Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Escolta, un punt glamorós, eh? David Bowie, una coseta així, sí o no?
Home, David Bowie, potser posa'm el cul a la paella, però nosaltres encara no.
Però és això, és el toc que li voleu donar a la vostra música o m'ho invento jo?
Més rock, però sense el glam. Bueno, anem amb traje, però encara no amb lentejueles.
Aneu amb traje, eh?
Sí.
Que tardi molt.
No és que això del glam ara mateix, el glamour ha perdut una mica, no, darrerament?
Sí.
No ho creieu?
Sí, sí.
S'ha tira més a l'Eminem, ara.
El que passa és que potser la Núria s'ha guiat per la cançó, la primera cançó que estàvem posant.
Sí.
I clar, potser veure-us en directe, mitja hora, potser entreu d'una manera i al final se pot arribar a acabar d'una altra, no?
És possible?
No ho sé.
És que hem canviat una mica també de maqueta, la maqueta es pot dir que és de l'any passat.
Mulla't, mulla't, mulla't.
A veure, a veure.
Aquest és de l'any passat i ara tenim temes nous que els presentarem el dia 20 a les dos quarts de dues.
Molt bé.
Per si encara no ho sabia, és que estem aquí per parlar del D.O.
D.O.
Denominació d'origen.
El vi.
Sí.
Sí, sí, sí.
El pa.
Mmm.
Bernil.
Mmm.
Música.
Sí.
Vale.
M'ha costat una mica avui ara, eh?
No sé què m'ha passat, m'he anat, eh?
M'he anat.
Com heu canviat?
Com ha estat aquesta metamorfosi de la gent del same travel?
A veure, a veure.
Tampoc és un canvi, és una evolució, diria jo.
D'acord.
En quin sentit?
Cap a on heu anat?
Cap a on heu evolucionat, precisament?
No sé, potser més guitarra, més bateria...
Més base programada, més sentit de grup, no només dir, aquesta part li toca amb ell, aquesta amb un altre, sinó més...
Més a conjunt.
Exacte.
Més base rítmica, menys melodia, més que la gent s'esperi una cosa, però que no ho fem.
Un so més compacte, diria jo.
I més contundent.
Home, per això és el que dèiem abans, no?
Que això potser ho heu agafat precisament amb els anys, perquè té travel que fa tres mesos, no?
Que toqueu, sobretot?
No.
Sí, sí, tres mesos.
Sí, sí, tres mesos.
Que toquen pel denominatiu d'origen Tarragona, però abans hi havia una altra història, no?
Digue, expliqueu-me.
A veure, la gent de Tengaloi, mullet una mica, home.
Va, va.
Que no et sentim, que no et sentim.
És que estímil.
És que és el bateria.
Sí.
Si, normalment, explica, a les bateries els costa molt això d'arrencar a xerrar, eh?
És que estan amb galets allà darrere.
I a mi més que...
Més que ningú, no?
Explica'ns una miqueta la història de Tentral.
per la gent que no estigui sentint que digui
Bueno, bueno, aquesta gent...
Jo he d'anar a veure'ls a dos quarts de dues de la matinada.
He d'apropar-me a la plaça del rei per animar-los i aplaudir?
La resposta és sí, però per què?
Més aviat per què diuen ells?
Que hem canviat bastant respecte a aquest home que hem sentit aquí.
Ja hi hem canviat bastant.
No sé cap a on, no sé com explicar-ho, però...
Si ja ens han sentit alguna vegada i poden venir a escoltar-nos,
crec que serà millor.
Que ho trobaran millor.
Podríem dir que d'alguna manera continuareu buscant?
Mai s'acaba.
No.
D'acord.
Si no, si t'es tanques...
Sempre està així.
Si t'es tanques t'avorreixes, suposo.
Molt bé.
I a més a més també, segurament, que clar, els gustos del propi grup
en sí que canvien.
Sí.
I a més a més, descobreixes coses noves, coses que pots afegir al grup,
coses que et donen precisament això, no?
Aquest canvi que necessita, aquesta evolució mateixa.
O sigui, ja dona el grup en sí.
Sí, sí.
I suposo també que som bastant diferents escoltant música entre els components.
llavors, si fas un...
El poti-poti de barreja gust.
Sí.
El poti-poti de tot és el que fem ara, suposo.
Si cadascú porta el seu punt i ara, eh?
Construïm el que està en travel.
Si hi ha algú que tingui una miqueta la veu cantant o no?
A veure, Pasco.
És que...
Hi ha algú que dirigeix una miqueta per clar.
A veure, tot això, aquest poti-poti pot ser un grigall, d'alguna manera.
I sempre hi ha algú que sense voler, no pel que digui jo agafo el mando, no.
Que sense voler diu, això, posem-ho per aquí, això, barrejam-ho per allà.
I ens donem idees.
Tots donem idees.
Però ningú té la veu cantant com...
Podem estar d'acord, podem no estar d'acord.
I el bo que té el grup és que ho pots dir i els altres ho entenen.
Llavors, si a tu no t'agrada una cosa o t'agrada molt, pots comentar-ho i acabar fent el que a tu t'agrada o no t'agrada,
però dins un límit.
Això ho ha patit una mica la música de Time Travel.
Les lletres també?
Ho esteu notant també?
Una maduresa, les lletres...
La preocupació podríem dir més pel que dieu, de quina manera ho dieu i de quina manera arriba a la gent que us escolta?
Jo crec que...
Que profunda la pregunta, com és no?
Jo crec que les lletres...
Estàs, eh, Sílvia?
Esto es la rambla.
Te sales, eh?
Esto es la rambla.
Te sales.
Vinga, diga, home, perdoneu.
No.
Les lletres...
No.
Crec que és el que menys ha canviat.
Perquè potser ja crec que...
Ja estava molt definit.
Ja es vol molt així.
Bueno, això ho parlarà millor a ell que és el lletrista.
Vinga, vas bo.
Oh, oh.
Sóc algú més, ja, eh?
No.
Quina responsabilitat, eh?
Quina responsabilitat, ser la trista i no saber parlar.
És un poeta.
Sí.
Poeta.
No, les lletres segueixen parlant del mateix, el que et passa cada dia, el que vols arribar a ser, el que no vols ser i coses quotidianes.
Però això sí, en un punt, el que jo intento sempre, el fer-ho amb anglès i el ser un idioma tan ric, amb sinònims i antònims i Antonia Font, doncs el que...
Aquí m'ha tocat, eh? Acaba de tocar l'anima ara.
El que s'intenta sempre és que tingui un doble sentit cada frase, cada estrofa, cada paragraf.
O sigui, jugeu amb les paraules. Us agrada jugar amb les paraules?
Com per exemple, Time Travel. Time Travel es pot entendre com viatge amb el temps o que el temps viatja.
Molt bé.
Llavors...
Estan d'acord, les fans?
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Aquí tenim el club de fans.
Que filosòfic avui.
Sí, sí, està. No sé què us ha passat, eh? Això ha sigut les sabaneres.
No, és que... El que passa és que sabíem que veníem fa 4 dies, llavors ens ho hem preparat.
Molt bé. A més, el dia 20 ja està a caure, eh?
Però tot això ho escolta la gent del jurat, eh?
Sí.
Ah, no? Sí. Però queda bé també dir-ho.
És que si ho escolta la gent del jurat, jo no parlo, eh?
Sí, home. Per cert, com es prepara un concert com el que s'apropa perillosament el dissabte, dia 20?
Treballant molt.
Treballant molt, no?
Moltes hores a l'assaig, anar practicant i ensajant fins que surti tot quadrat.
Que bo.
O sigui, també, abans comentàvem amb el Cypher Falls Day que ells també ho tenen...
S'ha venida directament, que és la primera cançó, l'última cançó i de quina manera volen estructurar aquest concert.
A vosaltres també us passa el mateix pel que estic veient?
Sí. Sempre ho fem, quan tenim concert, ja preparem un temps abans què volem fer i llavors ja els assajos ens centrem en allò.
Paraula tècnica set list.
Bueno...
Aquí.
Jo no m'atreveixo a parlar més amb tu, Pasco, eh?
És una cosa d'aquestes i me tines a terra.
Sí, preparem el set list.
A més que, com és romàntic. Hola, som set list.
9, 0, 3, 3, 3, 3.
Hola, bona tarda. Acaben de sintonitzar Tarragona Ràdio.
El dial, vinga, vinga, mullet, mullet.
96.7.
Bé, no comento, no comento.
Tinc una xuleta. Es diu Nokia.
D'acord.
No es poden dir marques, però és igual.
Quin és el punt d'una matrícia central? A veure, com ho plantegeu?
El Déu Tarragona està aquí a sobre, el dia 20 teniu aquest concert i a partir d'aquí...
Què? Com està aquest viatge en el temps?
Eh, ara què?
Oh, que bonic.
Ara ha quedat molt bé, això.
Que bonic, que bonic, que bonic.
Ha t'agradat, eh?
Doncs...
La, la, la, la, la...
Acorda el bé.
Ara seguim.
Que bonic, que bonic.
Jo crec que continuarà igual.
Molt bé.
És que està estructurat així ja amb el grup.
Quan tenim concert és d'una forma i quan...
Si el tenim molt a la llarga és quan comences a fer coses noves,
preparar els temes nous.
Gravació de maqueta possible?
Possiblement.
Possiblement.
Perquè com que el Déu paga, tindrem diners.
Ah, molt bé, no?
Una meravella.
De moment tenim el concert del Déu,
tanca aquest cicle i després d'aquí començar a pensar en el futur una mica.
Noves cançons, potser.
Això sempre.
Al Déu presentem cançons noves.
Tot el concert cançons noves?
No, tot és noves.
Menys tres.
La que heu punxat primer, aquesta la tocarem.
Perquè la gent ens la demana, jo cridant, plocant per telèfon.
Per favor, per favor, la necessitamos.
Mi vida sin esta canción no tiene sentido.
Però cap ni una, perquè és el somni de l'àngel.
Angels Dream.
Està buet, digueu-ho.
És la plaida de la rambla.
Que tanquin el balcó.
Per favor.
Algo li passa, algo li passa.
És que no m'atreveixo per menjar-te algo i li ha sentat malament.
Marc, no sé, digues tu algo, home.
Salva la situació, no sé.
Complicat, complicat.
Teniu algo d'agenda?
No sé, salvem-ho per aquí?
Algo d'agenda?
Algum concert?
Per què ha propet?
A part d'aquest?
Esteu dins de l'Associació de Músics Tarragona?
No sé, ells també estan preparant algo?
Vam fer allò de la xar 3 el dia 16 d'agost.
Va estar molt bé, no?
Ens ho vam passar genial.
Molt bé.
La gent va respondre perfectament.
Va ser un dia molt mal ràdio, sí.
Sí, sí.
Vam estar molt bé.
Que guai.
Doncs ara preparar un altre.
I hi havia xar 3.
Perquè la xar 3 ha de ser vostra, no?
Ha de ser de la cultura de Tarragona.
Diguem-ho així, no?
Sí.
Cultura viva.
Esperem, eh?
Un trosset.
És que n'antros no demanem la xar 3.
Es demanem un trosset.
Un trosset de res.
No demanem tant, eh?
Tampoc.
Que el volem compartir, no?
Per n'antros.
Un moment.
Deixa'm a parlar, home.
Pasco, parla, que no has parlat.
No, no, ja és.
Parla.
És que no dir res, pobres xiquets.
Mira, em sap greu, eh?
Són d'aquelles entrevistes que em fa patir.
Sí.
Buà.
Comvideu-me la gent perquè vinguin a veure-us.
Després d'aquest bon rotllo que teniu, a sobre l'escenari és tota una festa.
Intentem.
Intentem.
El que passa és que quan pugem a l'escenari som altres persones.
A metamorfosiase.
Sí.
I a les escales, no?
Allà puja.
Allí ja som uns altres, som uns músics.
Els professionals.
Ara som uns amics.
Ara, clar.
Que s'han reunit aquí a fer la tertúlia.
Agafes de veus, falta una mica, etc.
Tu que l'has fet.
Estaria bé, això, eh?
Quin xupito.
I no acabem l'entrevista fins a les 3 de la matinada.
Ah, és que ja s'acaba?
Sí.
No, no.
Sí.
Que voleu que us digui.
No, eh?
Si voleu alguna pregunta...
Que teníem timing.
Què és això?
Jo te diré que sí.
I així quedaré com una reina.
Sí.
Sí que teníem timing.
És que no m'havies dit.
Hem començat a parlar d'altres coses, que no era el D.O.
I llavors...
No, però ja m'heu explicat del D.O.
Ah, bueno.
Que teniu moltes cançons, que estreneu, que 3 seran de les que ja tocàveu,
perquè sense elles la gent que segueix el Centrable no és el mateix.
Ah, bueno.
Que canvieu, quan arribà a l'escenari sou autèntics músics.
Per això ens posem el menú de treball, que és el tratge.
Sí?
Ah, també n'heu vestit especial.
Veus?
Això no m'ho havies explicat.
Veus? Perquè no m'ho havies preguntat.
Espera, que t'ho pregunto.
Però quan subiu a sobre l'escenari...
Subiu.
Sovint subiu.
Doncs deixem, que ara me toca a mi, les meves paraules estranyes.
Quan subiu a sobre l'escenari de tocar, com m'aneu de vestir?
Ens canviem, ens canviem amb el lloc que ens deixen, que és un... com es diu?
The room for the music.
The room for change.
No, portem un tratge, un tratge que ens vam comprar tots junts.
i quedem realment bonics.
Estem guapos.
Però mullat, mullat, el tratge, com és el tratge?
Colors, colors...
Blau.
Blau?
Blau, la camisa blau.
Blau, no?
Sí.
Blau, blau bonic del cel.
Ah.
Però no l'expliquem més, que us vinguin a veure.
Ah, això?
Això.
Perquè si no després donem detalls, després de la gent, va.
Bueno, també diem que és l'últim cop que toquem amb el tratge.
o...
Això s'ha de gravar en vídeo, senyors.
Home.
Ja teniu un contractat?
Qui ho ha d'anar a fer?
El què?
O de gravar en vídeo?
Ah.
L'actuació, perquè no tingui constància d'aquest tratge.
Hem trucat a la CNN.
I què tal?
Què tal?
Però...
No, s'ha mullat.
No ens hem entès.
Jo quedaria per més a prop, TV3, Canal Reus Televisió...
Eh!
Terracovisión...
Ah, bueno, aquí, vale.
No? Que estem a casa, no?
I aquesta...
Més.
Més.
Més TV3.
Sí.
Més vinga.
Companys que t'entraven, no sé què li ha passat a Pasco avui.
Ha dogut menjar avui, li ha estat malament.
No ho sé.
Però ha estat poètic, ha estat, no?
Sí, sí.
A sobre l'escenari també es comporta així?
Pasco també et...
És més seriós.
Encara va més a la seva.
Encara que jo?
No, és més seriós, es comporta més, diguem.
És que haig de fer les coses ben fetes.
Això és que s'ha anat a comprar avui.
I no hi diem res més.
No hi diem marques, eh?
No, no, no.
T'entraven, moltíssimes gràcies.
A tu seves.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu.