Doncs ara mateix passen 12 minuts del punt de les 5 de la tarda
i el que volem fer és mantenir una entrevista molt curiosa,
molt peculiar, un tema que no acostumem a tocar
però que l'hem trobat molt interessant.
Parlarem amb una formació del Camp de Tarragona,
es diu Antalella,
i en realitat són un grup de reconstrucció històrica.
Ara ens explicaran què és això.
La qüestió és que porten tot l'estiu
per encàrrec del Museu d'Història de Tarragona
oferint-nos el que seria la representació
del bateig d'un nadó romà.
Cada dimarts i demà és la darrera representació,
així que podem escoltar a veure com ho fan
aquestes recreacions històriques al grup de l'Ella
i anar fent boca i penseu això,
que demà és la darrera oportunitat per veure'ls.
A part de tot això,
sembla que no són l'únic grup de reconstrucció històrica
que hi ha al món,
i és que fan unes jornades,
i fins i tot a nivell internacional,
de reconstrucció històrica a Venècia i Sant Ivan.
Ens ho expliquen la Mercè Tovilla i la Montse Reyes.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Com esteu, xiques?
Bé, bé.
Bé, bé.
Sí?
Sí.
Ara entrem en matèria.
De moment, expliqueu-me què és això de la reconstrucció històrica,
perquè jo abans us he dit
és teatre, i m'heu dit
no, eh?
A veure, qui m'ho explica?
Doncs, mira, a veure, això...
Sí, a nosaltres ens agrada molt matitzar-ho,
perquè la reconstrucció històrica
porta un treball molt important al darrere,
que és de buscar les fonts,
les fonts antigues,
tant literàries com arqueològiques,
i a partir d'aquestes fonts,
nosaltres fem la reconstrucció,
no només d'aquestes escenes de la vida quotidiana,
sinó també de tot el que és el vestuari,
vestits de roba, sabates i atretzó,
que porten, doncs, els nostres membres del nostre grup.
I llavors hi ha un treball al darrere,
molt gros, d'assessorament,
eh?, de búsqueda,
i llavors, clar, això fa que nosaltres sempre matitzem
i vulguem distingir-nos una miqueta
amb el que és el teatre pròpiament.
Per tant, tota una afanyada que hi ha al darrere.
Quanta gent sou al grup Talella?
Doncs ara serem uns 25,
membres de totes les edats,
des de gent gran fins a nens de 9 anys.
Déu-n'hi-do, molt bé.
I parlàveu, doncs,
d'un assessorament històric al darrere, no?
Clar, evidentment,
deu ser molt rigorosos amb el que representeu.
Qui us ho fa, això?
Entre vosaltres mateixos,
o ho encarregueu amb algú de fora?
No, això ho fem naltrus perquè molts membres del grup
som arqueòlegs i historiadors,
i naltrus mateixos busquem la informació,
com ha dit la Montse,
a les fonts antigues, als llibres, etcètera.
Quant de temps fa que funcioneu com a grup de reconstrucció històrica
i com és que va sorgir aquesta idea?
Doncs, a veure, funcionant com a taleia fa un any,
un any ja de passat,
i, doncs, bueno, la idea,
nosaltres estàvem ja en el món de la reconstrucció,
venim d'un altre grup, de nèmesis,
i, doncs, bé, en un moment determinat
decidim, doncs, començar un camí en solitari, no?
I, doncs, cindir-nos,
i el maig, doncs, de l'any passat
vam començar a funcionar com a taleia pròpiament.
Llavors, ja hi ha una experiència al darrere,
però com a grup funcionem, doncs,
des de fa un any una miqueta més.
Fins a quin punt sou rigurosos amb la història?
Hi ha lloc per la imaginació amb aquestes representacions que feu?
O no, no, ha d'estar tot allò quadrat i perfecte,
que ningú es pugui dir i això...
Aquest vestit no el portaven.
A veure, nosaltres intentem ser rigorosos el màxim possible, no?
Tenim un problema,
que les teles que s'utilitzaven a l'època
ara no les trobem,
o és molt difícil de trobar.
Intentem sempre buscar el més adequat,
el que més s'apropa a l'època, no?
Però sempre molt, molt, molt rigorosos.
Sempre agafant models
i intentant que els artesans,
perquè tenim una sèrie d'artesans que ens fa,
les sabates, per exemple,
perquè nosaltres el que fem és buscar els models
i després buscar una persona adequada
que ens faci això, no?
i busquem sempre una persona
que entengui la idea,
que sàpiga el que nosaltres necessitem.
Parlem, doncs, d'aquesta...
Suposo que la vostra primera reconstrucció,
si fa un anyet que funcioneu,
feu reconstrucció del que seria el bateig
d'un nadó romà.
Com és que heu triat aquest tema?
A veure, és un tema, doncs,
que ens interessava molt
perquè tot el que és vida quotidiana,
doncs, ens crida molt l'atenció
i llavors nosaltres, com que associat al bateig,
també fem una petita representació de l'escola,
vam pensar que fora bo,
doncs, començar per la infància dels petits
i, doncs, fixar-nos en aquests dos fets
de la vida quotidiana d'època romana.
I que tot és especial, un bateig romà, com són?
Doncs, a veure, és molt similar
a les nostres cerimònies actuals.
No hi ha massa diferència
amb el que és un bateig actual
i d'aquí potser que també ens cridés l'atenció, no?
Per poder, doncs, explicar a la gent
que, malgrat han passat més de 2.000 anys
en què es realitzaven aquestes cerimònies,
doncs, les diferències no són tantes
i per això també és un motiu més
que ens ha fet triar el bateig, no?,
com a representació.
Quanta gent intervenen
en aquesta reconstrucció del bateig?
Al bateig, unes 9 persones,
10, 9-10 persones
i el que passa és que és el que t'he dit, no?
El que és el grup no és només la gent
que surt fora a l'escenari,
que no m'agradi el escenari,
però, bueno, és així, és un escenari,
sinó la gent que està darrera,
precisament, ajudant,
preparant coses, muntant, etcètera.
Porteu...
Teniu un nen petitó, també?
De veritat?
No, no?
Perquè el de 9 anys ja no cola.
No, ja no.
Escolta, i porteu, de fet,
tot l'estiu, els dimarts,
fent aquesta representació, on, concretament?
Al circ.
A les voltes del circ.
Déu-n'hi-do, l'escenari, no?
Sí.
Es feien allà, els batejos, no?
No, allà no.
Bueno, bueno, bueno.
No, aquesta cerimònia
es feia sempre a la casa,
davant de l'altar de la casa.
Ah.
Segurament a l'atri
o a alguna evitació important de la casa.
I quina experiència,
com ha estat l'experiència?
Molt positiva.
De tot l'estiu.
Us ha vingut molta gent?
Molta gent, sempre hem fet ple.
Clar, és una cosa que a la gent li agrada,
perquè és una escena
que poden anar-hi els nens,
es poden explicar moltes coses,
és molt visual,
té molt de colorit,
i, bueno,
és per les nits,
fa calor,
la gent li agrada sortir,
i, bueno,
de vacances la gent surt a tot arreu.
S'apunta a tot, no?
S'apunta a tot.
Deies que és molt visual,
això de representar el bateig d'un nadó romà,
però fins i tot hi ha diàleg, suposo,
o no?
O és tot?
Sí, normalment nosaltres quan fem una representació
sempre fem una breu explicació al principi
per poder situar la gent històricament
i perquè vegin exactament el que puguin comprendre,
el que després veuran.
I després de la breu explicació que es fa,
hi ha la representació pròpiament.
Llavors s'escenifica el que s'ha explicat anteriorment.
Sempre funcionem igual.
Escolteu, suposo que per la ubicació
que sou tots de per aquí del Camp de Tarragona,
clar, evidentment fer una recreació històrica
d'una escena del món romà,
doncs és el que tocava, no?
Però dona de si el món romà, vull dir,
a nivell artístic, no?
Sí, sí.
Cada any podríem fer una representació diferent
i no ens acabarien les representacions.
Pensar que en altru ens dediquem a la vida quotidiana
i, bueno, podríem fer representacions de qualsevol cosa.
Igual que en altru, avui dia, al cap del dia,
fem mil històries, tenim mil coses que realitza,
a l'època romana és el mateix.
Se pot fer una boda, un funeral, un bateig...
I la pregunta seria, hi ha prou material
per saber com era la vida quotidiana?
Perquè, clar, fer una representació potser
del que li va passar a un personatge conegut
de la vida romana, doncs, clar, tenim molts documents, no?
Però del dia a dia dels romans heu trobat ja prou material.
Tenim molta documentació, sobretot fons escrites, moltíssima.
Mira, molt bé.
Escolta, si no estéssiu limitats per res,
allò a nivell personal, gust personal,
quina representació us agradaria fer?
Dins del que seria època romana o fins i tot fora?
Qualsevol... a nivell personal.
No ho sé, a nivell personal, doncs, a veure,
a mi m'agradaria molt fer potser un ritual funerari
o, si no, també fer algun ritual lligat
en el món de la religió, eh?
Algun ritual, doncs, oriental, dels cultes orientals
que també practicaven, dedicats a Isis o a Dionís,
fer rituals molt dintre de l'àmbit
del que és el món funerari i el món religiós.
M'agradaria poder arribar a fer alguna cosa d'aquestes algun dia.
Sí, rituals d'aquests que intervenen en un món de personatges...
I que és molt grandiloquent, no?
Sí, sí, sí.
Com ho imagino tot molt gran.
Sí, funeral d'un emperador, per exemple,
que ja seria en pla Hollywood, no?
Això seria molt gran, però està limitat.
Això sí que està limitat.
Bé, a poc a poc, de moment,
si us ha picat la curiositat com a nosaltres,
sapigueu que demà teniu la darrera representació
del que seria, doncs, el bateig d'un nadó romà
a càrrec del grup Talella.
Recordem, al circ, a quina hora?
A les 10 de la nit.
Cal reservar o...?
Bé, se necessiten entrades que se donen al Museu d'Història.
I que les poden recollir, doncs, ja i fins i tot demà al matí.
El que passa és que, bueno, les invitacions s'han assaurit, ja.
Però, bueno, nosaltres convidem, si hi ha alguna persona molt interessada,
que vingui, que, bueno, farem un hueco.
Sí, ja ens apretarem tots una miqueta.
Sí, sí, sí.
Com que és l'última d'aquest any, farem alguna coseta.
Oh, és l'última d'aquest any, però, clar,
teniu tot un treball al darrere que us ha costat molt,
d'oquestes representacions senes, suposo.
Llavors, què fareu amb això?
És l'última que feu aquí a Tarragona, però, no ho sé,
la presentareu a les escoles, per exemple, o teniu previst de portar-la a més llocs?
A veure, ara, de moment, clar, hem fet tota una ruta, no?
Hem estat a Guissona aquest any, hem estat després a Viladosse, a Itàlia,
llavors, tot amb aquestes jornades que hem muntat al museu.
Ah, ja hi heu estat, a Itàlia?
Sí, sí, sí.
Ah, jo em pensava que encara hi havíeu d'anar.
No, ja hem estat, hem tornat ja d'Itàlia.
La setmana passada, vam estar al cap de setmana passada.
I què tal?
Llavors, acabem d'arribar com aquell que diu d'Itàlia,
llavors hem fet ja una miqueta el recorregut d'aquesta representació.
Tenim coses previstes per al mes proper, a la selva,
i després, no sé, si sortiria alguna cosa més, segons la marxa, no?
El que sí que ja ha començat a pensar que ara l'any que ve.
Ara t'ho anava a dir, de cara a l'any que ve per fer un altre cop a l'estiu aquí a Tarragona.
Clar, a nosaltres no ens agrada repetir,
però sí que tenim aquesta representació, la tenim guardada,
per si algun dia, doncs, algun ajuntament o alguna persona ens demana aquesta representació.
I de cara a l'any que ve, doncs, sabeu? Podem avançar ja el que fareu?
No, no podem avançar, però és secret de sumari.
Però ja ho sabeu vosaltres, o sigui que ja comptem que ja hi esteu treballant
i que l'any que ve tindrem cosa nova.
Sí, perquè pensa que el procés no comença dos mesos abans,
sinó que comença quan acaben les jornades de reconstrucció històrica de Tarracó Viva,
comença ja el procés de pensar en l'any següent.
O sigui, nosaltres hem tingut aquest estiu per pensar què faríem l'any següent, no?
I ara, a setembre, penso que ja ens hem decidit,
el que passa és que no podem avançar res.
I tornem, evidentment, però això sí, dins del món romà, no?
Sí, sí.
Viva, doncs, algun romà caurà per aquí.
Així que ja heu tornat d'Itàlia, on se feien unes jornades de reconstrucció històrica,
suposem que a nivell internacional,
la qual fa pensar que no sou l'únic grup del món que fa aquestes coses.
Us heu trobat gent de tot arreu del món, no?
Sí, a veure, clar, evidentment, la majoria de grups eren italians,
estàvem, doncs, a la cuna, no?, de la civilització romana,
i, clar, molts dels grups eren italians,
però hi havia gent, doncs, de Bèlgica,
hi havia gent d'Hongria,
Iugoslàvia.
Iugoslàvia, també.
Aústria.
Aústria.
I hi havia un poti-poti bastant considerable a tenir en compte, no?
I el nivell?
Perquè, clar, tot això vosaltres ho feu a nivell aficionat,
o us hi dediqueu professionalment, 100%?
No, és d'aficionat.
I a la resta del món, pel que heu pogut veure?
Quasi tot són aficionats,
perquè, clar, això no dona per menjar, no?,
per el dia a dia.
Però, bueno, ens dediquem moltes hores.
És com els grups de teatre mater,
que també dediquen moltes hores,
doncs, nosaltres fem el mateix.
Home, només amb la feina que porta de documentació,
com dèieu, és per dedicar-s'hi, clar.
Sí, però com que t'agrada,
quan fas una cosa que t'agrada,
és com la gent que fa esport,
i se passen hores i hores entrenant,
doncs, és el mateix.
Déu-n'hi-do.
Alguna representació concreta
d'aquesta mostra d'Itàlia
que us cridés l'atenció?
A veure, no sé,
hi havia tot el que és el de les legions,
actuaven als arts d'Himicandi,
que són un grup que també porten aquí
a Tarragona, a la Tarracoviva,
i després, doncs, no sé...
Els celtes, que aquí a Tarracoviva no han vingut.
No han vingut,
i és una cosa nova i curiosa, no?, de veure.
Sí, i els belgues?
I els belgues.
Que portaven cavalleria.
Ah, sí, però de veritat.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do, no?
Petita, una mostra petita.
Eren pocs, però sí, sí.
Però feien soroll, no?
En cavall inclòs.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Més festivals d'aquest tipus a nivell internacional,
coneixeu que se'n facin?
Sabem que a Alemanya, a Allen,
es fa també algun festival d'aquestos,
i després a Nims, a França, també se fan.
O sigui, ara comencen a florir festivals d'aquest tipus,
o, bueno...
Congressos, també.
Perquè van associats a congressos d'arqueologia i de reconstrucció històrica,
perquè precisament a Viladosi, a part de la reunió de grups de reconstrucció,
es feia un congrés el dia d'abans per explicar una miqueta l'experiència de cada grup
i, bueno, de cada país, com estava en cada país, la situació, etcètera.
I per quan organitzarem aquí a Tarragona un congrés d'aquests?
Estaria molt bé.
Suposo que el Museu d'Història...
És que hi hauria encarregats...
Els hauríeu d'enredar, eh?
Sí, sí.
No, estaria molt bé, fos molt interessant.
Seria molt interessant, sí.
Doncs vinga, apuntem a l'agenda,
qui hagi de prendre nota que em prengui...
Això mateix.
I escolta, de moment, que quedi consolidada, doncs,
aquestes reconstruccions històriques,
que aquest any s'han centrat, això, amb el que us dèiem,
el bateig d'un nadó romà.
I que demà, recordem, teniu l'última de les representacions,
entrades, exaurides, però, en fi,
amb una mica de morro i moltes ganes, no?,
encara faríem alguna cosa.
El circ romà, tornem a recordar?
El circ a les 10.
A les 10.
Volia afegir una coseta,
és que nosaltres, en el nostre grup de reconstrucció,
també tenim una part que fa reconstrucció de música romana,
d'instruments musicals i de la música de l'època.
Uf, que llavors deuen ser especialistes en música...
Sí, són músics.
O també són músics.
I he trobat partitures i coses, o com us ho feu, això?
Bé, no queda gaire cosa.
Queda més d'època grega, dels grecs, que no dels romans.
El que passa és que, bé, coneixem els instruments
i estem fent una tasca, també, d'investigació,
de veure com sonaven aquests instruments.
I, a més, els heu hagut de construir vosaltres mateixos els instruments.
Sí, sí, sí, també s'han fet,
basant-nos també en...
En escrits, en troballes.
En pintures, que s'han trobat,
en representacions d'aquests instruments.
Déu-n'hi-do, no us avorreu, eh, pel que veig.
Doncs, Mercè Tavilla i Montse Reyes,
molta sort endavant amb la reconstrucció històrica,
amb el grup Tavilla,
i, en fi, ja ens avisareu quan us pugui obrir el secret de Sumari
i ja ens direu que toca per l'any que ve.
Molt bé, gràcies.
Gràcies.