El nostre cel hi ha hagut molts núvols,
tants anys d'amor fan un empatx.
Sovint jo feia les maletes, sovint tu d'elles prou m'embaixo.
I en aquest pis que sembla mort, ja cada moble és un record,
l'antiga llum, un ombra trista.
I ja no res s'assembla a res,
quan tu has perdut el gust del ves,
i jo el desig de la conquista.
Amor, amor,
meravellós i tendre i dolç, amor,
des del matí naixent fins al ponent.
Va néixer a Barcelona, va estudiar filosofia i lletres, piano i la carrera de solfeig.
Va cantar i, de fet, així es va donar a conèixer amb els 16 jutges.
Ha gravat 16 discos, ha fet cinema, sèries de televisió
i també ha col·laborat amb diaris com Teleexpress.
Actualment en ràdio col·labora amb l'Antoni Bassas a Catalunya Ràdio
i també té un programa Obre't d'Orelles a Catalunya Cultura.
Polifacètica i moltes coses més, em sembla.
Guillermina Mota, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Un plaer tenir-te aquí, suposo que ja t'han dit a tot arreu.
No, no, no, un plaer per mi estar aquí també.
L'excusa una miqueta de que hagis vingut a Tarragona
és promocionar i presentar un treball discogràfic
que és un recopilatori de tots els anys que fa que et dediques a la música
i que ocupes sis CDs, ni més ni menys.
I mira, per exemple, el 6E CD veiem que hi ha 22 temes, 25, 30...
Vull dir, no són allò, sis CDs amb quatre cançonetes.
No, no, no, hi ha moltes cançons.
Hi ha no sé quantes perquè no les he sumades,
però bastantes entre els sis CDs.
El que passa és que potser no hi són totes, totes, totes, totes...
Encara en falten.
Les que he fet amb 38 anys, sí, em falten,
però sí que hi són les més significatives.
En fi, les que jo he pensat que eren més significatives.
Guillermina, no t'espantes quan veus això?
No, no, perquè penso que són molts anys dedicada a la cançó i no.
Encara trobo que n'hi hauria d'haver més.
Si hagués treballat una mica més, que he sigut sempre molt manta,
n'hi hauria d'haver-hi una miqueta més.
Home, de fet, l'últim d'aquests sis CDs,
perquè estan ordenats per ordre cronològic,
l'últim ja són cançons bastant recents,
vull dir que n'hi ha algunes que fins i tot són del 2002,
que fins ara estaven inèdites, pel que veiem.
Exacte.
Bé, és que realment eren uns poemes que vaig fer musicar,
vaig donar a musicar a gent tan bona com el Ricard Miralles,
com el Xavier Vallès, com el Jordi Batista, etc.
i, en el fons, aquestes cançons les vaig donar a musicar,
però no sabia si un dia les gravaria.
I finalment, quan vas decidir fer el recull, doncs esclar, les vaig gravar.
Per què? Perquè vas decidir fer aquest recull? És el primer que fas?
Sí, el primer, i espero que com a recull ja sigui l'últim,
perquè ja hi ha prou feina, no?
Bé, sí, sí, el primer, i jo crec que va ser una mica un rampell,
un dia un rampell de dir, doncs potser que faci jo aquest recull
abans que algun dia me'l faci alguna altra persona
i no em vingui gens de gust de com l'ha fet, no?
Doncs va ser això, bàsicament.
T'ha costat, suposo, triar.
Tot i que, déu-n'hi-do, el nombre de cançons que trobem,
però dius que moltes han quedat al calaix, doncs la tenen d'acostar.
No, però tampoc, no, no, moltes no, eh?
El que passa que, home, m'ha costat més les de la primera època
perquè eren discos petits, de vinil,
i llavors, clar, havies d'escoltar-los tots, decidit...
Però, bàsicament, potser et diré que de cada LP,
perquè eren LPs de vinil, la majoria,
doncs potser n'he tret una, dues...
Home, hi havia un disc de Nadal, doncs que només n'he posat una
perquè em semblava molt avorri posar tot un disc de Nadal sencer.
Però saps que és èxit assegurat, eh?
Que per Nadal te'l punyen a tot arreu.
Sí, però ja n'hi ha una del Foix,
un poema del Foix, que ho sap tothom,
i és profecia, que em sembla que ja està bé.
Perquè no trobo com una cosa especial d'una persona
el fer cançons populars de Nadal, saps?
Que vull dir-te que ja ho fa molta gent.
He posat el que m'ha semblat que era més...
que portar un segell, diguem-ne, per dir-ho una miqueta...
d'una manera una mica pedant, meu.
una miqueta meu, sí.
En aquesta ocasió parles de segell teu,
però Déu-n'hi-do les col·laboracions que has fet,
vull dir que has anat una miqueta xupant de tothom, de tot arreu.
Sí, tot.
És que jo trobo que...
Potser és la línia...
A veure, jo no sóc un autor,
sóc bàsicament, encara que hem musicat,
hem musicat molt,
i també al principi escrivia lletres,
jo sóc bàsicament, sóc intèrpret.
I jo crec que els intèrpretes el que han de fer és això, no?
Vull dir, agafar de tot arreu,
incorporar-ho i interpretar-ho a la seva manera.
Per tant, aquestes darreres cançons també no les has escrit tu?
No hi ha composició teva?
No, no les he triades jo,
perquè són coses que jo volia dir,
no les sabria escriure jo millor,
i vaig pensar que, doncs,
hi ha que conegir els musicis que podíem fer-ho.
Això sí, segur millor que jo, doncs, que ho facin ells.
Guillermina Mota presenta aquest treball recopilatori
que engloba sis CDs
i que, doncs, representa la seva discografia
des del 64 fins al 2002,
un treball que es diu Fent equilibris.
El títol és bastant suggerent.
Has hagut de fer molts equilibris a la vida.
Sí, sí, sí.
I tu també ens ho has de fer,
perquè vés-ho pensant.
Mal de ojo.
No, no, no.
És que no hi ha persona que no em faci.
Vaja, si no em fan,
doncs és que són d'un altre món i jo no els conec.
No els conec.
o potser els conec i m'interessen tan poc
que no m'hi he fixat.
La veritat és aquesta.
Per què li has posat, doncs, fent equilibris real?
Per això, perquè a mi m'agrada la gent
que va fent equilibris per la vida,
que no té les coses tan segures,
ni tan clares,
ni sap allà on va,
i tot això,
que fan aquestes carreres
que ja les decideixen als 16 anys, no?
Després escoltarem amb més profunditat
aquesta cançó, és el 12è tall,
extret del 6è CD d'aquest recopilatori.
Es diu El Mestre d'Escola
i ja ens l'has demanat,
t'hem dit, va, quina cançó posem?
El Mestre d'Escola.
Sí, perquè aquesta és la història
d'una nena que acaba dient
ja m'he fet vella i tinc 13 anys, no?
I això va ser, doncs,
fa uns anys,
després de la guerra de l'antiga Iugoslàvia,
i suposo que ara també van haver-hi
milers de nens
amb aquesta guerra
que no veig que hagi acabat encara
i que també s'hauran fet vells
als 13 anys.
I com que ho trobo tan trist,
doncs, crec que val la pena
recordar-ho, no oblidar-ho
i continuar escoltant aquesta cançó.
Quin diries que és el fil conductor
en tots aquests anys de carrera
des del 64?
No n'hi ha cap,
jo soc el fil conductor.
Sí, no hi ha cap continuïtat.
No, no.
De fet, has tractat diversos estils.
El que potser sí que podem trobar en comú
és que les lletres són importants.
De fet, això deies,
tu tries les cançons,
tries els poemes
i les lletres són cançons amb significat.
És allà una mica de reivindicar amb la música?
Pot ser això de donar missatge?
Doncs no ho sé,
jo crec que una cançó ha de reflectir
una part de la vida
com qualsevol altra cosa.
I doncs unes poden ser divertides,
les altres poden ser iròniques,
les altres poden ser tristes,
com és la vida quotidiana.
de cadascú.
Continues encara amb l'esperit aquest
d'utilitzar les cançons
per transmetre?
No t'ho has plantejat?
La veritat és que no ho he plantejat,
però suposo que sí.
En fi, si a aquestes cançons
arriben a algú,
doncs millor.
Això és el propòsit, no?
Que algú, encara que sigui una persona,
li faci gràcia
o s'hi senti identificat
en un moment donat.
De tots aquests temes,
que són molts i no me'ls posaré a comptar ara,
destaquen un, dos,
dels quals estiguis orgullosa
o que et portin bons records
o que tinguis anècdotes?
Un és aquest que estem escoltant,
estem parlant al damunt,
però que és el mestre d'escola,
que a mi m'entusiasma aquesta cançó,
no és meva,
és un cantant francès,
un cantador francès,
perquè em sembla una trista realitat,
del que passa avui en dia,
l'altre és la que has posat abans,
la cançó dels vellgemans,
però n'hi ha moltíssimes,
n'hi ha moltes que...
És que cada una és una història.
En tens una,
fins i tot estic veient per aquí
que es diu Groucho Marx.
Sí, això és una cançó
que va fer el basquet Montalbán
sobre el Groucho Marx
en una comèdia musical.
Hi ha algú amb qui no has col·laborat
i que t'agradaria?
Bé, em sembla que ells
han col·laborat amb mi,
perquè jo m'hi vaig demanar
al basquet Montalbán
que m'escrivís una comèdia musical.
Ens va dir que va ser el Mario Gas
que li va demanar a ell.
I bé, ell la va escriure,
no va passar censura
i ens vam quedar només
amb les cançons.
No vam poder fer mai
aquesta comèdia en un teatre.
Ostres, Déu-n'hi-do.
Home, això era la censura franquista
que era així.
Va, posem-nos a recordar vells temps.
Doncs sí, hem de recordar vells temps
i vols posar una cançó
del basquet Montalbán.
Jo posaria
Jo en amor, això és molt ligera,
que la trobo molt divertida.
Doncs ara la buscarem.
Te deia això de recordar vells temps
perquè, clar, en aquests 6 CDs
també és bastant curiós, no?
A la portada de cada CD
que estan ordenats cronològicament
surten fotos teves
i per mi que també es fan fart de riure
triant les fotos
perquè, Déu-n'hi-do,
l'evolució, l'evolució.
Sí.
Bueno, en realitat també vaig durar molt
escoltant les primeres cançons.
Vull dir que
en el primer moment
va ser un xoc
perquè feia anys
que no les havia sentit.
La que passa és que
després un s'hi acostuma
i et veus tal com eres
i et tens molta simpatia.
T'acabes bé allà.
Sí, la veritat és que sí.
Escolta, hi ha alguna època d'aquestes
que has passat
que diries, ostres,
aquesta va ser l'època millor?
La millor, la millor és ara.
Avui, que és el dia que estic vivint.
Això ho dius sempre, no?
No, no, no, mai
perquè no m'ho havien preguntat mai.
Exactament aquesta pregunta, no.
Per mi la millor època
és la del dia d'avui,
la que estic vivint ara.
Perquè la passada està passada
i demà no sabrem si viurem, per tant.
Doncs i els records que tinc
d'Aquillas Minamota,
de fet, en tinc molt poquets, eh?
Però un record que tinc
és aquesta cançó.
No hi ha per res.
que una mica també
deus estar farta ja d'escoltar-la, no?
És bastant representativa.
No l'escolto mai.
La veritat és que no.
No escoltes les teves cançons?
No, mai.
No crec que hi hagi cap cantant
que se les escolti,
a no ser que sigui masoquista.
Ai, ai.
Sí?
Doncs no.
Escolta, i què escoltes?
Quina música escoltes?
Jo, bàsicament,
escolto música clàssica.
Sí?
Sí, o si no,
doncs escolto
algun cantant
que hagi estat mític
per mi en alguna època.
per exemple,
què tens ara mateix al cotxe?
Al cotxe, res,
perquè m'han portat aquí
aquesta amiga.
És a dir,
que jo no tinc...
No, no...
No me'n recordo
que hi tinc en el meu cotxe.
L'hauria de tenir...
Però música clàssica,
per exemple, al cotxe.
Sempre tinc música clàssica, sí.
Ai, això que et relaxa.
És que m'agrada molt.
T'agrada molt.
Sí, m'agrada molt.
Sí, sí.
També m'agraden les cançons,
però m'agrada la música clàssica molt.
Quin estil encara no has tocat?
A quin estil t'agradaria tocar?
O què et falta fer?
Professionalment,
a nivell musical, almenys.
No, a mi res.
Jo, és que en realitat,
com que no volia fer mai res,
ja només haver fet tantes cançons
ja em sembla un miracle.
Vull dir,
a mi no em falta fer res.
Vull dir que...
Estic bé com estic
i no em faig cap pla
ni cap...
Ni em poso cap fita,
perquè això dona molta tranquil·litat
i vius molt a gust.
Però què faràs ara
amb aquest recopilatori?
Jo res.
Tu l'has fet i t'has quedat a gust.
Ja l'he promocionat,
jo contenta,
no tinc que fer res més ja.
I escenaris que no el fas ja?
No, jo em vaig deixar de cantar l'any 89
i em vaig dedicar a fer ràdio i televisió.
Però això en teoria.
No, no, en teoria no.
I a la pràctica, sí.
No vaig cantar mai més
i llavors vaig cantar dos dies
ara per presentar el disc
i després l'any que ve no t'ho puc dir.
Això ja no hi arribo.
Molt bé.
Això t'anava a preguntar sobre...
En fi, potser l'adjectiu més clar
que et ve al cap quan parles de Guillermen Amota
és polifacètica.
Has fet ràdio, has fet televisió
i en fi, també com a contartuliana
i també has fet d'actriu.
Què és el que més t'agrada?
Jo quan ho estic fent
la veritat és que m'ho passo bé amb tot.
vull dir, no recordo en cap moment de la meva vida
bé, en alguns moments
quan havia de cantar a llocs molt grans
que no m'agraden, sí,
però en realitat no recordo
cap de les feines que he fet
en què m'hagués avorrit
o m'ho hagués passat malament.
No?
No.
No, i no despotrifiques
de cap de les coses que has fet
de dir, ai, això...
No, no.
M'ho he passat totes,
me les he passat totes bé.
No, optimista, no,
la veritat és que he tingut sort.
Sobretot per una persona
que no he tingut vocació mai de res,
doncs això és una sort.
Per no parlar-vos més
d'un cel pesant i lliç
de pluges glacials
d'un món pintat de gris
la fosca vaig deixar
també en que em perseguís
i per camins planers
ja sóc el paradís
avui us donaria
per la vostra fam
les fúries que s'arboren
amb un bàrbar clam
arpegis de rialla
i un drimboig d'aram
les notes en desfici
del gong i el tam-tam
grapats blancs de petxines
els palmells salats
robades a les zones
els acantilats
el fot del sol d'estiu
incendiant els blats
vermells de sol
que esclata
vermells esclatats
però no hi ha res a fer
enlloc no hi ha consol
tan lluny com me n'hi ha anat
trobava negre el sol
però no hi ha res a fer
i el cor es queda sol
fins al camí darrer
fins al darrer revolt
del tant se m'endonava
que ai que el tant m'ha fot
a qui m'ho demanava
li ho donava tot
i em treia un pes de sobre
i m'era un gran descans
sentit la lleugeresa
del cor i les mans
em deia la guitarra
que sonava al tard
ajassat a la palla
i oblidem el zar
dels meus records
n'omplia tot una postal
per què he morit d'enveja
tanta gent com cal
m'he saturat d'oblid
i he conjurat la sort
no he fet cas de l'anill
i he refusat la mort
que tant se van la roba
l'un o l'altre bar
que allò que n'has de caure
el sap millor l'atzar
però s'ha partit el món
l'ocell atura el vol
però s'ha partit el món
i s'ha fet negre el sol
els homes ja no hi són
tot esbesteix de dol
els homes ja no hi són
i s'ha fet negre el sol
no tan optimista aquesta cançó
els homes ja no hi són
i s'ha fet negre el sol
això no diu gaire
amb la fama que tens de feminista
de feminista?
què té a veure?
ah, perdona, no sé què
és la fama que et posa
en Guillermina
sí, però què té a veure
el feminisme amb aquesta cançó?
no, m'he quedat només
amb aquesta frase
quina era la frase?
els homes ja no hi són
ja no hi ha sol
o alguna cosa així
no, però es refereix a la humanitat
és una cançó de la Barberà
ai, ai, que es piqui
no, es refereix a la humanitat
no, jo, que va
escolta, jo com m'he de picar
si cadascú pot entendre
el que vulgui d'una cançó
per això està
perquè cadascú
la interpreti com vulgui
no?
Guillermina, darrers minuts
d'aquesta entrevista
col·labores amb l'Antoni Bassas
a Catalunya Ràdio
fent un programa de cinema
recomanen-nos una pel·lícula
una pel·lícula
personalment
que a tu t'agradi
no, ja
això és difícil
en aquests moments
és tan difícil
home
a veure
espanyoles
n'he vist unes quantes
que m'han agradat aquest any
evidentment
que Déu-li-doni
hi ha moltes
últimament
sí, les unes al sol
està molt bé
després és molt divertida
amb un títol espantós
el Terremolino 73
l'has vist ja?
sí
i realment és obri
que molt divertida
que reflecteix molt bé
el que avança els anys 70
per determinat
tipus de
de cinema
i tot això
i després
una pel·lícula
que m'ha agradat molt
és el pianista
i una
que és del Polanski
i una altra
que també m'ha agradat
que és un melodrama
que a molta gent
no li agrada
tipus Douglas Seed
però que
jo m'he passat en gran
és una pel·lícula
que es diu
Lejos del Cielo
m'ha agradat molt
dramàtiques
no, no, no
una miqueta de tot
ben fetes
el missatge
home
és que jo
el missatge
és una paraula
que ja no utilitzo
perquè la trobo molt antiga
no sé què vol dir-ho
del missatge
els unes al sol
són uns homes aturats
el pianista
és l'holocaust
Torremolino 73
et mors de riure
i no sé ben bé què és
i quin altre hem dit
no me'n recordo quina altra hem dit
i Lejos del Cielo
és un melodrama
però amb tots aquells colors meravellosos
anys 50
la tardor vermella
marrona
groga
taronja
preciosa
els colors dels vestits
també
i llavors és un melodrama
d'aquells que pots assumir
perquè és com si llegeixis
una novel·la d'aquestes
és dramàtica
i també
seguint amb la teva
vessant comunicativa
fas un programa
Catalunya Cultura
que es diu
Obre't d'orelles
i en què parles
dels millors
intèrprets del segle XX
intèrprets del segle XX
o sigui
Leo Ferrer
Jean Ferrat
Barberà
Utelemper
Ingrid Kamen
L'Otelenia
Tom Waits
Lou Reed
George Harrison
Lina Simon
depèn
i t'agrada també
com la música clàssica
sí
molt bé
t'hi trobes còmode
fent ràdio
i fent ràdio
sí
molt
i també col·laboro
amb la Júlia Otero
a la tele
i a la columna
fent de contartuliana
de contartuliana
parlem de cinema també
i parlem del cor de la ciutat
és dir que
són dos dies molt divertits
que això de xerrar
és una de les coses
que diuen que
et va millor
home
si tinc gent al costat
que realment
dona joc
com és
en aquests programes
de la tele
els tinc
i amb el Toni Baixas
també
doncs la veritat
és que sí
que és agradable
és molt agradable
fer-ho
doncs Guillermina
et desejem molta sort
amb aquest disc
un disc recopilatori
i recordem
que recull
les millors cançons
i gairebé totes
de la carrera
de la Guillermina Mota
des del 64
fins al 2000
un disc que es diu
Fent Equilibris
i que el podem trobar
aquí a Tarragona
que arribarà
sí
de moment
està a la llibreria
La Capona
sí
molt bé
que allà segur que hi és
i després
doncs suposo
que a altres llocs
també arribarà
i m'han dit
que has tingut
molt bones crítiques
en aquestes aparicions
darreres que has fet
a l'escenari
doncs la veritat
sí
sí sí
he tingut
algunes de les millors
crítiques de la meva vida
i és que jo penso
que
amb l'edat
doncs les coses
es fan millor
doncs dona
tornes a agafar
una boa de plumes
i no t'agafen ganes
no perquè no l'he portat
no l'has agafat mai
doncs la veritat
és que crec que no
tornaràs als escenaris
i no ho sabem encara
tu què em fos
no ho sabem
no ho sabem
no ho sabem
però
en fi
tant pot ser
que m'agafi un rampell
i ho faci
com que digui
que mai més
no se sap
bé
no planifiquis
que es poden sortir
millor les coses
i ja ho sentirem a dir
molt bé
moltes gràcies
gràcies a tu
porten
porten
fusell
fins als infants
on han anat
tots els poemes
a la
som