Com ja sabeu, a Tarragona Ràdio, cada any per festes,
a Sant Magí, Santa Tecla,
intentem tenir amb nosaltres en directe els protagonistes
d'aquestes festes de les Diades.
Hem passat per aquí a moltes formacions musicals
que tocaven en aquestes festes,
que actuaven també a formacions teatrals,
de tot una mica, però potser hem deixat una mica de banda
el que són els elements festius,
i de fet són elements que no falten cap any.
Sí, sí, estem parlant del carro ruixador,
la petxina pelegrina, el canti ruixador,
i aquí tenim amb nosaltres la Cíndria ruixadora.
Cíndria, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda o bon dia?
Bona tarda, bon dia, bona hora,
qualsevol hora és bona per mullar.
Tot el que convingui.
Escolta, jo d'entrada m'assorprèn una mica,
perquè el dir la Cíndria ruixadora
m'imaginava una veu més femenina.
No, no, no, no, no, no.
T'equivoques molt, eh, t'equivoques.
Jo soc molt grossa, molt grossa, molt grossa.
Tinc una veu una mica així estrafeta,
perquè tot el dia d'estar al carrer,
a un li venen aquestes coses al coll
i aquests pòlims i aquestes coses, però bé.
És la típica veu de verdura, de fruita, no?
Sí, sí, sí, una mica de verdura,
una mica verdulera, una mica de tot,
xafarderies, coses aquestes.
Quant de temps fa que participeu
en aquests actes de Sant Magí?
Ai, mira, filla, tot va començar un any
que els del pas socat aquests colla d'hixalabrats.
Se'ls va acudir de fer una cíndria gegant
i, mira, fibra amunt, fibra bany,
em van construir, em van posar dalt
d'una embestida a llançar aigua.
Ja ho veus.
I què, ja et sembla bé, tu, això?
Et sents una mica esclavitzada?
Sí, m'ho passo molt bé, perquè, escolta,
els mullo, els remullo, ells ballen,
s'ho passen bé, riuen, escolta,
i des dalt tens una vista
que qualsevol li agradaria, eh?
Però tens una mica de perill,
perquè a més d'uns se't deu haver costat
intentant clavar-te a queixalada, no?
Tira, tira, que posen uns de seguretat molt macos,
que són així grups i furtuts,
i no deixen de tensar-se ningú, eh?
Sí.
Escolta, Síndria,
digues, digues.
Prefereixes participar, doncs,
en festes majors que no pas, no ho sé,
fer bonic a les estanteries del carrer Furt,
per dir alguna cosa?
A mi m'agrada més el rebell de remullada,
que no pas el que fan el dia abans de la cindriada,
que tothom se'n menges i se'l tiren pel cap,
i a més a més són raons.
I molt d'avaluades que esteu les cindries avui en dia,
perquè a deu cèntims, eh?
I tant, i escolta, mira,
i ara que fan aquestes cindries que no tenen llavors,
això ja no és el mateix que era abans, eh?
Home, ara t'ho anava a dir, però.
Sí que és veritat que fan cindries que no tenen llavors,
però les llavors són una de les coses que...
per les quals les esteu una mica marginades.
Bueno, bueno, bueno, però són més bones amb llavors,
perquè vas escupint, escupint, escupint, i mira.
La qüestió és escupir, eh?
Clar, deixa bé el tirar a l'aigua, eh?
Escolta, i molt bé escupir aigua,
però no ho sé, us podríeu estirar una mica, no?
Escopir, cava, vi del priorat.
Tira, tira, que prou pitolls bany tots els cavalls,
només faltaria que els hi tiréssim cava i vi.
I tots tacats cap a casa, malament.
Escolta, en plan,
així de cotilleo,
què tal és la relació que tens
amb la petxina pelegrina?
Mira, què t'he de dir, què t'he de dir?
Aquest any, aquest no passa a Carli,
hem posat un tirament d'aigua nou
per lluir una mica més, però res,
no m'arriba ni la sola o la sabata.
No, és que és una mica tancada, no, la petxina?
I tant, tira, tira, tira.
No pot ser. I el carro ruixador?
Mira, el carro ruixador no m'agrada,
perquè té un bigoti que em recorda algú
que no tira, tira, més val no mirar-se'l gaire.
Que no fa gaire festa, no?
I el canti, que és un paio?
Home, el canti és guapot, eh?
El canti, a més, aquest any el tinc de cara,
el bec bé, amb aquell piercing que té a l'orella,
escolta'm, és ben mono, ben mono, eh?
Sí. Escolta, i què parleu vosaltres
entre acte i acte, diguéssim,
abans de sortir allò que us esteu canviant?
Home, mira, nosaltres comentem la jugada,
a veure qui vindrà, qui hi haurà,
si ballaran, no ballaran,
a veure qui li hem posat més pressió d'aigua
i totes aquestes coses,
qui quedarà més bonic.
Quants litros arribeu a tirar?
Ui, no se sap mai, això,
perquè, escolta'm, això és pel broc gros,
el canti que el tira pel broc gros,
jo per un munt d'espersors,
no, no, no, un bé de Déu,
potser viro 30.000 cada un.
Sí, així, amb les pluges que hi va haver l'altre dia,
devíeu anar recollint?
Sí, l'altre dia.
I ara ho deixeu anar tot.
Van rentar la cara.
Molt bé.
Què és l'única festa major en què actueu,
aquest Arragona?
O us fan fer tur, com a les grans estrelles?
Què va, què va, nosaltres tenim pedigris a Tarragona
i només actuem a Tarragona.
Molt bé, i després la resta de l'any, què?
A descansar?
Oh, sí, mira, m'ho emmagatzem,
anar reposant, anar-se'n refent,
esperar que torni a venir tant magí.
A tu et deuen abonar, no?
Et deuen tornar a plantar, et posen abono.
Sí, anant netejant una mica la cara i el cul,
que tinc un cul molt graciós,
no se'n veu gaire,
però jo, que és el pas sucat d'un any,
vull que em facin tirar aigua pel cul.
Sí?
A l'esquena, sí, quedarà més graciós.
Ets una mica...
La tenen massa vista.
Com les tanga Gels,
doncs una mica tanga Síndria, tu.
Ah, això.
Podria ser.
Escolta, i que podem esperar
algun element nou,
que hi ha previst que s'incorpori
algú amb aquesta família?
No ho sé, què et diré jo,
l'Albergínia Roixador.
Aquí la qüestió és ser Roixador.
No ho sé, perquè sempre busquem coses
que estiguin relacionades amb Sant Magí.
I clar, això, el sorballet d'aquestes coses,
el Jordi Bertran,
que sap que van totes les coses...
Bon paio, bon paio.
I clar, i llavors ell va pensant,
i quan pensa que pot haver alguna cosa nova
els diu que és del passogat que ho facin
i mira, ho fan.
Però en un moment jo no sé
que s'ha de fer res més, eh?
Així totes les reivindicacions que teniu
els hi transmeteu al Jordi, no?
Sí, sí, sí.
Escolta, i que aneu molt d'estrelles,
que demaneu coses extrafolàries
als camerinos abans d'actuar.
Home, jo demano unes tovalloles
per aixugar-me bé i, mira,
a vegades m'han de fer les celles,
però les llavors blanques
també me les renten una miqueta,
allò, un raspall gran,
això, quatre cosetes, no és res.
Molt bé, Cíndria Roixadora.
Doncs moltes gràcies per deixar-te entrevistar,
que sabem que no concedeixes
gaire entrevistes.
No, no, no, no.
Això de la fama no m'agrada gaire.
No?
No, perquè, clar,
que soc tan gran,
ocupo totes les portades del diari,
llavors no publiquen res més
i els altres es queixen
i és un ron.
I després te volen convidar
a tots els programes,
et surten fills il·legítims
i coses d'aquestes...
Sí, sí, sí.
I no te'n pots fer.
No m'agrada,
m'agrada més la tranquil·litat.
De fet, vosaltres vau triomfar
ahir mateix,
dilluns, a la matinada.
Què tal va estar de gent?
Bé, molta gent,
molta gent, com sempre.
Molta gent, tots mullats
i ballant sense parar.
Teniu prevista alguna altra actuació?
Fins l'any que ve.
Fins l'any que ve, ja.
Perquè en tirem tanta d'aigua,
hem de reposar d'un any a l'altre.
Molt bé.
Heu d'anar cap als pantanos
a agafar...
Clar.
A xuclar.
Doncs, Cíndria Ruixadora,
amb molts records
a la Patxina Pellegrina,
al Carro Ruixador
i al Canti Ruixador.
Bé, el Canti
si donaré els altres,
no ho sé, eh?
Ah, el Canti
hi ha bon rotllet, eh?
Un idilli, potser?
Perquè la Patxina, mira,
escolta,
ja...
Ja que s'espavili.
Sí.
Que se'n vagi a fer peregrinatge
al Camí de Santiago.
Em recordo d'una persona
que no m'agrada,
amb aquest bigoti que porta.
Tira, tira, tira, tira.
Bé, ja ens hi fixarem,
a veure si li fan un bon afeitat.
Cíndria Ruixadora,
moltes gràcies
i fins l'any que ve.
Ens vam esperar un any.