Teníem nosaltres ahir mateix, ella va ser la comissària de l'exposició de la xarxa que es va poder veure,
si no recordo malament, davant del Teatre Metropol, és així?
Sí, davant del Teatre Metropol hi ha quatre espais més, a la Fàbrica, a la Catedral, a la Renfe i a les Bodegues Gras.
Explica'ns una miqueta com va néixer que la gent anés segejant en diversos llocs i després precisament fer aquest sorteig.
La qüestió va ser, quan ens vam plantejar fer l'exposició, va ser de dir volem que sigui una cosa de Tarragona,
i que sigui una cosa física, és a dir, topogràficament, i vam dir, escolta, hem de moure la gent.
A partir d'això, de dir, poden ser quatre o cinc espais, vam dir, i com els unim? I com animem la gent?
I va haver una persona que va dir, escolta, fem el passapost de la xarxa 3, i parlant després amb els companys de la xarxa 3,
els va agradar molt la idea, i vam dir, escolta, això ha d'acabar d'una manera, si no, amb un colofó final.
Diu, que s'agellin, que ho tirin en una urna, i que, per exemple, un viatge a veure les bodegues actuals i el monestir, clar.
D'alguna manera, coneix una miqueta més el que serien les arrels de la xarxa 3.
Sí, clar, perquè, bueno, per Tarragona és molt important, però les arrels primeres les hem d'anar a buscar al segle XVII,
a principi del segle XVII a França, que és d'on van sortir a principis del segle XX per vindre aquí,
i d'on han retornat a finals dels anys 80, a principi dels 90.
Hem pogut veure que hi ha hagut força participació, ha estat molt acceptable, no?
Sí, es van repartir bastants passaports, i la gent ha participat molt, no?
Però així tot, allò que vas escoltant pel carrer, amb amics, i tu diuen, no, no, jo me l'he quedat, no?
Dic, perquè per la col·lecció, perquè em fa gràcia, a veure, hi ha hagut gent de tot, no?
I gent que se l'ha quedat sense ficar-li el seglell, gent que els ha ficat i no els ha posat a la urna,
i gent que ha volgut participar, o gent, com l'altre dia em deien, escolta, on puc tirar el passaport, no?
Dic, no, ara ja han passat els dies, no? Ja de tot.
I segurament aquest mes d'unca també haurà repetit, perquè quants dies tenien de marge es podia repetir,
també és aquesta una pregunta.
A veure, en teoria la consigna era no repetir, no?
El que passa és que es repartien a l'estant, i clar, els nois a l'estant tampoc podien tenir...
A veure, segurament que haurà gent que hagi repetit, no?
I es podia dipositar a la urna durant els 10 dies.
Quan tu tinguessis complert els 5 espais, doncs ho podies posar allà i ja està.
Quants passaports més o menys hi ha dins de la urna?
Doncs més de 300. Hi ha cap a 350 o així, bastants.
I d'aquí a un moment sabrem, doncs, quines dues persones viatgen cap a Guarón,
que és la ciutat en qüestió.
I la pregunta és, en què consisteix aquest viatge?
Què és el que s'emporta?
Bé, a veure, les pautes del viatge no les conec molt bé, no?
Apròximatament així per sobre, per donar una bona pista
del que s'han perdut la gent que encara no ha volgut participar
i que s'espero segurament que continuï de cada any vinent.
Doncs mira, és una mica, i perdoneu que em repeteixi, no?
Però és el fet com de l'exposició, no?
Si tu vas allà dalt, pots descobrir la vessant històrica
d'un fet religiós, d'un fet comercial,
però és que a part pots gaudir, no?, de com es fa aquest licor
i després comprar-lo i estar amb el cor de la Chartres, no?
Descobrir, per exemple, paratges naturals que són maquíssims,
després paratges arquitectònics que també són molt macos,
un gran museu que tenen muntat a prop de la gran Chartres,
de la cartoixa, no?
I després, doncs, això, no?
Poder veure un xarrub de Chartres, no?,
doncs allà on va néixer, no?
I una altra de les prontes, que ara veu obligada com a comissària,
molt d'èxit, no?, a les exposicions.
Jo crec que sí, no?, perquè hem anat arribant,
per les sentències de la premsa,
per la gent propera, pel propi ajuntament,
doncs moltes felicitacions,
i jo crec que va anar molt bé, no?
I va ser un èxit, i sobretot perquè volien que participés la gent,
i la gent es va tirar a fer-ho,
i és el principal, que la gent disfruti, que per això ho fas, no?
I de cara a l'eminent, ja esteu pensant en alguna cosa,
tornareu a repetir amb el passaport de la Chartres,
però que s'avaga, potser, a través d'aquests mateixos llocs que enguany,
està pensant en alguna cosa?
En principi, no, perquè això es va fer pel centenari,
per s'anar al centenari, no?
Així tot, amb la vinculació tan estreta que tenim
amb els companys de la Chartres,
si no és enguany, serà l'altre o l'altre,
sempre farem coses.
La mamadeta, el Chartres, està present a les festes,
ja és que són les festes, ja.
I ara que has dit això de la premsa,
fa un moment, ja saps que heu de baixar el preu, no?
De la mamadeta?
Ah, bueno.
Comentar?
No, no, això no depèn de mi.
Ja ho sé, ja ho sé, però ja dic que aquí n'entienda, no?
Jo crec que hem d'obrir un front popular, no?
No sols les cerveses, sinó poder prendre una cervesa
amb una rebella amb un preu raonable, no?
I tant, i tant.
Doncs Imma, moltíssimes gràcies per atendre'ns,
i res, esperem que de seguida
podem saber quines són les persones que viatgen
cap a Guarón,
per poder gaudir precisament de la història,
de la Xartarès. Gràcies.
Gràcies a tu.
Doncs arriba el moment, precisament,
de fer el sorteig,
de saber quines són les dues persones
que s'emportaran a aquest viatge.
Estem expectant, precisament,
hi ha un silenci a la sala,
esperant a veure què és el que passa
sobre la urna.
Tard, el senyor Carles Sala
se l'ha encarregat
de fer una mica de jutge.
La comissària,
l'ahir mateix,
ell ha estat precisament la persona
que ha tret la primera
de les paperetes
i el nom.
La primera guanyadora
és la senyora
Puri Pérez Marín.
S'escolta o no a la sala?
No deu estar present, potser.
La segona guanyadora?
La senyora Antònia Aparicio Sebastián,
de Barcelona.
De Barcelona?
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do a sota
és de Barcelona.
És la que va tindre
el passaport número 150,
un, dos, tres, quatre,
cinc, és correcte,
i també l'altre passaport,
el de la Puri Pérez,
el de la Puri Pérez,
que és de Tarragona,
el número 124,
també està segellat correctament
amb el número d'un,
el cinc, dos, dos.
Doncs aquí les felicitem.
Dues senyores,
cap a Boron,
el dia 14, 15,
o 15 i 16 i 17 de...
15 i 16 de novembre.
Molt bé.
I a més a més,
deu-n'hi-do,
la de Papeletes,
perdona'm, Carles,
ara ja...
que van participar
i totes les llejades
correctament
i totes esperant
precisament a veure
si s'emportaven aquest viatge.
Les que estan aquí dintre
eren ja totes les llejades
correctament,
havíeu fet la revisió
i, evidentment,
de fet,
moltíssimes persones,
moltíssimes tarragonins
i barcelonins,
per l'avist,
van seguir en directe
l'exposició,
van seguir els 5 espais
retrospectius
i ara arriba més gent
per seguir el sorteig
i tenim dues mas...
Aquestes les persones que arriben
faran demà innocent
pels botellons, eh?
que falten els botellons.
Entreu, sisplau, entreu,
que fareu demà innocent.
Si ens toca, si no, no.
Ho sento molt,
però els viatges
ja han sortit,
els viatges ja han sortit.
A veure si toca el botellon,
a veure si un botellon
gairebé de col·leccionista...
El teu nom?
Carlos.
El Carlos que farà precisament
demà innocent
treu una de les butlletes
mirant fixament en Carles Sala
a veure quina és la persona,
una de les persones
que s'emporta a un botellon
gairebé serà de col·leccionisme.
Miguel Ángel Montero Simó
de Tarragona
pel número de telèfonos de Tarragona.
Molt bé, doncs felicitats.
I falta un altre.
El seu nom?
Rafa.
Rafa.
Rafa.
Rafael.
A veure, a veure,
qui és l'altra persona,
la segona persona
que s'emporta el botellon
gairebé de col·leccionisme?
Frank Porta Solsona,
també de Tarragona.
Doncs felicitats.
Ai, gairebé, gairebé, eh?
Doncs ja tenim...
Ens queden tres, no?
Tres botellons, encara.
Eren cinc.
Vinga, mai innocent,
més mas innocents
que van arribant de mica en mica
per no poder mirar cap a la urna.
No es pot mirar.
Traiem...
La Maria Cardenete Ruiz,
de Tarragona, també.
Amb el passaport número 566.
Molt bé, ens queden dos,
només ens queden dos.
Dos botellons, vinga.
Bé, jo diria que aquest no estava
del tot ben omplert, aquest passaport,
i ho donaríem com a nul, eh?
Diu que el dia 23 estava tancat,
però en tot cas...
El 24 va trobar fort, mira-me a mi que...
Aquest sí que està complert.
Aquest està correctament omplert
i el guanyador és l'Enric Marcos,
Armògenes, eh?
De Tarragona, també, eh?
I ens queda un.
Torne'm a remoure.
Falta l'últim dels botellons,
del 5.
És el senyor Jaume Pàmies Baró.
Sena l'Ui, en general, no ha tocat.
El que voldria és que la representant de Xertres
ens digués si està correctament omplert.
Jo diria que...
Aquí no es veu si és un 5.
Però aquí va haver-hi una confusió que es van posar...
Que el 2 el ficaven al 5 i el 5 no el ficaven al 2.
Sí, que està correctament.
Molt bé.
Doncs és el darrer dels guanyadors dels botellons.
Home, ja faria ara un aplaudiment general.
Nois ja tenim els guanyadors.
Guanyadores, en aquest cas,
dues guanyadores que s'han emportat el viatge a Boron.
Cinc persones que també s'han emportat la seva empolla.
I parlem amb en Carles Sala,
regió de festes de l'Ajuntament de Tarragona.
Carles, felicitats.
No, en tot cas felicitats no,
perquè a mi no m'ha tocat.
No ja hi ha, però Déu-n'hi-do l'acceptació que ha tingut la gent
per ser el primer any que es celebra.
Sí, sí, hi ha hagut aquí un munt de passaports correctament emplanats.
Jo crec que la celebració del centenari
de l'arribada dels pares cartoixans a Tarragona
va ser un èxit,
com va demostrar la pròpia participació en l'exposició,
en aquests 5 àmbits diferents on s'ha desenvolupat l'exposició.
I per tant, bé, aquest viatge jo crec que és un primer pas.
Però jo no dubtaria de cara a l'any que ve,
de cara a la primavera,
intentar muntar, no de forma gratuïta,
com tindran els col·laboradors de l'exposició
i els guanyadors d'avui,
sinó amb un preu, això sí, el més assequible possible,
intentar aconseguir una mica de programar un viatge
a Barona a veure la destilleria actual
i aquells que són més chartreseros
fer aquest seguiment del que ha estat a la chartres,
en aquest cas ja a França.
Una de les coses que potser més ens preguntaven
quan vam estar a l'estat de les festes
i ara on es podria aconseguir chartres.
Encara és fàcil trobar a Tarragona de chartres?
De què? De Tarragona?
Sí, de Tarragona i també de França,
ja no t'ho pregunto, crec que sí, aquesta sí.
El que està realment difícil és aconseguir chartres
tant de Tarragona, evidentment,
com a chartres d'aquest del centenari
que l'empresa de chartres de fusió, en aquest cas,
havia elaborat amb un producte realment molt especial a l'interior.
Sé que hi ha algun tipus de raconet
i que en alguna bodega hi ha vist encara que queda una botella,
però realment estan tots els estocs pràcticament esgotats
i ha estat també per l'empresa, en aquest cas,
un èxit la celebració d'aquest arribat dels pares cartoçans
a través de la venda d'aquest producte tan especial
d'aquest chartres del centenari.
Moltíssimes gràcies, Carles.
Moltes gràcies a vosaltres.
Bona tarda.