Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Com és que et fas dir-t'hi tot?
No me'n faig dir, m'ho diu tothom.
Sí, però no hi ha una història d'aquelles...
No, jo mai he obligat a ningú a dir-me de cap manera, eh?
Ja et dic que em pots dir com vulguis.
O sigui, et dic ei i contestes.
Bé, sí, em dono preludit, sí.
Però en realitat són coses d'aquestes de canalla, això.
Ja ve de col·le.
I mira, a l'hora que, com que tothom m'ho deia, doncs, mira, va quedar així.
Ja ve de col·le i dius, us coneixeu del col·le? Tots els components dels brams? D'on heu sortit?
Mira, ara en aquests moments no, perquè dels que vam començar, de fet, només en quedem dos.
Quedem el Jordi Castilla i jo.
Perquè, clar, quan vam muntar el grup ningú s'ho pensava que això hauria de durar 13 anys.
I la gent, doncs, no tothom tenia previst invertir 13 anys en un grup de rock, no?
Més quan et semiprofessionalitzes o et professionalitzes del tot, que, doncs, moltes vegades requereix que sigui dedicació exclusiva o, en fi, o que totes les altres dedicacions vagin com bastant a remolc d'això, no?
Llavors, doncs, quan hi ha hagut baixes, que, per sort, sempre ha sigut de manera pacífica i amistosa, doncs, s'ha solventat, doncs, entrant-hi gent nova,
que, a part d'amics, ja triàvem que fossin bons músics per pujar al llistó automàticament, no?
Però amb la primera formació, amb els primers set, doncs, sí que érem amics de col·legi, amb els primers, doncs, dels 11 anys o una cosa així, d'anar a cinquè d'EGB o sisè, i tant.
Déu-n'hi-do, vaja, que us coneixeu tots. Continuem sent set damunt de l'escenari, no?
Sí, set diferents, però set.
Amb una formació d'una secció d'avents, diguéssim, prou importants.
Sí, sí, i, bueno, hi va haver un moment que vam decidir incloure la secció d'avents perquè la música que fèiem ho demanava bastant
i perquè creiem que donaríem una personalitat especial al grup d'aquesta manera.
13 anys, doncs, fent directes, fent discos, que déu-n'hi-do també la discografia que porteu al darrere.
Ha estat tot bufar i fent polles?
Mira, ha estat fer feina, però hem estat de sort, la veritat és aquesta.
No ha sigut en cap moment desesperant ni desagradable, sinó que al revés, que ha sigut sempre molt divertit.
I la veritat és que nosaltres, quan vam començar, no ens esperàvem estar 13 anys.
Sempre ho somies, però, bueno, esperar-ho o confiar-hi és una altra cosa, no?
I després va venir el primer disc i després va venir el segon, va ser com una mica així, no?
Sense parar, intentant, doncs, fer cançons, doncs, que expliquessin coses a la gent i que la gent s'hi pugui sentir identificat.
Però, bueno, també ha sigut molta feina i, sobretot, doncs, també renunciar a coses, no?
Molta convicció en el que estàveu fent, perquè suposo que més d'una vegada devíeu pensar allò de
vinga, va, deixem-ho i anem per un camí més fàcil.
Sí, bueno, clar, durant molt temps hi perds molts calés, només això.
Fins que no, doncs, diguem que estabilitzes una mica la situació del grup
i val a dir, doncs, que, evidentment, en aquest marc i en aquest país i en aquesta feina,
doncs, també seria impossible viure només d'això, no?
Per tant, doncs, tots els components fem altres coses, no?
Ara sí, molt relacionades amb això, no?
Potser tenim altres grups, menys jo, tots els altres som professors de música en alguna escola.
A tu no et volien.
No, és que jo no en tinc ni idea de música.
Jo sóc el que no...
Clar, ets el cantant, home, clar.
Sí, clar, jo només canto, jo no he de saber què és música.
que ja en tinc set que em persegueixen, no?
Bé, i, doncs, amb altres formacions, altres projectes i altres mogudes,
doncs, per anar-ho trempejant, no?
Però sempre tenint en compte, doncs, que Brams és per cadascú de nosaltres,
diem, la prioritat, no?
Jo que una mica, eh, a veure, no he seguit personalment la vostra discografia,
àmpliament per allò que es va sentint a gotetes, no?
I jo que perquè sou una formació que sempre, en cada disc que heu tret,
doncs, heu tingut els vostres fidels seguidors,
i, de fet, hi ha un munt de gent que teniu un munt de fans,
i us heu mantingut al llarg de tots aquests anys i de tots aquests discos,
sempre en la vostra línia, amb el vostre estil.
No heu abandonat mai aquest estil propi i tan característic ja a l'hora dels Brams?
Sí, perquè és que nosaltres vam decidir muntar el grup per fer això,
i quan deixem de fer això deixarem el grup.
Vull dir, com que ja tenim, per sort, doncs, tenim altres vies per fer altres coses, no?
Per exemple, tant en David com jo estem emmesclat,
també, ell també està en Deb, vull dir, jo també estic fent altres coses,
o sigui que sempre el que no pot sortir amb Brams,
sempre hi ha altres vies, no?, per sort, no?
Ho necessiteu, això? Necessiteu aquest punt d'escafada?
Sí, sí, sí, va molt bé.
Entre altres coses, perquè Brams és per fer una cosa molt concreta
que ens vam plantejar quan vam començar,
que vam dir, tenim ganes d'explicar coses i de dir la nostra,
i com ho farem, doncs, no sé, ho podíem fer de diverses maneres,
però vam decidir muntar un grup, no?
I, per tant, el grup és l'eina per fer aquesta feina, no?
No serviria fer altres coses i també, això, plogar-la sota el paraigua de Brams, no?
Per això, quan, doncs, de vegades hi ha ganes de fer altres coses,
doncs, per sort, són 13 anys, has conegut gent
i sempre tens algú per enredar, per fer altres coses, no?
I tenim Brams, doncs, per estona?
Creus que encara hi ha un públic que us demana aquest tipus de música?
De moment, sempre, per sort, nosaltres no,
quan hi havia, quan va ser el boom del rock català i totes aquestes coses,
nosaltres anàvem fent, estàvem allà al Berguedà
i, bueno, anàvem creixent una mica com la taca d'oli, no?
No vam fer un creixement, sinó, hem anat fent, hem anat creixent mica a mica
i, de fet, mai hem parat de créixer poc o molt, no?
I encara hi ha molta gent a la que no hem arribat
o a la que no hem pogut explicar el que pretenem.
Per tant, mentre hi hagi gent per explicar coses
i mentre hi hagi coses de què parlar,
doncs creiem que n'hi ha moltes, ni segueixen haver moltes
i segueixen haver moltes coses amb les que no estem d'acord
i que volem denunciar
i segueix haver moltes coses a canviar la nostra societat i al nostre voltant
i segueix haver molta feina per fer
i, per tant, hi segueix haver camp per córrer, no?
Ara parlarem sobre la importància d'aquest missatge
que transbeteu a través de la música, a través de les lletres
i, concretament, parlarem moltíssim sobre el darrer treball discogràfic
acabat de sortir del forn que es diu Energia.
Però per acabar aquest revival dels brams
de tots els treballs que teniu editats fins ara
des de Malroc a la faixa, que va ser el primer el 92
fins al 10 global, l'anterior, diguéssim, el 2001
Amb quina et quedes?
Amb l'últim
Personalment
Va, això es diu sempre, si o no?
És clar que es diu sempre
No, i es diu sempre i és molt fàcil d'entendre
i t'ho dirà qualsevol persona que hagi gravat
perquè tant el gust com la intenció, com el que pretens fer
és una cosa que va evolucionant, que mai és igual
que sembla que cada tres mesos faries una cosa diferent
però, evidentment, l'últim treball que has fet
és el que s'assembla més, cronològicament,
al que tens ara en ment
i, per tant, l'altre queda com molt lluny
també amb les intencions, amb la voluntat, amb els gustos
amb les sintonies
Llavors, sempre és més proper
en el gust personal
l'últim que has fet
perquè no has tingut temps de distanciar-te
Sempre el que reivindicaries amb més força
és l'últim que has fet, precisament
A part, que quina merda de promoció faria
si estigués parlant malament
d'aquest disc
i parlés del segon que vam fer
Allà, temps passat va ser millor
No
A veure, normalment sou
molt ràpids treballant
Es podria dir així
acostumeu a treure un disc
cada any, normalment
En aquesta ocasió n'heu tardat dos
El 2001 va ser l'últim
i ara tenim ja entre les mans
aquest que ha sortit fa...
Què fa que ha sortit?
Res, un mes i mig
Què ha passat durant aquests dos anys?
Han passat moltes coses
i han fet moltes coses
En tot cas, aquest disc
és més aviat la continuació del penúltim
que no pas de l'últim
Del tot és possible
Sí, del tot és possible
Era un disc també de marcada línia optimista
Després vam fer l'Aldea Global
que era potser una mica més apocalíptic
perquè ens vam centrar en el tema de la destrucció identitària
que provoca el fet de la globalització
Potser perquè estaven en el marc de les mobilitzacions de Seattle
de Praga, de Gènova
també finalment de Barcelona
Vull dir que estàvem com una mica obsessionats
o ficats amb el tema aquest
Però ara hem preferit
revendre la línia optimista
perquè nosaltres ens estimem més
a fer crides a l'optimisme
i crides a la possibilitat
de materialització dels somnis
que adonir a coses constantment
que potser moltes vegades
al cap i a la fi la gent ja sap
Per això preferim encoratjar-nos a nosaltres
i encoratjar la gent
i per això fem cançons així optimistes
Pel que dius sembla una miqueta
que els vostres discos són ideals
per escoltar allò al final de l'any
Agafes el recull de diaris de tot l'any
i escoltes el vostre treball
Sí, en part sí
però sempre explico que és molt perillós
fer lletres damunt del diari
perquè et pots trobar amb què
quan al cap de dos mesos o tres
allò s'ha publicat
la mateixa actualitat hagi superat aquella situació
Per tant, jo crec que
fins i tot quan parles de coses molt latents
o molt actuals
cal prendre una certa distància
una certa perspectiva
per no trobar-te que quan surt la cançó
ja és obsoleta
Parlem doncs ja, eh?
Finalment d'aquest disc
que ja ens has donat un qualificatiu
Energia
Energia és com es diu el disc
i ens has dit que és molt optimista
Sí
Nosaltres el que volem reivindicar
és passar 13 anys
i l'energia que tenim
i tota l'energia que pretenem demostrar
no és part d'aquella energia
que teníem que encara ens queda
o sigui, aquella energia ja l'hem gastat
de sobres
Nosaltres hem...
trobem que els dipòsits d'energia
no només estan ampliats
sinó que estan plens a vessar
i és una energia nova
i aquesta energia
nosaltres entenem que és la transformació
de tot el que veiem
dolent al nostre voltant
tot el que fan els dolents
diguem
en contra de la gent
en contra de la societat
i aquests dies
doncs malauradament
en tenim exemples molt sagnants
intentem
això que rebem
transformar-ho
en energia
en forma de cançons
doncs per encoratjar-nos
nosaltres mateixos
i per encoratjar la gent
en aquest cas doncs
és ben fàcil de demostrar
per sort
gràcies a les mobilitzacions
aquestes que hi ha hagut darrerament
i que demostren
doncs
la capacitat de treball
la capacitat d'energia
que té la gent
quan doncs
acorda majoritàriament
fotre la banya amb un forat
una altra cosa
és els resultats
que poden ser més bons
més dolents
decebedors
efectius o inútils
però el que és cert
i el que és innegable
és que l'energia aquesta
de la gent
és grandiosa
i nosaltres volíem reivindicar
aquesta energia
i el fet que
moltes vegades
pensem que les coses
han de canviar
però també pensem
que estem sols
i que som uns
sonats
que pensem això
però que estem sols
que en realitat
la gent no ho pensa
perquè després
veus les votacions
i clar
al cap i a la fi
però després
segons com et dones compte
vas amb una mobilització
contra la guerra
o en fi
alguna cosa d'aquestes
i veus molta gent
i dius
no estaré tan sonat
perquè si tots aquests
pensen igual
potser
i és només
amb la capacitat
de treball
de tota aquesta gent
que les coses
realment es poden canviar
nosaltres volem reivindicar això
Tenim camins
tenim bruxoles i cames
tenim instruments
tenim sòlfa i tenim so
tenim un llit
tenim nit
i per tant somnis
tenim amics
escampats
arreu del món
tenim martell
El primer tall
que s'anomena
igual que el disc
energia
estem parlant
amb el de tot
l'alma mater
dels Brahms
expliquem una miqueta més
com és aquest disc
a veure
primer que tot
poseu-vos etiqueta
ho deixarem a més car
o fugim de les etiquetes?
Fugim, fugim
Fugim, ràpid, corrent
Sí, perquè és perillós
perquè és una marca
un estereotip
que l'únic que fa és abaratir
tot el que entenem
que hem estat fent
nosaltres quan estem treballant
no fem servir
en el nostre argot
diguem
de treball
a l'hora de fer cançons
mai surt la paraula
escà
mai surt la paraula
punk
mai surt la paraula
rock
normalment
busquem que
les cançons
el que han de fer
el nostre entendre
és en tot moment
reforçar
el que s'està dient
amb la lletra
en qüestió
d'intensió
en qüestió
d'intensitat
en qüestió
d'ambient
en qüestió
d'energia
en qualsevol cas
i moltes vegades
les cançons
tenen parts diferents
unes més eufòriques
altres més reflexives
altres més de mala llet
altres més contingudes
intentem
que la música
sempre vagi
acompanyant
aquestes diferents
intensitats
del discurs
de la mateixa manera
que quan parlem
no parlem
d'una manera plana
sinó que anem
encabritant
el discurs
o l'anem relaxant
com el polític
exacte
no, per això
la gent ho fa
llavors
intentem que la música
faci aquesta funció
perquè si el que pretenem
és explicar coses
doncs
el que no volem fer
és agafar una lletra
a fotre la qualsevol música
i dir
aquí farem una escava
aquí farem un punt
llavors
difícilment
ja et dic
potser alguna vegada
sí
però normalment
aquests
en termes
no són
dins del nostre
argot de treball
i per tant
doncs
fins i tot
ens molestaria
senyir-nos
amb un
no hem de reivindicar
cap estil concret
perquè
creiem que
els estils
o els diferents
això
modes musicals
han d'estar
al servei
de les cançons
mai al revés
molta importància
eh
doneu a les lletres
o això tu
perquè ets el cantant
no
en realitat
en realitat
tots eh
ja et dic
que quan vam fer el grup
vam fer el grup
per explicar coses
no pas perquè tinguessin
coneixements musicals
ja mira com que s'ha de tocar
doncs muntem un grup
i bueno ja diríem
alguna cosa
si no va ser al revés
i com funciona la creació
doncs d'una cançó
primer arriba una lletra
algú escriu una lletra
i tots us poseu allí
a fer la melodia
normalment
les lletres
les faig jo
que això
clar
algú he de fer
no?
no faig música
algú he de fer
oi saltes molt
que t'han vist als escenaris
un part de suar
això és després
però a l'hora de la creació
el que fem
abans de començar
qualsevol
qualsevol disc
almenys aquests últims
tres o quatre discos
és primer ens trobem
i diem
a veure
què volem explicar
primer doncs
pensem
què pretenem explicar
perquè si no seria absurd
no ens fotrem a xerrar sense
llavors
quan tenim clar el concepte
i en aquest cas
doncs el concepte va ser
el fet aquest
de l'energia
de la capacitat de treball
d'un caràcter positiu
doncs llavors
comencem a fer les lletres
no totes encarades
a parlar del mateix
però sí
que ja sabem
que l'envoltori
serà aquest
serà aquest concepte
i llavors doncs
en aquest sentit
intentem que no fugin d'estudi
llavors quan estan les lletres
doncs
aquestes mateixes lletres
es reparteixen
entre tres o quatre persones
que són els compositors
en aquest cas
la majoria
de cançons
són d'en David
i llavors doncs
amb el compositor
en aquest cas
ja et dic
la majoria són del David
doncs
ens posàvem a parlar
i a decidir
en quins moments
havien de tenir més intensitat
en quins moments
la cosa havia de créixer
en quins moments
s'havia de relaxar
en quin moment
fins a quin punt
no podia entrar un estribillo
perquè no quedava
prou explicat
en fi
una sèrie d'estratègia
perquè la comunicació
fos més efectiva
perquè casin
el que és la música
i el missatge
de la lletra
perquè tingui sentit
si no
no entenem una cançó
que vagin les coses
és a dir
una lletra
com si tant
es pogués posar
una lletra
com una altra
però nosaltres
no tindríem sentit
això
i de què van així
més específicament
les lletres
d'aquesta energia
bé
en principi
la que dóna títol
al disc
aquesta energia
vindria a ser
una mena de pròleg
una explicació
tot plegat
és la que
la que pretén explicar
ben bé
el que
el que pretenem
amb aquest disc
però les altres
les altres
diguem que són
són totes diferents
però són tots
diferents ossos
del mateix esquelet
perquè ho va explicant
des de
o pretenem
que es vagi explicant
des de diferents
des de diferents òptiques
parlant potser
de vegades
de diferents coses
algunes
amb un caràcter
més contundent
i altres més relaxades
ja et deia
en funció
moltes vegades
de la lletra mateixa
de tota manera
actualitat
hi trobem
temes d'actualitat
i molt reivindicatius
i de fet
són un dels pocs exemples
que queden
que encara s'utilitza
la música
per reivindicar coses
és necessari encara
és una mica trist
és més necessari
que mai
jo crec
que
està
demostrat
que
en aquesta societat
especialment
a l'estat espanyol
s'ha de ser
molt generós
per poder
i quasi
s'ha de faltar
la veritat
per qualificar
aquest estat
democràtic
perquè
hi ha
moltes mancances
de llibertat d'expressió
hi ha moltes
mancances
de llibertat
en general
i de fet
ens trobem
que al cap i a la fi
manen els mateixos
que manaven sempre
que són
els consells d'administració
d'un seguit d'empreses
i que llavors
canvien els governants
quan els tenen gramats
i en posen un altre
i fan això
de les votacions
perquè sembli
que els triem nosaltres
però en realitat
qui els tria
són els mateixos
de sempre
per tant
amb un sistema
oligàrquic
com aquest
nosaltres
no hi podem estar
d'acord
de cap manera
nosaltres
preferíem
algun altre
sistema
polític
o social
que portés
llibertat
a la gent
i que realment
quan es parlés
de democràcia
es parlés
de govern
del poble
no es parlés
del títol
d'una mena
d'edicta
d'encoberta
suposo que el millor
que els pot passar
els brams
és que
en els concerts
la gent canti
les cançons
amb vosaltres
bé
és com una mena
de simbiosi
el fet
que la gent
canti
les cançons
d'alguna manera
tot i que
de cop et trobes
a dir el mateix
a la mateixa hora
el que fa
és acabar
de completar
un diàleg
perquè
hi ha moltes maneres
de reaccionar
amb alguna cançó
no totes reclamen
el fet
d'ecorrejar-la
constantment
però
sí que l'actitud
de la gent
moltes vegades
respon
a completar
aquest diàleg
jo sempre explico
o almenys tinc la sensació
que quan graves un disc
és com deixar
un missatge
amb un contestant automàtic
tu ho fas
i penses
sí
algú se l'ha comprat
l'ha sentit
però no has vist
ni quina cara ha fet
ni com ha reaccionat
ni si l'ha pagat a mig
ni si l'ha sentit
tres vegades
en canvi
quan fas un concert
llavors
si veus
la reacció de la gent
veus
una mica
el comportament
llavors
moltes vegades
o pràcticament
sempre tens l'oportunitat
de quan s'ha acabat
el concert
anar a fer un got
a la mateixa barra
del pavelló
anar a fer un got
un got o tres
o cinc
el que fa gràcia
això
no és anar a fer un beure
o una cop
un got
no diem de què
no diem de què
del que sigui
llavors
doncs
això
moltes vegades
tens l'oportunitat
de parlar amb gent
que potser vas conèixer
tres anys enrere
quan vas estar al mateix poble
al poble al costat
o potser parles amb algú
que no coneixies de res
o amb els que portaven la barra
o amb el tio que escombra
jo què sé
i d'aquesta manera
també tot plegat
ajuda a completar
el diàleg aquest
que després comproves
que tot això serveix
quan estàs fent cançons
d'un altre disc
que totes aquestes cares
doncs
moltes d'elles
se't van apareixent
perquè la gent aquesta
no respon mai
a un estereotip concret
sinó que
un et diu una cosa
l'altre una altra
l'altre
diu que aquesta cançó
que fas una merda
que l'única que val la pena
és l'altra
o que
en fi
tothom t'explica coses diferents
llavors tu una mica
acabes de defensar-ho
hi ha coses que veus
que no pots acabar de defensar
i tot això
ajuda
i quan estàs fent cançons
et passen pel cap
una tira
de mil cares
de gent
que et va donant
l'aprovació
o el rebuig
a cada coma que poses
Déu-n'hi-do
estem parlant
amb el Tito
dels Brams
del que és el seu
darrer treball discogràfic
que ha acabat de sortir del forn
fa coseta d'un maset
energia
energia que despremeu
en els vostres directes
que ja són cèlebres
no?
la quantitat d'energia
i això que dèiem
la bona comunicació
amb el públic
suposo que ara
el moureu també
pels escenaris
aquesta energia
i veniu per aquí
a propet
mira
aviat
avall
a veure que m'apunto
això no ho sabia jo
digues digues
toquem avall
dissabte que ve
a quarts de dotze
dissabte vols dir
aquest no?
aquest dissabte
sí sí
juntament amb els
My Tips
i bé
farem un
bé
farem una mica
d'explicació
d'aquest disc
i de tot
i de tot
de cançons
que ja
doncs que ja
tenim de discos anteriors
sempre intentant
que no sigui
una
una consecució
de cançons
sinó que també
el concert
intentem que s'expliqui
per ell mateix
intentem no anar
d'una cosa
a una altra
sinó que les mateixes
cançons
tinguin un fil conductor
que sigui l'explicació
del que pretenem dir
doncs amb aquest disc
energia
per als que ja us coneixen
en directe
que són molts
veuran alguna cosa nova
en aquests directes
que fareu a partir d'ara
amb l'energia?
heu introduït
algun element
a l'escenari?
no
perquè ja som set
i ja som prou
si no hi ha introduïts
res més
perquè quasi
ja ens entrebanquem
el que sí que és cert
és que
doncs hem estat
preparant el directe
tal i com vam fer
Masclat l'any passat
i com vam fer
en Brams
fa dos anys
ens n'hem anat
al Pens
que és un poble
molt petit
de Lluçaners
on hi ha un casino
d'aquests
de principis de segle
amb el bar
i amb tota la...
ah però un casino
que funciona?
un casino d'aquests
de...
en fi
un teatre
d'aquests...
ah no
un casino d'aquells
d'aposta
un ateneu
un ateneu
no de costa
ja me valer valer
altra feina tenim
que no...
home sí que fem
un...
no sí que anem fent
timbes de botifarra
i de coses
però no es tracta d'això
no un casino d'aquests
un ateneu
sí sí sí
un d'això
una casa de colònies
per músics abandonats
bueno però
de principis de segle
hi ha un teatre
hi ha anfiteatre
hi ha tot plegat
hi ha un bar d'aquests
bueno com...
bar de poble
com hi ha molts pobles
i llavors ens fiquem allà
amb l'equip de so
amb l'equip de llums
amb els tècnics
amb els backlines
amb la mare que ens va parint
o sigui marxa tot el poble
però veu altres
hi marxen tots
no
de moment encara aguanta
encara aguanta
i vau practicar allà
els vostres directes
sí
estem una setmana allà
anar provant
anar girant
anar remenant
i a l'últim dia
doncs fem un concert
així
com una mena d'assaig general
per la gent d'allà al poble
com a agraïment
i com a desgreuja
pel mal de cap
que els hem provocat
i doncs
després d'aquest
d'aquest estaig
diguem
començar amb la gira
i d'alguna manera
doncs
aquí es perfila
tot el que
tot el que explicarem
i la forma
com ho explicarem
doncs mira
escoltem una miqueta
de fons
una de les cançons
de ritme més pausat
com deies tu
que hi ha una miqueta de tot
és el sisetall
i es diu
quan surt el sol
i mentrestant
ves-te pensant
i tot
perquè et pregunto
ja que tu composes
les lletres
queda't amb una frase
una de les frases
que sorti
en tot aquest
LP
en tota aquesta energia
una frase
el tempir
fa bona olor
veig
que un tros més enllà
un veí
treu el cap
somira
somriu
i em veu
i ens saludem
per tot arreu
Sembla que el Tito ja la té
és molt fàcil
és molt fàcil
perquè en tinc moltes
no, mira
per exemple
podria quedar
amb la frase
que acaba
aquesta cançó
que estem sentint
que diu
aquesta terra és nostra
però el món és de tots
em sembla que
seria doncs
com un bon
com un bon eslògan
per deixar de ser egoistes
amb segons quines coses
no i entendre doncs
de que
en fi
ningú té el patrimoni
absolut del món
una cosa és sentir-se
d'un lloc
i això és bo
és necessari
perquè no hi ha res més pobre
que algú desarrelat
però un altre
és intentar
privar
d'aquesta riquesa
l'altra gent
dir les coses
dir-les clares
dir-les bé
però sobretot
dir les coses
això diu
seria una mica
el vostre lema
què escoltes
Tito tu personalment
a quin artista
en mires
o què escoltes
al cotxe
mira
sense
sense
per dir la veritat
per ser sincer
home clar
perquè si no
no
perquè aquí
el més fàcil
és començar-se a tirar mocs
i començar a parlar
segons qui
no
no ens escolta ningú
la veritat
és que
la majoria
de música
que escolto
és música
que és cantada
en català
o en castellà
o en italià
o en francès
que són els idiomes
que entenc
o segons com
en portuguès
que són els que
més o menys entenc
alguns més
alguns menys
perquè
l'anglès
per exemple
no l'entenc
i per tant
difícilment em pot interessar
una cançó cantada
en anglès
si no entenc
què diu
no em diu res
llavors
la majoria
de música
que escolto
és amb aquests idiomes
i
bàsicament
el que
ara mateix
m'interessa més
o escolto més
és sobretot música
de qualsevol
ribera de la Mediterrània
però
de les riberes
de la Mediterrània
i no pas
ni de
les riberes
atlàntiques
de Florida
ni de les
pacífiques
de Califòrnia
la veritat
no m'interessa
massa
a més
sempre he pensat
que
la gent
que segueix
de l'Erat
va baixant
el que fan
els yanquis
és gent molt
provinciana
home
però es fan
coses bones
també no?
segurament
segurament
no són potser
les que ens arriben
més massivament
segurament
això
però
crec que és
molt
provincial
això
de la ja
el que fan
els altres
lluny
i pensar
que aquí
es fa
no es fan
coses tan bones
perquè
jo crec que
l'únic que és bo
i la qualitat
es basa en l'originalitat
i
fer seguidisme
dels americans
per exemple
en aquest cas
doncs
només es pot
en el millor dels casos
fer una còpia
bastant semblant
i això
doncs
si fas una còpia
bastant semblant
o sigui
com a màxim
com a màxim
podries arribar
a intentar ser
una mica menys dolent
que ells
però en canvi
si fas coses
que ells no poden fer
doncs
sempre seràs original
no sempre seràs original
però és més fàcil
treballar amb l'originalitat
per tenir qualitat
o si més no
per interessar
i com està
el panorama
de la música
en català
hi ha lloc
per tothom
i hi acorda
per estona
bueno
hi acorda
mentre la gent
tingui energia
per fer coses
home
està pitjor que altres
perquè
doncs
el marc
el marc
de treball
és molt més petit
doncs
nosaltres
tenim
el marc
bàsicament
dels països catalans
que és la gent
on es consumeix
música en català
perquè
doncs
nosaltres
que ens diuen
tan tancats
escoltem
bé música en castellà
en canvi
Espanya mai
escolta música en català
però
llavors representa
que els tancats
som nosaltres
i que els tolerants
són ells
però en qualsevol cas
nosaltres
tenim un marc
de treball
molt petit
i per tant
doncs
és més complicat
però com
suposo
com totes
les cultures
petites
de tota manera
hi ha un gran avantatge
que potser no es donava
anys enrere
i és que ara estan sorgint
gent que fa música
cantada en català
però de molts estils diferents
estils que fins ara
potser era impensable
ningú s'havia atrevit
de tocar-los
sí
i és
jo crec que és molt important
sobretot inventar coses
i barrejar coses
però de la mateixa manera
que és important
barrejar coses
i això potser
vindria més a tall
d'una entrevista
parlant de masclat
que no pas de Brahms
ja la farem
ja
però bueno
com que és
jo és el que he d'allò
jo ho explico
com que soc el mateix
em refereixo
que
o sigui
a mi m'agrada molt barrejar
però si no hi hagués gent
que investigués
les coses originals
jo no tindria res
per barrejar
perquè
en 5 anys
s'hauria barrejat
tot tant
que per barrejar
necessites matèria prima
si no tens matèria prima
de seguida
ho tens tot dissolt
i no hi ha res a barrejar
perquè ja està tot barrejat
per tant
valoro molt positivament
la gent que treballa
i investiga
en la matèria prima
i que investiga
amb el que es feia
especialment
la gent que està treballant
amb la música tradicional
i amb la música popular
sense la qual
totes les músiques del món
de seguida s'assemblarien
de la mateixa manera
que reivindica
les músiques
d'altres llocs del món
nosaltres hem de
hem de reivindicar
i treballar
amb les músiques
populars d'aquí
perquè
primera que som els únics
que ho farem
si ho fa algú
i d'altra banda
que és la nostra
possibilitat
de portar coses
a la cultura
en l'àmbit mundial
va ser l'any de començar
a posar-nos en moviment

Quarts o 12, les dues
a la sala Corçal
i també hi haurà els MyTips
Sí, que convidareu a Gots
que fareu Gots, gràcies
Una treballa
darrere dels Brams s'anomena
Energia i el Tito de seguida
ens l'ha qualificat d'optimista
que ets optimista tu
Sí, és que no hi ha cap altra manera d'encarar la vida
si no ja podem plegar
perquè si haguéssim de ser realistes
la cosa és com per tancar la barraca
i fotre el camp
Som optimistes, no pleguem
Esperem que no, que us duri l'optimisme
Francesc, Tito, molta sort amb els Brams
Moltes gràcies a nosaltres, fins aviat
A pensar que havíem perdut
Aquí el filtre va penar
Sol se'n recordo amargor
I el dia que vaig pensar
Quan de temps llançat em vaig
Amb l'absoluta certesa
de no haver arribat enlloc
Vem anar cap a casa
amb ganes de pensar-hi poc
Uns se'n van anar a dormir
I altres van passar la nit en blanc
Però a casa tot era foscor
Fins que obrint el finestró
Fascinats vam comprovar
Que la pèl t'havia rebrotat
Cap bon dia com aquell
Que ens permet tornar al combat
Mentre duri el setge no
Signarem la rendició
Mocadors negres al coll
Visca la revolució
Mentre duri el combat
Estaré al teu costat
Que aquest poble necessita
Retrobar la llibertat
Mentre duri el combat
Estaré al teu costat
Que aquest poble necessita
Retrobar la llibertat
Grasolòx
Grasolòx