De dilluns a divendres, a Tarragona Ràdio i de 4 a 2 quarts de 8, hi ha tardes.
Passen 12 minuts del punt de les 5 de la tarda.
Cal oblidar la teulada vermella i la finestra en flors,
l'escala fosca i la imatge vella que s'amagava en un racó
i el llit de fusta negra i fordada i els teus gens sols tan nets.
I l'arribar suau d'una matinada que ens desperta més vells,
però no vull que els teus ulls plorin, digue'm adeu,
que el camí fa pujada i me'n vaig a pell.
Ens expliquen que el 1965 ja alternava el seu treball com a retocador d'arts gràfiques
amb el de vocalista a les festes majors,
fins que l'aix discogràfica del Paret el va fitxar per gitano i per català
per substituir el rei de la rumba catalana.
I explica, de fet, a ell que allò va passar sense pena ni glòria
perquè lo seu realment era el bolero.
Ramon Calabuc Batista, més conegut com a Moncho.
Bona tarda.
Bona tarda.
No has vingut a peu, tu, aquí a Tarragona Ràdio, eh?
No, no, no.
No cap la cançó.
T'han portat.
M'han portat.
Bé, no, he conduït jo.
Sí?
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs, Moncho, no sé per on començar, eh?
Perquè m'impressiona, m'impressiona tenir-te aquí.
Bé, jo l'únic que puc dir que, bueno,
és que naturalment sóc un artista que porto molts anys.
Va, va, mullet, quants, quants?
40, de professional.
L'estem comptats, 40 de professió.
Però vas començar joveníssim, no?
Sí, vaig començar abans, jo vaig començar amb 16 anys.
Abans de néixer, ja.
Jo, diu ma mare que cantava a dins la panxa d'ella.
Jo vaig començar a cantar, amb 12 anys jo ja cantava,
amb Patalons Curts ja cantava Cançons d'Amor.
Ja era una cosa que no era habitual,
perquè allà al barri de Gràcia,
que és on va néixer la rumba catalana,
doncs el més normal véssim sigut que jo
hagués sigut un cantant, un rumbero.
Però no, allà, perquè també va néixer el Pescadilla,
perquè va ser el que va fer,
d'algun modo va inventar la rumba catalana,
i em deia, mira nen, canta amb aquelles cosetes.
Llavors ell me l'acompanyava a ritme de rumba catalana lenteta,
però eren boleros, eren boleros.
I llavors el que no era normal,
que un nano amb 12 anys ja cantessi Cançons d'Amor,
no?
I jo mateix no m'hagués sapigut a explicar mai.
Llavors, doncs, bueno,
em vaig dedicar,
alternant, com tu has dit,
als 16 anys,
a una orquestra d'aquestes de festes majors,
que era Ramon Evaristo,
i...
hasta que jo me'n vaig vindre de la mili,
que llavors el meu pare ja em va dir,
bueno, ara ja s'ha pres un ofici,
i ara si vols dedicar-te a cantar,
jo seré el primer que t'apujaré.
Molt bé.
I ja està a la fetxa.
Molt bé.
Déu-n'hi-do.
Escolta, i què té gràcia?
Que el barri de Gràcia,
mira que han passat anys
i encara continua sent una cosa especial,
i d'allí ha sortit moltíssima gent, eh?
Sí, la veritat que té,
doncs,
una essència de barri,
el que és el barri aquell antic,
on les persones encara es parlen,
se saluden,
quan baixen per l'escala,
o a l'ascensor,
si és una finca més moderna,
no com diu la cançó,
bueno,
que porta el títol genèric del disc,
On és la gent,
del Joan Isaac,
que diu,
on és la gent
que cada cop es fa més fàcil,
es fa més trist sortir als carrers,
amb aquests edificis de ferro i ciment
que no es coneix la gent pràcticament
i que la que es troba a l'ascensor
moltes vegades no es diuen ni bon dia, no?
I que, bueno,
d'algun modo,
jo he volgut fer també aquest tema
perquè, bueno,
és un crit a l'atenció,
a reflexionar una miqueta, no?
On anem,
anem en un món
on cada vegada hi ha més adelants
però es va perdent molt la humanitat,
no?
I el barri,
el barri,
doncs,
encara hi ha aquesta gent
que parla,
que cada cop es fa més trist,
no.
El barri de Gràcia
passa com als barris antics d'aquí,
de Tarragona
o als barris antics
de qualsevol ciutat.
Per això,
no només es ha fet aquesta cançó
en aquest nou treball discogràfic,
sinó que l'has titulat exactament així.
Sí,
on és la gent.
Una mica reivindicant aquest sentiment corporatiu,
no?
de...
Exacte,
exacte,
sí,
sí,
sí.
Molt bé.
T'he preguntat
què té gràcia d'especial
i ara pregunto
què té el bolero.
Bé,
el bolero és,
sense cap dubte,
una cançó d'amor,
amor i desamor,
no?
Perquè la majoria,
doncs,
canten el perquè jo t'estimo a tu
i tu no m'estimes a mi,
encara que seria molt avorrit
si tothom fos sigut respongut
i llavors seria,
no,
no seria maco.
Però el que sí parla,
doncs,
és de desamor,
perquè, bueno,
doncs,
el que més i que menys
s'identifica en algun moment
de la seva vida,
a partir que som adults
i comencem,
doncs,
enamorant-se
i s'enamorant-se,
que ens passa molt
a tots,
doncs,
d'algun modus,
doncs,
el bolero,
doncs,
sempre s'identifica
algú en algun moment
de la seva vida
que diu,
això m'està passant a mi
i,
o em va passar a mi,
llavors,
doncs,
tens,
potser,
el primer amor,
el primer petó d'amor
o la primera rambada,
perquè el bolero
es balla molt a rambadet,
doncs,
precisament va ser
amb un bolero
i llavors es recorda,
doncs,
perquè, bueno,
qui no recorda
el primer petó d'amor
o la primera rambada,
el primer contacte físic
amb una altra persona.
Doncs,
naturalment,
doncs,
el bolero,
doncs,
sempre ha sigut,
com que es balla
molt,
molt,
molt juntet,
doncs,
això trenca el gel.
D'algun modus,
doncs,
és l'inici,
a vegades,
de coses molt importants,
com que ara em porten,
primer em portaven els fills
i em deien,
mira,
amb aquest senyor,
el ton pare i jo
ens vam enamorar
i tal,
i, bueno,
doncs,
d'algun modus
em presenten els seus fills.
Però és que ara,
ja em porten els nits.
Els nits,
què hem de fer, doncs?
Ara ja em porten els nits.
Elles no,
sisplau.
Tela,
ja,
és que som 40 anys,
naturalment,
i 40 anys som molts anys.
Escolta,
mira,
pregunta que se m'acaba d'acudir,
no sé si ara posarem un compromís,
diguem el primer bolero
que recordis haver escoltat
o haver cantat
i que no té que ser el mateix,
el que més t'agradi.
Mira,
jo sóc un home molt agraït
i jo
li tinc un carinyo especial,
potser,
amb un bolero
que em va fer
a l'Armando Manzanero
expressament per mi
perquè jo agravessi
el meu primer disc,
que no va ser
exactament
de boleros.
Com tu has dit,
buscaven un gitanet
perquè el paret
s'envia anat
a una multinacional
i llavors
i llavors buscaven
un substitut
que fessi
la rombeta catalana.
Jo
potser vaig ser
la primera persona
que vaig fer
una fusió musical
perquè jo vaig fer
la romba catalana
però amb un grup cubà
i llavors
ells posaven
la seva música
i la primera fusió
jo crec que es va fer
l'any 62
o 63
va ser
precisament
amb aquest projecte
que van fer
que afortunadament
no va passar res
dic afortunadament
perquè potser
si hagués passat
ara jo no cantaria
boleros
sinó rombes catalanes
però no,
no va passar res
perquè no podia
transmetre res
perquè jo
ho vaig fer
perquè em van
pràcticament obligar.
Però el meu
era el bolero
llavors
quan ja
vaig tindre
l'Armando Manzanero
que em va fer
aquesta cançó
el bolero aquest
potser aquest bolero
jo li tinc
un carinyo especial
que és
llévatela
si al fin y al cabo
ella pensa mucho en ti
por la forma en que te mira
comprendí
te olvido todas las cosas
que le he dicho
ja m'ho han dit
quan tinguis el Moncho
aquí fes-lo cantar
i no ha costat gens
bueno
això no és cantar
però bueno
d'algun modo
vull dir jo
jo he cantat
molts boleros
i naturalment
als 16 anys
doncs jo vaig
amb els companys
em van fer pujar
a l'embalat
del meu barri
amb l'orquestra
aquesta
Ramon Evaristo
i jo me'n recordo
que aquell dia
vaig cantar
El sabor a mi
vaig cantar
tanto tiempo
disfrutando
de este amor
eh
llavors
doncs bueno
a partir de llavors
doncs bueno
em van a fer
el meu primer contracte
i bueno
doncs
alternava
com t'hi he dit
abans
amb la meva feina
parlem una miqueta
d'aquest disc
després
anirem
anant i venint
si et sembla
anem fent
un treball discogràfic
que va sortir
per Sant Jordi
i que de fet
doncs encara
ho estan movent
per tots els països catalans
anireu més lluny
com ho tenim això
per tot l'estat
potser
bueno
nosaltres ara
estem fent Catalunya
perquè
en realitat
tenia que sortir
el dia de Sant Jordi
però no
no vam sortir
vam sortir més tard
llavors
doncs bueno
doncs perquè
bueno
doncs
nosaltres volíem sortir
amb
amb un tema
que hi ha aquí
que jo
faig
amb la Nina
que a més a més
hem fet
un videoclip
molt maco
i que
bueno
doncs va donar
aquelles casualitats
de la vida
que els Pimpinela
el duo
Pimpinela
va fer una versió
i va sortir
doncs
cinc o sis dies
abans
que
nosaltres
van ressuscitar
de les seves senyes
i llavors
llavors
bueno
doncs no podem
esperem una miqueta
per treure el disc
i tal
i primer
van treure'm
en Baixapeu
del Joan Manel
i
i bueno
doncs
ara pues
anem de fort
ja diguéssim
amb el tema
que nosaltres
volíem
treure des d'un bon
principi
que és
paraules paraules
molt bé
doncs un treball
discogràfic
el del Moncho
que es diu
on és la gent
i ara en parlarem
Esteve
què em passa
aquesta nit
admiro
més com
si fos
primer cop
que és el que fas
que és el que fas
que és el que fas
no em voldria parlar
però que fas
per a mi ets la frase
d'amor començada
i mai acabada
no canviaràs
no canviaràs
on és la gent
el nou treball
discogràfic
del Moncho
i de fet em sembla
que tota la gent
estava a l'estudi
de gravació
amb tu
perquè tens
col·laboració
de la Nina
en aquest tema
més col·laboracions
li que explica
tens amiguetes
a tu
home
jo tinc molts amics
i la veritat
que si d'una cosa
puc presumir
és que
tinc l'admiració
i el respecte
de tota la gent
de la professió
de tota la gent
que ens dediquem
al món de la música
al món de l'espectacle
i dels mitjans
naturalment
perquè són molts anys
i sempre
crec que he sigut
un home
que he estat
en un lloc
més o menys
respectable
i bueno
si d'una cosa
presumo
és de
de tots els companys
que naturalment
sempre hem tingut
una admiració
i un carinyo especial
per mi
llavors
amb aquest disc
he tingut
la col·laboració
de la Nina
perquè jo ho tenia
molt clar
que el que volia fer
des d'un bon principi
aquesta cançó
la cantava
la Mina
una italiana
i hi havia un senyor
que li deia coses
molt maques
clar
aquí hem tingut
de canviar els termins
i jo des d'un bon principi
vaig pensar
en la Nina
perquè
no solament
ha de tindre
una persona
saber dir les coses
sinó
posar-les al seu lloc
musicalment
perquè si no
em véssit
trepitjat
quan jo
em tocava entrar
i d'algun modo
jo sempre
vaig tindre molt clar
que la Nina
voldria
col·laborar
amb mi
per ella
també va ser un ple
poder col·laborar
no solament
vam fer això
com he dit abans
vam fer també
un videoclip
i a part d'això
parlem una miqueta
de com són els temes
de què ton és
la gent
de fet són tot versions
de temes ja escrits
i
per la prescolta
així ràpida
que he fet
jo diria que a veure
boleros
boleros
boleros
allò 100% no ho són
li has posat tu al toc
no n'hi ha
no n'hi ha
és un disc
on jo
he volgut abarcar
potser un públic
una miqueta
més ampli
perquè bueno
a part de les versions
hi ha cançons noves
naturalment
cançons que parlen
d'amor
i de desamor
com sempre
però també
hi ha cançons
com a pare
del Joan Manel
que bueno
parla de la natura
que
que és trist
veure els rius
que cada vegada
estan pitjor
el bosc
pràcticament
ja no és el bosc
i aquestes coses
que a mi
que jo soc
un amant
de la natura
que m'encanta
veure aquests rius
nets
i els boscos
que no hi hagi papers
i bueno
m'agrada
i inclús
ell va pronosticar
fa 25 anys
que ens han declarat
una guerra
i era
una mica
visionari
perquè
efectivament
així va ser
això a mi
d'algun modo
em va impactar bastant
jo
amb aquest disc
a part de les meves cançons
de sempre
d'amor
he volgut
donar un toc
d'atenció
potser
a la gent
que reflexiona
una mica
tant
amb el pare
com
on és la gent
però també
hi ha
cançons noves
com
de l'amic mama
que és una noia
que es dedica
al jazz
la blues woman
i la veritat
és una noia encantadora
i que li vaig demanar
un tema
i només que me'l va
fer arribar
ja l'estava telefonant
dient-me
envia'm un altre
perquè bueno
molt bé
després també
hi ha un altre tema
nou
del mar llunes
que és el fill
del diango
que hem col·laborat
moltes vegades
i aquesta és una vegada
més també
Déu-n'hi-do
quants àlbums
portes a l'esquena
quants discs
amb aquest 34
i no et canses
no
ja estic pensant
en el proper
ja estic pensant
en el proper
escolti
fem una mica
de revival
en què ha canviat
el món musical
o fins i tot
a tu mateix
en aquests 40 anys
de dedicar-te
a la professió
te les hauràs vist
de tots colors
molt molt
ha canviat
moltíssim
mira jo
com que
jo sempre he dit
que l'ofici
de cantant
és un ofici
com un altre
has de ser aprenent
oficial de segona
oficial de primera
hasta que no ets
especialista
és a dir
passar per
una sèrie
d'històries
que hi ha
des de ser
vocalista
d'orquestres
domingueres
com jo he fet
des d'un bon principi
que tot això
et serveix
sense cap dubte
et serveix
després de moltes coses
jo
doncs
me'n recordo
naturalment
de les primeres
gravacions meves
que es feien
molt precariment
era un
tens alguna anècdota
d'aquells anys
que t'hagués passat
damunt de l'escenari
o a les gravacions
eren coses
la veritat
que era
jo vaig tindre
el primer equip
que es deia
músic son
perquè llavors
aquí
els equips
per treballar
en directe
anaven molt
buscats
no n'hi havia
tot el que hi havia
era italià
de la casa
Semprini
això ja era
una meravella
que només suportaven
els grups italians
que llavors
s'estaven
rompent
de colapana
era una cosa
de maró
i jo
aquí no n'hi havia
d'aquests equips
naturalment
llavors si volies
fer l'embaixada
un
era molt costós
llavors
nosaltres
anàvem
amb un equip
que hi havia
una ressonància
una rever
de molles
que si tu
et movies
molt
a l'escenari
eren d'aquests
que havien
travesceres
i llavors
si et movies
molt
la ressonància
es movia
i feia
i moltes vegades
estaves cantant
i si et movies
allò una miqueta
que feia un tema
mogut
i llavors
imagina't
allò es disparava
i fins que no
es posava
al seu lloc
tenies que parar
el tema
o sigui tu vas ser
els primers
que va fer tremolar
el terra
la gent
reia molt
amb aquestes coses
bueno
imagina't
moltes anècdotes
amb 40 anys
naturalment
han passat
moltes anècdodes
moltes
i la qüestió
és que encara
bé
potser era aquest
últim treball
no tant
però tu encara
segueixes
R.K.R.
amb el bolero
se'n composen
encara de boleros
i bons
com està el món
de la composició
sí
mira
el bolero
a Llatinamèrica
i a Sudamèrica
és
una cançó
que no és allò
que tingui èpoques
com aquí
ha tingut
que ara
des de fa uns anys
el bolero
hi ha molta gent
que grava boleros
però fa uns anys
enrere
era impensable
en canvi
a Amèrica
està a l'ordre del dia
sempre
sempre
se n'han fet
de boleros
llavors jo sempre
he tingut
naturalment
la necessitat
de sortir-me
d'aquesta gent
de demanar
sempre boleros
a fora
ara
hi ha molta gent
que comença
a fer boleros
aquí
perquè hem vist
que
sobretot els compositors
que més o menys
tenen altres temes
que els funcionen
hem vist
que d'algun modus
també és rentable
perquè aquí
tothom
va a la rentabilitat
de les coses
i llavors
això
és una
de les coses
que jo em trobo
moltes vegades
que necessito
gent
que
que em composi
temes
sense pensar
si després
li sortirà bé
exacte
què n'opines
de les noves generacions
tipus
luis miguel
que ja porta els seus anys
a l'esquena
ta mare
sí
bueno
jo
el luis miguel
és un nano
que fa
bueno
ja no és tan nano
però és un
tio que fa
un tipus de bolero
molt més pop
per dir-ho d'alguna manera
i que
sense cap dubte
ha arribat
a la gent jove
no hi ha
clobridà
que és un nano
molt maco
molts ulls blaus
molt cabells rost
molt alt
i molt maco
i això
ho ven molt
i avui en dia
la joventut
escolta molt
pels ulls
i ella
sí sí
la veritat
que sí
és així
llavors
si
si
si
si
ets molt maco
estàs molt ben parit
està
que dius
no
està muy bueno
si a sobre cantes
doncs molt bé
si no
doncs
bueno
no passa res
escolta
escolta
i ara que deies
això
que hi ha el típic
bueno
el tòpic
vaja
i a veure si ens ho pots confirmar
que es lliga molt
cantant boleros
sí
bueno
jo sempre dic
que al cantant
que li canta l'amor
com pot ser
a través dels boleros
o les balades
que més o menys
és el mateix
és un pastís
amb un aparador
molt ben adornat
molt ben il·luminat
i que tothom
que passa per allà
doncs diu
ai
escolta
ara li fotria una caixalada
vull dir jo
clar
quan tens aquestes coses
de desamor
una paneta
d'algun modo
estàs per consolar
amb aquelles persones
que bueno
doncs
estan pensant
ai
que se n'han anat
que m'ha dit xap
bueno vine
que jo et cantaré l'orella
i tal
i aquestes coses
que bueno
doncs és normal
perquè ets un cantant
que li canta ser amor
és normal
on és l'agenda
darrer treball discogràfic
del Moncho
i fins i tot
com ell mateix
ens comentava
un treball
molt apte
inclús per a aquells
que dieu
ai jo boleros
potser no
perquè s'obre una miqueta
més altres àmbits musicals
en directe
quan el podrem veure
damunt de l'escenari
interpretant-lo
per a qui a propet
aquí a propet
arreus
arreus
arreus
arreus
al dia 25
el dia 25
el dimecres que ve
el dimecres que ve
estic a
sí que estarà
en prefestes
de Sant Pere
exacte
sí sí
llavors
a la plaça Mercadal
llavors
bueno
faré
els temes
del nou disc
naturalment
perquè la gent
ja me'ls comença
a demanar
a molts llocs
encara que no hem fet
encara la presentació
oficial
del disc
encara no l'hem fet
perquè el palau
jo sempre m'agrada
fer-ho al palau
tota la música
però el palau
començarà ara obres
i llavors
ens estem buscant
un lloc
que la gent
s'hi senti
a gust
etcètera
Monxo
què t'agraden més
els directes
el contacte aquest
amb la gent
o la tranquil·litat
de l'estudi de gravació
o ja arriba un moment
que ja tens igual
tot
jo soc de directe
jo necessito
el públic
jo prefereixo
una actuació
en directe
que el millor
disc gravat
del món
no
jo
el que em dono
felicitat
a mi
com sento
és veure
la gent
com escolta
els boleros
o com ballen
els boleros
en algun dels meus concerts
depèn
de quin tipus
de concert fem
perquè nosaltres
sempre
amb el grup
que jo porto
també fem salsa
també fem
rombetes
sempre i quan
depèn
de la festa major
si és una festa major
on la gent
a més a més
d'escoltar
també hi ha gent
que li agrada ballar
doncs
fem una miqueta
de tot
perquè la gent
jove
també se senti
millor
i tal
ja sabem
que la gent gran
se senta
escolta
menys
però la gent jove
més a més
d'escoltar
els agrada ballar
llavors depèn
del tipus de concert
fem una cosa
o fem l'altra
com a curiositat
com a curiositat
ja per anar
acabant l'entrevista
una cosa
que pregunto
a tothom
què escoltes
Moncho
ara actualment
per exemple
què tens posat
al cotxe
bé
jo el cotxe
sempre tinc
pràcticament
l'últim
que gravo
una vegada
ja
més o menys
ho he gravat
i fa un mes
una cosa
o dos mesos
que he sortit
llavors
ja deixo de tindre
coses meves
a mi m'agrada
jo soc
un antiguall
a mi m'agrada
la Barbara Streisand
home
però és que això
és universal
això no passa mai
i m'agrada
el Frank Sinatra
i m'agrada gent
de la meva època
que bueno
d'algun modo
i m'agrada molt
la música
brasileira
i bueno
com t'he dit
que abans
soc una miqueta
conservador
amb la música
no m'agrada
la música
ximpun ximpun
perquè no va
amb mi
perquè bueno
naturalment
jo si fos un nano
de 20 anys
potser m'agradaria
el ximpun
perquè bueno
és la música
que els agrada a tots
que és normal
no?
on és la gent?
amb aquest tema
acomiadem el Moncho
acomiadem aquesta entrevista
no sense abans recordar-vos
doncs això
que el Moncho
de fet ha vingut
a presentar-nos
al darrer treball discogràfic
on és la gent
que a més
de la seva qualitat musical
també conté
una qualitat humana
important
no Moncho?
sí
bueno
és un disc
que igual que vam fer
fa un
un parell de setmanes
o tres enrere
que vam fer uns concerts
també
per una causa
que
que bueno
crec que
que ens pertany
a tots
que és el maltractament
de les dones
maltractades
i que
és per una casa
d'acollida
de l'Ajuntament
de Barcelona
de les dones maltractades
i
que és perquè
tinguin
una petita
beca
que
quan
surten al carrer
i que es troben
s'enfrenten
a la vida
que tinguin
per lo menys
pels primers gastos
no?
llavors el disc
porta una assignació
dedicat
per aquesta causa
igual que
els concerts
que vam fer
tant el Diango
com jo
que ho vam
donar tota la recaptació
per aquesta causa
ha sigut una idea
una idea
de la meva dona
que és manager meu
des de fa un any
i que d'algun modo
nosaltres ho hem patit
bastant properament
amb la nostra filla
i d'algun modo
ho volíem
volíem fer alguna cosa
llavors
vam posar
dona
fes-ho per tu
és a dir
que ho facin
per elles mateixes
que no permetin
en cap moment
cap maltractament
per part
de la seva parella
i que
des d'un bon principi
que no ho traguin
que ho facin
per elles mateixes
que vagin
a denunciar-ho
i que
de veritat
posin
posin
mitjans pel mig
perquè no
això no
no passi
que moltes vegades
és tard
quan d'allò
cada dia
maten una
o una païssa
en un nen
i no es pot permetre
doncs amb aquest missatge
solidari
de fet que ens portava
el Moncho
acomiadem
ara si l'entrevista
recordeu un altre treball
discogràfic del Moncho
on és la gent
on és la gent
doncs de moment
el dia 25
tothom a la plaça
Mercadal de Reus
a veure-te en directe
tenim boleros per anys
i Moncho per anys
jo crec que sí
mentre la gent
em accepti
i la veu
no em falla
gràcies a Déu
vull dir
jo
tiraré endavant
hasta que jo vegui
que el dia que vegui
que no m'accepta la gent
o que em falla la veu
aquest dia diré
hasta aquí he arribat
esperem que això trigui molt
en arriba encara
Moncho
moltíssimes gràcies
gràcies
gràcies
gràcies