Música relaxant, la que ens ocupa ara en aquests minuts del Ja Tardes.
Tanquem els llums, tanquem els ulls també, i ens disposem a veure un espectacle d'il·lusionisme.
Si no podeu fer l'experiment a casa, penseu que podeu anar aquesta mateixa nit a dos quarts d'onze al teatre al magatzem
i deixar que us deixin, doncs això, il·lusionar, que us facin ballar una mica la imaginació.
Qui ho farà serà el Sergi Buca. Sergi, bona tarda.
Bona tarda.
El Sergi no és mag, ens has dit.
Per entendre'n serà un espectacle de màgia, però tu dius, no, no, jo, jo mag no ho soc.
No, no m'agrada definir-me com a màgic, m'agrada més la definició d'il·lusionista.
Quina diferència hi ha?
No, és simplement un... Bàsicament és nom, no, vull dir, és...
Però la paraula il·lusionista és potser més màgica, m'agrada més...
Em defineix més el que faig.
És que això de màgic sona una mica a màgia borràs, no?
A màgia borràs, a truc de màgia.
Mira, tinc una moneda aquí, l'altra allà.
Exacte, exacte. Jo el que procuro amb els espectacles és que el públic es deixi portar i al·lucini una mica, no?
És... Sobretot que es deixi portar, no?
Que siguin espectacles màgics i que...
I que desconectin, sobretot que desconectin i que s'il·lusionin.
La primera vegada que entrevistem un il·lusionista, no n'havíem tingut mai ningú aquí al programa i ens has explicat moltes coses.
Tu vens de Barcelona i et dediques bàsicament a això, vius d'això.
Ah, sí.
Que ja és un estil de vida, fins i tot, no?
Sí, sí, sí, és un estil de vida, exacte.
I suposo que tens, doncs, algun tipus d'actuacions que et deuen solucionar al final de mes, podríem dir.
Sí.
I després d'altres projectes més personals teus. Explica una miqueta com és la vida de l'il·lusionista.
Bé, jo per sort sóc un il·lusionista que procuro tocar una miqueta totes les branques amb il·lusionismes tal que és la màgia de prop,
que és un tipus de màgia molt a 30 centímetres de distància, que es contracta molt per convencions,
però que després hi ha sessions també de màgia de prop, no?
I després hi ha, diguem que és la branca més accessible, també per la gent que vol començar o pel mag aficionat,
és, diguem, la branca més. Encara que hi ha molts bons professionals que es dediquen només a la màgia de prop.
I després hi ha potser la branca d'escenari, serien les dos grans branques, no?, de l'il·lusionisme,
que és una miqueta més complicada, més complexa a nivell de... perquè implica també, jo que et toco les dues,
implica també, doncs, escenografia, implica música, implica un tou de coses que potser amb màgia de prop no fan tanta falta, no?,
o no són necessàries. I amb el que és il·lusionisme d'escenari hi ha molt poca gent, vull dir, no som tant, tants il·lusionistes.
Clar, perquè ja no has de treballar sol, ja depèn de tot un equip, no?, tot un muntatge.
Exacte, sí, sí, sí, exacte.
Des de quant a ve l'afició?
Doncs des de molt petit, des de molt jovenet, des que em sembla que jo tenia uns 12 anys, sempre m'havia agradat molt la màgia,
sempre que veia un mag per televisió m'encantava, intentava imitar-lo, recordo més d'un cop intentar imitar l'il·lusionista que sortia per televisió,
però em va ser, doncs, a través d'un monitor molt aficionat a la màgia, jo estava en un esplai i els caps de setmana, doncs, ens duien a la muntanya, ens duien a fer sortides
i en una d'aquestes sortides aquest monitor, una tarda, recordo, va plantar el tapete sobre la gespa i ens va fer una sessió de màgia.
Quants anys devies tenir tu?
Doncs uns 12 anys, i vaig al·lucinar, vaig dir, jo vull fer això, jo vull aprendre com es fa això i com, i a través d'ell va ser, diguem, la persona que em va introduir en aquest món.
I on s'aprèn a fer màgia?
Doncs la veritat és que és bastant, és un món bastant inaccessible, encara que si estàs realment interessat, jo suposo que, aviam, has d'estar bastant interessat per, avui en dia per internet ja pots, és més accessible.
Per internet?
Per internet, sí, és més accessible el fet de trobar llocs on et puguin ensenyar i llocs on puguis accedir, doncs, a aprendre a fer màgia.
Però abans, quan hi havia internet, per mi va ser tota una odissea, jo estava molt interessat i com veia, casa de caixa de màgia que veia, la volia i intentava aconseguir aquell manual, no?
I a poc a poc, doncs, bueno, també a través d'aquest company que em va introduir en el món de la màgia, em va explicar que hi havia botigues de màgia, que jo no ho sabia.
Ja, però hi ha botigues de màgia, no? Sí, sí, hi ha botigues on venen.
A Barcelona, no? Bàsicament.
Però, bueno, després també n'hi ha fora, a Madrid, a París, vull dir, no és una cosa molt normal, allò de... no està a tot arreu, però, bueno, et facilita molt la feina a l'hora d'aprendre, no?
I llegir, llegir llibres de màgia.
Déu-n'hi-do, escolta, i suposo que també hi deu haver grans mestres, allò, gent a qui admireu.
Sí, sí.
No? Que potser nosaltres, els que coneixem, clar, evidentment, des com a públic que som els que coneixem, són els grans amites, no?
David Copperfield, sí, sí, sí. Ara està aquest altre, en David Blaine.
Aquest és el xic que s'ha penjat allà.
El que s'ha penjat allà.
A damunt del riu del temps de Londres, no?
Sí, sí, sí.
De Londres, no?
Allà a Londres.
Però, sí, que, curiosament, aquest il·lusionista, en David Blaine, és tant o més conegut als Estats Units, o sigui, per comparar, diguem, seria igual de conegut que en David Copperfield, no?
Estats Units.
Però la màgia als Estats Units té molta sortida.
Està a la ciutat de Las Vegas, per exemple, que ja pots anar-hi i veure com 50 espectacles.
Tots els hotels tenen el seu espectacle de màgia, no?
Però, bueno, que no són espectacles, que són grans produccions, no?
Que només comença l'espectacle i et fan aparèixer, desapareix un elefant i...
Sí, sí, vull dir, són...
A partir d'aquí hi ha el que et puguis esperar.
Exacte, exacte, no? Vull dir, és un altre món, allà.
I per aquí, per aquí, com està el tema de la màgia?
Aquí, per sort, vull dir, la màgia sembla ser que molt bé, eh?
Vull dir, jo ara crec que està en un gran moment, la màgia, aquí,
que no vol dir que es puguin fer més coses, no?
Però tens, per exemple, jo crec que va ajudar molt aquí el fet que,
sobretot aquí a TV3 es van fer una sèrie de programes,
no sé si puc dir marques o no, però...
Sí, sí, sí, i tant.
TV3, el màgic en Déu va fer una sèrie de programes,
que jo crec que això va ajudar molt,
perquè portava molts il·lusionistes de fora,
i va ser una feina que va ajudar molt, no?
Perquè aquí el que era la màgia de prop estava molt vista,
molt vista, aviam,
Juan Tamariz, uns anys abans, va fer tota una sèrie de programes
on es feia molta cosa de màgia de prop,
però de màgia d'escenari se'n veia poca.
Havies d'anar o a un teatre a l'escala,
o havies d'anar a llocs molt puntuals si volies veure màgia, no?
I l'endréu amb aquests programes el que va fer és ser
portar molts il·lusionistes de fora
i donar a conèixer tota aquesta gent.
Llavors, bueno, vull dir, això influencia també a l'hora de...
quan tu estàs començant, aprens molt, no?
Sí, sí.
Explica'm, doncs, ja, com serà per anar fent boca,
com serà aquest espectacle que presentes avui?
Recordem a dos quarts d'onze el teatre al magatzem,
un espectacle que es diu Quimera.
Exacte, sí.
És un espectacle amb el qual barrejarem una miqueta
el que és el món de la imatge.
Jo treballo molt el món de les ombres xineses
i el món de les projeccions de vídeo.
Aleshores, doncs, fa temps que ens va ocórrer
de muntar un espectacle on tingués que budar
aquestes tres coses, no?, aquests tres.
El que és l'il·lusionisme, el que és la projecció de vídeo
i el que són les ombres xineses.
I farem un... vam fer un mix, vam fer un...
vam intentar barrejar.
I la veritat, bueno, ens ha sortit una feina,
estem molt orgullosos d'aquest espectacle.
i, bueno, aquesta nit, aquesta nit no vull avançar massa cosa
perquè això el bo és que el públic vingui a veure-ho.
Digue'ns en tot cas, i això sí que ho preguntem a tothom,
el millor truc que veurem aquesta nit o el que tu et faci més gràcia,
perquè la gent que ens escolti, quan et vingui a veure,
digui, mira, això és el que va dir a la ràdio.
Farem un escapisme, eh?
Això és molt interessant també.
I el bo d'aquest escapisme és que serà el mateix públic que em lligarà.
vull dir, que la gent que vingui al teatre es prepari
perquè aniré a buscar a dos espectadors
que em lligaran de la baix, no?
Bé, és que això fa una mica de por,
perquè quan veus un mag dius, ai, quina gràcia,
però els mags ja ho teniu, això, eh?
Que intenteu fer interactuar al públic
i llavors la gent es fa petita a la puta casa.
No, no, vull dir, és un espectacle aquest que veuran aquesta nit
molt visual en alguns moments,
però també que té el seu punt de participació amb el públic.
Perquè creiem que és important també que el públic s'impliqui
i, vulguis o no, fa més forta la màgia
quan gent del públic, gent profana,
gent que no, doncs, està implicada en l'efecte
i que està allà i que ho està tocant tot i ho està mirant i que...
Perquè és gent del públic 100%, no, Sergi?
Sí, sí, sí.
No són amigats que et portes tu.
No, això és un mite que hi ha, això és un mite que hi ha.
Els compadres que em diuen, bueno, és un mite, això és un mite, eh?
Vull dir, és com que sempre es diu que els mags fem servir les mànigues, no?
Per fer...
És tu també un mite, totalment, no?
Els mags, no els il·lusionistes, no.
Però quin és el millor truc d'un mag?
O la millor eina que té?
La rapidesa, potser?
Home, si et dic això...
No, no, només així en genèric, eh?
Suposo que una de les característiques però que ha de tenir un mag
és això, ser ràpid, no?
Movent les mans o alguna cosa.
No, ser ràpid tampoc, eh?
No, tampoc és...
Home, has de ser àgil, eh?
Perquè s'ha de tenir uns llits àgils
i has de tenir rapidesa en segons quins moments.
Però també és important saber que...
Vendre que un efecte.
Sabir que què?
Vendre que un efecte.
Molt bé.
Sí, sí, sí, sí.
Escolta, i suposo que deus fer servir trucs
que doncs hi ha tota la vida que estan inventats, no?
Però també et n'has de tenir de propis?
Sí, sí.
Aviam, és impossible que un il·lusionista...
No és impossible, hi ha grans creadors.
Però és molt difícil que els il·lusionistes,
que tu tinguis un repertori d'hora, hora i mitjol,
espectacles que siguin 100% teus, no?
Llavors hi ha aquells jocs de mans
on tu sí que pots aportar-ne...
El que pots aportar amb aquells efectes
que ja estan inventats és la presentació,
això que et deia, la manera de vendre'l,
i una miqueta el que embolcàia l'efecte, no?
Vull dir, que són aquests petits detalls de presentació.
Tota l'escenografia, fins i tot tu tal com vas vestit, no?
Exacte.
Això també...
Però hi ha unes tècniques, hi ha uns jocs
que ja són...
que és el que aprens quan comences, no?
Hi ha unes normes, unes regles, unes tècniques,
i després, segons com apliques aquestes tècniques,
doncs pots fer un efecte, pots fer un altre,
o el pots presentar d'una manera
o el pots presentar d'una altra, no?
Però vull dir que sí que hi ha uns...
Ja no és clar, no et puc...
No, i ara no, no, tampoc ho volem, no, no.
A nosaltres és normal que no us digués res,
però entre els mags us feu confidències,
us canvieu trucs, hi ha aquesta complicitat?
Sí, és més, hi ha societats d'il·lusionisme.
Aquí a Tarragona crec que n'hi ha una,
i són societats de mags, vull dir, és on ens reunim
i fem, doncs, diguem, ens expliquem una miqueta els jocs.
Estem en contacte, diguem que és un lloc on ens reunim
i ens expliquem, doncs, mira,
qui he trobat que fabriquen aquest efecte millor que a l'altre lloc?
I vull dir, és un lloc de reunió on comentem
i ens expliquem, doncs, tot sobre la feina.
Us poseu al dia.
Sí, sempre tens aquell joc de mans que dius
aquest no, et fa una mica de...
Regans a explicar-lo perquè te'l sents més teu
o perquè...
Però, bueno, sí que som bastant d'explicants
entre nosaltres els efectes.
I amb aquestes botigues de màgia,
on podeu comprar els elements,
us ho trobeu tot fet o podeu encarregar també
coses a fetes a mida que necessiteu?
Sí, exacte.
Pots trobar efectes que ja estan mig fets
o que són clàssics,
el que se'n diuen els clàssics de la màgia.
La típica caixa per serrar la gent per la meitat.
Exacte.
Sí, bueno, això, el que són caixes grans
ja és una mica més d'encàrrec.
Sí, sí, sí, sí, és una cosa, la màgia molt artesanal.
Hi ha grans fabricants de màgia que no són il·lusionistes
però que són grans fabricants de màgia
i es dediquen a fabricar per mags a nivell internacional.
Vull dir, a Barcelona tenim un gran fabricant, per sort,
a Barcelona tenim un gran fabricant de màgia
i fabrica a nivell europeu, a tot.
Mags de França, de Bèlgica, d'Alimània, i encarreguen...
I convencions de mags a nivell internacional,
n'hi deveu haver també, no?
Sí, sí, sí, ara no fa massa,
cada tres anys es fa el Congrés Internacional
i es va fer ara a finals de juliol a la ciutat de l'Alla.
I hi ha nivell?
Sí, sí, sí, nosaltres vam anar-hi, eh, vam estar-hi allà
i per això sí, sí, sí, hi ha molt de nivell.
Diguem que surten actuals el que està considerat
els millors mags en aquell moment, no?
Que no vol dir que hi siguin tots,
però que sí que...
I clar, veus una miqueta el nivell,
que és bastant alt, eh, bastant altet.
Sí, sí, sí, sí.
Què farem ara amb aquest espectacle?
Tot just acabis avui el magatzem?
Amb Quimera?
Què fas?
El mous més o tens altres plans?
Estàs preparant coses noves?
Bé, ara, el mes de novembre,
és un mes que marxem,
ens anem als Estats Units,
anem a la ciutat de Las Vegas.
Miteu?
A presentar l'espectacle?
No a presentar-lo.
Ens han comentat d'anar-lo a presentar.
El que passa és que era molt difícil,
i el fet de portar tant de material cap allà
és realment complicat.
Però anem a parlar, bueno,
mig feina, mig vacances,
perquè el mes de novembre també és un mes
amb el qual podem fer una miqueta
d'escapar-nos a 15 dies.
Però bé, tornem al desembre
i ja tenim molta cosa allà assignada per l'any que ve.
perquè segurament el mes d'agost,
a mitjans d'agost,
marxem cap a Berlín
per presentar aquest espectacle
durant dos mesos amb un teatret que hi ha allà.
I bé, vull dir,
ja hi ha plans.
Ja ho veig, ja.
Hi ha plans, hi ha plans.
No us avorrireu, no?
No, no, no.
Escolta, si vas a Las Vegas,
aposta a 20 euros a l'11 negre.
Sí, a l'11 negre, no?
Recordaràs, eh?
Sí, sí, sí.
Si em troba, també me'n recordaré, vindrem aquí.
A veure, a veure si és veritat.
No, però això t'anava a dir,
perquè, clar, relacionat també amb el tema de Las Vegas
no us aniria malament que us toqués alguna cosa
perquè suposo que tot això
hi ha d'haver una inversió forta al darrere, no?
Sí, sí, sí, hi ha una inversió forta,
si és veritat.
Vull dir que no és un món fàcil.
No, no.
I a part, és complicat perquè, aviam,
molts cops els efectes formen part
del que és l'escenografia.
Vull dir que no és, no és el millor com...
Els humoristes, per exemple,
jo els envejo moltíssim
perquè jo he treballat amb grans humoristes
i sempre amb en Godoy, per exemple,
és un gran amic
i ho comentàvem, no?
Que arriba amb el seu portatrajes...
Esclar, que ell té una feinada també
molt forta a l'hora de pensar
i de treure tots aquests acudits, no?
Però, bueno, l'il·lusionista també té l'assaig
i, a més a més, la inversió de comprar aquests efectes
o de fer-los fabricar o encarregar-los.
Clar, un humorista és ell.
Sí que tot el pes recau sobre ell,
però, bueno, clar, no depèn de ningú més.
És una cosa que envejo molt d'altres arts, no?
Que els il·lusionistes, molts cops,
per desenvolupar la nostra feina,
depenem d'algun objecte
o depenem de...
En canvi, hi ha altres arts
on potser no depens tant d'un objecte,
sinó que depens més d'un mateix,
del que digui en aquell moment,
de com estigui també en aquell moment
i de com...
Sí, sí.
Doncs ja per anar acabant, Sergi,
tu de quina escola series més?
Amb qui cases més?
Tipo Tamarit?
Barrets i conills que surten i cartes?
O tipus Copperfield, així?
Sí, quasi, aviam.
Jo faria una barreja dels dos.
Una barreja dels dos, potser.
M'agrada molt l'estil que té Tamarit
perquè és molt...
Bueno, és un gran carisma, no?
I és molt...
Enganxa molt el públic
i ell és més de parlar
i més de fer participar
i el Copperfield potser són dues coses, clar,
totalment diferents.
És més visual, no?
I jo procuro barrejar una miqueta.
Com t'he dit abans,
m'agrada que el públic interactuï
però també m'agrada que hi hagi estones
on es deixi portar i on observi.
Doncs us ho recordem tot això,
tota aquesta il·lusió.
Us la posaran a escena el Sergi Buca
aquesta nit a dos quarts d'11
al teatre al magatzem
amb un espectacle que es diu Quimera.
Un espectacle on no hi ha trucs, no?
Tot és real.
Ja ens ho pensàvem.
Sergi, molta sort, gràcies.
Gràcies.