.
Per voltors, amb la mirada trencada,
els nens es mutilaven els uns als altres
i els postres es funien amb la nevera oberta.
I la pluja et va secar
i els núvols et van obrir.
I en un instant explosiu
el món es va enfonsar més enllà del horitzó.
Oh, oh, oh.
Ai, ai, ai...
Oh, oh.
I ara per tot arreu on vaig veig la llum fondres amb blaus,
verbs turqueses, òxids i vermells.
L'univers antic s'ha plegat sobre el seu eix
i el perímetre és de bé el centre de tot.
Els àngels de la mort han donat vida al meu jardí
i ara em sento com un nen abandonat.
Lliurat a la llum i a l'espai i als astres siderals
han obert la taquilla del cinema en runes.
DP és el nou treball discogràfic d'un noi
que fa molt de temps que es dedica a això de la música.
Es diu Roger Mas.
I és un treball, de fet, aquest DP,
que el dedica a la Micaela, a l'esperit de Canterbury
i als set anys d'espera silenciosa.
Un treball que ja només veient la seva portada
i, vaja, físicament, em sembla que amaga molts misteris,
però ell mateix ens els desvetllarà.
És el Roger Mas. Roger, bona tarda.
Set anys d'espera silenciosa.
Bé, sóc coses que passen, això.
De tota manera, no has estat set anys sense dir-te res.
No, no, no.
Portes uns quants treballs al darrere, tres, concretament, abans d'aquest, no?
Sí, es cauen cada dos anys, com per casualitat.
Per casualitat, tu no hi tens res a veure.
No, no, no.
Si fos per mi, haguéssim sortit un cada any.
Sí, sí que estàs productiu.
Bé, les cançons hi són, només s'han de fer.
Que passa que les discogràfiques llavors tenen un altre tempo.
Les cançons hi són.
Expliquem-ho això una miqueta.
Primer que tot, si et sembla, fem un repàs per la teva vida, musicalment parlant.
I és que això de la música ho portes ja des de petitó?
Doncs sí.
Tenim per aquí que vas començar als cinc anyets, eh?
Sí, és culpa del meu avi, això, que era músic d'orquestra d'aquests d'abans i em va traspassar els seus instruments.
Quins instruments toques, Roger?
Doncs al principi era clarinetista saxofonista, però s'ha anat canviant tot i ara mateix...
És que allò del clarinet potser no t'anava prou bé.
Sí, no, sí, i de fet es tocava amb l'orquestra, el clarinet, i de fet en aquest disc hi toco el clarinet també.
Però no em considero clarinetista, no em considero cantautor ara i prou.
Et consideres cantautor?
Sí.
Que això és una de les coses que també te volia preguntar, perquè actualment hi ha molta gent que defuig aquesta paraula, no?
Cantautor, com que sona una mica malament.
És que tenim fama de pesats, doncs...
Doncs és això. Jo crec que no ho és de pesat, aquest disc.
Penso.
En fi, moltes preguntes. La veritat és que tu musicalment vens del món de les orquestres, com moltíssima altra gent,
i després del 95 et decideixes a cantar les teves pròpies cançons, a composar, amb guitarra, bàsicament.
Sí. Bé, l'instrument d'acompanyament normal és la guitarra, que és còmode de portar i pesa poc.
I el piano és més complicat, però en aquest disc ja he començat a fer servir el piano i hi ha dues o tres cançons,
que l'instrument d'acompanyament principal és el piano.
Això va ser el 95 i ja, de seguida, un any després, guanyes un concurs, el concurs Èxit, de Catalunya Ràdio i TV3,
i edites el teu primer disc, Les Flors del Somni.
I això també passa moltes vegades. Gràcies als concursos hi ha molta gent que pot començar a obrir-se camí.
Doncs sí. Tot i que és difícil, perquè els premis l'únic que fan és donar-te una empenta,
un copet a l'esquena, una mica de moral, però tampoc és que solucionin la carrera ningú, no?
Sí, no, no, després, clar, per continuar, cada any hi ha concursos.
Sí, no.
Per passar el segon any ja s'ha demostrat una miqueta.
Ens traslladem ja cap al teu segon treball discogràfic, que surt el 99,
es diu Casa Font, i, de fet, també vas a guanyar molt bones crítiques i, en fi, sí, tinc per aquí
que t'avan donar ja a partir d'aquest treball discogràfic una espècie de títol
reconeixent-te com a millor cantautor.
Doncs sí, això de l'Enda Rock, els premis Enda Rock d'aquell any.
És curiós perquè era un disc una mica molt auster i va sorprendre que rebés tants premis
un treball fet d'una manera tan senzilla i austera.
I el teu tercer treball discogràfic, atenció, es diu En el camí de les serps
i els irangardeixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la senyora dels guants vermells.
De les poques que no s'han treballat.
Gràcies.
No hi havia prou caràtula per escriure tot el títol, eh?
Va costar, sí, Carles, va costar.
Suposo que, doncs, basat molt en experiències teves, de fet, com tots els teus treballs,
de què van les teves lletres, Roger?
Perquè, clar, la lletra també la fas tu i em sembla que, com sol passar amb els cantautors,
doncs deu tenir una significació especial.
Doncs són una barreja realitat i ficció, diguéssim, de les coses com són, com tu les veus
i barrejades amb com creus que haurien de ser o com voldries que fossin, no?
I fins i tot com les somies ja, com les veus sense controlar-ho d'una manera més onírica, no?
Però, sobretot, l'última és molt més vital que tots els altres, més alegre.
Però això es diu DP, de fet.
Ara en parlarem d'aquest DP.
Només et volia fer un altre comentari perquè veieu el currículum que té el Roger Mas.
I és que, clar, doncs, evidentment, abans, a part d'escriure lletres per les teves cançons,
també vas a editar un llibre de poemes, no sé si en tens més d'un.
De moment aquí en tenim un de fitxat que es diu Flors, Somnis, Camins i Serps.
Que també caldria veure la relació que tens amb les serps i els Jean Garbaixos.
Molt bona, molt bona.
Un llibre de poemes.
Que, de fet, digue'm-hi-me.
No, que de fet n'hi ha un segon també, que és de prosa poètica i contes, narrativa curta.
Que es diu La taula desoberta i no se'n són les parets.
I és la segona part.
De fet, ha sortit un any un disc, un any un llibre, un any un disc, un any un llibre.
Fins ara que ja els llibres m'he concentrat més en la cançó.
Pregunta una mica típica i tonta, però, bueno, què t'agrada més?
Escriure lletres per cançons, escriure prosa poètica o contes o fer la música?
M'és igual, francament.
Quan ha de sortir alguna cosa, tu t'asseus allà a la taula,
tens la guitarra a mà, tens el bolígraf, tens el paper en blanc i surt el que surt.
No em plantejo ni fer una cançó ni llarga, ni curta, ni que parli d'això, ni parli de l'altre,
ni que tingui música o no en tingui.
És deixar que les coses surtin i disfrutar-les, no?
Parlem ara sí d'aquest quart i nou a treball discogràfic del Roger Mas.
Es diu DP.
Hem trobat un inventari rovellat, hem trobat llavors.
Hem trobat portines de ganxet, hem trobat l'estiu.
Hem trobat un sac de tronfos, hem trobat un os.
Hem trobat un llit de barrots i uns barrots sense llit.
Hem trobat fustes podrides, hem trobat llavors.
Hem trobat fesols de la iaia, hem trobat cor.
Hem trobat les botes de set lleües i les hem cremades.
Hem trobat una gran cruïlla i ens hem dividit.
Hem trobat totes les nostres perdicions i un ocell d'haurà.
Hem trobat a construir-nos el cos i ens hem fet munir.
Tenir els ulls per anar a tres i el nas també.
Tenir pèls a les celles per recicar el suor.
Com us dèiem, el quart de treball discogràfic i acabat de sortir al mercat del Roger Mas es diu DP.
Ens comentaves que és més vital, més optimista potser.
I d'entrada ens hauries d'explicar d'on ve aquest títol, DP.
Doncs per a diurn i positiu.
I DP com a abreviació de diapositiva, separat.
I reduir-ho al mínim per contrarrestar l'efecte de l'últim títol de 28 paraules.
Ostres, ets un home de blancs o negres, eh?
Sí, m'agraden una mica els extrems.
I DP, doncs, en minúscula és simètric i encara que el giris sempre és DP.
I m'agrada molt això que tu miris quan tu miris sigui una sola cosa.
A nivell de composició, fins i tot de lletres, per què dius que és més vital?
Que hi has incorporat alguns altres instruments o les lletres de què van?
Jo crec que ja és d'ideologia de base, ja.
Perquè potser els tres primers discos responien més a buscar-ho una mica de...
La música i la literatura una mica entèses com una mena de catarsi per treure els dimonis,
per buidar-se una mica.
I per dir-ho plenarament seria quan acabava de cantar les cançons dels primers discos em sentia descansat.
Allò, t'havies quedat a gust.
I en canvi en aquest tercer disc el que he buscat és una mena de recerca de la senzillesa,
que al buscar-la en la lletra i en la música el que fas és trobar-la en la vida.
I d'alguna manera també m'agradaria que si algú escolta aquest disc i el disfrutés,
també fes una mica aquest camí.
I després, no sé, aconseguir unes cançons que cristal·litzessin una mica...
una manera de veure les coses més alegre.
I crec que això en general és vital.
És un disc que ho construeix, que va cap a algun lloc
i no que es limita senzillament a quedar-se descansat i a gust.
Ja ho veiem, eh, que vius plenament la música?
No passa bé.
És com una barragea de música i vida.
Vius d'això, però?
Sí.
Sí?
Sí.
I bé, no?
Quan fas el que realment vols pots viure molt poc.
La gent es meravellaria.
dels malabaris més que es poden fer quan realment fas el que t'agrada.
I sembla que, a més, doncs, en aquesta trajectòria que portes musical
has tingut moltes mans que t'han ajudat, tot en donant l'empanteta,
col·laboradors, gent que ha cregut també en la teva música,
afinitats musicals.
Per exemple, en la cançó que hem escoltat abans,
i la pluja es va assecar, tenies la col·laboració de Pau Riba i Jaume Sisa.
Explica'ns d'aquestes col·laboracions.
Va ser molt especial la del Pau i el Sisa,
perquè sí que havíem col·laborat junts,
i de fet, al Casafó, al Pau Riba, vam fer una cançó a mitges,
i jo havia col·laborat, doncs, en el disc de retorn del Sisa,
el Visca la Llibertat,
i també en el Nadal és del Pau Riba,
però a mi el que em feia il·lusió...
Riba i Sisa sovint s'associen, però són persones molt diferents,
i fan músiques molt diferents,
i a mi em feia molta il·lusió ajuntar-los
i fer un trio de veus tots junts.
I així sobre, estaven a nit amb la pandereta de l'Helena Casas de Pumada,
doncs, millor.
I va ser una experiència, doncs, molt divertida.
Una cançó de Brassol.
Sí.
Sí, hi ha espai per tot, eh?
Sí, sí, sí.
Si no es poden tenir manies.
Molt bé.
Això d'especialitzar-se és perillós.
Doncs mira, jo ara t'anava a dir,
i que no m'ho deuràs contestar de gaire bona gana,
que et posis una etiqueta.
De fet, l'etiqueta de cantautor, i ho deixaríem aquí.
Jo crec que ja està bé, la de cantautor ja està bé.
És que aquí potser entendim això,
especialitzar-nos una mica massa, no?
I almenys, per mi, un cantautor és un que fa les seves cançons
i les interpreta ell mateix,
i que a sobre hi ha un plus de poesia en aquestes lletres.
I no té més que això.
Per tant, no s'hauria de limitar un estil concret,
i al metge, a països com França o Itàlia, això no passa, no?
I els trobem que els cantautors fan estils molt diversos
i a la gent el que li interessa és el que li estan dient,
el que li estan comunicant,
sigui amb la música que sigui, no?
Ara t'ho no va preguntar.
Has notat que hi ha com una...
A veure, com es rep això?
El públic com rep una cançó d'autor,
un cant d'autor davant de l'escenari?
T'ho dic en el sentit que a vegades sembla que no tinguem
prou paciència de seure i escoltar el que ens diuen, saps?
Que no hi ha és voluntat de seure.
Però un cop se n'ha assegut, ja són pell.
Ja són pell.
Ja no s'aixequen ni per anar al lavabo.
No, tampoc és això, no?
Però el que no hi ha, el no, hi ha el prejudici.
Vull dir...
No ho diria perquè...
Ho dic perquè hi ha el prejudici, ja.
De pensar-se que serà un esforç, no?
Un cantautor, perquè, clar, tenim fama de pesats i tal,
com deia abans,
i es pensen, doncs, que no sé,
que el divertit és la Bé Maria,
quan allò és el mía,
quan allò l'únic és un avorriment i un cansament absolut.
I es pensen que un cantautor serà una cosa pesada,
difícil, que hauran de fer un esforç
i quan descobreixen que és una cosa divertida,
entretinguda i que, a més a més,
encara que hi hagi la distància entre escenari i públic,
doncs s'hi pot participar,
perquè són lletres bastant interactives.
Vull dir que les pots interpretar com vulguis
i tu pots agafar com tu vulguis.
Doncs resulta que això acabem passant bé i acaben tornant, no?
Seguint amb el tema aquest dels cantautors,
és que la veritat no passen pocs,
per aquí els hi ha tardes
i quan arriba un els estirem,
els estirem de la llengua.
S'ha associat durant molts anys
a cantautor amb reivindicació social.
Tu sembla que tires cap a un altre cantó
en les teves lletres,
potser, com deies tu,
era més una qüestió de catarsi,
teva pròpia, no?
Esclous la possibilitat?
Ara ja no.
Ara no.
I tampoc no t'ho planteges de...
Jo feia una mena de classificació ràpida
de com es pot fer servir la cançó
amb sis possibilitats, diguéssim,
es pot fer servir la cançó
com a divertiment per entretenir-se,
per passar l'estona, per relaxar-se.
Es pot fer servir la cançó
com a eina de protesta,
de lluita social, com deies tu,
que és una opció també.
Es pot fer servir la cançó
com a retrat d'èpoques,
de paisatges, de vides, de persones,
que seria el Joan Manal Serrat,
per exemple, seria un dels grans retratistes.
Es pot fer servir la cançó
com a catarsi, com dèiem,
per netejar-nos i tirar endavant.
Es pot fer servir la cançó
com a camí de coneixement,
que és una cosa bastant divertida,
per anar-te...
per fer-te una mica,
posar-te una llanterna aquí al front
i anar buscant a través del ritme
la melodia i la bellesa en si,
doncs anar buscant noves maneres
d'entendre les coses per viure millor.
I l'última seria l'autòpica,
que ja ningú hi arribem aquí,
que és la cançó com a cristal·lització
de la realitat total,
que seria ja més que fer cançó,
ser cançó,
més que estar tocant música,
ser música,
i en definitiva més que viure ser vida.
I això seria ja l'utopia total.
Però diguéssim que, clar,
quan la cançó s'associen protesta,
doncs s'obliden
tot aquest munt de possibilitats que hi ha.
I aquí estem,
no només la cançó s'ha identificat en protesta,
sinó sobre un estil concret.
I, clar, llavors ens trobem
que quan sortim
els cantautors a explicar el que fem,
doncs hem d'explicar moltes més coses
que hauríem d'explicar
perquè la gent es pensa
que és una cosa molt concreta,
quan en realitat és una cosa molt diversa.
En aquest DP,
per què l'has utilitzat tu,
les cançons d'aquest,
de tots aquests grups que m'has dit?
Doncs,
potser les cançons que hi ha més en aquest disc
són unes cançons que no estan en el grup que t'he dit.
Mira, set grups,
ja ens en falta un.
Perquè falten les cançons d'amor.
Oh!
Sí?
Sí,
d'exaltació a les emocions,
això seria.
Apte per romàntics,
doncs, eh?
Sí, també.
Aquest DP, sí?
Sí.
Amors o desamors?
Amors, amors.
Amors, però tampoc amb excessiu ensucrament
i d'allò.
Les espines també hi són
i si no sents el gust de les espines,
si no sents les garrinxades,
res no tindria gràcia.
I no s'han d'oblidar.
Aquest és el 15 tall extret del nou treball discogràfic
del Roger Mas, DP, recordeu.
Un 15 tall que ja forma part dels talls adicionals,
n'hi ha quatre i, de fet, aquest està cantat en italià,
fins i tot et tires a un estil una miqueta més dens,
tal com dius el disc.
És allò que deies, no tancar-se res.
O sigui, en aquest treball...
Això que no m'agrada ballar.
Però per fregar i passar l'escombra a casa,
això em posa molt bé, aquesta cançó.
Per què en italià?
Doncs perquè tinc molta relació amb Itàlia
per qüestions de família
i vaig sovint i és una llengua que,
de fet, és la meva segona llengua real.
A la meva vida, avui dia,
és la segona llengua que utilitzo més
i per això acabo sortint a les cançons.
Roger, has portat ja aquest DP
damunt dels escenaris, a les presentàries.
Doncs anem molt ordenats, aquesta vegada.
Això m'agrada molt, en aquest disc,
perquè primer surt el disc
i els concerts venen després.
Surt que quan va sortir?
Va sortir per Setmana Santa.
Ui, sí, ja fa el seu temps.
Sí, però això no és Operación Triunfo
i va d'una altra manera.
I no es va aquí amb boom
i aquí desembarcament de mitjans,
sinó que anem fent a poc a poc
i anem treballant tranquil·lament
i intentant fer les coses ben fetes.
I les cançons, els concerts,
sobretot seran a la tardor,
perquè a l'estiu potser és més l'època
d'un altre tipus de diversió,
de festa major, de ballar,
en uns concerts de rock i tal.
I sembla que la tardor és una època
quan a la gent li agrada més
de ficar-se en un lloc
d'escoltar aquest tipus de música.
I amb músics i tot
és molt millor concentrar les coses
i treballar-ho tot a la tardor.
Així encara no et pregunto
com ha reaccionat el públic
en directe davant d'aquest treball.
No, encara no ho sap gaire.
De moment, crítiques?
Com anem de crítiques?
Això no va malament, aquesta part.
Va malament?
No, no, que no va malament aquesta part.
Anava a dir, posant un compromís.
Bé, no?
I de moment ja...
En fi, la rebuda suposo
de la gent que t'acostuma a seguir,
doncs ja la deus haver tingut.
Fa 10 anys la gent
criticava molt els mitjans
perquè deien que no ens feien cas i tal.
I avui dia no es pot dir
perquè em sembla que
es tracten molt bé en general.
Amb criteri, però vull dir que
no hi ha un bandejament d'entrada
que potser en altres èpoques
hi havia hagut.
Donem pistes per la gent
que ha estat seguint
la teva trajectòria musical.
Quedaran sorpresos?
decebuts, contents
amb aquest disc?
Has canviat molt?
Això fa molt difícil de dir.
Jo crec que sorpresos tampoc
perquè penso que
qui s'ha escoltat els tres discs
doncs aquest...
no li serà tan sorprenent.
El que potser penso
que és un disc que pot agradar
a més gent
que no pas la que li havia agradat
als tres primers
que potser eren més tancats
en ells mateixos.
I aquest és un disc més obert
més per comunicar-se amb la gent
i per disfrutar-lo amb més gent diferent.
Per anar fent boca
que dius que potser a la tardor
passareu per aquí?
A l'octubre.
Per Tarragona, sí?
Tenim ja, podem concretar
el lloc i...
No tinc la data concreta
el lloc tampoc el sé
la data concreta
la tinc per aquí
em sembla
però no sé
Tarragona
25 o 30 d'octubre
mira, tampoc és data concreta
molt ràpid
tampoc és data concreta
Bueno, ja ens fem una idea
però Tarragona, ciutat
Sí
Molt bé
Doncs per anar fent boca
com és el Roger Mas
damunt de l'escenari?
T'has acompanyat de músics?
Com l'has planejat
aquesta presentació del DP?
Doncs anirem a un quartet
amb un guitarrista
un baixista
i un percussionista
i són els músics
doncs és tota una banda nova
que...
amb qui estem treballant
i buscava un perfil
de músic bastant jove
en el sentit que són gent
que saben lliurar-se molt
a dalt de l'escenari
i saben donar molt al públic
perquè saben agafar-se les coses
amb molta il·lusió
i això era molt important
i com que avui diem tallers de músics
i tant
el jovent està molt preparat
No, no, sí, sí
Ja no necessitem 20 anys d'experiència
per tocar molt bé
i això està molt bé
A més dius que els vostres directes
doncs seran aquest punt interactiu, no?
Sí, jo crec que sí
que connecta de seguida amb el públic
doncs estarem pendents d'aquest directe
i ja acabant l'entrevista, Roger
una pregunta que faig a tothom
d'on ens referents musicals teus?
A qui escoltes actualment?
O a qui t'agrada molt?
Doncs serien molt variats
perquè venint de Pau, Riba i Sisa
també hi ha molta cançó italiana últimament
que per aquestes raons he anat descobrint
Que suposem que la cançó italiana
va més enllà d'Eros Ramazzotti
Sí, precisament
Eros Ramazzotti a Itàlia
no és gaire estimat, diguéssim
No, està bé
però a part de Paulo Conte i Franco Batietto
per exemple
hi ha un gran cantautor genovesc
que es diu Fabrizio de André
que és absolutament una joia
pràcticament
jo el considero el millor cantautor d'Europa
té molts discos cantats
absolutament
íntegrament en genovesc
que és una llengua
que per entendre'ns a 40 quilòmetres de Genova
no l'entén ningú
i en canvi
el senyor venia exactament
als mateixos discos
i tenia els mateixos concerts
tant si feia un disc en genovesc
com en italiano
coses meravelles de...
et trobes a faltar això una miqueta aquí
t'és difícil
ampliar el teu mercat
que la gent compri discos fora de Catalunya?
aquí, bueno
fora de Catalunya no és tan difícil
com cap al ponent
diguéssim
cap al ponent diria que és mission impossible
intentar-ho
i fins i tot
que no val la pena
gastar esforços
ni esmerçar-s'hi
perquè
només baixen bufetades
quan un ho intenta
i per tant
el dia que els interessi
escoltar-nos
ja faran ells
no cal que ens esforcem nosaltres
i faran l'esforç ells
sí
nosaltres hem d'anar fent
el que ens ve de gust
i disfrutar
sense molestar ningú
i passar-nos-ho bé
Roger
i a part de cantautors
no escoltes cap altre tipus de...
sí, sí, sí
per exemple
hi ha un brasilè molt interessant
que està fent una barreja
de música electrònica
amb una mica d'arrel
de música tradicionals
brasileres
i també té un toc
de cantautor
que es diu
Lenine
i té un disc
que es diu
Una pressau
que és absolutament meravellós
també sóc un gran fan
de Norrat Fateli Can
que era un cantant
paquistanès
que va morir fa poc
que bueno
aquest segurament
seria el millor cantant
del món
almenys el més ràpid
era ràpid
com...
com que ràpid?
era una cosa rapidíssima
jo no he sentit mai
ningú cantar tan ràpid
i tan amunt i avall
amb una rapidesa
és un mèrit estrany
que diguis
que un cantant
és ràpid
sí, sí
era allò
el look i look
de la cançó
del cant
i no sé
moltes altres coses
m'interessen moltíssim
moltes coses diferents
l'Aute
que també un altre cantautor
sí, quasi que sí
sortir dels cantautors
a vegades és...
no, a veure
cadascú, clar
tira, es tira
cap a l'oceo
de totes maneres
ens has esmentat música
d'arreu del món
que clar
dificilíssima
de trobar
i noms
no, però avui dia
amb internet
no tenim excusa
avui dia ja no ens podem queixar
que ens bombardegin
perquè quan un
entra a la xarxa
pot trobar el que vulgui
disfrutar
i ho s'ho veig gratis
pregunta que no t'anava a fer
però bueno, ja te la faig
què tal això de la pirateria?
com ho portem?
home
jo
li afecta més el Bisbal que a mi
això
sí, m'ha agradat això ara
a mi no
no em toca gaire
molt bé
o sigui, no tenim res en contra
no m'he vist mai
en cap tot manta
tampoc em sabria greu
per això així d'entrada
són ja uns pocs dies
que hem xicat d'esperar
de l'expectació
en res té la impossibilitat
d'alçar-nos a cap hora
un malestar profund i subtil
se'ns passeja a les entranyes
com un corredor de fons humil
que no busque grans victòries
trepitgem
tot i que ens sap greu
aquest tema
a la vuitè
tall extret
del darrer treball discogràfic
del Roger Masa
recordeu, es diu DP
i com ens explicava el mateix Roger
doncs té un toc
potser més positivista
que fins i tot
si sou seguidors del Roger
de tota la vida
val la pena que el tingueu
i si no val la pena
que el descobriu
com ens deia ell
doncs és un treball
el DP
que potser arribarà
a molta més gent
Roger
molta sort
amb la presentació d'aquest disc
i estem pendents
que passis per Tarragona
a l'octubre
presentar-lo en directe
molt bé
gràcies
gràcies a vosaltres
grans paraules
ens buiden
i ens cansa
la ignorància
els coneixements
van humant
m'esperes
el cerdell
i crem
la pell
i l'octubre
un temps
ens vam explorar
molts camins
camins
que des i ara
se'n retornen
inútils
la incertesa
es descobreix
com la gran amant
que tinc la gran amant
la muller de vida
ja no demanem
res
ni molt ni gran cosa
abaixar del tren
i potser
si hi hagués una estació
prou acollidora
i guaitar-nos
els antics passatgers
de pressa
travessar l'estació
i el pont que hi ha al darrere
travessar el riu
el bosc fosc
tenir por
sí
deixar-nos-la sentir
paura
despullar-nos del coratge
abandonar les veritats
vestir-nos
i desvestir els sants
no escoltar les coses
no mirar-les
morir una mica
només una mica
o potser més
esmorzar
i travessar el bosc
i no imaginar
que hi pot haver
més enllà
al darrere
no buscar més
la cara oculta
de la lluna
no investigar
no imaginar
no somiar mai més
paradisos perduts
ni tan sols
inferns
sensuals
de tòxics
les grans paraules
ens buitem
i ens cansem
si la ignorància
els coneixements
van humant
m'espera
i ens n'és el sordell
i crem
en la pell i l'or
xerrac
de gasolina
el règim màxim
esclata
i la realitat
es deforma
revolucions
reprenen
del ralentí
instant
ens atabalem
gran novetat
de sentiment
desconegut
de tant sentit
tribulacions
quotidianes
mostran-se
sempre diverses
i múltiples
quan la intuïció
ens indica
un sol
gran i lliure
problema
la disfunció
morbosa
ja no està
per espectacles
ni mitges
de seda
ni unes miserables
botes brillants
de set llegues
les llengües
dels savis
la sàvia bruta
revela cristallina
i això ploga algú
que de ben cert
pas que són
altres
les grans paraules
ens buiden
i ens cansen
i grans
els coneixements
fan marx
per espèries
del cervell
i creen
la pell
i l'or
les llengües
els quarts
les noches
les noches
les haí
l'es وب siis
los
économies
de
la