I abans que res, ara mateix, connectem de nou amb l'estat de les festes.
Allà tenim a Sílvia García, acompanyada en aquesta ocasió dels Mad Monkeys.
Sílvia, com esteu per aquí?
Molt bé, estàvem comentant coses.
Sempre, acabant d'organitzar, com dius que sempre.
Acabant de concretar.
De concretar, sí, sí.
És que nosaltres som un munt concretins.
Quanta gent tens de Mad Monkeys?
Ui, doncs tenim un munt de gent dels Mad Monkeys.
És que són un munt també ells, eh?
Sí.
Abans em comentaven que ha baixat una miqueta el nombre, no?, de gent de Mad Monkeys,
però que també, Déu-n'hi-do, que s'han quedat en nou,
perquè al principi eren uns 12, 11, han anat variant una miqueta, però...
Vaja, que no és un grup que surti gaire a compte, eh?
No, de convidar, de convidar.
Jo dius, us convido un arròs, sí, però fas una paella grossa i mira, repartim.
Malament, eh?
Però jo de restaurant, restaurant, no, eh?
Saludem, no?
Pagau-ho, pagau-ho.
Bé, quasi que sí.
A més, fins i tot, em sembla que ens tocaran alguna cosa en directe.
No ho crec.
No.
No, perquè s'ho reserven.
Jo crec que ho fa molt bé.
Bé, però ni una capel·la, ni una capel·la.
El dia 19, no ho sé.
Us atreviria a alguna cosa a capel·la?
A veus?
Ara és quan es posen tots per menys.
Ara és quan...
No s'aixequeu, no s'aixequeu.
A l'alala de dissimul·la, sí.
Home, Núria, no els diguis aquestes coses,
encara els deixaran aquí sense entrevista.
No, primer parlem amb ells, que vagin escalfant la gola.
D'acord.
I a veure...
S'aixecaven, eh?
I marxaven.
I marxaven.
Ja els hi veia corrents ramblavall, eh?
Que té gent, que té gent.
Autoreu-los, monkeys.
Doncs ja, parlem una mica del grup.
La pregunta que hem quedat abans ja prèviament.
Com es va...
Com es va formar el grup?
Pregunta instantània, espontània, nova...
Vinga, el Marcel ens ho diu, vinga.
Sí, us ho dic jo.
Va sortir d'una idea del...
del nostre bateria, Tinet.
Però sé d'aquí...
Sí, que està...
És el convidat de pedra.
Tinet, tinet, tinet.
Doncs no, res, que ens va reunir el Roger,
que ara és l'actual cantant,
i amb un noy que es deia Jordi,
i a mi mateix,
i va dir,
per què no fem un grup que faci versions
de grups jamaicans dels anys 60?
I tots, ei!
I tots, vinga, doncs fem-ho, tal.
I vam començar a reunir gent,
i ens vam trobar, doncs,
els 12 que érem al principi, no?
Però no vam fer versions.
No, no vam fer versions,
vam fer tot de temes propis,
i va estar força bé.
Llavors, a poc a poc,
vam anar arrodonint una miqueta el so,
fins que va entrar el nostre company Janís.
I a partir d'aquí va haver un impàs.
Un impàs, llavors ja...
ens vam tornar supermodernos...
L'homací de l'homací...
Sí, sí.
I no rei,
i fins aquí ens ha portat,
ens ha portat el temps,
ens ha portat ara
a fer músiques més tranquil·les,
com és reggae,
barrejades amb...
Músiques que es porten ara també,
com el dancehall,
el...
el...
no...
Genís,
de l'homací...
Bueno, músiques que ens agraden,
no?
Sí, sí.
Tantem barrejar estils,
com...
Experimentar.
Sempre envoltant els jamaicans,
no?
El dancehall, el reggae,
el dab,
i també ara estem intentant
ficar algunes bases de drama amb ells,
i bueno,
doncs fent...
quita de reggae...
Tantem fe...
Però que sí que et sap, eh?
Sí, bueno.
I tant, eh?
Sí, sí que et sap, eh?
Del que parla.
Ui!
Genís, així que...
Què va passar quan t'ho vas entrar?
Que m'ha dit en Marcel...
Bueno, que vaig veure que era una mica...
Clar...
Però ja t'esperava...
La seva incorporació al grup
va ser en un concert.
La veritat és que...
Sí, la meva aparició al grup
va ser molt...
Soptada, sí, més bé.
Sí, molt sobtada.
Tocant les percussions,
a la ciutat darrere,
d'on hi estigues aquest fallo.
Era un concert que fèiem amb la torpe.
A Riu d'Homs.
I jo, doncs,
no coneixia la meitat del grup,
coneixia un parell.
I ja sabien...
Has vist que ha assenyalat.
Coneixia un parell.
Sí, un parell.
El bateria.
El bateria, el tinet.
Està per allà, un parell.
Un parell de personatges.
I res,
on que ja sabien que tocava,
bueno, bateries,
percussions i cosetes,
doncs,
com que a la torpe porten allò,
tot una paradeta,
per què no puges a fer un tema i tal, no?
Total, que vaig pujar el primer
i em vaig quedar a tot el punt.
I llavors després,
després comentant-ho i això,
doncs, va,
un percussionista, no sé què.
Total, que ara sóc guitarra.
Molt bé.
T'ha de percussar i ha passat a la guitarra.
I llavors teníem un violí,
que ara no tenim...
Tocar-ho tot.
Sí.
Sí, que ara ja no tenia un violí.
No.
Perdó, a veure.
És que la història és una mica culebron.
Tota la història...
Sí, és una mica culebron,
i ens estaríem aquí tota la tarda.
Tenim un quart d'hora,
que tal,
resum, resum.
Ré,
que ara som nou membres i...
I que som a ser una merda bé,
perquè ho veurà.
Sí.
Hi ha complicitat amb vosaltres,
això vol dir que fa temps que us coneixeu.
Bueno.
Solt els que sou més veterans,
diguem,
dins del grup.
Bueno,
tot va sorgir d'un grup d'amics,
no?
També,
després sí que es va afegir gent de fora,
però que a la llarga també ens hem anat coneixent,
uns amb els altres,
i hem fet una amistat a banda del grup,
no?
Molt bé.
Que això està molt bé.
Dica,
abans estàvem mirant,
a veure quan us tocava,
és el dia 19,
el divendres,
al Parc de les Nonotes.
Sí.
Com és allò de...?
L'Espai Marquelló.
Ai,
ai,
ai,
ai,
ai,
ai,
Espai Marquelló.
A l'amor de Déu,
on toques l'Espai Marquelló?
Que queda com vestit i tot,
eh?
I ara la gent no sap on està el perdres,
i les altres,
que no siguin on està l'Espai Marquelló.
I una cosa amb l'altra,
no?
Ubica-u,
ubica on està-u.
Home,
la gent d'abans...
A sobre de l'amfiteatre,
a sota de la rotonda.
Diu,
aneu a tocar ferro i ens veureu,
aneu a tocar ferro.
Sí, també, també.
Amb tu soroll baixar.
No,
i encara es quedaran al passeig de les Palmeres,
eh?
No es confondran.
Hi ha unes escales molt maques,
al costat ho podeu baixar,
o sigui,
no hi ha pèrdua,
i tant,
i tant.
Però com vas preparar el concert?
Perquè és molt maco,
no toqueu sols,
això també s'ha de dir,
toqueu a gent també molt important
dins el món del programa musical.
Sí.
I que tal,
a més vosaltres heu d'obrir aquella porta.
Clar.
A les doigues de la nit
sou els que heu de canantar l'àmbient, eh?
Amb molta il·lusió,
perquè toquem amb grups que...
Bueno,
amb la Gran Orquesta Republicana
vam tocar el Golfus,
en un concert que es va fer,
sí,
bueno,
vam tenir un primer contacte amb ells,
i després amb Qui Sap i Escàndol Públic
no hem tocat mai,
llavors ens fa molta il·lusió
compartir escenari amb ells.
Llavors,
obrim la nit,
doncs aquests assajos
hem estat preparant
a veure quan ha d'obrir el concert,
què hem de fer,
què hem de deixar de fer,
i les cançons que doncs retocar-les,
no?,
o treballar més les que estan més fluixes,
o el que fa qualsevol grup,
suposo.
Sí,
perquè les cançons,
jo crec que de Mad Monkeys
no són de minut i mig,
dos minuts,
no?
No.
No,
normalment són més llarga.
Depèn de la cançó,
però hi ha de tot,
també.
Depèn de nosaltres,
també.
Sí.
Perquè si,
a vegades també ens agafa
i ens tanquem només
en un compàs,
no?,
i anem repetint aquell compàs
i anem fent coses,
no?
I també us agrada improvisar
sobre l'assalari,
o no?
Ho deixeu a l'hora de l'assaig?
D'agradar ens agrada,
no?,
però,
clar,
improvisar...
Com penetrar nou persones
en una improvisació
és una mica complicat.
Pots ser terrorífic,
fins i tot,
no?
A vegades amb una base musical
ja establerta,
doncs,
el cantant,
o jo,
ens podem fer alguna improvisació,
no?
Sobretot al Roger
li agrada bastant improvisar.
Però molt.
Molt.
Llavors,
és una virtut que té,
no?,
que sap improvisar
d'un escenari
a qualsevol hora,
a qualsevol moment.
que no sap si canta o improvisa,
no?
O sigui,
que vull dir que la maqueta
pot ser només
el cúmul de realitats
en aquell moment,
no?
En el sentit que
el que la gent
no es pot veure en directe
no té res a veure
en el que pugui arribar
a sentir la maqueta.
Home,
sí,
similar però...
similar però no,
que no és lo mateix.
Home,
això...
Idèntic,
no,
però jo suposo que
cap grup o...
Sí.
Deia bé cap grup
és idèntic,
no?
Quan toques en directe,
a part de música,
també hi ha espectacle,
no?
Clar,
és el més important.
En un CD
ja pots estar tocant
la guitarra així o així.
A què s'ha surts
dels genis avui?
Que...
Ningú no ho haurà,
no?
Sí, bueno.
Es va preparar l'entrevista
que es pregunta
i a mi li ha passat
d'abans d'ell.
No,
es van passar per M.
Es van passar per M.
les preguntes.
Juga amb avantatge,
tot s'ha de dir.
Però ser,
el convidat de Predra
la farem parlar,
eh?
Farem parlar
el convidat de Predra.
I tant,
i tant,
i tant.
I a què ha vingut,
no?
Home,
tu vés pensant
com has de convidar
la gent
perquè vinguin.
El dia 19,
al Parc de les Nenotes,
a la Sarània.
El micro per tu.
El micro per tu.
És allò.
No,
posarem els tres micro
per tu especialment.
Mira la càmera.
Mira la càmera.
Però serà el mateix,
com esteu de gravar?
Si ens heu pogut gravar
alguna cosa,
teniu una nova maqueta,
on s'ha gravat?
Gràcies a l'Associació de Músics
vam gravar un tema
com a prèvia
a la futura maqueta
que gravarem,
que encara no hem gravat.
Tenim esperances
que abans de l'estiu que veia
hagi sortit a la llum un...
Ara ja tenim uns escalvis
fets amb els concerts
que hem anat fent
durant tota la nostra vida musical.
Si ara ho parlava.
En els Mad Monkeys
i llavors,
doncs ara ens hem de començar
a plantejar
a veure què volem fer.
Però suposo farem
alguna cosa molt modest,
unes quatre o cinc cançons
que les tinguem ben treballades
i portar-les a un estudi
i fer una maqueta
per tenir alguna cosa.
Perquè no tenim res
i hem canviat de repertori,
per exemple,
de cançons
que no les tenim
enregistrades a l'estudi.
Sí, això és important
perquè el grup
ha canviat bastant
a lo que...
A lo que fèiem.
A lo que fèiem.
És veritat.
Ha canviat molt.
Ara comentaves
això de l'Associació de Músics
i a l'Associació de Músics
hi ha una mica de tot.
Sí.
Teniu fins i tot gent,
exacte,
gent que us pot posar
en contacte
amb estudis
i poder fer coses.
Ara trauran
una altra CD
de recopilació
que, bueno,
ja en parlarem
si es fa
en espai això.
No, digues, digues.
No, però
que des de l'Associació
es fan coses
i és una bona via
que els grups de Tarragona,
no?
Per sortir.
que assisteix l'Associació,
els grups de Tarragona
cada cop tenen més oportunitats
per tant a la ciutat
com a fora, no?
Que a través de, doncs,
la possibilitat de gravar
aquesta maqueta,
bueno, aquesta maqueta,
no, aquest single,
pagat per, bueno,
subvencionat,
per l'Associació de Músics
i per l'Ajuntament de Tarragona,
em sembla,
també,
doncs,
li dona una opció
als grups
de poder-se
promocionar
en altres ciutats,
en altres escoles,
o on pugui,
on vulgui, no?
És que
sempre ho comentem,
però que és veritat,
el que millor
que una maqueta,
una cançó,
és una carta
de presentació
d'un grup,
així és com toco,
no?
Escolta'm.
És el millor.
Si no,
és una miqueta,
com pots explicar una música,
no?
Una cançó,
un sentiment,
que a canviar la fi
és el que és la música,
la veritat.
Oh, que hòstia,
que propon que acaba de deixar.
Gràcies.
Bé,
i ara cantarem en directe.
És a preciosa cançó
com ballar.
No,
com ballar, no?
No,
però ho dic com la història,
ja que continua.
estic emocionat ara
el pell d'aquí de la gallina.
Tornem que torno,
espera que torno,
que torno.
Baixa, baixa.
Passeig de les Granotes,
actuació,
matman case.
19, 12 de la nit.
19 a les 12 de la nit.
I teniu alguna cosa més a l'agenda?
Teniu alguna cosa més prevista?
Doncs l'endemà
toquem també.
El dissabte 20
a Riu d'Oms.
Molt bé.
Es fa l'aniversari,
que és el nou aniversari,
el Sarri era un banc.
No és que ho has dit malament,
eh?
No és que sempre treu bé la lengua,
sempre lengua la trava,
sinó que és l'aniversari.
És un joc de paraules.
És un bar del rotllo que existeix a Reus,
que existia,
que per raons X,
que ens passaríem aquí moltes estona parlant,
ha passat a mi,
Lídia,
pel que crec.
sí, no ha seguit,
i llavors el seu esperit,
com encara continua viu,
segueix celebrant l'aniversari
i en guany és el nouber.
Mira que és difícil, eh?
Que realitza,
doncs,
tot el dia,
activitats allà,
com a Reus amb la Palma,
tampoc ha estat possible,
per X raons també,
doncs llavors es fa a Riu d'Oms,
on estan les piscines,
que sembla que és l'armita de Sant Antoni,
no?
Són veïns.
Són veïns.
I toquen a Reus,
que és un grup reusenc,
escapar ràpid,
que és un grup d'escapar valencià,
que ja porto molts anys,
Ariel Santa Maria i la banda del doctor Juanche,
de Reus,
gairebé alcalde de Reus,
gairebé.
És de poc.
Quasi té un regidor,
quasi regidor.
Per això, per això.
I els man monkeys,
que són...
Molt bé.
I després hi haurà de ser uns sis canys.
Que mull.
Molt maco, molt maco.
I si teniu tanta feina,
això vol dir que el local d'assaig
aquestes setmanes ha anat a Sartre.
La mesura del possible,
perquè tot té les seves altres obligacions.
Els problemes també,
amb 9 persones,
és quedar tots
que puguem quedar el mateix dia,
a la mateixa hora.
Si no ve un,
falla l'altre.
Però bé,
es va fer.
És complicat, però bé.
Anem trempatjant.
A partir de les 3 de la matinada.
Sí.
Els veïns es poden matar.
Veniu,
veniu al concert,
home,
que estem aquí assajant.
Anem al convidat de pedra?
Va.
Convidat de pedra.
Ja està.
Ja està.
Home,
per l'amor de Déu,
no?
Sí.
Em sembla veure,
veniu,
agafa lloc.
Agafa lloc per dimensos.
Que és el Tarracó, tu?
Que és el Tarracó?
Sí, no.
A veure si el faig parlar per aquí,
però...
No, és el Passegals.
És el Tinet.
Puno RG barra Natació Tarracó,
molt bé,
Puno Natació Tarracó.
Re,
no et farem parlar?
Pint,
vinga, home,
digues,
veniu al concert.
Bueno,
doncs diguem-ho vosaltres.
Convideu-me la gent
perquè vinguin el dia 19,
a les 12 de la nit,
en passeig,
surpresament.
Com s'ha de dir que estrenarem
dos temes,
especialment per Tarragona.
Sí.
O sigui,
ja és un fet principal
perquè la gent digui
a veure,
a veure què faran de nou.
Aquesta gent de Madmonkeys,
mira que sonen bé,
anem a veure.
Tot i que la nit
dona moltes ofertes
i molts llocs d'anar,
com a mínim a les 12,
que és una hora allò
que la festa comença,
que s'apropin
al Parc de les Granotes,
sentiran els Madmonkeys,
aquell que no l'hagi sentit mai
o els que ens hagués sentit
en algun concert anterior,
veurà que és diferent
i bueno,
esperem que millor
i que la gent li agradi.
és el que hem estat treballant
durant aquests anys.
Doncs una altra invitació
que us fa ahir,
que amb aquesta
l'hem de presentar,
quan ja la tingueu
més o menys ingestida,
gravada i tot això,
nosaltres ens esperem
al temps que vosaltres
es reciteu
i quan la tingueu
veniu a Tarragona Ràdio,
ens representeu
i si teniu qualsevol història,
també el mateix de el mateix.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
És perfecte.
A mi, companys.
Adéu.
Adéu.