.
Venen de les Terres de Lleida i ja heu pogut sentir que canten en català, fan un estil molt propi, ja ens explicaran ells quin tipus d'etiquet es posen.
Ens diuen Busquen Baix i són els estudis de Tarragona Ràdio per presentar-nos el seu primer treball discogràfic a contratemps.
Tenim amb nosaltres el Manel i el David. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Apropeu-vos una miqueta als micros, aquestes veus que teniu.
Sí, avui després de d'uns dies de festa és difícil.
Costa parlar, eh?
Aquesta setmana és difícil, però bueno, ho intentarem, eh?
El Manel és el bateria de la formació i el David és el guitarra i també fa veus per aquí, hem sentit que fas coros.
De tota manera, qui sou els Busquen Baix? Sou a sis persones? Fem una mica d'honor als que no hi són?
Bé, doncs sí, som sis persones que... Bé, tots som provenients d'altres grups que havíem estat i un dia vam decidir fusionar-nos per portar una mica a terme les nostres idees que tenim i inquietuds que tenim en comú.
i res, i tots seguim amb les altres bandes i tocant junts fins que ha arribat un moment que ens hem quedat només en Busquen Baix i les altres bandes s'han anat creant.
Algunes no, algunes continuen.
I bueno, i nosaltres, el nostre projecte, doncs de moment, que volíem portar a terme, doncs...
Està funcionant, no?
Està funcionant.
Està donant fruits.
De fet, quants anys fa que estem en Busquen Baix?
Doncs farà cinc o sis anys, això és del 97, on som que vam començar.
Vam començar, llavors érem quatre, aquí ve el nom, Busquen Baix.
Què vol dir Busquen Baix?
I buscaven Baix.
Molt bé.
Buscaven Baix.
Era la pròxima pregunta, molt bé, ja ha quedat clar.
Sí, ho hem lligat, això.
I bueno, llavors érem el David, el Francesc, que avui no hi és aquí, que és l'altra guitarra,
l'Aleix, que és el cantant, i jo, que sóc el Manel.
I llavors, res, un poc temps després, doncs ja s'hi va afegir el Baixista,
que és un acordeonista que vam reciclar a Baixista,
i la Noia, que és l'altre cantant del grup, que és la Gemma.
El Ramon i la Gemma.
De fet, veiem aquí que teniu una formació que inclou tres guitarres, això ja és un...
Sí, bueno, dues guitarres elèctriques i una acústica.
I una acústica.
Sí, l'acústica.
Això ja marca molt el vostre estil, no?
Sí, és una cosa diferent, sí, perquè...
A veure, la Gemma és una incorporació que es va fer més tard,
tot i que ja fa temps que hi és, perquè ja fa els quatre anys.
Vull dir, la primera època de Busquen Baix era més elèctrica, era més rockera,
i ara, doncs, bueno, tots venim del rock, però, clar, com que el rock ja sabem on el tenim,
intentem fer alguna cosa més que rock, o sigui, no vull dir pop,
perquè, bueno, sí que ens classifiquen també com a pop rock, no?
Però el que hem intentat és fusionar-ho una mica, no?, que et sembla.
Sí, no, i el que sí que hi ha d'entrar a la Gemma,
doncs la veu, li donen una calidesa a la música, a la seva veu,
doncs que això ens va fer canviar una mica, no?,
aquella línia que portàvem potser més agressiva o més dura, no?,
tot i que no vull dir que siguem, el que diu el David, no?,
no ens agrada potser dir que som pop o que som tous, no?
Sí, perquè el nostre disc és molt eclàctic, de fet,
la gent que l'hagi sentit o que ens senti en concert quan toquem,
doncs veurà que tant podem fer un tema molt rocker
com podem fer un tema molt més ambiental, molt més tou i molt més poc, no?
Clar, la veu femenina sempre et dona una, no sé, una...
És contundent igualment, però tant ho veig una mica la cançó, no?
Lo qual no vol dir que les bases no siguin contundents.
contundents.
Un treball discogràfic molt eclàctic,
que com ens comentaven, que es diu a contratemps
i que de fet és el primer treball així una mica amb cara i ulls
dels busquenbaix, no?, la targeta ja de presentació oficial.
Com va sorgir el poder enregistrar aquest treball?
Doncs, bueno, va ser arreu de guanyar un concurs,
el concurs, no sabem què és el poc rocker Terres de Lleida.
De fet, nosaltres som un grup expert en concursos.
Sí, nosaltres ens ho hem aprofitat tot sempre, eh?
Sí, sí, ja ho he vist, el currículum fa por, eh?
I sempre ho ha quedat bé, però.
Sí, sí, sí, hem estat de sort i per això algun dia o altre
havia arribat la recompensa, no?, i va arribar.
És que jo, bueno, pensem nosaltres que, no sé,
és una bona porta per entrar al món del rock, no?
I de fet, de les poques que hi ha, suposo, avui en dia, no?
De les poques, actualment, per desgràcia.
Perquè suposo que abans d'aquest treball ja vau gravar una maqueta
que la devíeu distribuir per discogràfiques,
però clar, com vosaltres, a 12.000 grups, també.
Sí, sí, clar, n'hi ha molts grups.
I clar, anar gravant maquetes, és un pressupost bastant caret,
perquè ens havíem deixat bastants diners.
I justament amb la producció més barata que vam arribar a fer,
vam guanyar el disc, que va ser gravant nosaltres mateixos al local, no?
Bueno, el local, entre local, casa meva,
i, vull dir, com que vam anar fent Thomas,
vull dir, i al final ho vam ajuntar tot, no?
I d'aquí, doncs, bueno, ens vam presentar al concurs
i vam poder guanyar, i que és la sort que tenim, no?
Perquè nosaltres havíem quedat finalistes també al concurs
en derroc, de la revista en derroc, dos anys.
Sí, vam guanyar el Salta de Fama Tàrrega,
aquest el vam guanyar, però vam guanyar, vam quedar segons.
Vam guanyar.
Sí, és un bon record.
Sí, és que, a més, em sembla que els anys passen i...
Amb un el vam guanyar, un any vam quedar segons,
el segon any el vam guanyar.
Vau guanyar, vau guanyar el Salta de la Fama de Tàrrega,
el vau guanyar, eh? Vaja qui ho posa.
No, i això et permet els concursos també, per exemple,
el Salta de la Fama ens va permetre el primer any,
que vam quedar finalistes, ja tocar a Vic.
A Vic.
Al Mercat de Música Viva de Vic.
Allò t'obre bastantes portes, la realitat.
El segon any vam guanyar el Salta de la Fama
i vam quedar finalistes de l'enderroc,
amb la qual cosa vam tocar dos vegades a Vic.
O sigui, vam tocar una vegada l'escenari gran
i una altra vegada l'escenari gran, el Sucre.
El Sucre, va ser.
I l'endemà vam tocar la sala Nexus, no?
Amb la qual cosa van ser dos concerts consecutius
al Mercat de Música Viva de Vic,
que van ser l'únic grup que vam fer dos concerts dins el mercat.
Sí, perquè, de fet, ara heu arregistrat aquest treball a contratemps,
però, en fi, de bolos, d'actuacions en directe,
no els han faltat, no?
Amb aquests cinc anys...
No, doncs han fet cent, més de cent.
Sí, ja passem del cent.
El que passa és que potser nosaltres,
i no ho sé, ara aquest cap de setmana toquem aquí a Reus,
el que sí que potser és una nota pendent que tenim,
és que nosaltres, exemple, el que és la zona de Lleida,
la tenim bastant explotada.
Jo crec que ens coneixen ja bastant,
ens tenen, bueno...
Sí, clar, nosaltres.
Tot i que no som de Lleida,
perquè molta gent ens diu, és que clar,
vosaltres sou deponent,
realment no som deponent.
A veure, d'on sou, d'on sou?
Perquè aquí també hi ha una història per explotar.
Nosaltres estem a mig camí de Barcelona i de Lleida,
amb la qual, molta gent, inclús amb l'accent no ens ho diu, no?
Vosaltres no sou pas de Lleida,
però no tenim pas accent de Lleida.
Però, a veure, això, clar, què ens porta?
Que, teòricament,
hauríem de tenir les mateixes possibilitats
d'estar tant per Barcelona com per Lleida.
Se se descaptar, evidentment, Girona o Tarragona,
però això ja ens queda una mica més apartat, no?
Però la veritat és que sempre,
tot i que diuen que ningú es profeta de la seva terra, no?
Però nosaltres sí que la veritat és que Lleida
ho hem tingut molt més fàcil per tocar.
Ara bé, Lleida també és molt més fàcil per sortir.
O sigui, és molt fàcil entrar-hi,
però sortir és força difícil.
De fet, fins que no hem aconseguit la gravació del nostre primer disc,
no hem pogut anar a tocar fora.
Tot i que sí que havíem tocat a Madrid,
i havíem estat toquant a Madrid,
representant Lleida,
la província de Lleida,
perquè cada comarca,
tot Espanya,
les associacions de la FEAMA,
que són de músics amateurs,
es portàvem un grup representatiu a...
I vam estar cantant en català allà.
I la veritat és que molt bé,
molt bona convida,
tenen molta sort.
Vana molt bé.
I a partir del disc ens ha vingut ja el videoclip,
i tot això volgui sonar a molta gent,
que arribi a ser molta més gent.
Molta gent ens ho comenten.
Un videoclip que posa imatges,
el que és el primer single,
un single que escoltàvem abans,
que tornarem a sentir després,
absurda insubstancialitat del temps.
Com va anar això de gravar el videoclip?
Que això sí que era una experiència nova per a vosaltres, suposo.
Totalment nova, no?
Totalment nova,
perquè no sabíem què va ser bé.
És que vam tocar la mateixa cançó 40 vegades,
bueno, tocar, fent veure que tocavem, esclar.
Però és pesat.
Nosaltres pensàvem que era fàcil gravar un videoclip,
però...
Quantes hores vau estar?
Tot el dia?
Un dia sencer.
És tot un dia,
i fins que des del matí,
fins que es va amar el sol.
On està gravat?
A Montfalcó.
Montfalcó Morellat és el poble on assajem nosaltres.
Una mena de tribut,
com dèieu,
als únics que us han deixat fer soroll.
Que ens han deixat assajar tranquil·litat.
Home, de fet,
només viuen una família d'aquell poble,
amb la qual...
No molesta mai gaire gent.
Que són els primers fans que ha tingut.
Doncs...
No ho sé,
perquè no els coneixem.
No els coneixeu?
No sabem qui són.
Perquè nosaltres ben bé no estem dintre del poble,
si no estem amb una masia, no?
I això ens permet, doncs,
fer hores intempestives tocant o gravant
o el que vulguem fer.
Permet una llibertat que no tenim.
Perquè, clar, nosaltres ja al final,
els primers assajàvem a Cervera,
però ja ens havíem fet,
també,
inclús amb l'Urbana,
perquè cada dia ens traien del local.
I, clar,
justament quan l'altra la gent arribava a casa
de treballar,
que volien descansar o mirar la tele
o se'n volien anar a dormir,
nosaltres a l'hora que havíem d'aprofitar
per assajar, és clar.
Això ens portàvem molts problemes.
I, bueno,
i al final, doncs,
fins que ja no podíem més,
que justament quan estàvem treballant fort
era quan no podíem fer-ho.
I, doncs, bé,
amb una magia estem allà molt bé
i podem fer el soroll que vulguem
i sense molestar a ningú.
O sigui que el videoclip,
com a públic,
molta gent no ho trobarem, no?
Vosaltres sí,
si està gravat a Montfalcó.
Home, vam haver de buscar uns quants extres.
Això va ser molt curiós, perquè...
Vam aprofitar de tot.
Sí, bueno,
és que va ser molt divertit.
Un pastís que venia a repartir pa per allà,
que anàvem al proponetal vam agafar.
Sí, vau enredar.
Vinga, cap aquí.
Sí, sí, sí.
Replegant gent per on poguéssim.
Però, bueno,
no, molt bé, molt contents.
I la veritat és que,
tant pel format del videoclip
com per la cançó,
m'imagino que ja,
doncs,
l'acceptació és bona.
Tot i que,
últimament,
estem quedant bastant estupefactes,
perquè Barcelona,
que, teòricament,
i havíem tocat a Barcelona,
també,
havíem estat tocant amb sales de Barcelona,
però, clar,
no ens coneixia bastanta gent
i s'esgoten els discos a Barcelona.
Sí?
La qual,
això és una bona senyal.
Bueno,
això és perquè en posen dos,
i bons clars.
Incluso a l'extranger,
es van dir aquest dia
que hi havia una primeríssima,
a Andorra mateix,
que hi havia primeríssima
novetat, no?
Un disc dels Busquen Ball.
Vull dir, bueno,
ja està bé.
Sobta, sobta una mica,
tot plegat.
No estem acostumats a això.
Parlem d'aquest disc.
A veure,
té 11 temes,
suposeu que són temes
que ja havíeu fet en directe,
que ja els teníeu,
no els heu fet expressament
per aquest disc,
però sí que els deveu haver adaptat
una miqueta a les necessitats.
Bueno, aquest disc
és una mica un recull
a tot el que estàvem,
de tota una època,
diguem-ne.
Hi ha 4 o 5 cançons
que hi ha en la maqueta
que parlàvem abans,
hi ha 4 o 5 temes nous,
i potser n'hi ha un parell
que hi ha en temes vells,
agafats,
i donar-los el tom,
els hem donat el tom
i els hem posat aquí.
No ho sé,
crec que és molt representatiu
del que som nosaltres,
del que som nosaltres,
del que potser pensem
i del que toquem.
I no sé,
qui vingui a un concert nostre
veurà que el disc
és molt el que toquem, no?
Com el feu ara els concerts?
De fet,
com serà aquest que esperem
pel dia 13,
em sembla,
La Palma?
Com serà?
Reproduireu les cançons del disc?
Ho afegireu?
Com sou en directe,
els Busquen Baix?
Home,
jo penso que som una...
A veure,
una cosa és la graució
del disc que vam fer,
que hi ha uns arranjaments
d'última hora,
perquè, esclar,
nosaltres,
doncs,
per ser el primer disc,
les produccions...
O sigui,
no pots tenir una producció
de gent
com hi aporta discos trient,
no?
Nosaltres,
en el nostre cas,
va ser ràpid,
corrent,
bastant improvisat.
El nom del disc
és a contra temps.
Vam haver de córrer molt,
vam haver de córrer molt.
I el directe,
aquí,
hem enfatitzat més,
perquè,
o sigui,
els matisos,
perquè nosaltres pensàvem
que quan un disc
l'escoltes a casa
t'ha de transmetre,
o sigui,
unes sensacions,
que no és el mateix
que un concert
en directe,
perquè una cosa
és el directe
i l'altra cosa
és el disc.
o sigui,
la gent,
volem que quan vingui
al concert
i la gent que ha escoltat
el disc
li sigui una sensació
una mica diferent,
no?
Per això ara estem introduint
algunes bases seqüenciades
que fan una mica
no diferents les cançons,
perquè les cançons
mantenen la seva línia,
però sí que canvia
una mica el ritme.
Són temps una mica
més ràpids,
més,
jo crec que més guitarres
i més contundents,
no?
Perquè,
a veure,
no volem que la gent
torni a sentir el disc,
la gent que l'ha sentit,
i els que no l'hagin sentit mai
i que quan es comprin el disc
després de veure'ns
i si se'l compren,
no?
Que sentin
el que fem nosaltres,
però
el que és una gravació.
Ara comentàveu
que havíeu anat a Madrid
a cantar
i en català
i cap problema.
Potser li hauríem de preguntar
a l'Eix
què és el lletrista,
però em sembla que
pel que hem llegit
les lletres de Buscant Baix
tenen molta importància,
no?
Teniu,
diuen coses,
teniu missatge,
teniu història.
Com són les vostres lletres?
Bueno,
és complicat
perquè també són
força eclàctiques,
no?
Tenim algunes lletres
que són
potser més contundents
en el sentit
que
de nosaltres
de rebuig
a algunes coses
que estan passant actualment
i que a nosaltres
no ens agradi gens
i com a molta,
com es veu
a la majoria de la societat
no li agraden,
no?
Això és difícil lluitar contra això,
tu el que pots dir
és que
la música és un canal
d'expressió molt bona,
no?
que et deixa expressar
i et deixa dir coses,
no?
Si la gent les accepta molt bé.
I si no,
doncs,
esclar,
nosaltres no diem ben bé
el que són les coses
però sí que les deixem anar molt,
no?
Molta gent,
et diria que
n'enclàctiques
les cançons,
les lletres,
perdó,
perquè,
o sigui,
les pots agafar com a,
o sigui,
la pots agafar com a
una lletra sentimental
d'amor
o a la vegada
la pots agafar
com a
com a expressió
del que
del que està passant
avui en dia
i de que no voldries
que passés,
no?
Llavors,
no sé,
és una mica
una barreja de tot,
o sigui,
són,
ja tinc,
són una mica
metafòriques
algunes,
no?
11 temes
per aquest a contratemps
del primer treball discogràfic
dels Busquen Baix
i un treball,
de fet,
que entra molt bé pels ulls
el veureu de seguida
a les tendes de discos,
suposem que hi ha hagut
una distribució àmplia,
no?
Sí,
de discos,
no hi ha problema
per trobar-lo.
Home,
ara,
la distribució és molt ample,
però moltes vegades
quan ho vas a veure
dius,
no hi és,
però perquè s'ha esgotat
i això és bo,
eh?
Això és bo.
Doncs a tornar a carregar
les estanteries.
Sí, sí,
quan diuen,
no, no hi és
perquè s'ha esgotat,
dius,
vale.
De fet,
si el trobeu,
el clitzareu ràpid,
el veureu de seguida,
perquè a la portada
hi ha aquelles figuretes
formant un grup de música,
el que serien ells,
unes figures que estan fetes
amb tot d'elements de ferro,
eh?
Sí,
això és un regal
que ens van fer,
i vam tirar la foto.
Ara us ho anava a dir,
us ho van fer expressament?
Sí, sí,
ens ho va regalar un company
i no són precisament
les comprades
que venen a tot arreu
perquè se'n veu,
se'n veuen que en venen,
però aquestes són fetes
per nosaltres expressament
i a més a més no en fa,
no es dedica a fer d'això.
Però no ho va fer expressament
pel disc,
us ho va regalar?
Ens ho va regalar,
sí, sí,
perquè nosaltres,
de fer la portada que hi ha,
és el que hi ha dintre el disc,
el que havia dintre la portada.
El que passa és que,
bueno,
per temes de discogràfiques
i m'imagino,
no sé,
coses que nosaltres
ja no hi entenem tant,
m'imagino,
no sé si de marketing
o amb aquestes coses,
nosaltres no.
Ens van dir que era millor
que hi hagués això.
I això es va quedar.
Now that conflict has come,
we will defend our freedom.
We will bring freedom to others.
We will bring freedom to others.
We will bring freedom to others.
Mare Terra!
Tu que ets vella consellera
i sempre tornes de tot.
Fes-me entendre,
fes-me veure
els teus ulls.
Corre nostres
en què la raó
brilla per la seva absència,
però les coses
continuen
sempre igual.
No et deixis sols,
que sense tu
no anem a lloc
sense somnis.
Així són on els busquen baix
i de fet així
i una mica més contundents,
segons ens explicaven,
sonaran en directe
el dia 13,
que això és divendres,
si no vaig a Rado,
dissabte?
Dissabte?
Jo crec que dissabte.
No sé ni quin dia.
Dissabte no sé.
Doncs dissabte a la Palma de Reus.
En directe,
més contundents,
busquen baix
i de fet un treball discogràfic,
si us agraden,
que ja el podeu aconseguir
a les botigues de discos
a contratemps.
Quines influències musicals teniu?
Home...
Ja us heu posat l'etiqueta
de rock
en aquest matís
de melòdic,
no?,
per la veu de la Gemma,
però hi ha influències concretes.
Home,
escolti'm dins,
veurà que n'hi ha moltes influències.
Sí,
és que aquí és una mica
és el que et deia abans,
és una mica
una fusió
de tot el que hem fet fins ara
i tothom ha portat el seu granet.
A més a més,
nosaltres no som
precisament una banda,
potser som joves,
esprit,
però no tenim 18 anys,
i llavors,
clar,
les influències que hi ha aquí
jo crec que són influències
bastant roqueres.
A veure,
a veure,
dieu noms,
hi ha algun grup,
alguna formació
que tot el grup
esteu d'acord en que marca?
Tots.
O alguna versió,
feu alguna versió en directe?
Actualment és difícil,
sí,
sí,
fem una versió,
normalment,
és que els directes
no els,
procurem no fer-los tots iguals,
perquè sí que tenim la sort
que hi ha algú
que ens va seguint
de tant en quant
i per no obviar només,
per respecte a aquesta gent
que ens ve,
doncs intentem canviar.
Sí que és cert que depèn
com estigui l'ambient
o la gent,
depèn com respongui,
fem algunes coses,
inclús els repertoris,
els fem normalment sopant,
vull dir que no portem
ni els repertoris fets,
o sigui,
un dia toquem alguna cançó
que diguis que no toquem.
Mè, tens una base,
però després tens 3 o 4 temes
que els pots anar posant aquí
o no els poses,
o sobretot,
perquè es faci la idea la gent,
més o menys,
no és l'estil de música
que toquem,
però sí que sempre és una versió
que aquesta mai s'escape,
que és una versió
d'un senyor que es diu John Mayer,
que és igual liure-lo,
a fer aquesta sempre la toquem,
perquè és una versió
que ens agrada molt,
és blues,
i el blues és la base
que tots ens aguanta bastant,
perquè considerem
que és la base de tot.
A partir d'aquí
en fem alguna del Young,
alguna de llada,
alguna dels Estons,
inclús a vegades
en fem alguna del Jimi Hendrix,
però i que la gent
no es pensi
que és la nostra base de la música,
perquè precisament
són cançons
que no tenen res a veure
amb el que fem nosaltres,
però com et deia abans
sí que el nostre eclecticisme
ens permet,
ja inclús res
de les nostres composicions
que varia bastant d'una manera.
I a nivell personal,
què escolten el David i el Manel?
Home, a mi,
jo m'agrada escoltar de tot, eh?
És que escolten molt de tot, eh?
Menos màquina,
que no hi ha ningú del llibre,
escolti màquina,
música màquina,
però l'altre,
jo estic molt obert
a les meves tendències
que ara,
vull dir,
jo vinc molt del clàssic,
sempre m'han agradat molt els Rolings,
m'han agradat grups molt clàssics
de Rock and Roll.
Els U2,
és un referent
que el tenim bastant present.
Això coincidim bastant tots.
Però de l'O9,
per exemple,
està sortint coses molt interessants.
Jo estic escoltant molt Link in Park,
per exemple,
vull dir,
ja estic convençut que jo,
que sé el Ramon,
a vindre d'aquí o la Gemma
i t'estan dirien una altra cosa
totalment diferent,
vull dir,
els passem des de Morxiva
fins a Portisget,
vull dir,
és que som molt eclàctics,
és el bo que tenim.
I ara em falta preguntar-vos
per projectes futurs que tingueu.
Suposo que ara a tope
fem promoció de contratemps,
però vaja.
Inclús moltes vegades,
per lligar-ho una mica,
ens costa ara,
perquè, esclar,
és que en un grup
costa una mica lligar,
sis persones
i t'has de posar tots el cor,
inclús pels assajos.
Però a l'hora de tocar,
som gent que,
tot el que surti,
home,
fa temps que us coneixeu,
no?
Sí, sí,
ja està neu cletjat,
ja sabeu.
Ja sabem d'on cosi gent.
Sí,
en un altre que sempre som un grup d'amics,
que tot ens ajuntem per tocar,
o sigui,
això sí que...
En cap moment tenim aspiracions
molt professionals.
El que passa és que,
bueno,
ara potser se us comença
a obrir una miqueta el mercat
i potser us ha de canviar
una mica el xip,
no sé com...
Home,
ara,
allò a primera vista,
el que sigui,
potser anem una mica al darrere,
és el que et deia abans,
que abans em comentàvem
als concerts,
que sí que hem tocat molt per allà
i llavors hem anat fent concertets,
no?
Doncs de tant en tant
que Reus hem tocat alguna vegada,
hem tocat a Besson,
hem anat a Madrid,
però sí que potser una cosa
que jo crec que a vegades
en comentem,
que ens faig molta gràcia
a Girona n'hem tocat mai,
per exemple,
aquí a Tarragona
poques vegades
és això,
és justament això,
el que et dona la promoció
i el disc aquest
es podria sortir una mica més
assiduament,
fora,
que no pas...
És el que permet un disc,
al fi del cap
és que et coneguin,
o sigui,
una porta d'entrada
per poder-ne tocar
i això és molt important,
que de fet,
és el que ens agrada,
més que vendre discos
i tot això amb nosaltres,
és que no hem tret el disc
per vendre,
bueno,
si es ven millor,
no, esclar,
tant per nosaltres
com per la discogràfica,
m'imagino,
també,
però que nosaltres,
a veure...
Disfruteu més els concerts.
Sí,
i jo...
Sempre dient que
mentre ens ho passem bé,
el que convingui,
el dia que no t'ho passis bé tocant
o que no tinguis ganes
d'anar a aquest concert,
avui no en tinc ganes,
això s'acabarà,
vull dir,
no,
la nostra base és aquesta,
no?
L'afany de lucre tampoc,
mai l'hem tingut
i ens porta problemes,
perquè,
no ensenya el mànager
que ens diu
que ens diu
que hem de canviar el xif sempre,
però nosaltres,
tot el que són concerts,
benèfics i coses així,
no hem volgut mai cobrar res
i al contrari,
vull dir,
preferim que aquells diners
vagin on hagin d'anar
i...
No,
ens movem una mica
pel plenar de tocar
i això suposa
que ens marca una mica
la nostra manera de funcionar.
Això és el que ens fa diferents,
ens diuen els mànagers
i la gent,
no?
Perquè,
o sigui,
és una de les coses
que a vegades
ens porta a discussions
amb els nostres,
diguin jefes,
no vull dir jefes,
però sí que
nosaltres tenim una manera
de pensar que,
segons diuen,
no la té tothom.
Però, bueno,
és el que ens agrada a nosaltres.
Nosaltres el que volem és tocar
i passar-nos-ho bé a nosaltres
i fer passar-ho bé a la gent.
Definitivament
és el nostre projecte.
Doncs esperem
que així sigui
el dia 13
com us deia
aquest dissabte
a la Palma de Reus.
I ja per acabar
hem escoltat al començament
el que seria
el primer senzill,
un senzill que es deia
Absurda Insubstancialitat
del Temps,
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do aquests títols.
I hauríem d'acabar
també amb aquest senzill,
però com que ja aniran sonant
per allò de què és el senzill,
els hem preguntat
el David i el Manel
quina era la cançó preferida
de tots aquests,
vaja,
d'aquests 11 temes
i no han tingut cap dubte, eh?
La sis.
Voldria.
Què passa amb aquest tema?
Que a més està tot el grup d'acord,
eh?
Déu-n'hi-do.
Sí,
és que és una cançó
totalment diferent, eh?
És una cançó que...
I a més a més,
que a l'hora de gravar,
perquè va néixer gravant,
sí que es diu,
aquesta cançó.
Perquè hi havia la base feta,
a més àlbum diferent
va ser els arranjaments
que van fer justament gravant, eh?
Vull dir,
per això és que el disc
repeteixo que és a contratemps
perquè es va fer molt tard.
És que també és una cançó
que potser marca
una evolució del grup,
aquesta cançó.
D'acord?
Vull dir,
marca potser un abans
i un després d'aquesta cançó.
I ara, de fet,
això anem parlant, no?
Vull dir,
ara que comencem
a treballar en el material
i això,
a fer noves cançons,
vaja,
parlàvem d'aquesta,
és una cançó
que la tenim potser una mica
allò com a línia sigui, no?
I per això potser,
no sé,
estem força contents,
aquesta cançó.
Amb el sis detall
del primer treball discogràfic
dels Busquen Baix,
a contratemps,
un sis detall
que es diu Voldria
i que, de fet,
com ens comentaven
el David i el Manel
és la cançó preferida
de tot el grup,
acomiadem aquesta entrevista.
David, Manel,
no ho sé,
que us ho passeu,
que continueu passant-vos-ho bé
dalt dels escenaris,
que és això
que els fa feliços
i el que els fa fer música.
Que ja va bé.
Moltes gràcies.
Et convidem al concert.
El dia 3,
que sap que ve a Reus.
Però que veia tots els oients,
esclar.
Finalment.
Vull dir que la nostàtia
és sóc un sentiment
que fa de passatger
a dins dels cors
que saben acceptar,
que saben acceptar
el seu present.
Voldria saber com sents,
voldria saber com més,
voldria durar un instant el temps,
no sento ni l'aire,
que sento l'aire.
Recordaré encara que un dia oblidi tot el que vam ser.
recordaré els moments
que ensenyen que la vida
és un instant el temps.
I quan riuré,
veuré que la nostra
és sóc un sentiment
que fa de passatger
a dins dels cors
que saben acceptar,
que saben acceptar
el seu present.
Voldria saber com sents,
voldria saber com més,
podria durar un instant el temps,
no sento ni de l'aire,
sento l'aire.
Com puc imaginar
que pugui haver-hi un temps
millor que el que ha passat,
si encara no vull dir-te
com serà demà,
de tot el que podries
no haver de pensar,
no haver de pensar.
a-a-a.
a-a-a-a-a
a-a-a-a
a-a-a-a-a-a-a
b-a-a-a-a-a-a-a-b-a-a-a-a-a-a-a-a-a-b-a-a-a-a-b-a-a-a-a-a-a.
Fins demà!
Fins demà!