Em dic Roser Murillo Rivera.
Molt bé. Nom d'artístic, Roser.
Nom d'artístic, Roser.
Quants anys tens, Roser?
23 anys. Com abans et deia, ja sé que me'n posen més.
És mentida.
Dimi 3 anys, faré 24 pel maig.
Quina és la teva vinculació amb la música?
Des de molt petita ja.
A nivell familiar, perquè els meus pares sempre han estat
ficats en el món de l'espectacle,
una mica, entre teatre,
actors i...
I una mica de tot.
Erem farandoleros, ja?
Sí, des de molt petita ja.
I a mi ja des de seguida,
des de tenia un any i mig o així,
ja fent cosetes, molt petita.
Sí. I llavors, suposo que el boom
va ser quan et vas a presentar
el concurs a Popstars.
El boom, a nivell que la gent em conegui més,
sí. El que passa és que jo treballava
en aquest món. Explica, explica, perquè això és el que
a vegades no se sap, no? I convé
saber-ho. Sí, sí, convé, perquè no...
No ets una persona que ha arribat així en sec.
De l'anada i a salida, no, no, no.
Jo venia ja des de...
des dels 18 anyets a les orquestes.
Professionalment ja em dedicava exclusivament
a orquestes, a sales de festa,
havia fet coses de passarel·la,
havia fet coses de moda, de publicitat.
O sigui, professionalment posada
en aquest món des dels 18.
Però ja des de petita, doncs, ja et dic,
sempre posada.
Llavors, el programa va ser una cosa més,
una etapa més en la meva vida.
Per curiositat, després continuarem parlant
més específicament de tu.
Per curiositat, com és aquest programa?
dur.
Sí?
És una experiència dura.
Però està molt bé, treus moltes coses positives.
Està molt bé, la tornaria a repetir.
La tornaria a repetir perquè n'he tret moltes coses positives,
a nivell personal.
I m'he posat molt a prova.
Llavors, això m'ha anat molt bé.
Vita-la.
Has agafat un aire místic, ara.
Un aire místic?
No, és perquè quan estàs sol
i no tens ningú més que tu mateix, no?
No tens comunicació de res de l'exterior,
ni dels teus pares, ni familiars, ni ningú,
que doni el suport que a vegades poder necessites
en moments de tanta tensió com es passen allà dins,
o moments bons, o moments dolents,
siguin els que siguin, com que no els tens,
te poses a prova tu.
O sigui, això és veritat, allò que veiem des de fora,
que visita de tus padres i tot el programa...
Sí, sí, sí, sí.
De veritat.
Sé que no ho sembla, però és que es viu molt així.
És que arribes a perdre la noció del temps
i del que està passant allà dins.
No saps ni com portes.
Et sembla ja que és molt,
que és tota una vida, que només existeix allò.
Pers moltes coses de les que existeixen fora d'allò.
Però és el que té.
El que dic jo, està tancat.
És el que té.
La relació amb les altres noies.
Molt bona.
Molt bona.
Sé que és difícil de creure,
perquè diuen que dones juntes no poden estar juntes.
dones juntes no poden estar soles,
no en allà, però sí, sí que es pot.
Molt bona relació, molt bona.
Sobretot amb les últimes.
Més que res perquè són amb les que de seguida jo em vaig fer.
Quan vaig entrar hi vam arribar totes al final.
Sí, perquè Déu-n'hi-do, tu vas arribar fins al final,
fins i tot tu vas deixar-me ser voluntàriament.
Explica una miqueta com va anar això, que Déu-n'hi-do.
Jo la vaig liar.
Sí, és que la vida li ha.
No, és que arriba un moment que van començar a nominar-me setmana rere setmana
i el públic d'Espanya anava salvant.
I després de quatre nominacions jo em vaig donar compte,
que jo allà no em queixava, que no m'hi volien,
i que a més a més jo crec que per forma de ser i per pensar i tot
no em queixava poder amb el grup de les cinc que la gent volia formar.
O poder no la gent, poder ser el programa, no ho sé, era una mica tot.
I res, i com que em vaig donar compte d'això, doncs vaig renunciar.
Quan ells van voler salvar-me una altra vegada les companyes,
jo li vaig cedir el lloc a una de les cares, les cinc.
I no m'arrepenteixo.
Ni menys ara.
Estàs seguint la trajectòria que porten elles.
Home, doncs, de moment és el que estem intentant.
De moment bé, de moment molt bé.
I aquí comença, quan surt la Roser, de...
No de l'acadèmia, que aquest no era l'acadèmia.
Com l'hi dèieu, d'això?
El taller.
Del taller, d'acord.
Sí, era diferent.
Quan surt la Roser del taller, doncs comença la Roser.
La Roser de veritat.
I què ha passat? Has hagut de moure molt?
Hem vingut a buscar-te. Com ha anat això?
Doncs vam venir a buscar-me.
Perquè els discs que sortien del programa els editava Warner.
Llavors, jo crec que el Warner ja tenia l'ull ficat amb el que volia.
Llavors va ser sortir i em van venir a buscar.
Vaig tenir moltíssima sort, jo crec que...
que ells van estar observant i van dir...
Està a pagar.
Home, no és sort, és que devies demostrar alguna cosa.
Sí, home, m'ho vaig currar a regalar-me, no em van regalar res, no?
Però vull dir que sort em refereixo a que hi havia moltes noies
que van fer aquestes proves i a l'entrar al programa
ja va sonar sort per a mi.
Doncs la Roser, l'excusa que no m'havien dit que estés aquí
és que presenta el seu primer treball discogràfic,
s'anomena Desperter.
Explica'ns una miqueta què hi ha aquí dins,
amb aquesta capsa.
Què trobarem?
La Roser, tal com és.
T'han deixat fer el que volies?
Absolutament, absolutament.
Sé que és difícil i jo vaig dir a les ràdios
que la gent al·lucina perquè diu
no pot ser, no pot ser que ho deixin fer
i menjen un primer treball.
Mira, saps què penso?
Jo crec que com que van estar ells tres mesos d'avantatge
que van tenir perquè em van conèixer,
durant tres mesos mirant-me 24 hores al dia
jo crec que ja sabien el meu perfil perfectament
i es van amoldar a mi.
O sigui, va ser molt curiós.
Creia que seria jo la que hauria de dir,
la mare de Déu, ara hauré de fer això que no m'agrada i tal.
No, no, no.
Què, va ser sortir i dir-me què vols?
Vull això.
Vale.
I m'han deixat carta blanca absolutament amb tot, de veritat.
Per això estic tan contenta amb el disc.
Per això estic tan contenta de poder-lo presentar com jo vull, no?
Molt bé amb tot, amb el disc, amb les fotos,
absolutament amb tot.
I això dona molt avantatge a una persona
perquè surts a defensar alguna cosa que creus.
Clar.
Clar, llavors jo estic absolutament tranquil·la
i la producció del disc, tot, tot, tot.
Tot ha sigut genial.
Hem sentit ja un primer single,
que de fet està sonant pertot arreu,
no vols,
que veiem que també està en anglès.
Sí.
Sí, sí.
Què vol dir això?
Tens cartes de magades?
No, no, no les tinc, no.
És, bueno,
primer s'ha d'esperar a veure què passa per aquí.
La resposta a través del single en anglès
ha estat molt bona també,
en alguns sectors, però d'aquí, eh?
I, bueno,
tot depèn de, bueno, a veure què passa.
Per què no?
Jo no dic que no.
No tanco les portes a sortir fora.
No, clar, sí.
Jo crec que ni jo, ni la discogràfica, ni ningú.
Però tot depèn molt, doncs,
de mica en mica.
Primer va l'1, després va el 2.
Ja ho veiem.
Ja ho tens clar, no?
Jo tinc molt clar,
que s'ha de treballar molt,
que s'ha de lluitar molt per què vols
i no deixar mai de, bueno,
de crear-te unes metes,
encara que siguin a curt plaç.
Quines cançons més trobem amb aquest disc?
Perquè, clar, tenim de referència aquesta No Wellbas, no?
Sí.
És més o menys així, tot el disc?
Sí.
A veure, el No Wellbas és una mica la referència de tot.
Hi ha una mica de tot del que es podrà trobar en el disc, no?
Es podrà trobar, sobretot, coses per ballar.
Que la gent s'ho passi molt bé ballant.
Perquè, com que a mi m'agrada molt ballar,
i les meves cançons van sempre amb un ball a darrere
i una posta en escena, llavors...
Ja t'hem vist, ja t'hem vist l'escenari, que Déu-n'hi-do.
Doncs això és el que jo pretenc.
Llavors, el disc està per ballar.
Jo sempre havia dit que volia una cosa
que jo la sentís i minessin els peus, no?
I minés l'ànima.
Però també trobaran ballades, i trobaran mig temps,
i trobaran la sensibilitat, i trobaran la tendressa,
i trobaran el romanticisme, trobaran un munt de coses.
Te les han composat, les cançons?
N'has composat alguna?
He escrit lletra de la cançó que dóna el títol a l'àlbum,
La Desperter.
Perquè va sorgir, perquè va haver-hi tan bon rotllo
amb el productor i amb la gent, amb l'equip que formaven, no?
Que va haver-hi un dia que em van portar una cançó
i no m'agradava la lletra.
I jo vaig dir que no, que jo no em sentia identificada
amb aquella lletra i que...
I m'han dit, oh, vols fer-la tu?
Jo vaig dir, doncs sí.
Osea-la, te l'ocurres.
I va sortir molt bé, va sortir tan bé que...
I ha agradat tant que...
Que doncs, bueno, també m'ha donat perquè estaven de carta blanca
per un proper disc.
Molt bé.
Estaria bé.
Home, així sí funciona.
Sí funciona.
Que tires les medalles, però si falla, xiqueta...
Esperem que no.
No, no, que és broma, que no, que no.
No, no, Déu-n'hi-do.
Desperter.
Digue'm, això t'anava a preguntar.
Referents musicals que tinguis?
M'agraden molt els musicals.
Moltíssim.
Jo, des que era petiteta sempre, amb tot tipus de música, absolutament.
Des d'un musical, qualsevol, com pot ser l'últim que jo he vist, que és Chicago,
com músiques clàstiques, com músiques funkys, com músiques hip-hop, com tot.
Absolutament tot tipus de música.
Un artista que emmeri és Jennifer López.
Métala.
Sí.
Ja sé que pico el.
Ja sé.
No, és perquè crec que és una dona amb molt de talent, amb molt de caràcter,
i que abarca molts espais del món aquest, del farandulisme, que jo li dic, no?
Que és una mica l'artisteo.
Té tot.
Aquesta dona pot treballar a televisió, pot treballar a pel·lícules, pot fer anuncis,
pot fer uns videoclips impressionants, pot ballar, pot cantar, pot tot.
També és productora, és tot.
Jo crec que és una amiga dona, i m'encantaria.
Poder arribar només a la meitat del que ha fet ella ja, seria impressionant.
Déu-n'hi-do.
Una cançó que t'agradi molt.
Una cançó.
Que no sigui teva.
Sí.
Ghost, melodia encadenada, de la pel·lícula.
M'agrada molt l'original de tota la vida.
És una cançó feta amb molta tendresa.
M'agrada moltíssim.
Una cançó a un estil que no t'agradi.
El rock du.
Sí?
Sí.
Però el rock du, rock du, tipus...
D'aquests de les melenes i aquelles coses que fan al cap.
No, llàstim, eh?
Perquè tu amb la melena que tens quedaries fantàstica.
Vols dir, Nora?
No, o sigui, te n'escoltaré, però em cansa.
Em cansa.
Això i el house pur i duró, no?
La cosa més maquinera, més psicodèlica.
Els extrems no m'agraden.
De la teva etapa de quan cantaves amb orquestres,
què recordes?
Coses molt bones.
Que molta gent ha començat així, eh?
Molt bones, molt bones.
M'ho havia passat molt bé.
Era dur perquè, clar, anaves d'un polvo a l'altre,
sempre estaves amb autobusos, dormies poc,
menjaves no gaire bé.
Però, de veritat, m'ho he passat molt bé
perquè amb la gent que he treballat
tinc molta sort de portar-m'hi molt bé.
He rigut molt, he tingut experiències boníssimes.
I, a més a més, coses dalt de l'escenari que et passen, no?
Que això t'agafes tables.
Agafes molta maestria amb les coses, no?
Després no t'equivoques tant.
I si et passen coses, doncs, no li dones tanta importància.
Te'n surts, te'n surts sense saturar-te.
Això era el teu passat.
Ara tenim aquest present, el desperté.
Sí.
El futur, com el veus que ha de passar en aquest futur?
Què ha de passar?
Doncs, s'ha de treballar molt
i s'ha de promocionar molt aquest disc
i poder viure d'això.
De la mateixa manera que he pogut viure de les orquestres,
doncs, poder viure realment del que ara sí soc jo.
I és aquest disc i la feina que comporta aquest disc
i el ball i les teles i les ràdios i tot.
Perquè m'agrada, perquè és la meva vida,
perquè he nascut per això
i perquè sempre ho he dut al cap.
De moment, doncs, estàs així fent gira de promoció,
però dalt de l'escenari,
quan t'hi veurem en directes?
Dalt de l'escenari, en directes,
doncs, espero que aviat.
Depèn molt de la resposta, no?, de la gent,
però jo espero que aviat.
Ah, va, ara que ve el bon temps, no?, ara l'estiu ideal.
Ara ve el bon temps, sí, em veureu.
Em veureu moltíssimes vegades, però de promoció.
A mi m'agradaria arribar, doncs, a poder fer els concerts,
que a mi m'agradarien.
Però, bueno, mica en mica.
No et dic que no, no, que hi va, ni molt menys.
Molt bé, Roser, doncs, encantats d'haver-te conegut,
una persona encantadora.
Gràcies.
I recomanar-nos una cançó del desperté,
a part del single, potser la que tu li tinguis més estima, no ho sé.
Mira, aquesta pregunta me l'han fet moltes vegades,
al dir-me...
No, al dir-me si...
O corregional.
Si m'agrada...
No, no, no.
Si m'agrada alguna, no?
És normal que la gent et pregunti si tens alguna més d'allò, no?
I, de ser sincera, he de dir que tantes hores a cada cançó
que no n'hi ha cap que et pugui dir
és que aquesta sí i aquesta no.
O sigui, n'hi ha hagut tantes hores per cada una,
tant temps, que cada una, en el seu moment,
ha sigut molt important per mi.
Llavors, et deixo que escollis el que vulguis.
Vinga, doncs, ara l'escoltarem i per acabar l'entrevista...
Moltes gràcies.
Gràcies, Roser.
Adéu.