I és que em sembla que avui mateix, ara ens ho confirmaran,
es presenta un curtmetratge fet per un dels directors
que més sobressurt, diguéssim, de Tarragona.
A Tarragona jo diria que n'hi ha pocs, eh?
Dels pocats que tenim, avui s'estrena un altre curtmetratge.
Es diu Final, i el director en qüestió és José Luis Montesinos.
Em sembla que hi ha un habitual dels micros de Tarragona Ràdio.
José Luis, posa't els auriculars, posa't, que si no, no em sentiràs.
Anem una mica... José Luis, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
Anem una mica malament d'auriculars.
El Javi en aquests moments no està sentint res.
No està sentint res, però bé. Hola!
Hola!
Javi García, també un habitual de la casa, que ha fet de productor en aquesta ocasió.
Ha fet la producció a Tarragona i juntament la producció de Tot el Cura
amb el Dani González, que avui no ha pogut vindre,
però també estarà aquesta nit a l'estrena, esperem.
Estreneu aquesta nit, José Luis, on, quan?
Doncs estrenem al Camp de Mar, al mític Camp de Mar, a les 10 de la nit.
I bé, esperem que puguem omplir tot el possible, perquè és difícil.
Home, però això sempre crida, no?
Sí, sí, sí.
No és el primer que estrenes, diria.
No, no, el Camp de Mar és el segon que estrenem.
Fa dos anys vam estrenar Físico,
que era un cur que ens va funcionar molt bé.
De fet, ens va donar peu per tirar endavant aquest nou, que és final,
i amb més mitjans, amb més diners, també,
i amb més producció.
D'això també podrà parlar una mica el Javi, que va estar ficat en el Ajo.
i la veritat és que contentíssim d'estrenar de nou aquí,
perquè a Tarragona, bueno, la gent se va portar amb nosaltres de conya,
tant al rodatge com esperem que avui a l'estrenem.
Comentava jo ja d'entrada, no sé si m'he equivocat,
que no hi ha gaires directors a Tarragona.
A Tarragona?
Bueno, que jo sàpiga, a nivell cinematogràfic,
pot estar Jesús i estic jo fent cosetes,
i esperem que hi hagi més.
Però sí que, bueno,
se sent a parlar una mica més cada cop de més directors.
El que passa és que, desgraciadament, en aquest món
has de tindre alguna cosa a nivell cinematogràfic
perquè pugui obrir portes a nivell de 35 mil·límetres.
Hi ha molta gent que fa curs en altres formats
i que tenen històries esplèndides
i que val la pena veure i conèixer a Tarragona.
Estrenes aquesta nit, dius que no és la primera vegada,
ens hauràs d'explicar l'argument de final, eh?
Volguis que no.
Bé, és una mica curiós, no?,
perquè estem a poques hores de l'estrena,
però l'argument de final vindria a parlar una mica del suïcidi.
És un tema que és molt tabú,
és un tema tabú a la nostra societat
i l'utilitzem com a mecanisme
per explicar històries humanes de moltes persones.
Estem parlant d'un curt que ha comptat amb uns 90 actors,
que això no és molt habitual a nivell cinematogràfic
en aquest petit format,
i amb més de 30 localitzacions
entre Tarragona, Barcelona i Torre d'Embarra.
Sí, majoritàriament on està localitzat es pot fer un rànquing allò?
Més, més localitzacions.
Ja avui ara està recordant totes les hores a la carretera.
Sí, el que passa és que les agrupaven molt bé.
A veure, està rodat principalment...
De fet, es parteix molt entre la meitat i meitat entre Tarragona i Barcelona.
I s'ha partit tot.
Llavors vam fer dues etapes de rodatge,
abans de Nadal i després de Nadal de l'any passat.
És que ha estat un projecte d'un any sencer,
des que va començar amb el guió fins que s'ha acabat ara, fa poc.
i, bé, això que em deia, entre Tarragona, Barcelona, cavall.
Parlant de les localitzacions,
veiem amb una mena de postal promocional
que ens has portat que aquí a Tarragona
veiem una vista del Pont del Diable.
Sí, sí, sí.
És una escena que es va rodar.
Què més?
Què més ha agafat de Tarragona?
Perquè això sempre fa gràcia, no?
Ai, mira, surt això.
A Tarragona hem rodat algun interior a Avinguda Catalunya
i després vam estar rodant també a Torre d'Embarra,
dins del poble.
Després també vam fer una escena al port de Tarragona,
al Pont del Diable també, com has dit,
i també vam estar rodant en una granja de Gallà,
de la Riera de Gallà.
I a Barcelona?
I a Barcelona hem fet bastants exteriors
per exemple, puc parlar de Via d'Allotana,
interiors, quasi tots els interiors estan rodats allà a Barcelona.
Menos els lavabos.
I hem rodat també a la Sala de la Paloma, per exemple,
de Barcelona va ser una gran escena,
vam haver de reproduir un concert de glam rock des de zero.
I bé, moltíssims interiors també, com et dic.
90 actors?
Sí, sí, sí.
Sense comptar figurants.
Què dius ara?
Figurants pugem uns 300.
Què dius?
Sí, sí.
I actors principals, principals?
Actors principals serien uns 25.
I després els altres tenen papers més secundaris.
I després ja els figurants, no?
Perquè, per exemple, abans de parlar de la Sala de la Paloma,
vam tindre a complir tot el que vam poder,
aquest escenari, perquè es reproduïa un concert.
També vam recrear un mítin polític en un pabelló a Barcelona,
on vam tindre a portar moltíssims figurants.
i bé, és que és una història coral.
O sigui, es podria dir que parlem de la història d'un escriptor,
un escriptor de cartes de suïcidi.
És una història que està basada en un conte de José Camós,
que és un escriptor d'aquí de Tarragona i Gran Amic.
I bé, havíem de portar aquesta història amb moltíssims personatges.
I cadascú havia de donar-ho tot en el paper que feia.
I crec que això es demostra quan veus la pel·lícula.
I heu comptat amb la col·laboració del Roger Peña, del Roger Pera.
El Peña.
El Roger Pera.
Que això vesteix molt, eh?
Què us ha fet el Roger Pera?
Doncs el Roger Pera, bueno, jo el vaig conèixer ara fa temps,
en una postproducció d'una pel·li.
I la veritat és que és molt maco i es va oferir,
bueno, tant ell com l'Enric Alcides, no?,
que també és una cara coneguda,
que en aquest cas, diguem, dintre d'aquesta història coral,
potser és un dels personatges principals,
fa el paper del protagonista, no?
I, bueno, molt agraïts, sobretot, que...
Que t'ha preguntat què fa el Roger Pera.
No només al Roger Pera i a l'Enric Alcides,
sinó a tots els demés.
El Roger Pera ens posa la veu narrativa d'aquesta història
i veu del personatge principal.
Javi García, benvingut.
Hola.
Hola, que el teníem aquí marginat, sense auriculars,
clar, no s'ha enterat de res de la conversa.
Estàs d'acord amb tot, però no?
No gaire, però bueno.
El que passa és que Monti és molt modest, també.
Monti és molt modest.
Ha dit que s'acaba de fer el cur,
però no t'ha dit que ha acabat de sortir del forn,
els van seleccionar el festival de Benicàssim.
Bueno, és que ara anàvem amb això,
perquè això no es quedarà a teureguna.
No t'ho ha dit,
però ja he estat en tres o quatre dels festivals
de nivell A, que es diuen,
de curtmetratges de l'estat espanyol.
O sigui, ja he anat a Mallorca,
que els tipus aquests me truquen
mentre jo estava veient el passi del CUR al MECAL,
el festival de curtmetratges europeus de Barcelona,
el CCB,
ells me trucaven des de Mallorca.
Escolta, que a Mallorca ha anat molt bé,
de fet, ara estem en un concert del Pablo Carboner
i dic, ah, vale,
que us van a veure el CUR a Barcelona,
nosaltres...
O sigui que ja fa no arribar el mes
que està el circuit de festivals
i ja està a dos o tres festivals simultàniament.
O sigui que s'està...
¿Quién quiere más amigos,
teniendo a Javi aquí?
Javi, parla'ns una miqueta del teu CUR-Roma,
de la teva feina com a productor.
Com es mouen 90 personatges, 90 actors
i tots aquests llocs diferents de gravació,
tots aquests semis.
Tenia un pal de fusta molt gran,
el Javi, el veuatge...
I una factura de mòbil bastant poderosa, també.
No, a veure, bàsicament el treball
en quant a producció del CUR
era ajudar el que vol fer el Monti,
fomentar Tarragona com a plató cinematogràfic.
Vale?
Ah, calla, que ens has donat un titular.
Que, home...
Fomentar Tarragona com a plató cinematogràfic.
És que no hem d'oblidar
que ara tota aquesta gent
que està veient el CUR
a Màlaga, a Mallorca, a Còrdoba,
a Benicàssim,
doncs han vist el Pont del Diable,
han vist el Balcó al Mediterrani,
han vist la Granja Gallà de la Riena,
bueno...
Han vist l'estació, també.
Han vist això.
O sigui, espais d'aquests
que nosaltres, dins la nostra humilitat,
creiem que, bueno,
que som unes ciutats de províncies i tal,
però que si estem acostumats
a veure Toledo o veure Salamanca,
per què no pot ser un plató Tarragona, també, no?
Però, Monti, te tinc Monti
ja amb tota la confiança, eh?
Sí, cap problema.
Monti, escolta,
però en què et bases
abans de fer el CUR
la font d'inspiració, podríem dir?
Tarragona, ho tens com a premissa,
com a base,
o és la història
i després la història
l'adaptes a la ciutat?
Podries fer un CUR, suposo,
passant de Tarragona, també.
Sí, sí, sí, a veure,
però és que és una mica
el que diu el Javi, no?
Que tenint aquí
unes localitzacions perfectes,
sobretot per una història
tan coral,
amb tantes localitzacions
com aquesta,
era ideal agafar situacions
en el balcó del Mediterrani
ja a nivell de pla...
O sigui, llocs de suicidi,
mal rotllo, també.
A nivell de pla,
bé, hem de desmitificar una mica això,
perquè si no,
se'ns ve en gelant.
Però a nivell ja
de localització,
de tirada de pla,
hi ha llocs que són increïbles,
aquí a Tarragona,
i que no trobes a Barcelona
ni trobes a cap puesto més.
I bé, després també agrair
que també s'ha de dir una miqueta
que el mercat de la realització
de curtmetratge o de cine a Barcelona
potser està una miqueta més
col·lapsat,
per dir-ho així.
És veritat.
I, per exemple,
per demanar un permís,
per aparcar,
per rodar aquí,
potser es fiquen una miqueta més de pegues.
En canvi, aquí,
diguéssim que s'està obrint
una miqueta de camí,
en aquest sentit,
i, per exemple,
hem de donar moltes gràcies,
per exemple,
als centres cívics de Sant Pèl i Sant Pau,
que els va deixar les seves instal·lacions,
perquè dormís l'equip.
I això va ser una col·laboració
de l'Institut Municipal de Serveis Socials,
que, clar,
tu per un curtmetratge,
amb un pressupost limitat,
però que té 90 actors
i unes 40 localitzacions,
paga l'hotel a 30 persones d'equip tècnic.
Doncs, durant...
8 dies van ser de rodatge a Tarragona, no?
8 dies.
Doncs, imagina't,
un hotel per a 30 persones,
o sigui,
el pressupost se dispara moltíssim.
Com heu anat de pressupost?
Heu rebut moltes ajudes?
Heu anat curs?
Pel que hem anat veient una mica,
jo crec que al final ha estat una producció,
una bestialitat de producció,
amb un cost mínim,
i esperem que sigui molt rentable.
Hem anat curs,
perquè jo crec que els...
els curtmetratges,
qui més, qui menys,
va sempre molt curt,
però sobretot molt ben aprofitat,
i més que res pel recolzament humà.
O sigui,
que hem tingut tant d'associacions,
com ara deia el Javi,
com de persones implicades,
que part de l'equip era aquí a Tarragona.
Com es recuperen els diners invertits en un curtmetratge?
A base de premis en festivals?
Bé,
aquesta és la manera més ràpida,
però més utòpica,
perquè és molt difícil,
amb tots els curs que hi ha a nivell nacional,
recuperar els diners a base de festivals,
ha de ser molt bo el curt.
Demana subvencions,
a curt acabat,
a Ministeri,
a Generalitat,
que sembla que ara
s'estan posant també les pilres,
i les noies això s'agraeix,
i bé,
després,
si aconseguis posar-ho en alguna televisió
que et puguin pagar els drets,
també has de manegar una mica tot el que puguis.
Es pot vendre també al carrer,
poses el teu xiringuito
i vens a sis a orillos la còpia.
Ho fareu,
ho fareu aquesta nit?
Bé,
ja ho veurem.
Parlem de festivals,
doncs,
que jo em pensava que encara,
que era estrena mundial avui aquesta nit
i ja l'ha vist altra gent.
Diguem,
l'estrena a nivell de la gent
que hi va col·laborar,
sobretot aquí a Tarragona,
és que la que hem d'estrenar fa molt poquet,
farà ara un mes que hem d'estrenar,
i ens han seleccionat bastant festivals,
amb la qual cosa estem hipercontents,
sobretot perquè vam començar a venir Càssim,
que és un festival amb molta tirada
i que com a trampolín és brutal,
i tindrà molt bona acollida.
I bé, després vam continuar, no Javi?
Sí,
fent un apunt al que dèiem abans del pressupost,
sí que ha sigut un pressupost mínim,
al Festival de venir Càssim està de jurat
el Santiago Tavernero,
que, bueno,
dit així,
diu,
pues vale, no?
Tavernero,
otra birra.
Bueno, no,
doncs,
és el director del programa
Versión Española,
de la 2,
que és el que més dona suport
al cine espanyol ara mateix.
em va dir,
bueno,
clar,
és que vosaltres estem competint
en un curt
que us va costar tant
i va dir
el doble del pressupost real.
O sigui,
ell que veu potser
500 curtmetratges de l'any
pensava que ens havia costat
el doble
del cols real
que havíem invertit.
Més ja que li heu tret profit,
eh?
Molt,
moltíssim.
Tot el que s'ha pogut.
Molt bé.
Projectes de futur,
suposo que ara em moure aquest final
per tot arreu on pugueu.
Esteu pensant ja en un proper?
bé?
Pues,
bueno,
suposo que pensar
sempre,
sempre s'està pensant
en altres històries.
Jo soc partidari
de fins que no tingui un altre
doncs no assegurar,
no?
I no dir,
bueno,
estoy haciendo un guión,
tal.
No,
bueno,
cuando tengo un guión
ya lo diré
y habrá un guión
o habrá una película.
Pero el que sí que está claro
es que
es que hemos de moure final
per tot arreu.
Porque es un proyecto,
ya te digo,
que es muy dense,
que han estado implicadas
muchas personas
y que pienso que es
lo mínimo,
¿no?
o sigui,
moure'l a nivell nacional,
a nivell internacional
fins al màxim.
I ojalá que es cansin
de veure'l,
¿no?,
per tot arreu.
I ara estem començant
i ha estat
molt bon començament.
José Luis Montesinos,
Javi García,
per acabar,
alguna pregunta així
molt ràpida,
que ens queden
cinc minuts de temps
només.
A veure,
què us ha faltat
en aquest curt metratge,
ara que ja el teniu fet,
que ja heu pogut
descansar i meditar-ho,
què ha faltat?
Què ens ha faltat?
Javi?
Bé,
això vol dir que poca cosa,
si no hi penseu,
vol dir que poca cosa.
Allò a l'espineta...
Potser la llibertat econòmica
de poder treballar
directament en 35?
Sí,
potser també...
Bé,
llibertat econòmica
en qualsevol sentit.
Sempre la vida,
sempre és la vida
en aquest sentit,
en aquest curt metratge,
en aquest petit metratge.
Però potser també
temps.
Jo he trobat a faltar temps
en moltes localitzacions
on quasi que havies d'arribar,
plantar càmera,
rodar
i dos minutos
i fora.
Anècdota.
Estàvem rodant
el suïcidi
al balcó del Mediterrani
i mentre estàvem fent
les obres del pàrquing municipal
de la Rambla Nova.
O sigui,
que sapigueu
que si ha trigat un mes més
a fer-se el pàrquing
és per culpa nostra
perquè anàvem a l'estiu
del bulldozer.
I els dien,
para-lo, para-lo.
Un poquillo de chaval,
estate quieto un momento.
Vam arredar.
I el perxista ja preparat,
la càmera rodant ja.
O sigui,
motiu més
perquè la gent vingui
a aquesta nit
al Camp de Mar
i jutgi,
si els agrada el resultat,
vale,
i si no,
que us tirin
de tot a l'escenari.
Gràcies per dir
a la gent
que es porti tomàquets
i jo.
Escolteu,
així en general,
què recomaneu?
Què és el que més us agrada
del producte final del curt?
Les localitzacions,
el joc de càmera,
els actors,
el guió?
El dinamisme.
És lleig de dir.
Jo crec que el dinamisme
de ficar-te a veure
un curt
que gairebé durà 20 minuts
i entrar
i pensar
que t'ha durat 5.
José Luis.
Doncs jo crec que
en global
tot el que has dit
perquè és el que li ha donat ànima
en aquest projecte
i sobretot
perquè es veu
un curt humà
o sigui,
amb potència de gent.
Recomaneu-nos,
ara sí,
per ja fer boca total,
un fotograma,
no un fotograma,
sinó una escena,
una escena del curt
perquè la gent
quan vagi aquesta nit
a veure'l digui
ah,
doncs mira,
és allò que deien.
Doncs potser
la del Pont del Diable.
La del Pont del Diable
i per mi també
va ser molt significativa
l'escena
de la Renfe
d'aquí a Tarragona.
Doncs no diem més,
creiem expectació
que és el que ha de ser.
Avui,
a les 10 de la nit,
si no ho recordo malament,
al Camp de Mart,
presentació de final,
el nou curtmetratge
del José Luis Montesinos
i el Javi García,
la producció.
Molt bé,
gràcies.
Moltes gràcies.