Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el Jaume Tugores. Jaume, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Molt bé.
Sí? Relaxat. Jo t'imagino com un personatge molt tranquil, eh?
Doncs crec que ets certes.
Bé, a veure, tots tenim els nostres nervis per dintre que corren, però sí, intento portar una vida la més relaxada que puc.
Parlem, mira, parlant de vides, parlem de la teva vida, perquè la veritat és que no se't coneix molt, vaja, no? Ets un superexponent de... Vaja, ja m'entens, Jaume.
Sí, que va, que va. Si això acaba de començar, no?
I molt orgullós, no?
Ah, exacte. Jo crec que seria una mica inçà que fos molt popular, però bueno, aquestes coses van com van, no? Normalment no té massa a veure amb l'artístic o amb la teva vida artística.
Parlem una miqueta de qui ets, perquè la gent vagi fent boca.
Doncs bé, soc un músic mallorquí, que tinc 29 anys i fa 13 anys que em dedico a estudiar i a composar i a tocar música. El meu instrument és la guitarra.
I fa 3 anys que vaig, 3 anys i mig, ben bé, que vaig venir aquí a Barcelona amb aquest projecte, Tugores, que són les meves composicions i els meus arranjaments de música instrumental, que l'han etiquetada com a Mediterrània.
i és una mica, una mica, doncs, el final d'un llarg camí que vaig emprendre, això fa 13 o 14 anys, quan vaig començar amb la música i vaig a Mallorca a dirigir i també col·laborar amb moltíssimes formacions i projectes de diversos estils de música i finalment, doncs, he anat una mica a les meves rels i a la tradició, que penso, que penso que sempre és el que et defineix millor.
I, bé, ara estem ja amb l'edició d'aquest segon disc, que acaba de sortir fa dos mesos, quasi, i, bé, això és una mica en resum la trajectòria d'aquesta història, no?
Una música que deies que, dius, han etiquetat com a Mediterrània. Ja estàs d'acord? Et va bé aquesta etiqueta?
Sí, sí, home, clar, les etiquetes, el problema que tenen és que es deixen molt matisos, no?, però això, vull dir, és com tot, és impossible, és com ara mateix jo el resum que he fet també era molt matisable, no?, m'he deixat moltíssimes coses, igual la més important de les que he dit, és a dir, sempre el tema del temps, no?
Però sí que Mediterrània, pels timbres que utilitzo, la flauta travessera, la corda, la guitarra espanyola, el tipus de percussions, és a dir, els timbres de la meva música, i sobretot també les melodies i les harmonies, jo crec que són molt d'aquí, com te deia, veuen molt de la tradició d'Itàlia, Gràcia, perquè no?, Mallorca, Balears, Catalunya, bé, tot el Mediterrani, no?
Tu ara feies referència als instruments, vaja, la gent que t'acompanya en aquesta banda, tu potser series l'artífex, el cap visible i, de fet, el motor de la banda, però al darrere tens músics i instruments tan curiosos com, per exemple, la viola, la flauta travessera, percussions, evidentment, i el contrabaix, el contrabaix, el contrabaix és un instrument d'aquells preciosos que, si se sapi encertar, és fantàstic. Quanta gent sou, tu, Gores?
Som, els que has dit tu, més un bateria. Som pèmula de bateria, Adrià Faure, el baix elèctric i contrabaix, depèn del tema, el Quim Badia, la viola, el Ferran Badala, la flauta, i l'Albert Sabaté, les percussions.
Som un cestet, el que passa és que normalment, en concert, o sovint en concert, anem en versions més reduïdes, perquè és una mica, bueno, és complexa fer el muntatge de tot el cestet.
Parlem una miqueta més de tu. Suposem que portes una trajectòria musical que potser ha canviat una miqueta des del que va ser el primer treball discogràfic, ara amb aquest segon al seu orient.
Fins i tot hem llegit, aquí en el full promocional que ens heu enviat, que les teves influències en aquell primer treball eren d'Ennio Morricone, per exemple.
Sí, bueno, això no ha canviat gens, eh? He de dir que s'hagués sent el meu idòl absolut, musicalment.
Clar, en un sentit, ningú ho reconeix, no? Perquè, clar, el tractament de les melodies i dels temes, jo tinc un...
Ell té un llenguatge, bueno, ell té un llenguatge absolut, és a dir, ha tocat tots els estils i pot ser molt modern, si vol,
però, bueno, la meva concepció de música és una mica, evidentment, diferent, no?
Però sí que a nivell d'influència i el que transmet, que per mi bàsicament és que és molta intensitat emocional, especialment,
doncs aquesta característica per mi és dels més grans músics que l'ha aconseguida i això és el que pertenc a la meva música, no?
Vivències, pel·lícules meves imaginàries i vivències meves personals,
doncs traslladar tota aquesta emoció continguda, aquesta intensitat, a la música, no?
I, bueno, així com estan disposades les notes i com estan harmonitzades i tot això, doncs li dec molt a ell, no?
He après moltíssim a fer música escoltant el Morricone sense cap dubte.
Déu-n'hi-do.
Escolta, ara que deies, transmetre amb la música i, de fet, amb cada peça una petita història.
Suposo que això és difícil d'aconseguir quan són temes instrumentals,
perquè, clar, a través de la lletra també és una facilitat que et dona, no?
Absolutament, dius una veritat com un temple.
És que m'he preparat l'entrevista, eh? Aquesta vegada.
Ja, ja, ja. Vas molt fluida.
Però, no, el tema és que, clar, la veu, com has dit molt bé tu, és un tant per cent molt elevat de comunicació directa amb qualsevol receptor.
Jo m'incloc, encara que sigui músic, no?
Està clar que només el timbre de la veu humana, encara que t'heredeixi, és a dir, que no faci una lletra reconeixible,
es comunica molt més, no? Perquè, clar, és el nostre llenguatge, és la nostra comunicació,
és el timbre que més ens comunica, no? Més ens emociona.
Però, a sobre, si poses lletra, doncs a la munt, això es doble, no?
I sí, és un hàndicap el tema de comunicar idees i arribar al fons de la qüestió en definitiva amb la música instrumental,
però bé, també té certes avantatges, com, per exemple, que pots viatjar per tot el món
i t'entenen perfectament aquest llenguatge d'on ve i per què està sonant així, no?
Això és molt maco, també.
Jo, ara fa un mes, vaig anar a Bremen, a Alemanya, a fer un concert de guitarra, d'aquest disc,
i estic molt content de veure com rep la gent la meva música, no?
I com s'emociona, i ja veus, gent amb una cultura molt, molt diferent, no?
Així va agradar, agraden aquestes sonoritats maliterrànies, com dèiem.
Sí, moltíssim, moltíssim. Home, Alemanya, clar, és un país també molt cult i entenen bastant de música
i es fiquen bastant dins el món sonor, no?
Però bé, jo crec que qualsevol indret que nassim, més o menys,
clar, tampoc vull ser aquí pedant perquè hi ha moltíssims d'allò que no conec la majoria del món
i potser m'enduria moltes sorpreses, no?
Però, en general, jo crec que hi hauria una comunicació fluïda, segur.
Parlant de viatges, la típica pregunta que m'aguardava pel mig de l'entrevista.
Aquest disc es diu El seu Orient, de fet, El teu Orient.
Has estat mai a la Índia, per exemple?
No, he estat en somnis, com deia abans.
És més un orient imaginari, idealitzat, exòtic, no? De conte, que no el que, com has dit molt bé tu al principi,
les mil i una nits, no? És una mica aquest concepte.
Sí que he estat a Turquia, a Estambul, en concret, i allà també em va sugerir molt aquest món
que he volgut reflectir en aquest disc, no?
El que passa és que, curiosament, vaig fer un tema que es diu Ella i Turquia, allà a Estambul,
i no l'inclòs en aquest disc perquè, bueno, n'hi ha hagut temps d'acabar l'arranjament i tal, no?
De vegades les coses són així.
Però, respondent a la teva pregunta, home, són fites de la meva vida que vull complir,
però, de fet, ara mateix ho conec, bàsicament, per la meva imaginació i pel cinema.
Això t'anava a dir. Relació que tens amb el cinema?
Doncs, bàsicament, l'Ennio Morricone i molts altres compositors de bandes sonores, que també conec.
És un gènere que sempre m'ha tret moltíssim.
la música de pel·lícules.
Però bé, el cinema, en general, també, encara que no hi hagi música a la pel·lícula que vaig a veure,
o sigui completament secundària,
que normalment, si és bona la pel·lícula, sempre ha de ser una mica secundària, la música,
penso, doncs m'atreu moltíssim al cinema.
Perquè és això, és com obrir un llibre i ficar-te a dintre
i començar a veure coses que no te deixen de fascinar i te conten històries.
No sé, el fet en si de les pel·lícules el trobo molt, molt màgic.
De lo més maco que existeix avui en dia, jo penso.
Simplement per curiositat, quina és la teva pel·lícula preferida?
Ui, és una pregunta molt difícil.
Mira, prefereixo parlar-te de directors.
M'agrada molt el Julio Medem, aquí a Espanya.
M'encanta, precisament té aquest realisme màgic.
M'agrada molt també el cinema americà, però el bo, el potent,
el que té molt de ritme, l'antic també, el nord-americà antic.
I no sé, més directors que podria dir...
No sé, és que van sorprenent així pel·lícules.
Per exemple, Cam Chaka, una pel·lícula argentina,
el que vaig veure darrerament em va fascinar molt.
i un tema que em va marcar bastant va ser precisament Cinema Paradiso,
amb música d'Alenia Morricona.
Sí, m'han parlat molt bé d'aquesta pel·lícula.
Aquesta pel·lícula és molt màgica i reflecteix bastant
precisament el contingut d'un tema d'aquest disc,
una cançó que es diu Cinema,
que és el meu homenatge precisament al sèptimart
i és una mica, vol expressar l'emoció que jo sentia
quan de petit el meu pare em duia al cinema, a veure les pel·lícules,
i jo ja escoltava amb molta atenció la música
i quan sortíem al cinema a fora,
aquesta és?
Aquesta és, sí.
Quan sortíem del cinema a fora,
intentava recordar la melodia,
moltes vegades la recordava i la podia atarerejar dies.
Això és un record de la infància molt maco que tens,
que a mesura que vas complint any,
te vas aferrant en aquests,
perquè et donen moltes bones sensacions.
Doncs jama, em sembla que el proper pas seria fer la banda sonora
d'una pel·lícula, eh?
Sí, sí, sí.
T'agradaria o què, que sí?
Moltíssim, moltíssim.
I tant, o d'un curt metratge,
vull dir, no demano tant per començar,
però sí que m'encantaria, clar que sí.
Parlem d'aquest concert,
que de fet és l'excusa de poder parlar amb tu.
Un concert que fareu demà mateix a partir de les 11 a la sala 0.
Com sou els tu gores a dalt de l'escenari?
Què veurem?
Ui, molt, molt càlids.
Molt calents, molt càlids.
Molta energia.
És una música que en disc,
doncs, jo penso que és intensa,
però que sí que molta gent en comenta,
que li dona o rep una sensació de calma,
precisament de mar, de mediterrània,
de, bueno, de molt d'estímuls,
molt de colors, però suau tot, no?
Evidentment és una cosa que vull aconseguir,
però tot això en directe llest,
però també hi ha una energia molt potent.
Al marge que som, com t'he dit,
una formació demà a les 11 a la 0,
a partir de les 11 a la nit,
més petita.
Som només un trio,
contrabaix-baix,
bateria, percussions i guitarra.
Però, bé,
estem molt acostumats
a fer tot tipus de possibles formacions, no?
Dins d'aquest projecte que es tu vores
i també és...
De fet, és una cosa molt interessant
de sentir, també,
en aquest format, no?
Comentava jo abans que, segurament,
el fet que siguis de Mallorca
deu haver influït una mica
en aquest estil de música que fas.
Com t'imagines,
com s'hauria d'escoltar la teva música?
Que potser ha sigut mirant al mar
o llegint o fent un cafè?
Com t'ho imagines?
Sí, totes aquestes coses que has dit.
Sí, a la banyera, també.
Clar que sí, clar que sí.
I, bueno, sí, bàsicament,
no equivocar el contesta,
és a dir, no posar-la
per carregar-te absolutament
d'adrenalina per anar,
jo què sé, a guanyar
no sé què,
o conquerir no sé què.
Però, bé, jo crec que és una música,
més intensa
del que la gent, en general,
està acostumada a rebre,
perquè intensitat,
moltes vegades està malentesa
en canya,
en guitarras elèctriques,
en molts de vats,
i això és un error.
Vull dir,
penso que amb una guitarra sola,
i el mestre Paco de Lucía
està per demostrar-ho,
amb un instrument sol,
o amb dos, o amb tres,
o amb els que siguin,
o amb una flauta travessera,
per molt dolça que pugui sonar,
es pot transmetre
molta intensitat
i molta força, també.
Llavors,
qualsevol contesta,
que evidentment sigui
lo suficientment tranquil,
com per intentar
avadir-te amb aquesta música,
imaginar coses,
perquè sobretot
suggereix molt,
descriu molt,
però a partir d'aquí,
qualsevol contesta és bo.
Doncs ens quedem
amb aquesta tranquil·litat,
però també amb l'energia,
la intensitat,
que feia referència al Jaume,
una intensitat,
una música que podrem escoltar
en directe demà a Tugores,
a la sala 0,
a partir de les 11,
presentant aquest treball
amb gotes orientals,
al seu orient.
Jaume,
Tugores,
un plaer parlar amb tu.
Igualment,
moltes gràcies.
Gràcies,
sort demà.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.