veig que està pensada!
Fins demà!
Fins demà!
Está inferior!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dius que teniu una filosofia única, no?,
tipus els tres mosquaders.
Quina filosofia és aquesta dels papenois?
No, la filosofia és fer el que ens dona la gana.
Ens dona la gana en el sentit del que ens agrada fer, no?,
que és una mica el que hi ha reflexat en el disc, no?
Sense mirar massa si estàs al dia, si no estàs al dia,
de mirar de sonar així o aixà, no?
Si es pensen les coses d'una manera
i es mira de fer-les tal com s'han pensat, no?, i ja està.
Parlaves d'una trajectòria musical que dius
no sé quant de temps durarà, però sempre podrem dir
que hem vingut del món, no?
De fet, una trajectòria musical que de moment va pujant,
pel que sembla, perquè després de passar per algunes maquetes
per fi teniu un primer treball editat.
Quantes maquetes teniu a les esquenes, ja?
Bé, vam... maquetes serioses,
perquè hi ha les maquetes xungues i les maquetes sèries.
Les maquetes serioses van...
només n'hi ha una,
que va ser, doncs, que la vam presentar al concurs de maquetes
de la revista Enderroc
i vam tenir la sort de poder guanyar el concurs,
que és el que ens ha fet guanyar el contracte discogràfic
com que era el premi,
i llavors és el fet que estem aquí, no?
Ho heu notat ara que teniu una discogràfica de més important
com és Global al darrere?
Una mica d'empenta cap a davant?
Sí.
Es necessiten realment les discogràfiques que empènyen?
Com ho veieu?
Sí, suposo...
Vull dir, clar...
Vull dir, sempre fan...
Sempre van bé tenir la discogràfica, no?
Perquè et permet una feina que no dones massa l'abasto, no?
Però estem arribant a una època en què tot això s'està igualant, no?
Perquè sembla que la gent busqui altres alternatives,
com ara internet i tot això,
per dependre's d'ells mateixos, no?
De totes maneres, la distribució i la promoció que et pugui fer una discogràfica
difícilment la pots currar tu sol, no?
Com és això de fer música a Tarragona?
Perquè tot sou de Tarragona,
m'acometaves que hi ha un membre del grup que és de Valls,
però, en fi, ens queda tot al mateix camp de Tarragona que dient.
Sí, guanyem 4-1.
Com és això de fer música des de Tarragona
i intentar, doncs això, obrir-se cap a tot Catalunya?
És difícil, suposo que com a altres llocs de Catalunya
i inclús d'Espanya, no, suposo,
doncs és difícil perquè mires de sempre de buscar portes obertes,
de trobar portes obertes i costa molt de trobar,
inclús els camins que et portin aquestes portes, no?
Perquè és molt difícil, molts músics d'aquí Tarragona ho sabem,
que és molt difícil trobar llocs per actuar,
facilitats en general, no?
Facilitats en el sentit que tu puguis trobar
llocs locals per assejar,
locals per actuar,
inclús una mica més de promoció i de suport
a la gent que fa música,
inclús altres disciplines artístiques, no?
Però, sobretot, la música costa molt, costa molt.
Ara sembla que s'estigui despertant una mica més, no?
Sembla...
Estic veient que d'un temps cap aquí,
potser més sales, no?,
que s'estan arriscant una mica més, no?,
amb tot aquest tema, però...
És difícil, costa molt.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Una mica això que comentava l'Albert
sobre la dificultat d'obrir-se camí
en el món de la música, ens venia de perles
aquesta cançó contracorrent
Sí, bueno
que la cançó en si parla
d'una persona que
li costa en tots els sentits
obrir-se endavant
Albert, Albert
siguem convencionals, va, posa't etiquetes
posa't etiquetes dels Pepanoes
quin estil de música feu per la gent que encara no us ha descobert?
Un estil galàctic com el Real Madrid
no
Es nota que t'ho han preguntat
moltes vegades això, eh?
No, suposo que
És que venim tots, cadascú del grup
escolta una música diferent
hi ha un que ve del jazz
l'altre que ve del rock més dur
Però no els hi deixeu fer el que volen
per arribar amb un consens, no?
No, clar
Tot es basa
en les cançons
les cançons surten d'un piano
i d'una acústica
i llavors
hi ha unes línies pop-rock
melòdiques que fan que
que tots els membres s'adaptin a allò, no?
Influències, no ho sé
Tu, personalment
Jo veig que
i també t'ho diuen, no?
Però és que hi ha bastant
una mica de pop-rock anglosaxó, no?
Com ara
estan els Coldplay
i tota aquesta penya, no?
referències
aquí
és a dir
m'acosta més trobar-les
no tinc un referent aquí
a Espanya o a Catalunya
I tu concretament
què escoltes normalment?
Què tens al cotxe?
Què tinc al cotxe?
Doncs he vingut cap aquí
escoltant els Beatles
o sigui que
no soc
gaire actual
No, el pas és que
la música
està arribant
a un punt en què
o jo
no sé què passa
però estic allò
que ja no saps què escoltar
mires d'estar al dia
escoltes grups
És molt difícil estar al dia
perquè contínuament
van sortint coses
Què vol dir estar al dia?
Per exemple
l'últim
No, grups nous
grups de primer disc
o sigui
mires d'estar a l'art
dels grups
en primer disc que fan
no els que ja tenen
tres o quatre
perquè més o menys
alguns es repeteixen bastant
llavors
si no vas trobant res
retornes a escoltar coses
dels 70
o dels 80
com he fet últimament
amb The Page Mode
i coses així
però ara els grups
que surten
hi ha alguns
d'interessants
com Postal Surface
Lady Tron
i Strokes
i tendències
que també es repeteixen
però
jo crec que
la influència
millor que puguis tenir
és d'escoltar
de tot
Sí, sí
Doncs la qüestió d'estil
ja ens ho has deixat
una miqueta claret
pop, rock, melòdic
però això sí
com deia ell
comencen les cançons
a base d'un piano
i una acústica
i afegiu pel que deies
tocs electrònics
també, no?
Sí, perquè és una manera
és una vestimenta més
és un
de vegades
segons quina cançó
requereix
una història
o requereix una altra
I com us ho feu
això de composar?
Entre tots una mica
tu ets el cantant
fas les lletres
Jo sóc el culpable
de tot
Llavors
Sí, sí
Veus, n'ha vingut només un
però ja sabíem
que era l'encertat
Sí, sí, sí
Bé, com ho fem?
Sí
Arribem a l'assaig
i dir
mira, hi ha aquesta cançó
que sona més o menys així
i ha de sonar
d'aquesta manera
i bueno
Aneu, cada vegada
es poneu posant el vostre granet
Sí, sí, sí
més o menys
Molt bé
I per tant
amb aquest disc
el mono
parlem ja
d'aquest primer treball
escogràfic dels Papa Noes
es diu mono
i trobem una miqueta de tot
sempre amb aquesta línia
de pop-rock melòdic
com deia l'Albert
és veritat això?
Una mica d'estils
algunes tiren més cap a un costat
altres unes més canyeres
altres més relaxades
Jo crec que
és una
no, és una línia pop-rock
oberta
on
ens arrisquem
en alguns terrenys
però
sense trepitjar-los
massa
vull dir
raro
serà que ens vegis
que ens escoltis
on rigui
o una cosa així
però dintre del pop-rock
som bastant
oberts
una mica sense
no tenim massa complexos
a l'hora d'estirar-nos
cap a una banda
cap a una altra
no?
sobretot quan fem
de maquinària electrònica
les lletres
de què van
perquè canteu en català?
sí
que bueno
les lletres
doncs parlen
de històries
de la
de tu
de jo
de la gent
de les coses que vivim
de la societat
del món
en què
com està girant
que sembla que gira al revés
no aprofiteu la música
com a per fer
algun tipus de reivindicació?
home
sempre
deixes anar
algun missatge
no?
el que passa és que
les lletres
no són
tampoc allò
clares ni evidents
com un grup
més reivindicatiu
no?
que tenim per estribillo
doncs aquella frase
tan
maixacona
que fa que
que diguem
allò
jo què sé
digue no a qualsevol cosa
o allò que sigui
no?
potser som més rebuscats
nosaltres no?
potser perquè també
és la filosofia
de la grup
és aquesta no?
ser una mica més
més subtells
sí
anava a dir abstractes
però tampoc
vull dir
és una cosa molt
sí
que juguem
que la gent també
prengui
el missatge
que vulgui
no?
que la gent
prengui el missatge
que vulgui
de moment
estan prenent
els missatges
com funciona
aquest mono
que ja em sembla
que ja l'heu trepitjat
damunt de l'escenari
no?
sí
doncs
molt bé
pel que fa a les lletres
no ho acabes
de saber mai
no?
bueno
sí

una gent molt agraïda,
i ens vam trobar en una sala,
que és la Mirona,
que hi ha més de 2.000 persones, em sembla,
com el Ras Matàs,
i estava plena,
i la gent dirà,
som els teloneros, passam els de tot,
però no, la gent,
des del primer tema, aplaudint,
molt bé, molt bé,
vam trobar una resposta genial,
i ens ho vam passar molt bé,
i les mojines són molt agradables.
Ui, agradables.
I algú més.
Doncs això era el passat,
van ser a Girona, el present,
ja, ja, perquè és que vénen demà mateix
a Tarragona, a la sala 0,
a les 11, i després al futur,
se'n van cap a l'espai, no?
A l'espai, el dia 11 de maig,
a l'espai de Barcelona,
presentació també oficial.
Parlem d'aquesta presentació oficial
a casa nostra.
Com sou en directe?
Què veurem demà a la sala 0?
Demà, la gent que hi vagi,
veurà el grup Papa Noés,
presentant el seu disc,
íntegra, més o menys,
amb alguna sorpresa,
alguna sorpresa que també es pot trobar en el disc.
Digues, home, digues,
què vols ser sorpresa,
algun tema extra?
Sorpresa vol dir que no es pot dir,
fins que no...
Oh, el mer!
No, no, hi haurà coses que...
Hi haurà coses que estan al disc
i normalment no es poden portar en directe,
però demà estaran allí, no?
I a l'espai,
bé, succedirà el mateix, no?
Potser a l'espai de Barcelona
encara serà una mica més ampli, no?
Però diguem-ne que ens ho prenem
com una presentació oficial,
cosa que a la Mirona de Girona
no la vam fer.
I, bueno,
que esperem repetir-ho més cops, no?
Fa il·lusió això de presentar el disc a casa
o fa por?
D'entrada fa il·lusió
perquè d'alguna manera
sí que hem tocat altres cops a Tarragona
i cada vegada
em toques amb més ganes, no?
Perquè veus una mica de progrés
en el grup,
en tots els sentits
i llavors sempre tens més ganes
de presentar a la teva gent, no?
El teu producte, no?
I, però, bueno,
no és la mateixa il·lusió
que en un altre lloc, eh?
Tornem a parlar del directe.
Sou ben bé com el disc
o us surt tota la fúria
per això de la interacció
amb el públic?
Sí, sol ser més suelto,
més directe,
més desenfrenat
perquè, clar,
és l'actuació en directe, no?
L'estudi sempre et controles més, no?
I quasi que és una altra visió, no?
Però, bueno,
hi ha moments de tot, no?
Però, normalment,
el directe sol ser més llançat, no?
Heu comptat amb col·laboracions importants
pel que estem veient aquí
en aquest primer treball discogràfic.
Explica'ns una maqueta
perquè veiem aquí per aquí
pol·lulant a Javi Vidal,
a Santi Balmes,
Lluís Llach, fins i tot.
Com ha anat això?
Bé,
vam gravar el disco a Sabadell
a l'estudi del Javi Vidal,
a Fundació,
es diu l'estudi,
i Javi Vidal,
conegut cantant,
ex-cantant de la Gran Aventura,
doncs, bueno,
més que col·laborar en el disc,
ens va donar una mica de suport
tècnic,
sonor,
ànims, no?
Penso que tenim coses en comú, no?
David Bobby
i altres coses.
Beatles?
Beatles, clar.
I llavors,
les col·laboracions oficials,
per dir-ho així,
van ser la del Santi Balmes,
del grup Lofa Flesbien,
i la d'en Lluís Llach,
de Lluís Llach, no?
Com va col·laborar, Lluís Llach?
Lluís Llach va col·laborar
perquè tenim una cançó
que no...
que és la que tanca el disc,
que es diu Dins el llit,
i era una cançó
que no sé qui va dir,
dius,
una mica Llaquera,
de Llach, no?
I dic,
ostres,
doncs podrem...
Pots trucar amb-lo?
Sí,
doncs igual, sí,
que podria col·laborar i tal, no?
I com en un principi
havia de vindre
en Jordi Armengol,
que és un guitarrista,
era guitarrista del Lluís Llach,
i havia de fer unes guitarres,
bueno,
produint el disc en general,
que no va ser al final,
doncs a través d'ell
vam contactar amb el Lluís Llach
i li vam enviar el tema,
li va agradar molt,
va venir
i ens ho vam passar molt bé
i ja està.
Doncs escoltem una miqueta
que ara m'has fet picar
la curiositat
aquest Dins el llit,
la cançó Llaquera,
com deies tu.
Sí,
és l'anterior.
És l'anterior?
Sí,
perquè és que hi ha un bonus track
en el disc,
hi ha un bonus track.
Ara sí,
ara sí.
Dins el llit que es s'està,
la cançó Llaquera dels Papa Noes,
en fi,
una mica d'estils
per tots els gustos
en aquest món
o el seu primer treball discogràfic,
un treball que presentaran
damunt de l'escenari
de la sala 0
demà mateix a les 11.
Albert,
què farem ara amb aquest treball?
Suposo que volus tot l'estiu,
no?
Sí.
tenir la gent de plena ja.
Ojalá,
tinguéssim plena el tot,
però hi ha alguna cosa interessant,
festivals que ja venen a l'estiu,
el Senglar,
el Mercat de Música Vida de Vic,
després algunes coses sueltes
que encara no sé ben bé,
però nosaltres sempre mirem
el futur és demà al 0
i potser a l'espai
i ja està.
Vull dir,
sempre la nostra visió de futur
és dos mesos endavant,
potser així ho veus present
en més d'allò,
i el futur com és tan incert
i ja no...
Aneu pas a pas.
Sí,
anem,
solem anar bastant
anar pas a pas.
Per tancar l'entrevista
hi ha una curiositat,
ara que esteu
col·laborant
amb gent
del món de la música,
fins i tot
gent que ja porten anys
i cada cop ho fareu més,
suposo,
per això que us esteu introduint
en el mercat,
com és aquesta gent?
Els heu trobat oberts,
disposats a col·laborar,
sorpresos,
m'ha encantat,
jo primer de tot,
perquè recordo que amb el Santi Balmes
tenen el seu grup
que canten en anglès,
que estan a punt de treure
el tercer disc ja,
i gent que es mouen
per tota Espanya,
i no m'havien cantat mai
en català,
aquest noi,
i si enseguida
s'havia prestat molt bé,
sempre i quan
primer va escoltar el tema
i li va agradar,
suposo que si no li agradés,
però hem trobat gent
fantàstica,
també trobes gent que,
com a tot arreu,
però en què ens hem mogut,
molt contents estem
de tots els que han participat,
inclús els que han anat al disseny de la portada,
vull dir,
gent fantàstica,
que enrotllats,
que s'enrotllen en quantitat.
Molt bé.
Doncs suposo que la mateixa gent fantàstica
que estarà fent de públic demà,
i esperem que n'hi hagi molta,
demà la sala 0
a partir de les 11.
Papa Noés presentant
el seu primer treball discogràfic mono,
no us ho perdeu en agenda a casa,
doncs que presenten el treball a casa
i val la pena.
Albert Jordà,
molta sort.
Gràcies.
Molta merda,
com diuen els que es moveu
entre els escenaris.
I en fi,
ja ens ho explicaràs
quan tingueu el segon.
Ja penseu en un segon treball?
Sí, sí, sí, sí.
Fins aviat, Albert.
Gràcies, fins aviat.
Acaba de començar
Sempre vaig pensar que tu
Estava escrit
Que res no pots canviar
I sóc veus l'escobert
Amb el teu esforç
Tu que ets canviar
Ni la noia
Ni la revista
Ni aquell carro
Ni aquell viatge
A una illa
Per la patilla
Tot pagat
Ni tantes coses
Mai les tindrem
Mai les tindrem
No sé, no ens fa falta
Tu i jo el sabem
Si ho tinc tot
Que em queda
Per anar endavant
Potser soc molt simple
Però ja em diràs
El que ens cau
Al final
Amb una ampolla de vi que mira
Tant molt
Tant molt
En els meus fills
I cauen
Botetes d'aigua
Compren la bassa
T'arrega el meu cor
Tres per el teu
Que em vull
Plourem i brindrem
I veus beç
Ja em diràs
que tinc tot que em queda per anar endavant.
Potser soc molt simple, però ja em diràs
el que ens cal.
Lluïm i em sembla her.
Quasi t'ho emportes
a un mes allà.
Som de la bassa
tan lentament.
Cael em me�ografia.
St Creating
lo que solts l'amor.
Lo que solts l'amor.
Là slânts l'amschool.
Lo que solts l'amor.
Lo que solts l'amor.
Fins demà!