Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Després una sobre l'escolaritat o el món de l'educació al món, mai millor dit, el planeta Terra.
També la música del darrer treball discogràfic de David Bowie, publicat aproximadament a mitjans de setembre, que encara més o menys està acabat de sortir del forn.
I gairebé per acabar, doncs, quatre efemèrides, que tu em vas demanar, no?, perquè era part del contracte.
És que teníem com l'espineta clavada de dir, jo vull fer efemèrides, però, clar, necessito algú que s'ho curri, que se les busqui i tal.
Millor les efemèrides que les necrològiques.
Clar, que també era una idea, no?
Que bèstia, que bèstia.
Doncs, més o menys, la secció sense títol de moment anirà així. Primer, doncs, comentarem un parell de notícies que el Jordi hagi trobat curioses, que no tenen per què ser-ho.
No, no tenen per què ser-ho. Curioses.
Després anirem repassant un treball discogràfic, que pot ser novetat o no, simplement, i tancarem amb això, quatre apunts, quatre efemèrides, perquè sapiguem el que ha passat al món.
Molt bé.
Comencem?
Quan vulguis.
Primera sorpresa, que estrany que sona David Bowie.
No, no, és que ja és així, eh?
És així?
Sí, sí, a l'inici de la cançó ja és així.
I, curiosament, és un dels temes que no està signat per ell, dins del seu darrer àlbum, aquest reality,
i és una versió del Jonathan Richman, no sé si saps què és.
Però, no, fidel a l'original o no?
No, no, no, gaire. No, no, no. La veritat és que no gaire. El Jonathan Richman, que per cert, la gent del Tarragona, Cultura Contemporana, no?
T'he fet fer, fa un pari d'anys el van portar aquí, a la ciutat de Tarragona, a tocar.
Ah, ah.
Molt bé, no ho sé.
Molt bé.
Sí, sí.
I sona així tot l'àlbum del David Bowie, així amb aquest toc.
Una miqueta.
No ho sé, si el trobo estranyot, eh?
No, bueno, jo el trobo...
Ah, perquè tu ja l'has sentit, muchacho.
De la línia, del David Bowie, potser no ho sé.
Després parlarem ampliament d'aquest àlbum. Vinga, primera notícia.
Primera notícia. Mira, ja l'he perdut.
A veure, us comentàvem fa una estona que del 23 al 31 d'octubre d'aquest mateix 2003
es celebrarà el primer Festival Internacional de Cinema i Drets Humans a l'Estat espanyol,
una iniciativa d'una ONG anomenada Gandigi,
i amb la col·laboració d'altres entitats, però principalment de la Fundació Un Sol Mont de Caixa Catalunya,
i amb l'assessorament d'altres festivals també relacionats amb el mateix tema,
sobre drets humans, principalment del de Londres i Nova York,
és a dir, una iniciativa més o menys internacional,
i que entre el 23 i el 31 d'octubre tindrà les seves portes obertes a la ciutat de Barcelona.
Els promotors d'aquest projecte, com tu ja saps, perquè ja t'ho he explicat,
volen informar, debatre, denunciar els atemptats contra la dignitat humana a través del cinema,
a través del vuitè art, i no només hi haurà cinema, sinó hi haurà tallers també,
debats, taules rodones al voltant de les pel·lícules, que estan ofertes dins d'aquest festival,
i volen fer del cinema una eina contra la indiferència, contra la por,
i aixecar-se en defensa de tots els éssers humans del planeta.
Cinema, amb una temàtica molt concreta, però també pel·lícules fetes en països,
potser una mica problemàtics, en aquest camp o no?
Sí, sí, sí, hi ha un total, si no recordo malament,
ja la tenim per aquí la xuleta, no cal que recordi, perquè la xuleta sempre va bé,
de 30 pel·lícules a concurs i 60 pel·lícules d'exhibició,
ha vingut des de gairebé, no de tots els països del món, però de molts països del món,
inclús països que avui en dia no hi ha una llibertat total,
i en aquest cas presentant-se dins d'aquest festival,
que no només viatjarà o arribarà a la ciutat de Barcelona,
sinó que després viatjarà per diferents ciutats o localitats de l'estat espanyol,
com pot ser Girona, Madrid, Saragossa, Lacan, Oviedo i València...
De memòria, tu saps? Increïble!
No, no ho has llegit?
No enganyis!
Els teus ullets o els nostres ullets!
No, no, no, no, no...
I bé, també podria ser una proposta, potser,
algun dia per portar-la aquí a la ciutat de Tarragona,
si hi ha algú que s'espavili, perquè no està gens malament,
perquè, per exemple, l'altre dia, que crec que vas tenir aquí també,
amb el presentador del cinefòrum de la Caixa,
que feia la pel·lícula de Bowling for Columbine, no?
Ei, tu m'escoltes, Jordi?
No, és que justament el dia que ho vas fer jo estava aquí.
Ah, d'acord?
No t'escolto.
Per obligació, diguéssim.
Sí, sí, digues.
Doncs, la sessió que hi ha de cinema estava plena.
Era un príncipe, és una pel·lícula reivindicativa,
una pel·lícula en compromís amb la societat,
en contra de les armes, etcètera, etcètera.
Com que un festival d'aquest intentaran anar,
jo crec que també podria estar molt bé,
ja sigui aquí a Tarragona o qualsevol altra contrada propera.
Un festival que, sí, és la primera edició, no?
A l'estat espanyol, sí.
Tot i que, mira, per properes edicions,
doncs, fins i tot tenim algun director de cinema
per aquí, per Tarragona.
Per tant, no ho sé, potser podríem fins i tot,
si la seva temàtica va sobre això,
presentar candidatura i...
Sí, sí, i això també, convidar qualsevol persona
que s'atreveixi a agafar una càmera
i apropar-se als barris més marginals, per exemple,
o apropar-se a temàtiques com serien
la discriminació de gènere a les escoles,
o que aquí, per sort, no s'obstèix,
o, no ho sé, o diferents temes relacionats amb els drets humans,
doncs, perfectament es pot.
Potser per aquest primer festival és una mica just,
però per properes edicions del festival
doncs es pot animar i presentar-se.
En canvi, de tota manera,
si no teniu aquesta venada artística
o no teniu tant de temps com per agafar una càmera
i fer la vostra pel·lícula,
el que sí que podeu fer és apadrinar-ne una.
Sí, això és molt curiós.
Això m'ha agradat molt, també, perquè...
T'ha agradat que t'ho pregunti?
No, m'ha agradat, bé, també m'ho preguntis,
però m'ha agradat això,
d'adopta una pel·lícula
a canvi d'una aportació econòmica,
que no direm,
doncs tu pots apadrinar una pel·lícula
i doncs el teu nom o la teva ONG
o la teva escola o el que sigui o la teva entitat
doncs sortirà, doncs té una sèrie de beneficis
dins del festival com una sèrie d'entrades,
apareix el teu logotip als tríptics d'informació, etc.
I després, per tota aquella gent,
potser podríem dir l'adreça de correu electrònic
per si hi ha algú que es vulgui informar
i tenir tota la informació molt més a mà.
que seria festivalong
arroba
elcinetienederechos.org
Repetim, festival
tipus festival ONG
festivalong, tot junt
arroba i tot junt també
elcinetienederechos.org
d'organitzacions
I molt bé,
doncs aquesta més o menys seria la primera notícia.
Tu creus, Jordi, ara entrarem en una mica de tertulia,
però tu creus que el cinema realment avui en dia és una arma
per fer obrir els ulls a la gent?
Sí.
O una arma reivindicativa?
Perquè estem acostumats a veure tantíssimes coses al cinema.
Igual que al cinema o la música, per què no?
Però jo crec que sí.
En el sentit que és això,
que estem tan acostumats a veure de tot el cine
que ja no impressiona tant.
Que no impressiona tant.
I desgraciadament el que arriba a impressionar
serien les pel·lícules d'aquestes,
gran taquillazo, no?
Que arriben des dels Estats Units,
com dos policies rebel·les, no?
Que es trenen avui, crec, o sigui.
Sí, sí, sí.
D'Algun Smith, grans personatges mediàtics,
però que després les pel·lícules no t'arriben ni al cor ni a l'ànima,
no et diuen res.
No sé.
De tota manera,
mira, val la pena que es facin festivals d'aquests
perquè són pel·lícules que no passen per les tales comercials.
No.
No hi acostumen a passar
i, per tant, doncs, mira, les reoneixes totes
i, mira, ja ho tens assegurat.
Totes juntes.
Que qui vulgui ja sap què va veure.
És Barcelona,
està a 100 quilòmetres,
està a una hora i 10 minuts,
però crec que val la pena.
No se pot haver estat res d'acord.
No.
És que em sap greu dir que estic d'acord amb tu, eh?
Però vinga, va, que ta vegada sí.
No siguis punyetera.
No siguis punyetera.
No siguis punyetera.
No siguis punyetera.
Quin tema és aquest, Jordi?
Doncs aquest, bé, seguim amb el David Bowie
i és el Never Get Old.
Perdona per la meva pronunciació de l'anglès.
Never get old.
Està molt millor, no?
Oh, molt millor.
És qüestió de ficar-se el paper.
Com de Washington DC, eh?
Sí, com a mínim.
No, perquè és molt curiós,
perquè tothom sap imitar molt bé
quan fa catxondeig el tema de l'anglès,
en plan xiquito de la calzada,
i la veritat és que crec que la gent ho fa força bé,
però després, quan han de parlar anglès,
no surt.
És que hi ha com una certa vergonya.
Si pronuncies bé, fa com a vergonya,
de dir, ai, mira, cap a l'ant, no?
Però és graciós equivocar-se, també,
perquè després a l'altra persona
també li provoques un somriure.
Sí, sí, sí.
No ho sé, no ho sé.
Tu ja ho tens, això,
que provoques un somriure allà on vas.
Gràcies.
Ai.
Ens ficarem tendres, ara i tot.
Doncs no, tendres no,
perquè portes una notícia molt crítica.
Tu saps llegir i escriure?
Jo, en principi, sí.
En principi, al final.
En principi.
Al final, no, sempre sigo amb una X.
Molt bé.
A mi, normalment, em fiquen tinta al dit
i signo amb el dit.
Ah, no ho fas amb sang?
No et punxen ni tals, no?
No, no, no.
És que em mereixo.
Llavors em tombaria i llavors bé.
Uf!
Encara em desmaiaré ara,
només de pensar amb la sang.
No, quita, quita, no hem dit res.
I per què m'ho preguntes això?
No, perquè bé, en aquest cas,
relacionat amb la segona notícia,
doncs, bé, fa aproximadament 15 dies,
més o menys, es va iniciar el curs escolar
en bona part del món, la veritat,
i la notícia, doncs, que tenim està relacionada,
doncs, amb tota aquella gent
o tots aquells infants
que no poden apropar-se
o no tenen accés directe a les escoles.
I en total, l'UNICEF ens diu
que són 123 milions de nens i nenes
que no aniran a l'escola aquest any.
Tu què et sembla?
Espera, quedem-nos amb les dates
que a vegades...
Ai, les xifres,
que a vegades les xifres, allò, pim-pam,
volen.
123 milions.
123 milions.
Sí, sí, repartits.
En euros o en peseta.
No, de nens o nenes, eh?
En lliures.
123 milions de nens o nenes,
és moltíssim, això.
Sí, sí.
Però una barbaritat, eh?
El 56% de la població de nens i nenes
que hi ha al món.
El quant?
El 56%.
Més de la meitat, m'estàs dient?
Sí, sí, més de la meitat de nens del planeta Terra,
clar, no seran d'altres planetes,
doncs, no aniran a l'escola.
Repartits per diferents zones geogràfiques,
però també, en aquest cas,
no es salven els països industrialitzats,
ja que hi ha 2,5 milions de nens i nenes
dins de països industrialitzats,
com, per exemple, podria ser l'estat espanyol,
França, els Estats Units, perfectament,
que tampoc van a l'escola.
El que anomenaríem, suposo,
el quart món, en aquest cas.
En un principi són 123 milions en general
de nens i nenes del tercer món
i després, doncs, hi ha una petita porció
que estan a països industrialitzats.
És molt cruda,
crua la notícia,
però jo crec que val la pena de tant en tant
fer memòria.
I sobretot tenir consciència d'això,
que, clar, pensem als tres nens no escolaritzats
o pensem en països de l'anomenat tercer món,
però és veritat, no.
A casa nostra també passa això.
Sí, sí.
També hi ha gent que viu amb unes condicions
o per condicions o per creences,
creences, doncs, que no...
Tot i que l'educació és obligatòria.
Sí.
I, bé, aquesta notícia,
si hi ha algun nen o alguna nena de l'ESO...
Que ens estigui escoltant,
que vagi a classe ja.
Que vagi a classe
i que no s'ho pensi dues vegades,
perquè, bé, tu ja sabràs
que jo tinc una certa experiència
dins del món docent,
a mi m'han arribat a dir
perquè he d'estudiar
si, bé, o no trobaré feina
o jo ja treballaré a l'empresa de mon pare, etcètera, etcètera.
Això es pensa i això es diu,
perquè estudiar, bàsicament,
li agrada poca gent,
i més quan són nens
que pensen en altres coses,
en jugar i tot això.
Això es diu.
Què passa és que allà han d'estar
els profes i els pares
fent la rèplica, no?
Com sempre.
No ho sé.
I després, també,
el que significa en aquesta notícia
és que la pitjor part de la notícia
se l'emporten les nenes.
Perquè si tu estiguis en el tercer món,
doncs, és possible
que jo sí que tingués estudis
o accés a l'escola
i tu no.
Potser tindries més temps per jugar,
cosa que dubto.
No ho crec, no crec que fos per jugar.
perquè segurament estaria,
estaria d'explotar laboralment
o sexualment, per què no?
I diferents coses.
Perquè a tot això,
doncs, s'han de sumar problemes
com la sida, la pobresa,
els conflictes fèl·lics,
a països del tercer món,
etcètera, etcètera.
I la UNICEF,
dins del seu programa,
doncs,
d'objectiu de desenvolupament
per al mil·lenni,
un programa que intenta,
doncs,
igualar
el nombre de nens i nenes
que tenen accés
a les escoles,
doncs,
està treballant en això,
simplement.
Més o menys,
aquesta és la notícia
que em portava avui.
Notícia molt dura, eh?
Home,
sí,
crec que sí.
Molt dura
i suposo que difícil
de treballar-hi
des d'aquí.
Vaig sentir,
ara quedaré fatal,
perquè, clar,
no puc donar referències,
però vaig sentir
que, clar,
en molts països
els nens,
doncs,
són mà d'obra.
Sí.
Fins i tot
per les pròpies famílies,
no els porten a l'escola,
doncs,
perquè han de rendir
treballant al camp i tal,
no?
I que llavors hi havia
com un programa,
però és que quedaré fatal
perquè no sé
el nom del programa
ni qui ho organitza
i tot això.
Però hi havia un programa
que, doncs,
parlàvem amb les famílies
i els deia,
mira,
la teva filla,
de tal a tal edat
que és quan t'ajuda al camp,
et produeix
tants diners de benefici,
una era una fundació.
Nosaltres et donem
aquests beneficis
que et produiria treballant
i, a canvi,
tu la deixes,
la portes a l'escola.
Per exemple,
seria una de les...
N'has sentit a parlar,
tu,
de programes d'aquests?
Sí,
però els de tants no els conec.
Estem igual,
doncs.
Però, en fi,
que s'estan fent coses,
que tot i la notícia malaurada
hi ha optimisme.
Sí, que és molt trist
tot això
dels 123 milions d'infants
que no tenen accés
a les escoles
o, per exemple,
a Colòmbia
crec que són 11.000 nens
que són soldats
dins de les cigarrilles
i tot això.
Nens que, doncs,
així trenques completament
tota la seva infantesa.
I, bé,
doncs,
ja sigui soldats,
home d'obra,
a grans explotacions
agrícoles,
latifundis,
de grans empreses
que després tots
arribem a consumir
aquests productes,
ja sigui cafè,
cacau, etcètera,
etcètera,
o sabates,
o roba d'esport,
que també coneixem els casos,
no?
i, bé,
no ho sé,
trist.
Ai,
deixa'm,
desdramatitzant una mica
la situació,
doncs,
cal no deixar,
seria una altra notícia,
però no deixem de banda
també els nens escolaritzats
que reben mala educació.
També.
Com el Jordi de petit,
que és un mal educat,
així he sortit.
Home, gràcies.
No, però és veritat,
però això seria un altre tema, ja.
Això ja seria un altre tema, eh?
Bé, és que m'has deixat
les paraules.
Què vols que et digui?
Jordi, per la setmana que ve,
notícies més animades, eh?
Ja ho veurem.
Ja ho veurem,
que està molt malament al món, eh?
Parlem de música?
Parlem de música,
per què no?
Doncs diem alguna coseta ja
del senyor David Bowie,
potser escoltem un tema sencer, eh?
Sí,
escoltem el tema
que obre aquest darrer àlbum
del camaleònic David Bowie,
porta per títol
New Killer Star,
i...
doncs...
aquesta és la peça.
Clouquet.
Clouquet.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No es fa tan estranya com semblava en un principi, eh?
O què?
David Bowig.
Ah, no, no.
No, no...
Sempre se'n vingut.
Sí, no, és que ara m'he fixat, hi ha tres càmeres aquí
d'interrogatoris i abans
tu estàs amb la peixera i estic a l'altre
Sí, sí, ja només falta el fuet
allò, confiesa, confiesa
Casa Terradellas
Si posats a triar, tria marca
Acabem de fer propaganda però no ha acudit massa fàcil
Molt dolent, molt dolent
Doncs bé, David Bowie, darrer treball discogràfic
anomenat Reality
publicat el 16 de setembre
del 2003, en menys d'un any
han registrat un parell
d'àlbums, l'anterior portava
a partir del Headon, que incluïa
també una versió de Neil Young, incluïa
també una versió dels Pixies, és curiós
com un personatge com David Bowie
en un àlbum inclou una versió
de The Pixies, una formació
que va aparèixer a finals dels 80
i va tenir una vida
relativament curta
I que en principi tampoc casaria molt amb l'estil
potser de David Bowie? No, però suposo
que és una d'aquestes formacions
que són suficientment
innovadores per treure
l'atenció del senyor Bowie
David Bowie ha escut a Brixton, Anglaterra
el 8 de gener del 1947
va iniciar la seva carrera a finals dels anys 60
com ja hem dit, doncs
en menys de dos anys
ha publicat dos àlbums
aquest darrer que tenim aquí a les nostres mans
i del qual ja heu pogut escoltar
uns quants temes
s'ha anomenat Reality
amb una carpeta força maca, no?
la veritat, un disseny
no sé si te l'has mirat abans
Sí, sí, sí, sí, sí
Jo ho trobo molt interessant
a banda també és molt interessant entrar dins de la pàgina web
del David Bowie
està tot en relació amb la maquetació
d'aquest darrer treball
i un treball produït per Toni Visconti
que ja havia treballat anteriorment amb Bowie
en concret, entre altres, segurament
l'àlbum que et comentava
Hedden
de l'any anterior
i amb Bowie
aquest Reality
recupera el seu so més característic
de finals dels 70
en la línia d'àlbums com Heroes
publicat l'any 77
on ja col·laborava
amb personatges com Brian Eno
i Robert Fripp
o Scary Monsters
de l'any 1980
que diuen que és el seu
bueno, hi va haver una època que deien
que era el seu darrer gran treball
tancant la dècada dels 70
amb col·laboracions
també de Robert Fripp
o Pete Sauten
que va ser en el seu moment
el guitarrista de The Who
en aquest darrer treball
temes com els que hem anat escoltant
i en total 11 temes
on s'inclouen dues versions
una de Jonathan Richman
el Pablo Picasso
que ha entrat després de la sintonia
i després una altra de George Harrison
aquest senyor sí que saps qui és
em sona, em sona
sí?
qui?
un vitelero d'aquests
molt bé
un dels vitels
un dels que sortirien a les necrològiques
si ho desfegin
en aquest cas sí
doncs bé
David Bowie presentant-se una altra vegada
en aquest cas
elegant, eclèctic, teatral
camaleònic
més camaleònic
segurament que mai
i
doncs sempre interessant
i amb un
no direm un excel·lent treball
però la veritat
força interessant
com a mínim
crec que els seguidors
del senyor Bowie
poden estar força contents
jo estava espantada
perquè
li he dit al Jordi
abans de començar
dic
bueno parlaràs alguna miqueta
de David Bowie
diu sí, sí
i ve que tenia quatre línies
preparades només
dic
ostres, David Bowie
des del 60 que fa coses
i aquí
el Jordi només ha recollit
dos línies
i no, no
veig que
és que ja t'ho sabies
de memòria
però no has dit
la dada més important
i més característica
de David Bowie
ai ara quina
que té un ull de cada color
ah sí
té un ull de cada color
molt bé
molt bé
molt bé
molt bé
ja està
era la petita aportació
l'únic que he pogut fer
sí, sí, sí
molt bé
el Jordi que ja té pressa
per anar marxant tan malament
home és que he quedat amb la xicota
i la xicota no se la fa esperar
a tu t'agrada que et facin esperar o no?
no, normalment sóc jo qui fa esperar
ui, ara malament
ja sí
perquè acabo de dir que tinc xicota
ara potser hi havia un munt de gent enamorada
a la meva veu
gent que va a la sala
jo pensava sortir al carrer
que em pareixen per signar autògrafs
malament
ja està, ja no cal que tornis
bueno, pues no
molt malament
però jo venia per això
i clar, i ara ja
a mi em vendria a la ràdio
sempre així llica
i jo, vale
pues a la ràdio
ai senyor
Jordi, abans de marxar però m'has d'explicar efemèrides
sí, sí, sí
ja he dit al principi
que era part del contracte
que tu volies efemèrides
doncs tindràs efemèrides
doncs bé
això del tema de les efemèrides
és una mica delicat
perquè clar, cada dia
es poden celebrar milers i milers de coses
segur que ens en deixem, eh?
sí, no, seguréssim
perquè hem triat una
de cada dia
de dia uns a divendres
el cap de setmana
com que és festa
us les busqueu vosaltres
ens oblidem de les efemèrides
i comencem amb el 29 de setembre
en aquest cas
de l'any 1399
acusat de nombrosos crims
i arbitrarietats
entre les quals
l'empressonament il·legal
i l'assassinat
de dirigents polítics
de l'oposició
el rei d'Anglaterra
Ricard II
va ser obligat a abdicar
a favor del seu cosí
que regnar
amb el nom d'Enric IV
què et sembla tu això?
doncs em sembla fort
que es pugui obligar
un rei a abdicar
així tranquil·lament
bé, tranquil·lament no
i devia haver els carres
que hi havia, no?
però normalment
sí, sí, devia haver com una pressió
allò de revolta civil
o alguna cosa forta
sí, sí
doncs bé, directament del tron
Ricard II
va anar directament a la presó
i entre la successió
de fets que el van obligar
a abdicar
hi havia el desavantatjós
tractat de pau
en França
després d'una guerra
el pèssim resultat
d'una altra campanya militar
contra Escòcia
i el menyspreu
al Parlament
que això
suposo que aquí
passaria també
semblant
algú semblant
o qualsevol monarca
home, és que les va fer grosses
sí
molt grosses
es van ajuntar moltes coses
no es podria dissimular
i van de suposar
després tot el tema
de la creixió econòmica
la corrupció generalitzada
de l'acord
etc, etc
doncs tot això
va
tota aquesta sèrie de factors
sumats
donen com a resultat
va, digueu-ho tu
doncs això
l'abdicació de Ricard II
en favor del seu cosí
Enric IV
que el que no sabem
és si Enric IV
ho va fer millor que ell
caldria veure-ho
perquè clar
de més arribes al tron
i et trobes aquest panorama
per on començo
ja tinc feina
per la propera setmana
ho va fer millor
oh no
s'ha cregut
la història d'Anglaterra
apassionada
amb tots els seus reis
molt bé
del 29 de setembre
passem al 30 de setembre
en aquest cas
deixem la història medieval
perquè 1399
cau dins del període
de l'edat mitjana
i passem
a la contemporània
on gairebé
la majoria de notícies
que ens queden
són de contemporània
30 de setembre
de 1868
a l'estat espanyol
Isabel II
marxa a l'exili
després del triomf
del pronunciament
de la Gloriosa
és a dir
l'estat espanyol
es queda sense monarquia
durant una bona temporada
marxa a l'exili
diguéssim que
patada i a la calle
ves-te'n ves-te'n
o passes aquí
però si no
rebràs
bueno
ja va rebre una mica
passem un dia més
t'arec molt monàrquic
dos efemèrides
molt monàrquiques
sí
i de res que cauen
sí sí
no vol dir res
no vol dir res
1 d'octubre de 1946
en veredicte final
del Tribunal Internacional
de Nuremberg
o de Nuremberg
Nuremberg
Nuremberg
perdó
que havia jutjat
els principals jerarques nazis
en aquest cas
12 dels implicats
van ser condemnats
a mort
i 3 a cadena perpètua
es van executar
la història
sí
crec que sí
sí
no ho sé
pot ser
la història més recent
dins de
de la història contemporània
bé
recent
és l'any 1946
han passat moltes coses
però que
sempre també
doncs
potser cal recordar una mica
els desastres
i
del règim del fascisme
del nazisme
en aquest cas
en la història
contemporània de la humanitat
un dia més
uns tribunals
per crims de guerra
dels que encara
s'estan
avui en dia
encara són
sí
bueno
podríem relacionar
potser també
amb la notícia aquesta
que els Estats Units
i altres països
no volen
el Tribunal Internacional
per llotjar els crims de guerra
però bé
no és el lloc
ni el moment adequat
per comentar-ho
passem al 2 d'octubre
sí
sí
el que seria doncs ahir
què va passar ahir
però l'any
1923
ai que bonic
a més vas
no
què
no anava dient
vas apropant-nos
en qüestió d'anys
de temps
però no veig que no
però 1923
no queda tan lluny això
1923
2 d'octubre
el general Primo de Rivera
cap del govern espanyol
destitueix tots els ajuntaments
elegits democràticament
i al seu lloc
s'anomenen d'altres
amb persones fidels al dictador
al mateix temps
el mateix fa
amb les diputacions
cosa que deixa buida
de contingut
la comunitat de Catalunya
doncs en aquest cas
potser
vaig massa
per notejar
massa d'històriques
home
però també
a veure
és el que hi ha
les coses que passen
a la història
són històriques
hi ha moltes
per cada dia
n'hi havia moltes
però m'he intentat
buscar
algunes
que puguin
ser més interessants
o menys interessants
i per últim
pel 3 d'octubre
de 1922
avui
avui però l'any 22
feu un salt enrere
parlem de
high technology
d'alta tecnologia
ho he pronunciat bé
perfecte
per primera vegada
a la ciutat de Washington
s'utilitzen les línies telefòniques
per a transmetre un document
de text com a imatge
en aquest cas
eren els inicis
d'una màquina
anomenada FACS
què m'estàs dient
i que avui en dia
a poc a poc
va desapareixent
perquè dubto
que moltes empreses
encara facin servir el FACS
però m'estàs dient Jordi
que tal dia com avui
l'any 1922
avui que estem tu i jo aquí
algú ja va enviar
el primer FACS
de la història
t'estic dient
és que això
és molt emocionant
és molt fort
no no
home
abans què?
què havien de fer?
només es podien trucar
per telèfon
abans doncs
la missatgeria ràpida
ja veus
algun bicicleta
amb moto
cap amunt
cap a baix
per entregar documentació
porta aquesta foto meva
sí sí
doncs
3 d'octubre 1922
els inicis
d'aquest
gran invent
anomenat el FACS
i de curta vida
perquè avui en dia
doncs
amb tota l'era digital
i internet
i els mails
etc
dubto que es faci servir gaire
però segurament
encara té
encara té
els seus seguidors
per dir-ho d'alguna forma
la gent que se'l va comprar
que diu
i ara què en faig?
doncs mira
l'aprofito
potser hi ha algú
que inclús vulgui muntar
museus del FACS
museus del FACS
ah doncs seria curiós
perquè abans devien ser
unes màquines enormes
sí potser ocupàvem
amb habitacions senceres
allò veig a la sala del FACS
hem vist un FACS
però així
jo ha costat la sala
de la fotocopiadora
i així
i mirena fent
molt malament
doncs no res
aquestes són les 5 efemèrides
més o menys importants
que hem seleccionat
per aquesta setmana
doncs Jordi Ximeno
jo espero que la setmana
que ve amb aquesta mateixa hora
una miqueta més abans
puguem celebrar
l'efemèride
que fa una setmana
va començar
aquesta secció
i que continua
és que puc tornar
pots tornar
va
pots tornar de moment
avui t'has portat bé
molt bé
doncs crec que ens despediem
amb un altre tema
del DB Bowie
i en aquest cas
és un tema
que s'anomena
dia
soc d'ells
i que tornem a repetir
i està inclòs
al seu darrer treball
Jordi gràcies
Adéu


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!