I remember one day in New York, it's tough.
I was in New York. I was in a tower.
Oh my God. Oh, two towers. One tower.
I remember so.
The secret life. The secret life.
The secret life. Oh, the secret life.
The secret life. Oh, the secret life.
What is the world? What is the moon?
The moon.
Ara sí, hem arribat a dos quarts de set de la tarda
i encara ens queda moltíssima cosa per fer per davant.
Mitja hora només de programa i un munt d'entrevistes pendents.
Per exemple, estem pendents d'una nova connexió
amb la nostra companya d'informatius a anar a plaça
perquè ens expliqui com s'està desenvolupant
aquesta manifestació dels treballadors de Tabacalera.
I també tenim pendents una trucada a veure si podem localitzar
allà fora de proves de so amb l'Emparo Sánchez,
el cap visible, podríem dir, d'Emparanoia,
una de les formacions que toquen aquesta nit
a la plaça de la Font.
Mentrestant, el que fem és tornar la connexió
a l'estat de la Rambla, a l'estat de les festes,
amb Sílvia García, perquè em sembla que té un convidat
d'una altra de les formacions,
d'una altra de les grups que participen
en el concurs d'enguany amb el DO Tarragona.
Es diuen Underground Spirit i, de fet, sonen així.
Música bastant electrònica
que ens porta a l'electrònica, diria jo,
dels anys 80.
Sílvia, bona tarda.
Sí, i a tothom, és clar...
Sílvia, Sílvia.
Va, comença.
Sílvia, ens escoltes?
Sí, sí, sí, estàvem acabant de concretar coses.
Com sempre.
Jo sempre concreto,
però no dic concreto.
No, no, que estàvem parlant amb un company vostre.
Amb qui?
Amb un noi que és fotògraf,
que és molt maquet,
que t'ho coneixes molt bé,
perquè ha fet una selecció,
o una secció, podíem dir, al teu programa.
És al o baixet?
Terme mig, home, tampoc et facis.
Terme mig.
Que parli una miqueta, que per la veu el coneixerem.
No, ha marxat, que anava a la crida de les festes,
per això de la que ens estava comentant.
Oh.
Li deien que a veure si podíem fer una petita entrevista amb ell.
I com es deia aquest noi?
Com a fotògraf?
Crec que es deia Xavi, Xavi, possiblement Xavi.
Xavi, sí, així és primatxat.
Xavi, Xavi, Xavi.
Sí, Xavi, molt bé.
Si tu el coneixes, no hi hauria...
Massona, Massona, Massona.
I què estava?
Feia una secció, buscava notícies així una mica raras.
Sí, sí.
Per aquests mons de Déu.
I l'han deixat suelto, l'han deixat anar per aquells carrers.
I s'anava, ja t'ho dic, s'anava ara mateix,
si no recordo malament, m'ha d'acord cap a l'Ajuntament,
que anava a fer fotografies de la crida de les festes.
És el que tenen els fotògrafs.
És això, que han de fer fotos.
Ja és això, t'ha.
Els músics han de tocar, ells han de fer fotos.
Cada escolà s'hi va fer.
Nosaltres aquí enganxats al micro.
Té tota la raó del món, cadascú la seva feina.
Ismael, música electrònica, potser vuitantera,
pot ser això, dels Andergrams Pirita, o m'invento jo?
Ara li pregunto, ara li pregunto.
Música vuitantera, Ismael, electrònica dels vuitanta,
Craftware, vanyia...
Vas per aquí, Núria?
Sí, sí, però com que sempre poso la pota,
igual m'hi diu que no.
Per què ho diu? Per posar...
No, perquè ho estava sentint i era una mica de suggerència
que li donava pressupament haver sentit al CD.
Ah, el que poso jo, el que fa jo.
Sí, bueno, tampoc, més que res, rock, el que fa.
Més que res, rock.
Bueno, però ni una, Sílvia.
No, no, però, Núria, és que...
Ni una, jo ja callo.
No, no, Núria, però és que...
No et pots centrar només en una cosa.
Exacte, és que l'Ismael és una persona,
podríem dir, que li agrada indagar al món de la música.
És una mica colinquiet, en aquest aspecte.
Sí.
I si no entra per un costat, entra per l'altre.
I si no, afegeix veus, i si no sons,
i si no efectes especials que sé que també utilitzes.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, ja s'ha d'anir aquí.
Que no digui cap paraulota.
Sí, sí, anem posant, o sigui, és posar de tot.
O sigui, és, a veure,
principalment és música del 70,
però després és tot el que et va portant,
perquè tu vas seguint, no?,
llavors la música, doncs vas integrant tot el que sents.
no és només craftwear o d'evo,
sinó és agafar-ho tot.
Una mica, doncs, rock, jo que sé,
una mica d'electrònic,
una mica de rock simfònic,
una mica, jo, és integrar-ho tot.
I com es fan aquestes barreges?
Perquè, clar, així explicar-ho sembla molt fàcil.
Sí, sí.
Agafo d'aquí, agafo d'allà,
o jo que dèiem abans amb la gent del gust,
com una mica un plat, no?
Sí, sí, sí.
Agafo una mica de pebre, una mica de sal,
l'afegeix una mica de patata...
Bueno, és que, clar,
vas agafant tot el que t'agrada a tu
i llavors, conforme estàs fent la cançó,
doncs, ella sola va caminant,
o sigui, tu vas introduint so,
vas posant unes notes,
vas posant unes altres,
vas cantant i llavors,
a mesura que tires endavant,
doncs, ja fas la cançó tal com t'agrada.
I llavors resulta que igual aquella cançó es punqui
i dius, doncs, vale.
Dius, ostres, t'hi sol ha arribat la cançó, no?
O potser, jo què sé,
estàs en un estat supertranquil
i és un més rock simfònic.
O sigui, que d'alguna manera,
perdona'm, Ismael,
o sigui, la música que tu crees
també depèn del teu estat d'ànim.
Absolutament.
Sí, sí, perquè quan composes
és una cosa totalment íntima.
El que passa és que després l'esperes fora, no?
Però, vull dir,
quan tu fas una cançó
l'estàs fent en aquell moment.
I llavors, és clar,
depèn totalment del teu estat d'ànim,
de la cançó,
serà ràpida, lenta,
en funció, bueno, en aquell moment
o les influències que has tingut.
Dic que la darrera vegada
que vam parlar amb l'Ismael
estava a punt d'actuar a la xarxa 3
i vaig poder veure imatges
que van sortir a través de la televisió de Tarragona.
Sí, sí.
I clar, si la gent espera
trobar-se un gran grup de música,
que no...
No és una big band, eh?
Ja, no.
Però el que sí que té
és que el veus
envoltat literalment
i de tant en tant
treu el cap a rata...
Sí, sí, sí.
Treu el cap a rata...
Treu el cap a la finestra.
...perquè està gairebé...
És que semblaria això,
perquè clar,
tens un munt d'aparells
al teu voltant.
Sí, sí, sí.
Has d'estar posant això,
o sigui,
has d'estar mirant,
doncs,
com que tens una sèrie d'aparells,
doncs clar,
a part d'estar cantant,
d'estar...
de posar la nota,
o sigui,
tocar les notes
que han de tocar,
doncs tens una sèrie d'aparells
que s'han de posar
en el seu moment,
no?
I per això estàs com...
No és que estiguis amagat,
és que estàs concentrat.
Home,
jo pel que vaig poder veure,
el que més m'agrada
precisament això,
que era una de les cançons
cantades que feies,
o almenys...
No sé si cantades,
perquè només veies
sortir de tant en tant.
Sí, sí, sí.
O sigui,
lletra, lletra, lletra...
No hi ha moltes lletres,
el que és la música
del Santa Grau.
Sí, també.
Sí,
és cantat
i és música principalment...
Però són pincellades,
més que música.
Sí, sí.
O sigui,
és música d'entenent
com a parlar
o melodia.
O sigui,
són...
És diferent,
diríem.
O sigui,
és un altre concepte
de música.
I com a l'hora,
per exemple,
precisament d'això,
de posar aquestes frases,
de posar aquestes pincellades
de paraula,
diguem-ho així?
Sí.
Doncs mires la musicalitat
de la paraula.
O sigui,
ara,
per exemple,
ara estic cantant
en inglés,
com podria cantar
en un altre idioma,
perquè ara estic agafant
molt el toquet
que no havia composat
ni fet res en anglès,
no?
I per això,
vull dir,
és el soquet que té,
segons la melodia,
hi poses unes paraules
o hi poses unes altres.
Vull dir,
és la musicalitat
de la pròpia paraula.
això que dèiem una mica abans,
no?
La història
que fins i tot
la pròpia cançó,
la pròpia música,
ja te demana
aquesta lletra,
no?
No em deixis sola,
acompanya-me amb alguna cosa.
Sí, sí,
o a vegades
també tens una melodia
que et va rondant pel cap
i llavors
llavors la plasma
i poses la lletra
o bueno,
és que et quadri
el que vols dir
amb el que et va sortint.
I al final el quadre
i no et perdis
que agafa tot això
ho posa dins de l'ordinador
i l'ordinador diu
Té que m'ho cançó.
Ismael, això és el que has fet.
Sí, sí, sí.
Hi ha unes vegades
que et sorprèn a tu mateix
de les coses
que arriben a sortir
i de dius
abans deia
música que al final
comença potser
amb una to de rock
i acaba funky
o acaba punk
o...
Sí, sí, sí,
és que és una mica de tot,
clar.
O sigui,
és el que dic que
conforme vas fent la cançó
va tirant,
va evolucionant
llavors pot ser
que hagis començat
una cosa tranquil·la
llavors ens sec ràpid
vull dir,
també hi ha molts canvis
amb les cançons
no és una cançó
igual te penses
que és molt guitarrera
perquè comença
amb una guitarra molt fort
i després veus
que et fa el canvi
i després torna amb les guitares
o sigui,
és...
Bueno,
és...
T'estan utilitzant,
ho saps, no?
La música t'estan utilitzant.
Me porten,
me dominen.
Me per allà
on vol la música.
Me pot,
la música me pot.
Te pot, no?
És més perquè tu.
És la música
la que mana.
Molt bé.
Em veus encara
en el spot.
Em veus encara
a teva...
Ismael,
tranquil,
que tu pots,
sí, sí, sí.
Ells d'alguna manera
et passen enlloc després.
Exacte.
El dissabte dia 20
a les...
Ah, sí,
anava a dir a dos quarts de dotze
anava a dir-ho bé
i dic,
però pare i mira-ho bé.
A dos quarts de dotze, sí, sí.
A dos quarts de dotze
toca trencar,
podíem dir,
el gel d'aquella nit
a la plaça del rei.
Què tal?
Bé.
Bé, bueno,
aquesta setmana
tinc aquesta setmana
per acabar de preparar.
Però bé, bé.
En principi bé.
Faia alguna cançó nova.
Precisament aquesta tarda
l'estava fent.
Que guai.
Sí, sí, pim, pam.
Mireu bé,
hem trencat la inspiració
de l'Espael.
Bueno,
però hi ha més repertori.
Molt bé.
I això,
doncs,
hi ha unes set o vuit cançons
i bueno,
ja s'anirà veient
conforme el baix
i tira anar el concepte.
I perquè normalment
les cançons
intentes que siguin,
que enllacin una bloca?
Sí, més o menys sí.
Vas agafant,
o sigui,
conforme creus
que poden entrar millor.
el que passa
que a vegades
potser comences
amb una de més ràpida
o més lenta
en funció de com ho veigis.
Sí, sí, sí.
Vull dir...
I com començarem,
el dia vint?
Canyero.
A veure,
com ho tens pensat de fer?
Canyero.
Canyero.
I anem a trencar-ho tot, no?
Sí, sí.
Anem a trencar mollos.
Que la gent que vingui
a la plaça de l'argui...
Home, el començament serà,
sí,
perquè a veure,
l'espai ho porta.
Sí, és que és molt maca.
I després ja...
Sí.
hi haurà de tot,
cançons lentes,
mitges...
Bé,
la gent que vingui
i ho vegi.
Els ruts que han passat
per aquí i Ismael
me comentaven que,
clar,
amb ells potser
el que més els agrada
és poder tocar.
Potser no entrem
ni sortim
de la denominació
de l'argui de Tarragona
de lo que és
el concurs en si.
Sí.
El poder tocar,
el poder arribar
a la gent de Tarragona
que sempre...
Sí, sí.
Sempre...
ens passem,
podíem dir que
sempre és una mica complicat.
És més responsabilitat
tocar davant de gent
que saps que després...
te fotran la bulla.
Oh, mi genis!
No?
A veure,
sempre responsabilitat.
O sigui,
quan toques
vas a fer
el millor que tens teu.
O sigui,
a veure,
si et veu més gent,
doncs sí,
més responsabilitat.
Bueno,
és relatiu,
no...
A veure,
el bonic és poder...
Sí.
Tocant també a la xarxa,
d'alguna manera
és molt semblant,
no?
Exacte.
El bonic és estar tu
a la plaça del rei.
És una passada tu que allà.
Més que res,
poder tocar
i per les festes de Tarragona.
I tant.
A més,
que és clar,
és que és una festa
que tothom està al carrer,
vull dir,
tothom té ganes de marxa
i, clar,
i poder estar
a la festa de Tarragona.
Tu ja portes dos sants, eh?
Sí, sí.
La magia,
el xarxa 3
i Santa Tecla
a la plaça del rei.
Molt bé,
i que continuï, eh?
I tant,
sí, sí,
a la mà de ben.
A veure,
quin és el proper sant?
A veure.
A veure,
anem buscant el santuari.
Agafo el calendari
i anem mirant.
A veure,
què és el que surt?
A veure,
a veure,
què és el que surt?
Vam convidar-se a la gent
que s'hi apropi,
que estigui una estoneta,
que acabin de sopar tranquil·lament
i que després s'hi apropin
a la plaça del rei.
Sí, sí.
Ei,
o fins i tot
que anin a sopar
a la plaça del rei,
que ells no entenen allà, eh?
Que hi vagin abans
per fer allò,
que a veure si no en trobaran.
Sí.
Ei,
que no ens estan mai, eh?
Que no ens estan mai.
Exacte.
Sí, sí.
Convida'm,
sisplau.
Doncs us espero
a dos quarts de dotze
a la plaça del rei
el dia vint.
No hi falteu.
I passarem llista.
I tant.
Això ho saps.
I tant.
Si falti, vamos.
I després tots apuntats.
Una llista, nena.
Una llista gran.
No, no, no tant.
Dic que també tenim l'Ismael
o l'Underground Spirit,
en aquest cas,
dins de la xarxa,
dins d'internet,
perquè tu d'alguna manera
ets molt operatiu per allà.
Sí, sí, sí.
A tots els moviments,
podríem dir,
i a mi me va sorprendre
el dia que la primera vegada
que vaig poder parlar amb tu
era perquè m'ho va dir
si jo he estat número 1
a països
que la gent no s'arriba
ni a imaginar.
I és que és això,
que moltes vegades
tenim aquí un pes passat
musicalment parlant
com ets tu
i que potser hem d'esperar
que de fora ens ho reconeixin
per saber el que tenim.
Bueno, sí.
Home, és el que...
Moltes vegades és el que passa,
però bueno, vull dir,
és el que és.
O sigui que...
I que tant, com continua?
Molt bé, molt bé.
Bé, bé.
Home, el bo que té
el de la xarxa
és que, per exemple,
fas una cançó
i la penges.
i llavors ja veus la resposta
que té, no?
O sigui, és la immediatesa.
És superràpid.
I tens una distribució
que amb discos,
vamo, no la tens.
Llavors, és l'operatiu.
Ara, aquesta tarda,
fas una cançó
i si vols la penges a la net
i demà ja veus com funciona.
O sigui, que és...
És una passió, és ràpid.
Hi ha alguna que t'hagi sorprès,
especialment,
precisament d'aquesta immediatesa?
De gent que...
Sí, home,
bueno, hi ha una que s'haigüent sex
que, o sigui,
quan la vaig posar
de seguida el número 1
va pujar, però...
de seguida el número 1.
Sí, sí.
Què els hi dones, tu, a la xarxa?
Aquests pernils xarxeros.
No ho sé, els...
Mira, els...
Sí, sí, va ser una cosa que...
Bueno, la vas posar,
que igual que no poses d'altres,
doncs dius, poses aquesta.
Quina meravella.
I veus que comença a baixar,
baixar la gent.
Sí, jo de...
Eh, com s'ha de venir?
Mira, què està passant?
Ens conviden, ens conviden.
Quina meravella.
Sí, sí.
Doncs, Underground Spirit,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Llavors, esperem,
recordem el dissabte,
dia 20.
Quarts de 12 de la nit,
que el tindrem allà sobre l'escenari.
Exacte.
I enmig d'un munt de cables,
un munt de parells...
Traureu el cap, eh?
I tal.
I també te'n direm,
bona nit, bona nit.
Exacte, anem parlant,
anem dient alguna cosa.
Moltíssimes gràcies.
Vale, val.
Us diré, bona tarda.
Adéu.
Adéu.