.
i ens vàrem donar les mans
i no sé oblidar-te, no.
No puc parar de cridar.
Vull ser lliure i no vull viure del passat.
Vull distreure'm però ja no sé ni com es fa.
I no sé oblidar-te, no.
No puc parar de cridar.
Susana.
No sé si estic somiant.
Susana.
No vull oblidar-te mai.
Susana.
Vondria saber si ho sents.
Susana.
Fa molt temps que ja...
Un nom propi al que dóna nom,
precisament titula amb aquesta cançó.
El primer single del darrer treball discogràfic
d'una formació s'anomenen Sutrac
i Déu-n'hi-do, jo comentava abans al presentar-los
que estan rebentant les llistes d'èxit,
si es pot dir així entre cometes.
a la persona d'aquesta formació del Sutrac i per comunicar-nos que demà mateix toquen a Reus,
tenim el David i el Don.
Hola, bona tarda.
Esteu una mica cansats, eh?
Veniu de fer gira de promoció, no?
Que se'ns nota.
Se'ns nota, se'ns nota.
Com baixa de promocionar un disc?
Bé, dona, és entretingut.
És bastant...
sobta, però per l'altre costat també és una mica cansat.
Quina és la pregunta típica que us fan sempre i que ja esteu una mica farts?
D'aquí són els peus que escuteu el disc.
Molt bé.
Ho anava a comentar.
Anava a comentar que a la portada Déu-n'hi-do són vostres, suposo, no?
No, no, no.
Ah, molt bé.
I la pregunta que no us fan mai i que voldríeu contestar?
Mira, una entrevista típica, comencem així.
Quan vols cobrar.
I què contestaríeu?
Ui, molt.
Com us funciona aquest disc?
Es diu...
Vaja nota títol.
Es diu com vosaltres mateixos, Sutrac.
I de moment m'han explicat algunes veuetes que esteu tenint bastant d'èxit.
Sí, estem molt contents.
Estem molt contents perquè està tenint molt bon ressò a nivells de...
sobretot d'emissores de ràdio.
I, bueno, la veritat és que l'èxit està esbordant les previsions.
Sí, ens han comentat de diversos punts de Catalunya, inclús del Castelló i tal, que estava funcionant força bé.
I, clar, hòstia, pues...
És una satisfacció, sí, sí.
Sí, perquè l'última hora és l'únic que demanàvem, no?,
i el que esperàvem, que pogués tenir accés a quanta més gent millor, no?, al disc.
Val a dir que no sou una formació que hagi sortit del no res.
Ja fa anys que us ho correu, per tant.
Sí, del 95 van començar, sí.
La trajectòria.
Anem tots assenyalats del que ens ha costat.
A veure, per la gent que us descobreixi ara, com jo mateixa, eh, que la veritat que us acabo de descobrir.
ben al Sotrac, ben al Sotrac, ràpid.
Ja.
Passeu amb el CD.
I Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Quin estil diríeu que feu?
Poseu-vos etiquetes, va.
Per si la gent veu els peus, que sàpiga què hi ha dins.
A veure, és el de sempre, no?, que es fa difícil de dir.
Perquè, normalment, estilísticament seria pop rock, clar.
Però dir això i no dir res és el mateix, si no t'ho has sentit, no?
No fem cap innovació, és evident.
L'únic que aspirem a fer unes cançons que siguin boniques, per almenys.
I cuidar les melodies i tot això, no?
I el que esperàvem és poder arribar a la gent perquè sentissin música cantada en català
que potser fins ara no havien tingut l'oportunitat de sentir, no?
Qui fa les lletres o les cançons en general?
Us ho feu entre tots una miqueta?
O hi ha aquí un compositor?
És ell, el culpable és ell, normalment.
Aquesta, a més, és el cantant.
Sempre cau la fena aquesta sobre els cantants, eh?
Sí, sí.
Però composes música i lletra, tot?
Sí?
Sí.
I després ells, què hi diuen?
Però si s'aporten la seva part, clar.
A nosaltres diem, no ens agrada.
Aquesta tampoc.
Treu-la.
Tot petxat.
Doncs, David, de què van les lletres?
Doncs, home, principalment sempre procura fer la música abans
i, llavors, aprofitant la riquesa del català com a idioma per cantar,
doncs, la sonoritat.
Me refereixo a la sonoritat, que és un idioma que sona molt,
perquè tens molts monosíl·labes, pots marcar molt les síl·labes,
doncs, mirar de construir una lletra que t'ajudi a abraçar-te més a la música, m'entens?
Que per si sola ja tinguin una sonoritat.
I així pots jugar amb la música, amb la lletra com a instrument, diguéssim, per la veu,
i després amb el significat, no?
Que t'ajudi a, un cop escoltes el significat,
a introduir-te més dins la cançó quan escoltes, no?
Doncs, Déu-n'hi-do, se m'acut que per fer aquests deu temes,
el temps que ha bastat per gravar el CD.
Com ho vau fer, això?
Que és el primer CD que traieu?
Sí.
Sí.
Havíem fet alguna maqueta, però així, amb cara i uix,
i vam esperar una mica el moment adient,
perquè tampoc, treure'l per treure'l,
tampoc creiem que ho havíem de fer, no?
Compteu amb col·laboracions de músics?
Algú a qui vulgueu agrair?
Us ho pregunto perquè, vaja, com a cosa destacada,
veiem que està produït per Marc Parrot.
Sí, és.
Que Déu-n'hi-do.
De fet, l'única col·laboració que tenim és la d'ell,
que Déu-n'hi-do, l'important que és.
Com a productor, no?
Sí, no, no.
I, a més a més, posa veus en algun dels temes.
Sí, posa corus en diversos temes.
I com és això que vau aconseguir que us produís el disc?
Bueno, contactes, contactes.
I mafiosos.
Una agenda, molt.
No, simplement que havíem tocat a May,
quan era el xaval de la Peca, algun cop,
i llavors teníem una mica de contacte
i li vam comentar el disc
i va dir que li enviéssim el material,
però que estava molt enfeinat,
que no creia que fos possible,
perquè acabava de tenir-se un fill,
s'estava fent l'estudi,
estava a promoció del seu disc de Marc Parrot,
i li vam enviar igualment
i vam tenir la sort que li va agradar,
i va confiar molt en el projecte des d'un principi,
llavors vam anar a gravar els seus estudis,
els vam inaugurar
i ell mateix hi va involucrar a tope
i, de fet, per això va posar també unes veus, no?
I vosaltres, que també us involucreu en altres qüestions,
com, per exemple, en un concurs de maquetes
que organitzen l'emisora veïna, punt 6, no?
Enganxa't.
Enganxa't a la música,
i vosaltres, mira, doncs ja aneu a tocar
per fer una mica la presentació d'aquest concurs.
Sí, bueno.
Quan serà això? Parlem del concert.
Això serà demà, a partir de dos quarts d'onze,
al Pub Suau de Reus.
Ens van comentar que si podíem anar a tocar i així,
i com que fa temps que els coneixem i són gent molt maca,
doncs...
Eh, s'enrotllen, s'enrotllen.
Sí, home.
No, que sí, que sí.
Ja els coneixes.
Porten molt temps treballant sense ànimo de lucro
en aquesta moguda i són molt majos.
I, a part d'això,
t'esteu fent gira actualment per promocionar el CD?
En quin moment esteu? Esteu descansant encara?
No, de fet, a Barcelona ja hem fet alguna cosa.
Hem tocat un parell de vegades,
el vam tocar a la Fira del Disc de Barcelona,
hem acabat a la...
Com era?
La...
Sí, que li agafa la tos.
Ai, que el Toño, el Toño li agafa la tos.
Avui cada dia, cada cop que entrem en un estudi,
m'agafa aquest atac.
Et passa igual.
Sí, però aquest ha sigut petit, eh?
Hi ha hagut llocs que ha hagut de sortir corrents.
Doncs sí, hem fet un parell o tres de bolos a Barcelona.
A la Guat.
A la Guat, sí, a la Fira del Disc.
Llavors, ara estem mirant de presentar més a cada ciutat,
s'està ultimant els festivals d'estiu i així.
Ja heu vist que el Suau és un lloc, no sé si ho heu vist,
és un lloc molt petitet.
No, ens ho han dit, sí, però no l'hem vist encara.
Prepareu-vos, eh?
Sí.
Ja ens han avisat tot el dia, sí.
Com ho dius allà, que tocarem?
Sí, és com quan tocavem algú a Hospitalet.
És un escenari tetris, que li diem,
perquè aquí va un, l'altre s'encaixa darrere,
i si un es mou, tota la banda es descol·loca.
Com són els vostres directes per anar fent boca?
Intentem sempre que hi hagi molt contacte amb el públic,
una posada en escena amb bastanta energia
i sobretot això, que hi hagi molta comunicació
i que la gent s'ho passi el millor possible.
És a dir, segurament la gent que us apropeu al Suau
veureu que hi ha una diferència bastant notable
entre el disc com sona i després com és el directe.
No és que una cosa sigui millor que l'altra,
jo penso que són complementàries.
No, perquè, a més a més, si la gent que ve es coneix els temes,
llavors es crea una relació guapíssima, no?
Perquè un cop han analitzat les lletres
es troben en contacte amb el grup dalt de l'escenari
i que veuen que és bastant coherent, no?,
amb el que s'han imaginat, segurament.
Molt bé. Tornem al disc, si us sembla,
i parlem de cançons, de lletres.
Quina cançó a nivell personal destacaríeu?
Sabem que el primer single va ser Susana,
deia que està començant a sonar el segon single,
que és Chic Manu.
Quina cançó, però, voldríeu destacar a nivell personal?
Ai, no ho sé.
És que ja no la saben totes.
Totes, totes.
No, jo penso que hem fet un disc bastant complet, en aquest sentit.
És a dir, hi ha moments que et ve més de gust sentir una cançó,
hi ha moments que et ve més de gust sentir-ne una altra.
Hi ha hagut bastanta dificultat per trobar el segon single,
perquè n'hi havia tres o quatre que podien ser-ho, i no ho sé.
A ell li agrada molt i no vull, no?
Sí, sí, m'agrada perquè és...
Tranquileta.
Exacte.
A mi potser la panxa del bò, també.
A mi potser m'agrada...
No ho sé.
Bé, ens quedem amb tot, eh?
Sí.
Ens quedem amb tot el CD.
Sí, és que si l'has d'escoltar, sí.
Perquè és molt guapo, que la gent et comenta,
hòstia, a mi m'agrada tant, a mi m'agrada la set.
Ah, hòstia, a mi la nou, tal.
I, hòstia, això encara és molt més gratificant, no?
Que no coincidissin tots amb un single i la resta del disc fora per omplir, no?
Què farem a partir d'ara?
Què us toca fer?
Madurar.
Més, més.
No, no ha de anar a una broma.
No, treballar, treballar.
Ja està.
Treballar, treballar.
La nostra part és treballar, i, a l'hora de demanar,
l'únic que demanem és això,
que pugui tenir accés la gent a la música.
No demanem fer-nos rics ni històries d'estes,
perquè toquem molt de peus a terra.
Sí, com es veu a la portada, no?
Hòstia, bona.
Bona, aquesta, eh?
Escolta, i com veieu el panorama de la música en català actualment?
Ara mateix sembla que s'està obrint a noves propostes.
Durant molts anys, si no sonaves com algú en concret, no podies gravar.
Hi havia 3-4 grups de referència clara i tots els altres anaven una mica remolc.
Nosaltres sempre hem dit que no volíem ser els nous pets, ni els nous sopa, ni els nous laxambustos,
sinó que volíem ser els sotracs i ja està.
I amb aquests paràmetres ens hem mogut, però ara comencen a haver-hi moltes propostes interessants i noves,
que no vol dir que les anteriors no fossin interessants en el seu moment,
però potser feia falta una mica d'obertura, sobretot per a la gent que consumeix habitualment música feta en català,
perquè realment són ells els que ja s'estaven una mica començant a desentendre la història.
Això no vol dir que el nostre disc vagi dirigit a aquest sector de personal, diguéssim,
sinó que és un disc obert a que tothom que li agradi el pugui sentir.
I tenim molts comentaris de gent a priori no disposada a consumir música en català,
que ha comprat el CD i que està molt contenta i que les canta, se les saben.
És que és això, veus gent que s'està comprant que ni tan sols estan acostumats a parlar en català
i te les diuen de cau a rau, saps, les lletres, i això és molt gratificant.
I el que ens agradaria és que arribés un moment en què la gent pogués escoltar la nostra música,
no perquè està cantada en català, m'entens?
No amb el sentit d'aquest, de fer país, ni coses d'aquestes.
Escoltar el que fem i després dir, hòstia, doncs està en català, m'entens?
S'ha de ser complexos, simplement que ha coincidit, no?
Sí, sí, sí.
I ja està, el que no s'ha de fer és potenciar una cosa perquè és en català i una altra no,
perquè no ho ve.
No, crec que és amb naturalitat i ja està, no?
Creure'ns-ho nosaltres mateixos, però perquè el producte és bo, no per fer militància en res, no?
Per tant, no estaríem a favor, o sigui, cal proteccionisme en aquest sentit?
Dona'm, a veure, no proteccionisme del tot.
Del proteccionisme t'hi veus obligat, perquè per l'altra banda també fan proteccionisme, molt més bèstia.
Llavors això és un altre tema.
Si no fem proteccionisme juguem tots a la mateixa carta, m'entens?
Que tu puguis anar tu a qualsevol lloc d'Espanya i ells puguin venir aquí amb tota la...
Bé, que ja, de fet, ja venen, no?
Exacte.
Llavors, ells sí que estan fent proteccionisme, això és un altre tema.
Això sí que... Llavors ja parlem de coses diferents.
Jo el que em referia era aquí a casa nostra, no?
Del fet de no sentir sotrac perquè, aviam, hòstia, cantant en català, aviam que ha sortit en català.
No, no. El fet de poder sentir-ho per la ràdio i dir, hòstia, vaja, aquest grup canta en català i m'agrada el que fan, a part.
Sí, sí, sí.
Que és el que potser no ha passat fins ara.
Que tu, quan la gent no ha escoltat la teva música, els dius que cantes en català.
Ah, hòstia, està guai, però és que a mi la música en català no m'agrada...
Bueno, per això que deia el Toño ara, no? Que fins ara potser hi havia una cosa...
Cantant en català, a part de l'idioma, ja era una etiqueta, un estil molt definit.
I ara s'estan obrint a diferents estils.
Una mica a gueto, però sense referir-me als guetos que refereix el senyor que diu gueto sovint.
Molt bé. A veure, quins referents, a nivell personal, quins referents musicals teniu?
Quin tipus de música escolteu? Perquè es coneguem una miqueta millor.
Nosaltres sempre diem que les nostres influències van des de Mocedades fins a Motorhead.
Doncs Mocedades és dur, eh? Perquè mira, Motorhead tira que te vas, però Mocedades...
És una manera d'explicar-ho.
Pimpinela també, Pimpinela.
Sí, Pimpinela, a més, és l'altre... Mira.
Sí, també a vegades veiem Pimpinela en comptes de Mocedades.
Sí, sí, sí.
Per descobrir-nos avui trobo que s'has descobert bé.
No, no, sí que l'has endevinat, eh?
No, a veure...
No ho sabies, això?
No.
Nunca t'acostaràs.
No, vull dir, de tot... Música de tots els temps i de tot arreu.
Vull dir, a ell li pot agradar l'encanta el Bowie, per exemple.
I jo personalment... Bueno, a ell li agrada el Bowie li agrada en mi grup.
Exacte. L'important és estar obert.
És a dir, igual et pots trobar en un concert, jo què sé, de Bauhaus, com de això, de Motorhead,
o de David Bowie, o de coses que potser no tenen molt a veure unes coses amb les altres.
L'important és estar obert i estar receptiu.
I a tot arreu hi ha gestos musicals que mereixen la pena, no?
Encara que siguin els vigis, doncs sí, doncs també hi ha coses que, hòstia,
que després vas a la discoteca i balles i t'ho passes pipa, saps?
I els últims dos discs que m'he comprat és el Robbie Williams, per un cantó,
i per l'altre els Queens of the Stone Age, que no tenen res a veure, que són canyeros.
I hi ha cançons que taran, és que l'estil no té res a veure, el que bonic són les cançons.
Ja està.
Doncs no sé, no sé... Va, sí, us faré una pregunta que encara no li he fet a cap grup que ha vingut.
Què he pensat d'això de la pirateria musical?
Mira, una pregunta com una altra, eh?
Sí.
T'ho dic perquè, com que us ho hem fet, aquesta pregunta durant tot el dia.
Sí.
Sí? No, i jo volia ser original.
Tranquil, però què et refereixes? A la pirateria d'un any cap aquí o a la que hi havia abans?
Què vols dir, la que hi havia abans?
La que hi havia abans.
Sempre n'hi ha hagut.
La que no feia la gent de les mantes, vull dir.
Ah, bé, tot en general.
Sempre n'hi ha hagut a nivell personal, però clar, ja quan és una cosa organitzada i lucrativa,
doncs ja canvia, no?
A nosaltres, doncs és igual. Ja diem que si arribéssim al tope de vendes que hem d'assolir per seguir treballant,
perquè necessitem unes vendes per seguir treballant.
Un 5 milions de còpies.
Us passa com a la gent d'Operación Triunfo, que si no veneu un mínim...
Sí, bueno, de fet és que va bastant així.
Llavors, l'únic que demanes és arribar en aquest cupo, no?
I un cop arribes a aquest cupo, a mi m'és igual.
Ja t'ho he dit abans que no estem aquí per fer-nos rics,
simplement per poder seguir fent música, no?
I que la gent pugui escoltar-la.
Home, si ens fem rics, tampoc direm que no.
però si total, al final, han de piratejar i ja podem seguir fent música,
doncs més gent que vindrà als concerts, perquè més gent s'ho sabrà, no?
Vull dir, tothom ha piratejat, no?
Tots ho hem fet.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Ara una cosa...
No tirarem pedres.
Les màfies i tot això ja és una altra moguda, però...
Sóc xec, sóc noi, sóc un marrec.
Sóc un expert en fer el que crec.
Sóc de la terra, un bufó al vent.
Jo sóc del sud, Jake Mano.
Mira, mare, i no em giris mai més la cara.
Mira, mare, ja no em tornis a oblidar.
Això es diu Jake Mano, és el tercer tall d'un treball discogràfic del Sutrach
i, de fet, el segon single.
I amb el Sutrach, amb el David i amb el Toño, continuem parlant.
Hem hagut de tallar l'entrevista, perdoneu, eh, les notícies.
La informació és la informació.
Ui, no, no, tranquil·la.
No està a l'hora de parar.
Quan vingui el tall de les set, avisa.
Sí, anem fent, xinu-xano.
Tranquil·la, ara ja estem recuperats.
A veure, a veure, segon senzill, em comentàveu abans,
Jake Mano, de què va aquesta cançó?
Díga-li, tu.
Bueno, va.
Aquesta cançó és una mica un crit d'atenció, no?,
respecte a la gent de les Terres de l'Ebre,
que sovint són bastant oblidats.
Bueno, jo, clar, parlo en primera persona aquí,
perquè jo soc de Tortosa, tinc aquesta sort,
i hi ha gent que no la té, m'entens?
I, bueno, doncs sovint allí la gent,
normalment els polítics i empreses,
i això, doncs, venen a acollir, però mai a sembrar, no?
I, clar, pot semblar una cosa oportunista pel tema del trasbassament,
però és que sempre ha sigut així, saps?
Històricament, Tortosa, doncs, només ha fet això que donar, no?,
i rebre molt poc a canvi.
Ara, per fer ja un escàndol, bueno, un escàndol,
un fet d'aquests tan a lo grande, no?, que...
Sí, no, no, ara, clar, ara sembla que tothom està amb el trasbassament,
que és una cosa de sentit comú, no?,
simplement, però històricament tu ara agafes el cotxe,
vas a Tortosa i vas entrant a Tortosa i dius
com pot ser que tinguin aquesta carretera de merda per l'enclar,
per entrar en una ciutat que és igual de gran que Reus, m'entens?
I, bueno, doncs, s'ha mantingut sempre així.
Llavors, simplement, xec-mano és un crit que fem sovint allà baix, no?,
és xec-mano, és això, cridar l'atenció a algú, no?,
i la cançó és una mica això,
com que un de les Terres de l'Ebre li estan dient a un altre
que se suposa que no ho és, que trenqui, saps?
Que ves al tanto i diem que va de canto, doncs, això.
Així el Toño tu has estat, has crescut, vaja, menjant arròs, eh?
Sí, sí, allí sempre diuen,
diuen, estos de Barcelona, què collons han de sàpiguer si no menjen arròs?
Menjant arròs i escoltant arròs a estiu, vaja.
I tu, David, d'on surts tu?
Si ja has curiositat el meu.
Jo sóc una barreja rara, no ho sé,
jo he nascut a Suïssa i després vaig...
M'ha dit el que exòtic, ell.
Vaig anar a l'hospitalet a parar, després al País Basc,
després vaig tornar...
Has voltat, has voltat.
Una mica.
Molt bé, així això de fer, d'utilitzar la música
per transmetre continguts socials?
Sí, no, o a vegades.
No, vull dir, pel que comentava ell amb el tema de Chaimano,
és que la cançó està feta inclús del merder aquest del trasbassament
i tot això, és a dir, anterior, la cançó,
o sigui, no ha sigut oportunista ni molt menys,
és una cosa que observes si vas per i baix, no?
Que sempre els han deixat una mica a banda
i és el sentiment que ells també tenen, no?
I com que a l'hospitalet encara és un poble
que tenim bastant tracte amb la gent d'allà baix,
per la proximitat i tal,
doncs ho parles normalment i ho veus
i, clar, et sap greu, no?
Perquè dius, ostres, tu, a vegades,
i per la manera de parlar i tot, molts cops...
Són graciosos, no?
Sí, clar, se'ls prenen com a gràcia.
Veus, això a mi sí que no m'agrada, no?
Però ja ho dic amb tot el carinyo, eh?
T'ho ha dit en conya, eh?
No, no en conya amb tot el carinyo
que a mi se m'enganxa en aquests accents.
No m'enfado i no m'enfadaria amb tu mai a la vida,
però vull dir, tu veus, per exemple, el cor de la ciutat?
No puc ja, però em sembla que ja sé per on vas, digues-hi-vos.
Vale, vull dir, és a dir,
resulta que l'única persona de Tortosa que ha sortit
o que ha declarat que era de Tortosa
és el senyor, que és un viatjant
que ha deixat embarassada a la Remei
i ha fotut el camp
i, a més, li ha dit que està casat i no ho està, m'entens?
I és mala sort, eh?
No, però dius, collons, no hi ha cap advocat important
que sigui de Tortosa
o no hi ha cap metge important
i n'hi ha, eh?
I n'hi ha molts a Tortosa
probablement la mateixa proporció que a tot arreu, m'entens?
Sembla com que la gent ens vegi
amb la boina, que allí encara hi ha gent que la porta
igual que aquí encara
i el gallato, no?
Al costat, el bastó, no?
Doncs no, escolta, la gent de Tortosa surt, estudia i tal
i no...
Em sembla que en aquest sentit
té una mica un tracte una mica injust
de cara, sobretot, d'alguns mitjans de comunicació
que haurien de tenir una mica més de cura
Què hem de dir de Barcelona?
Ja, però...
Què passa amb Tortosa?
Passa amb Tarragona, també passa a molts nivells
Bé, en fi, deixem la política
Sí, però vosaltres no aneu a deixar embarassades
a les dones de la ciutat
Com bé, n'hi ha, no et creguis
No ho sé, no ho sé
A veure, parlàveu de la relació amb l'Hospitalet
De fet, aquest mateix dissabte, no?
Establireu un vincle
Què fareu dissabte a l'Hospitalet?
Dissabte fan, bueno, durant tot el cap de setmana
fan una trobada d'entitats de recolzament
a la causa zapatista a Xapes
i a nivell de Catalunya
i, bueno, hi ha un cicle de conferències, tallers
i dissabte a la nit fan un concert
on estarem, entre d'altres, els Ventroy
que és un grup mexicà
i nosaltres, que ens hem apuntat també
per fer la festa
A veure, ens uneixen molts vincles
i això, doncs això
aproximadament començarà a les 11 de la nit
al local, perdona
al... com es diu això?
Al casal
És que li han canviat el nom fa poc
al casal de l'Hospitalet
i, bueno, doncs allí estarem
sembla que l'entrada són 6 euros
que és una cosa bastant simbòlica
i són uns diners que es donen a la causa, diguéssim
i no res, que us hi esperem
Enllistareu dissabte de tota manera abans, eh?
Recordem-ho
Tornarem a recordar després
Demà mateix, a partir de quarts d'11
ho dic bé, això?
Sí, sí
Al Suau, a Reus
actuareu per presentar aquest concurs de maquetes
I poden aprofitar per comprar el disc
També, que em portarem
perquè a les botigues
en teoria ja hi ha d'estar
però ja sabem el que passa a tots
que a vegades no hi arriben
i així
I si algú va a la seva botiga de disc
i no hi és
que li digui el de la botiga de disc
que el demani, sobretot
M'acabes d'aixafar la pregunta
era la pròxima pregunta
que tenia per vosaltres
on trobem el disc
Doncs al Suau
serà fàcil de trobar
i si no que l'emanen a les botigues
Sí, a les botigues
Sí, en algunes ja hi ha
però sempre es queden algunes perdudes
però que el reclamin
el disc de Sutrac
amb 1 i K final
Que donos bé el nom
Espera
Posats a preguntar
Ja ho veuràs
No, clar
perquè potser la gent es pensa
trobar-ho com s'escriu
A l'anglès amb dos os
No
Però vull dir
és Sutrac amb 1 i amb K final
i és el disc dels peus
com has dit
i si no el troben
que el demanin
que ja
A més està molt bé de preu
Sí?
Sí
Bueno, això no cal que dir-ho
ja s'ho trobaran
Està molt bé de preu
Donos bé el nom
és una història ràpida, curta?
No, probablement
perquè quan vam començar
que com no hi havia
l'estil que fèiem nosaltres
no se sentia en català
o almenys no teníem accés
en aquell estil
i llavors la gent
quan anàvem a tocar pels llocs
els hi sobtava bastant
i era com
va ser una manera d'explicar
un Sutrac
i com que no som puristes
de la llengua
sinó que som més
més partidaris
de fer-la servir
al dia a dia
doncs
ens vam saltar la torera
les normes ortogràfiques
i vam posar
amb u i amb K final
Molt bé
i parlem d'una cosa
que us fa molta il·lusió
número 1
explicàveu vosaltres
què ha passat amb Susana
és amb Susana
no?
Sí
sí
vam tenir la gran sort
que tots els Nadals
vam estar número 1
a Flashback
i ens van trucar
el cap de programació
per felicitar-nos
i tal
i clar
és una passada
perquè
ho posen sis cops al dia
i saps que has arribat
número 1
que és el grup més sol·licitat
per les trucades de la gent
i tot això
t'anima molt
i més
clar que et posin
entre èxits
com el Robbie Williams
són la Madonna
o el Bruce Springsteen
o els Coldplay
i no sé
és una manera molt
no sé
que quan escoltes
allà al mig
de cop s'ho trac
és una manera
molt
molt poc
com t'ho diria
d'escoltar música
d'aquí
amb molts pocs complexes
de dir
hòstia
assimilar-ho
com una cosa normal
i ens ha fet molta il·lusió
i ara hem començat
amb el segon single
i sí
sí
és una passada
perquè
estic molt agraït
si hi ha tota la gent
molt bé
doncs que duri
i que el segon single
també pugi
i si ha de ser el tercer single
doncs el tercer
aviam
que duri moltíssim
escolta
què teniu pensat
que ara hi ha el futur
més llunyà
us plantegeu ja
tirar endavant
amb la música
100%
no
això és impossible
com per viure
i dius
sí
no viviu de la música
no
no nosaltres
mira de totes les entrevistes
que he fet
que déu-ne de les que porto ja
doncs igual
només un 1%
de la gent
m'ha dit que pot viure de la música
no no
nosaltres
com tu dius
molt bé i diu
la portada
toquem molt de peus a terra
llavors
cadascú a nivell personal
té la seva feina
i professionalment
fem tots els esforços possibles
per cuidar la nostra feina
i ser el més professional possible
llavors
a part
ens agrada tocar
i toquem
i gravem
i assolim
una sèrie de responsabilitats
paral·leles
però que mai
intentem que mai
entrin en contingència
unes coses amb les altres
no
està
arriba un moment
que quan portes temps
en això
i vas agafant una edat
i així
te'n dones compte
que estàs aquí
perquè realment t'agrada
però ja
ja saps perfectament
el que hi ha
llavors
allò de l'edat
ho dius per tu
no
no ho he dit
perquè siguem
jaios
és broma
no t'enfadis
però vull dir
que no és el mateix
quan comences
amb 16 o 17 anys
i sí que
tens més il·lusió
que pugui
petar tot així
i després te'n dones
compte
que no
que és un treball
que t'agrada molt fer
i que els beneficis
molts cops
ni els veus
o sigui
més el benefici
que esperem nosaltres
ja t'ha dit
quin era
que ho pogués escoltar
quanta més gent
millor
és el nostre
la nostra manera
de pagar-nos
a vegades
sense pressió
aquestes coses
surten millor
normalment
tot
sense pressió
surt millor
doncs en fi
David, Toño
us queda alguna cosa
per dir?
Déu-n'hi-do
l'entrevista llarga
que hem fet avui
amb notícies pel mig
i tot
ens ho hem passat molt bé
ho he de dir
ja ho ha acabat
la gira promocional
i aneu cap a casa
avui sí
avui sí
jo me'n vaig a treballar
ara
de nit treballes?
sí
avui sí
a la carretera?
sí
és porter
que és broma
té un bar
bar d'onosti
bar d'onosti
bar d'onosti
ara m'ho dieu
a microtancat
i a veure quanta comides
on has copitxolat
quan vulguis
doncs David, Toño
Sutrac
vaja
moltes gràcies
recomanem aquest treball discogràfic
del Sutrac
si encara no els heu descobert
i en fi
bona manera de descobrir-los
en directe
tornem a recordar demà
a partir de quarts
al Suau
de Reus
gràcies
a vosaltres
a les
Jo sóc del sud, Jaic Mano.
Mira'm ara i no em giris mai més la cara.
Mira'm ara i ja no em tornis a oblidar.
Au, vina i no em facis parlar.
Ja és hora que em sorprenguis.
Tu ets dels que parles per parlar.
Au, vina i no m'emprenyis.
Au, vina i no m'emprenyis.
Sóc mig covard, sóc mig valent.
Faig un esforç per ser prudent.
Però ho vés en compte si m'ofens.
Jo sóc del sud, Jaic Mano.
Mira'm ara i no em giris mai més la cara.
Mira'm ara i ja no em tornis a oblidar.
Au, vina i no em facis parlar.
Ja és hora que em sorprenguis.
Tu ets dels que parles per parlar.
Au, vina i no m'emprenyis.
Au, vina i no em facis parlar.
Ja és hora que em sorprenguis.
Tu ets dels que parles per parlar.
Au, vina i no m'emprenyis.
Ja.
Au, vina i no m'emprenyis.
Ja.
Au, vina i no m'emprenyis.
Au, vina i no m'emprenyis.
Au, vina i no m'emprenyis.
Au, vina i no m'emprenyis.
Au, vina i no m'emprenyis.
Au, vina i no m'emprenyis.
Au, vina i no m'emprenyis.
Au, vina i no m'emprenyis.
Au, vina i no m'emprenyis.
Au, vina i no m'emprenyis.
Au, vina i no m'emprenyis.
Au, vina i no em facis parlar.
Ja és hora que em sorprenguis.
Tu ets dels que parles per parlar.
Au, vina i no m'emprenyis.
El vina i no em facis parlar, ja és hora que em sorprenguis.
Tu ets dels que parles per parlar, el vina i no m'emprenyis.
De dilluns a divendres, a Tarragona Ràdio i de 4 a 2.45, hi ha tardes.
I la millor cuina de Tarragona.
Restaurant Eugeni i Montse, Palau d'Alvaró, Carrer Sant Anna, número 3.
Informació i reserves, telèfon 977-24-1464.
Aquesta temporada, cada dia, sempre nàstic.
Els dilluns a les 8 del vespre, dues hores de ràdio en directe
per analitzar amb detall l'actualitat de l'equip grana,
amb les valoracions de jugadors, tècnics i directius
i les opinions de socis i aficionats.
I de dimarts a divendres, també a les 8 del vespre,
mitja hora diària dedicada al seguiment puntual del nàstic,
els equips rivals i la lliga de segona B.
Aquesta temporada, no et perdis, sempre nàstic.
Cada dia, a les 8 del vespre, a Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
En Don Tresillo, como somos fabricantes, no hacemos rebajas
porque siempre tenemos los mejores precios,
pero aun así, los hemos rebajado hasta el 50%.
Visita la exposición más grande,
4.000 metros cuadrados, todo para que puedas elegir precios como estos.
Conjunto 3 más 2, 199 euros, sillón orejero desde 60,
sofá cama desde 114, sillón relax desde 175,
colchón muelles gran calidad desde 60 euros.
Recuerda, estos precios definitivamente únicos porque somos fabricantes.
Don Tresillo, en Tarragona, autovía Reus-Tarragona,
cruce Torreforta, teléfono 977-5509-27
i en Reus, avenida Sant Bernat Calvó, 27, teléfono 977-3010-33.
Des de les quatre i fins a dos quarts de vuit,
ja tardes, Tarragona Ràdio.