.
Passen 5 minuts del punt de les 6 de la tarda.
Passen 5 minuts del punt de les 6 de la tarda.
Passen 5 minuts del punt de les 6 de la tarda.
3, 2, 1...
Ready?
Ready!
Ready!
Ready!
Ready!
Ready!
Ready!
Ready!
Ready!
Ready!
Ready!
Ready!
Ready!
Ready!
La setmana passada, de fet, us anunciàvem ja
el nom dels guanyadors i dels finalistes
d'aquest D.O. Tarragona d'enguany,
Fina, no sé si ens en recordem dels finalistes?
Els tres primers sí, no?
Els tres primers els tenim aquí,
que avui són la nostra notícia,
la notícia d'aquí, la nostra secció Munt d'Idees,
són els Twiris, que van ser els guanyadors
de la denominació d'Origen 2003.
Els segons van quedar els SpyLite
i com a tercers els respecta.
També hem de dir que la setmana que ve
portarem els segons guanyadors del D.O.
els SpyLite, perquè també passin una entrevista aquí
i ens expliquin una miqueta la seva experiència, com ells.
Com és que tenim aquí?
Qui sou, Twiris? A veure, presenteu-vos un per on.
¿Quién empieza?
Bé, jo soc el Gerard Beu.
Jo soc el Prussi, l'Albert Prussi, que soc el percussionista.
Jo soc el Toni Adam i soc el Bataca.
Jo soc el Pau Hernández i soc el teclista.
I jo soc el Jordi Pastor i soc el guitarrista rítmica i cobrista.
I qui falta? Falta molta gent encara o què?
L'Àngel, el Baix...
El Loti, tío.
El Loti, tío.
El Loti.
La Maria José, el saxo tenor.
El Marc, el saxo alt.
I el Joan Calaf.
Joan Calaf, guitarra surista.
Déu-n'hi-do, no? Quanta gent.
Nou.
Sé que veu en un escenari.
Un escenari així grandet, però...
A vegades no.
Que heu de fer tons per tocar o...
No ho sé.
Com ho feu?
Ho delimito.
Allò amb cinta de Ziba Terra, no?
A mi m'he deixat raconat, com el teclat.
Estic dret i puc estar així, dret i això.
M'arraconen en un cantó i allí.
Mirant enrere de no caure.
Sí, no?
Sí, a vegades és complicat.
Sí, però havíem arribat a ser 14, tío.
13, no?
13, 13.
Sí, em han recordat potser que en una de les edicions
que vam fer allà a l'ATXAR3?
Potser que vau ser bastants, no?
Pot ser o no pot ser?
Quan vam tocar l'ATXAR3 ja eren menys ja.
Això encara fa més temps.
Que comportàvem quatre events i dos percussionistes.
Sí, sí, sí.
Que déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Bueno, doncs, a veure,
explica'm-nos una miqueta aquest concurs al D.O.
Esteu il·lusionats.
Com ho has rebut aquesta notícia d'aquest premi?
Bueno, a veure, el primer que es va enterar va ser el Joan Calaf.
I llavors va ser...
Jo estava al cine, vaig sortir del cine i vaig rebre un missatge, no?
Deia, senyors i senyors, felicitats,
hem guanyat el D.O.
Què havies anat a veure al cine?
I no m'ho creia.
No em sent.
Què havies anat a veure al cine?
Ho he arribat a Tarragona.
Et pregunto?
No em sent, no em sent.
Què?
Dieu-li, dieu-li.
Què havies anat a veure?
Ah, què havies anat a veure?
Una pel·li molt bona d'aquesta.
Es deia...
Lo mejor que le puede pasar un croissant.
Bueníssima, bueníssima.
I aquella nit em vaig sentir jo com un croissant, no?
Perquè va ser el millor que em podia haver passat aquella nit, no?
I que igual ha vist Matrix, no?
I després t'ho donen la notícia i et penses que, bueno, què?
Estàs amb un altre món.
Doncs sí, explica, explica.
Què tal?
No, i llavors no m'ho creia i vaig arribar a Tarragona
i vaig ser a Correnja, va buscar el Joan
i va ser ja buscar l'un, buscar l'altre i...
Aquella nit la festa, no?
Sí, sí, sí.
Jo volia que m'ho confirmessin oficialment, no?
I després va arribar gent del jurat
i van venir allí a la bequeria felicitant-nos i això
i jo, bueno, jo estava flipant.
Estava flipant.
El vostre primer concurs, el vostre primer guany o com ha sigut?
A veure, en principi, a la primera etapa vam guanyar un concurs a la Secuita.
Però això quan teníem 16-15 anys.
Quants anys porteu tocant? Llavors que porteu bastants, no?
A la formació actual portem uns 7 anys, no?
Sí, 5 anys.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
La formació actual sencera, sí.
Però els turis fan 10 anys, els turis porten 10 anys
treballant en moltes formacions diferents, no?
Això s'ha de notar...
Que per cert, aquest any és el desaniversari
dels turis.
I se farà sentir.
Un any que més farà sentir, és clar, no?
Sí, sí.
Por lo grande.
Déu-n'hi-do, no?
Això s'ha de notar a l'escenari, amb l'experiència vostra, no?
De com se sent tocar la soltura, no?
Una mica, també.
Bueno, de fet, ja s'ha notat, no?
Amb aquest concurs.
Això ja ve marcat una mica per la bogeria de cadascú.
Perquè el que és experiència, experiència, poca.
Perquè amb 5 anys tampoc donen per molt, saps?
Perquè és molt difícil sortir a tocar fora.
Estàs acostumat a tocar més que res.
I estàs acostumat a tocar per davant de 4 amics, saps?
I fas molt pocs concerts i no estàs mai acostumat a estar d'un escenari.
Perquè, vulguis o no, són molts pocs concerts en un any i no t'acostumes.
Clar, bueno.
Músicos de estudio, no?
Home, que tot i això hem fet bolos, tios.
Home, hem fet...
S'han queixat, oi?
Sí, hem fet una conya.
Que podíem fer més.
Arribes a un concert així, no?
Que és un concurs i veus a tanta gent a baix de l'escenari,
realment és quan t'omples, no?
Que crec que és quan treus l'energia i quan t'assens bé realment.
Quin tipus de música feu? Poseu-vos una etiqueta.
Sembla que serà fàcil.
No molen les etiquetes.
No, no molen, però...
Va sorgir un nom així llarg.
Englobava amb Reggae Fusion Esca Party.
Bueno.
Perquè, bueno, molta gent de Tarragona es diu que Tuiris és un grup d'esca.
I mai ens hem considerat un grup d'esca.
vam començar així en ser una mica esca radical,
però ja després de la segona etapa,
entre que vam començar vindre un munt d'idees...
Clar.
I a més és el que diem, no?
Amb nou persones, la varietat de música,
o sigui, a ningú del grup li haurà exactament la mateixa música.
Aleshores sempre tothom pot aportar, doncs,
alguna cosa més fort, no?
Igual una aporta alguna cosa més potència,
l'altra alguna cosa més dolça i...
Qui fa les bases, les lletres i de tot?
El que estava parlant ara amb Jordi, Jordi Pastor.
Això, home, això depèn, no?
O sigui, un composa, o sigui, a mi m'agrada composar
i realment dones una idea i és quan treballes amb tots, no?
Tampoc no...
No, persones...
Bueno, molta paciència, no?
Sí, és difícil, perquè quan penses, penses en tot,
no penses en que tens una secció de vents,
fas cançons on puguin entrar els vents,
on puguin entrar les percussions
i a partir d'aquí, doncs, no sé,
dones la idea i es treballa.
A veure, aquest tema que està sonant,
la idea va començar al Vietnam.
Va, a veure, d'aquest senyor.
No, a la guerra no, eh?
No, a la guerra no.
Una mica lluny.
Explica-ho això, te n'hi explica el crisi ment.
Bueno, és el Salamunduk Chumi,
perquè, jo què sé,
he sentit, tio, Salamunduk no sé què,
a vegades, tio, i jo què sé.
Aquesta cançó es diu Salamunduk Chumi.
Vé del Vietnam, vam anar el 2001,
i jo què sé,
doncs, la idea ve d'allà.
Jo, mon cosí, me va ensenyar a tocar la guitarra una mica,
també, que és el Jordi, és mon cosí.
I, jo què sé,
doncs, vaig aprendre a fer quatre acords,
i em va sortir aquesta idea,
i ve d'allà perquè
vaig comprar una guitarra elèctrica,
una habitació d'una Fender,
que em va costar set bitllets,
increïble.
Però això és quina ganga, no?
No, no, és la bomba.
I, clar,
després de tirar...
Després d'estar allà,
doncs, una temporada,
vaig vindre aquí,
i mira, va sortir el Creciment Forever aquest,
i...
I després va ser el tema que s'han registrat també
al CD1 Munt d'Idees, no?
Sí, sí.
Que heu sigut també,
bueno, els que van,
reintroduixen el CD, no?
Sí, també.
Sí, sí, sí.
Veia que has validat.
Bueno, abans.
Un any rodó, eh,
semblava això també una miqueta.
Un any per recordar, no?
Home, la veritat és que...
Sí.
Sí.
S'han fet coses, jo crec que sí.
Però que no ens esperàvem res, tampoc.
L'ho he vist,
que van al Pau a entregar l'últim dia
la maqueta sense masteritzar ni res,
pum, ens agafen,
quedem quarts,
hem de tocar...
Nosaltres guanyar,
ja era tocar a les 3 del dematí
per Santa Tecla el dia 23 o 22.
El dia de l'en Pamma,
i nosaltres vam dir,
tio, nosaltres ja hem guanyat, saps?
I pum, i ara arriba això.
I això és el millor,
quan no t'esperes les coses,
doncs rebre una supermercció.
Per nosaltres ja era el premi,
haver tocat allí davant de tota la gent
i haver exposat el que portem dintre, saps?
I havent vist el nivell,
perquè diuen que aquest any el DIO
hi havia molt de nivell, eh?
Vosaltres vau veure els altres grups i...
Mira, per la meva part,
jo és que no em vaig veure cap.
Tens sols els...
Mai Plou o...?
Plou com mai.
Aquests els veia,
i ara que van ser els anteriors de nosaltres...
O sigui, el Time Travel vam anar a veure.
Però no hi va haver ningú més.
Clar, els Spylights i això
ho van anul·lar perquè va ploure.
Sí, va trucar a la bequeria al final.
Van trucar a la bequeria l'últim dia que això...
Us va ploure o altres no?
No, però en altres no ens van canviar d'escenari.
Es van canviar d'escenari.
Això va ser molt curiós,
perquè a mi em van trucar de l'Ajuntament,
perquè jo vaig ser el contacte de l'Ajuntament amb el grup, no?
I em van trucar, que eren quarts de quatre de la tarda...
Eh, vaja, tio.
I em truca i em diu,
escolta'm, que et truquem per dir-te
que el concert s'ha canviat d'escenari.
I jo diia, per què, no?
Em diia, no, és que hi ha amenaça de pluja i tot això.
I jo mirava el cel, un cel blau amb un sol increïble.
Vaja, i vaig dir, perdona'm que ho dubti,
però això és una broma o què?
No, no, no, en sèrio, no, de veritat, que no és cap broma.
De fet, per Santa Clara sempre plou.
Sí, sí, i bueno, i vaig passar per la plaça del rei
i vaig veure el cartell, no?,
que s'havia plaçat a la part de les granotes.
Vaja rotllo, tio.
I després, mentre estàvem tocant uns iampecs
que...
No, va ploure, eh?
No, no, no, no, no, no.
Però a mi em va fotre, eh?
Perquè jo me'n recordo, clar, és que teníem el local
a 50 metres de la plaça del rei
i jo, clar, m'havia deixat totes les percussions tot muntat.
Tot preparat.
Dic, ho puc treure a trossos i ja ho tinc muntat.
Clar.
Vaig arribar tard, havíem d'estar a les sis allà baix,
jo amb totes les percussions muntades al local.
I vam arribar tard.
Col·lega, un xou, un xou, però què m'ha diut, Pau?
No, vinga, ràpid, no sé què, vinga.
Vaya jetreo, eh?
Això són les experiències d'un concert allà una mica mogut, no?
Esto es el directo.
A veure, ens va matar una mica
quan ens van dir que no tocàvem a la plaça del rei,
ja que, no sé, sempre ho hem vist allò com, diguéssim,
el millor lloc de Tarragona per tocar.
Per tocar.
Sí, és una plaça molt, molt, molt, molt...
I a part que...
Té una ubicació, no?, perquè per la gent és perfecta.
No, i que és molt acollida, la plaça.
I que, tio, tenim el local al costat.
A nada, sí, oi?
I tenim la gent del barri, tota la festa.
Molta gent, o què, coneguda allà?
Clar, al barri, home, la friteria, la friteria,
la friteria, la friteria, la friteria, la bodega...
Vam anar brindant amb ells l'altre dia, també.
I tots els vam convidar a cava.
Els vam convidar a cava, això sí.
Molt bé, molt bé.
I una gent.
No, la veritat és que els veïns amb nosaltres s'han portat bé.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Els que no s'han portat bé són els urbanos, tio.
Nosaltres assajem el carret a la Vera,
nosaltres assajem el carret a la Vera,
i realment els veïns aguanten.
Perquè ningú ens diu res, i tothom els tracta molt bé.
Això és perquè de la veu, no, també?
No, no, sí, fins i tot.
En lloc de posar la minicadena, doncs escolten.
Sí, ha arribat a venir la policia i els veïns defendent-nos.
No, no, però si som buenos chavales que hacen música
i cumplen els horaris, saps?
No, que també, a veure, o sigui, també és normal, no?
Que si potser algú algun dia, doncs mira,
s'ha girat perquè potser hem fet més soroll, no?
O qualsevol cosa.
No, també potser, no, a veure, també...
Hi ha que es pot arreglar en paraules.
Home, sempre hi ha algun dia que arribes de festa,
a l'estil de matí, te'n vas al local, també.
Bueno, però...
Però no la digas.
No la digas, no toques, no?
No et pots tocar.
Jo, a veure, la policia ha vingut, no?
Però no ha vingut a denunciar-nos,
no ha vingut a mediar amb naltros, no?
A parlar, doncs...
A dir-nos que baixi, que baixem a la...
A mi m'he denunciat un problema.
Potser hi ha algun vaí que està engripat o alguna cosa
i no té ganes de sentir el sarau i tot això, no?
I, bueno, però a veure...
Sempre com...
Bueno, sou bons vinyors, no?
Sí, sí, sí.
Hi ha bona acollida.
No, a mi sempre venen els mateixos urbanos, també.
I al final...
Hi ha confiança, ja.
Sí, hi ha confiança.
Hi ha confiança.
Ja ho saben ells, també.
Va, escolliu un tema que l'escoltarem allà una miqueta.
Un tema?
Sí, un tema.
Reni Enrique, podria enfosar.
No, jo ficaria Joan Calaf.
Sí.
Tribut.
Sí, tribut.
Bueno, per fer-me un tribut.
No, que llaman i voten.
Que llaman.
No, que llaman.
No, que llaman.
No, que llaman i voten.
No, que llaman i voten.
10 minuts per les 7 de la tarda.
10 minuts que encara ens queden per aquesta secció Un Munt d' Idees.
Avui, amb els tuits de convidats, recordeu, els guanyadors del D.O. Tarragona 2003.
I més coses, no, que ens falta saber d'aquesta gent?
Més coses, més coses.
A veure, que ens ho expliquen una miqueta.
Hem seguit que vau enregistrar el que és el CD, la maqueta,
justament per entregar-la al D.O.
Com va ser aquest enregistrament?
Què ens podeu explicar?
Molt ràpid.
Molt ràpid?
Sí, molt ràpidíssim.
Amb 9 persones ràpid?
Sí, sí.
I més del que ens esperàvem.
Ho vam gravar en una setmana.
Sí.
En una setmana.
Jo t'ho dic perquè jo vaig ser...
Jo vaig estar a totes les sessions de gravació de tothom.
Se li va posar un cap bastant bé, saps?
Sí, sí.
Jo vaig estar, jo quedàvem amb els tècnics de l'estudi i ja me trucaven,
pau, a tal hora, entre els vents i això.
I, bueno, jo recordo, anecdòticament, recordo, quan van gravar els vents,
va ser increïble perquè em vaig ficar jo dins, amb ells, no?
I llavors feia com de director d'orquestra, no?
Jo els marcava el compàs i entrava un, i entrava l'altre, i pum, i tu calles, i tu no sé què.
No, i llavors, clar, no sé, va arribar un moment que va arribar, no sé qui va arribar,
que em vaig girar i estaven els dos tromxats de riure, veient com jo, movia les mans, com un llet.
I tu és el director.
Sí, sí.
Molt bé.
No, jo vaig ser l'últim a gravar, i també va venir ell.
I ja va arribar, pobre, que el dia abans també havien estat gravant hasta les tantes,
va arribar amb unes ojeres, ja feia un caret i li deia,
què, Pau, què, ho repeteixo, no?
No, no, no, no, deixa-ho.
No, sisplau, sisplau.
Que no t'agrada, que no t'agrada.
Deia, hòstia, és que no ho sé, Pau, Pau, tio, què faig?
Deixa-ho, deixa-ho, que està molt bé, tio, que està molt bé.
Els tres primers dies, repetint, i després ja s'ha acabat, no?
No, va ser ràpid, però està tot bé, està tot bé.
I ho vam fer també més que res perquè, bueno,
teníem la idea ja de gravar la maqueta perquè així la gent pogués sentir alguna cosa, no?
Perquè són anys fent i...
No teníeu res enregistrat.
Exacte, i a més que quan vas a un lloc, perquè te truquin per fer concerts,
doncs necessites tenir alguna cosa, no?
Home, alguna cosa sí que tindreu, no?
Alguna relíquia, no teníem una maqueta.
que havíem gravat feia temps, però no teníem gaire cosa.
Que va, que va.
Que havíem gravat cinc temes o sis.
Sí, bueno, van anar a Cornellà, quatre o cinc temes, no?
Però...
Otra aventura, també.
Però ja ens ho vam callar per nosaltres, que no ho vam voler tirar-nos.
I per cert, agraïments a l'estudi, no ho sé, que s'ho van currar moltíssim.
I els hi devem una paella.
Els hi devem una paella.
Sí, sí, ho estan sentint, que...
Ara tenim pasta, ara els hi podem pagar...
Ho gravaran, ho posaran, això, la paella.
Parlant de pasta, a veure, a veure, què us ha suposat?
Quin és el premi de guanyar el D.O.?
Home, ui.
Uns aurets.
Uns aurets i la gravació de participant en tot el recopilatori, no?
Sí, en el recopilatori que fan del D.O.
Però ara que ja heu passat per l'estudi i tot això, no us pica de fer ja un CD...
Sí, clar.
Tot sencer, ho teniu...
A veure, és a dir, això del concurs, el que ens ha passat és que com que estàvem tirant endavant la maqueta,
això ens ha, pum, com ha trencat una miqueta, no?
Ja el que volem fer és tirar endavant, lògicament, el futur més immediat és tirar endavant la maqueta,
treure-la com abans millor possible, i després, a partir d'aquí, començar a fer temes nous,
treballar, treballar i...
I ja penses.
I fer un disc, tio.
Home, és el somni, no? És el somni de...
Home, després de...
Però a poc a poc.
...de temps, pues, jo què sé, és...
Ara ja no tenim pressa.
No sé si...
Home, si s'ha pressa per fer-la ser de pausa, no?
Ah, exacte.
Però amb la calma, perquè llavors vindrà la cosa bona.
Sí, sí.
De fet, el més important ara potser és agafar i tenir un bon directe, de cara d'any que ve,
i ja quan tinguis això ja de cara, quan ja tinguis el directe, després ja pots curar-te el CD, ja.
Però primer hem d'aconseguir tenir un bon repertori.
Home, estem assajant, eh? Estem assajant per intentar aconseguir.
Home, jo penso que això ho hem aconseguit gràcies a les hores i hores i hores d'assaig que...
Ha de ser difícil trobar nou persones un dia per assajar i que aquell dia que no es faci allò,
la típica conya d'estar allà prenent la cerveseta i assajar, no?
Dimecres i dissabtes.
O sigui, que si...
Dimecres i dissabtes allà, vinga...
Però us poseu o no us poseu?
Home, us poseu.
Sí, home, jo soc un ogro, jo soc un ogro, els assajos soc un ogro,
i ells ho saben, que jo foto molta canya, perquè jo els hi dic,
els hi dic, nens, anem a treballar.
I el surquestra, allà...
És el Menda, eh?
Jo soc un ogro, avui...
Perquè quants temes teniu al repertori?
En fa, ara n'hi ha uns 15.
Sí.
15 o 16, però clar...
Que estem preparant fins que arribem a 22 i després anar eliminant cançons, no?
A mesura que...
Sí, les que ens sonen més durant els anys, doncs ja les abarcarem,
que donarem pas a les noves.
I versions, que feu versions també?
Sí, però poques, perquè el Pau és bastant crític
amb el tema de fer versions, perquè preferís fer cançons pròpies.
Sí, no m'agrada això, jo sempre...
Vol a crear, tio.
No, ara...
Vinc-vos aquí a crear, això no, tio.
A veure, crear és difícil, i fer-ho bé és molt més difícil.
I actualment, en un directe, fem dues versions.
Sí, no en fem més.
I jo les vull treure.
Algú original i propi, no?
Sí, sí.
A vostre sagell personal.
Un producte fresc, no?
Que surti amb les idees de tots i que estigui allí.
Si som un grup, som un grup per fer el que volem.
Som un grup humà, també.
I ho veu.
I tenim qualitats per fer-ho.
O sigui, jo els hi dic sempre que som un grup que tenim el suficient nivell
com per fer moltes cançons.
I nivell humà, també, eh?
I deixar-nos de versions, no?
No, i és que les versions és una trampa.
Perquè és que...
Sí, són una trampa perquè t'acomodes.
T'acomodes a fer versions, a fer versions...
I que està molt bé fer versions, els grups, per exemple.
Exacte, però jo crec que qualsevol grup...
És una manera d'aprendre, però després recausa amb el tema aquest de...
Hòstia, ja...
Però m'ho ha creat, tio.
I després el repertori dius, tinc 25 versions, saps?
Molt a crea.
I ha recaigut amb el fallo aquest, però bueno.
Bueno, i projectes?
Que en teniu?
Uf, projectes.
Sona molt xungo, això.
A part de...
Va.
Volus, volus.
És una assignatura que tinc al col·le i que la tinc sospesa, segur.
Volus, directes, aquests directes que dèieu.
Volus, poca cosa.
Doncs de moment, sabem que n'hi ha un...
Ara parats?
També per haver guanyat el D.O.
No, no, sortirà.
No, però bueno, bueno.
O sigui, a veure, hi ha concerts.
El que passa és que estem parats ara també,
perquè, per exemple, el senyor Gerard ara marxarà,
i, per exemple, estarem tres setmanes que aquest senyor no hi serà, saps?
Aleshores, volus, no en podem agafar,
perquè si perdem la veu principal,
tampoc no es pot fer cap barbà, no?
Ja vam fer un concert sense el Gerard.
Me'n recordo, és que ho vam passar molt malament.
Nunca mai, tio.
Nunca mai.
Nunca mai.
Perquè sembla que no,
però aquesta persona que tinc aquí al davant és la peça del puzle,
que si no hi és ell, trontolla per totes bandes.
La veu és una cosa molt important,
i més en un directe, que és el que enganxa el públic amb el grup.
Sí, sí, tant i tant.
És com un cordó umbilical que fa d'anexa, no?, entre els dos.
No sé, es va tindre de fer i van fer amb tota la força el que van poder.
Va ser molt, aquell concert va ser molt instrumental.
Sí.
No va ser molt de veu.
No, poca veu.
De veu, doncs mirar.
El Jordi i jo anàvem cantant alguna cosa, però va ser molt de banda.
No, però es nota molt, es nota molt.
Perquè a vegades pots substituir una guitarra, el que sigui,
i ara té falta la veu principal, col·lega.
I projectes, projectes, seguir treballant.
Projectes, seguir corrant.
El dia a dia és el projecte.
Exacte.
I que les coses, doncs, van sortint.
També no esperar que surtin, perquè ara ja no s'està esperant res,
sinó que s'està treballant perquè arribin les coses,
però que sí, amb optimisme, no?
O sigui, sempre esperant que les coses vagin.
També hi ha un bon treball a nivell de promoció del que és el concurs de O,
que ara quan feu el CD, no sé si ho sabeu,
que el recopilatori també s'entrega per diferents punts d'Espanya,
a promotores, sempre podeu també esperar d'allà.
Però també ens hem de moure nosaltres.
i ens hem de moure a saco.
O sigui, no hi ha més.
I t'has de buscar la vida, les garrofes.
I puc dir una cosa, sisplau, abans que...
Ràpid, ràpid, que estem fora de temps.
Bueno, aquesta victòria la dedico especialment al rei Pescador,
que és el Marc Serra,
que jo què sé, li vull dedicar a tota la penya
que ens va apujar al concert del D.O.
I salut.
I a tota la gent que veig.
Força a tu, tios.
Força a tu.
Tu, Iris, heu de tornar, eh?
Ja podeu guanyar amb l'altre concurs,
que ho hem de repetir.
Moltes gràcies.
Vinga, abans d'ús.
Fins divendres.
Fins divendres, gràcies.
Fins dem Потرluia.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Pins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.